Ple ordinario núm. 16 de data 26/11/2015

26/11/2015













ALBERTO J. ARNAU ESTELLER, LLICENCIAT EN DRET, SECRETARI GENERAL DE L'AJUNTAMENT DE BENICARLÓ

CERTIFICO: Que l'acta de la sessió plenària número 16/2015 de la corporació municipal, que va tenir lloc, amb caràcter ordinari, el dia 26 de novembre de 2015, diu literalment:

ACTA DE LA SESSIÓ PLENÀRIA ORDINÀRIA NÚMERO 16/2015, DE 26 DE NOVEMBRE DE 2015.

A Benicarló, al saló de sessions de l'Ajuntament, sent les 21.00 hores del 26 de novembre de 2015, es reuneixen, amb caràcter ordinari i en primera convocatòria, els membres de la corporació municipal que s'esmenten a continuació, sota la presidència de l'alcaldessa, Rosario Miralles Ferrando.

Presidenta: Rosario Miralles Ferrando

Regidors/es: Juan Domingo Roca Prats

Rosa Ana Marzá Caldés

Carlos Flos Fresquet

Filomena Natividad Agut Barceló

Ildefonso Añó Lores

Román José Sánchez Mateu

Marta Escudero Albor

Joaquím Bueno Bosch

Josep Manel Barberà Sorlí

Susana Pérez Alonso

Juan Antonio Mañá Ferrer

José Joaquín Pérez Ollo

Juan Manuel Cerdá Tena

María Nieves Eugenio Bayo

María Jovaní Palau

Pedro Joaquín García Bautista

José Antonio Simó Ramón

Benjamín Martí Esbrí

Juan José Cornelles Batiste

José María Compte Brosed

Secretari: Alberto J. Arnau Esteller

Interventor: Antonio Losilla Pallares

La presidenta declara oberta la sessió, convocada per decret de 26 d'octubre de 2015, i s'examinen els següents punts de l'ordre del dia:

PART RESOLUTÒRIA

1r. APROVACIÓ, SI ESCAU, DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA NÚMERO 14/2015 (29/10/2015).

Per assentiment dels membres assistents s'acorda aprovar l'esborrany de l'acta ordinària número 14/2015, de 29 d'octubre de 2015.

2n. DICTAMEN SOBRE LA PROPOSTA DE COMPLEMENTAR L'ACORD DEL PLE DE 26/03/2015, QUE PROPOSAVA LA REDUCCIÓ EN UN 50% DEL CÀNON D'ÚS I APROFITAMENT CORRESPONENT A UNA DIC PER A L'ACTIVITAT DE CENTRE ESPORTIU I D'OCI EN LA PARTIDA EL RIU, POLÍGON 19, PARCEL·LA 18.

Dono compte a la corporació del dictamen emés per la Comissió Informativa de Serveis al Territori, de data 18 de novembre de 2015, que diu literalment:

«3. Dictamen sobre la proposta de complementar l'acord del Ple de 26/03/2015, que proposava la reducció en un 50% del cànon d'ús i aprofitament corresponent a una DIC per a l'activitat de centre esportiu i d'oci en partida lo Riu, polígon 19, parcel·la 18.

Se somet a consideració de la Comisión la següent proposta de l'Alcaldia, de data 13 de novembre de 2015:

"Relación de hechos

  1. Visto que, previo informe municipal emitido por acuerdo del Pleno de la corporación de fecha 27/11/2008, por resolución del Conseller de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda, de fecha 18/11/2009, se declaró de interés comunitario la actividad de centro deportivo y de ocio para tenis, en suelo no urbanizable del Plan General de Benicarló, en partida Río, polígono 19, parcela 18. En dicha resolución se establecía un plazo de vigencia de 10 años, a contar desde la obtención de la preceptiva licencia de apertura de la actividad, y se fijaba el correspondiente canon de uso y aprovechamiento en un total de 46.259,45 EUR, a abonar en cinco anualidades a razón de 9.251,89 EUR, en el caso en que así lo solicitara el Ayuntamiento de Benicarló.

  2. Visto que en fecha 27/06/2011 se concedió la preceptiva licencia de apertura para el efectivo ejercicio de dicha actividad.

  3. Visto que en fecha 27/11/2012, D. Benito Caldés Lluch, con D.N.I. 73.370.644-T, presentó ante este Ayuntamiento solicitud de revisión de la cuantía fijada en concepto de canon de uso y aprovechamiento, de conformidad con lo previsto en la Ley 12/2010, de 21 de julio, de la Generalitat Valenciana, de Medidas Urgentes para Agilizar el Ejercicio de Actividades Productivas y la Creación del Empleo, que modificaba la Ley 10/2004, de 9 de diciembre, de la Generalitat, de Suelo No Urbanizable, en virtud de la cual se otorgó la referida Declaración de Interés Comunitario.

  4. Visto que el Pleno del Ayuntamiento de Benicarló, en sesión celebrada el día 26/03/2015, adoptó el siguiente acuerdo:

      'Primero.- Proponer la reducción del canon de uso y aprovechamiento en un cincuenta por ciento, en relación con la declaración de interés comunitario de la actividad de centro deportivo y de ocio para tenis, en suelo no urbanizable del Plan General de Benicarló, en partida Río, polígono 19, parcela 18, que fue fijado en un total de 46.259,45 EUR, por resolución del Conseller de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda, de fecha 18/11/2009, de conformidad con lo previsto en el art. 34.3 de la Ley 10/2004, de 9 de diciembre, de la Generalitat Valenciana, del suelo no urbanizable, aplicable a dicha declaración de interés comunitario.

Segundo.-Comunicar este acuerdo a la Conselleria competente de la Generalitat Valenciana, a efectos de que se acuerde la modificación de la cuantía del referido canon de uso y aprovechamiento.'

  1. Visto que en fecha 12/05/2015 (registro de entrada nº 8.029, de 15 de mayo), el Servicio Territorial de Urbanismo en Castellón, de la Conselleria de Infraestructuras, Territorio y Medio Ambiente de la Comunidad Valenciana, remitió oficio de contestación a la propuesta de reducción del canon, cuyo contenido le adjuntamos, y en el que indica que el acuerdo municipal debe manifestar que se trata de una actividad "susceptible de crear empleo de forma significativa, en relación con el empleo local", condición necesaria según lo previsto en el art. 204.3 de la Ley 5/2014, de 25 de julio, de Ordenación del Territorio, Urbanismo y Paisaje de Comunidad Valenciana.

  2. Visto que el contenido del anterior oficio fue comunicado en fecha 14/08/2015 (registro de salida nº 10.890, de 11/08/2015), a la persona interesada, a efectos de que justificase documentalmente el número de contrataciones realizadas desde la obertura de la actividad hasta la fecha, naturaleza de los contratos y su duración.

  3. Visto que en fecha 4/09/2015 (registro de entrada nº 13.487), la persona interesada ha presentado documentación justificativa de que la actividad supone la contratación permanente de tres trabajadores, más la empresaria que también trabaja como autónoma, así como, otros diez trabajadores temporales en época estival.

  4. Visto el informe del T.A.G. de Urbanismo, Sr. Jesús Hernández Lahera, de fecha12/11/2015, en el que considera lo siguiente:

'La D.I.C. que nos ocupa fue concedida en el año 2009, encontrándose vigente la anterior Ley 10/2004, de 9 de diciembre, de la Generalitat, de Suelo No Urbanizable (LSNU). En el año 2010, tras la entrada en vigor (31-05-2010) del Decreto-ley 2/2010, de 28 de mayo, de Medidas urgentes para agilizar el desarrollo de actividades productivas y la creación de empleo, se modificó el apartado 3º del artículo 34 de dicha LSNU, que regulaba el canon de uso y aprovechamiento, estableciéndose la posibilidad de que el Ayuntamiento pudiera proponer la reducción del canon de uso y aprovechamiento, hasta un cincuenta por ciento cuando se tratase de actividades industriales, productivas, terciarias o de servicios susceptibles de crear empleo.

Dicho Decreto fue posteriormente validado por las Cortes de la Generalitat Valenciana, con la tramitación y aprobación de la Ley 12/2010, de 21 de julio, de Medidas Urgentes para Agilizar el Ejercicio de Actividades Productivas y la Creación del Empleo, que entró en vigor en fecha 11-08-2010.

La persona interesada presenta ante este Ayuntamiento su solicitud de reducción del canon de uso y aprovechamiento, en fecha 27/11/2012, una vez fijada su cuantía, en la resolución autonómica de fecha 18/11/2009. Hasta casi tres años después, en fecha 26/03/2015, el Ayuntamiento de Benicarló no se pronuncia sobre su petición.

Mientras tanto, hay un cambio legislativo, con la entrada en vigor en fecha 20-08-2014, de la Ley 5/2014, de 25 de julio, de Ordenación del Territorio, Urbanismo y Paisaje de Comunidad Valenciana (LOTUP), que mantiene en su artículo 204.3 la posibilidad de que el Ayuntamiento proponga la reducción del canon de uso y aprovechamiento hasta un cincuenta por cien, cuando se trate de actividades industriales, productivas, terciarias o de servicios susceptibles de crear empleo. No obstante, añade que dicha creación de empleo ha de ser «significativa, en relación con el empleo local».

En primer lugar cabe plantearse cuál sea efectivamente la norma de aplicación a la solicitud de reducción del canon, formulada por la persona interesada en fecha 27/11/2012, aunque la propuesta municipal fue remitida a la Conselleria, competente para su resolución, en fecha 5/5/2015.

La disposición transitoria primera de la LOTUP, que establece el régimen transitorio de los procedimientos, prevé en su apartado 1 que «(...) las declaraciones de interés comunitario (...) que hubiesen iniciado su información pública con anterioridad a la entrada en vigor de la presente ley, se seguirán tramitando conforme a la legislación anterior». No obstante, parece que se está refiriendo al procedimiento para la declaración de interés comunitario, que en el presente supuesto, se inició y finalizó antes de la entrada en vigor de la LOTUP.

A la fecha de concesión de la D.I.C. (18/11/2009), no existía la posibilidad de que el Ayuntamiento propusiera la reducción del canon de uso y aprovechamiento hasta un cincuenta por ciento cuando se tratara de actividades industriales, productivas, terciarias o de servicios, susceptibles de crear empleo. Dicha posibilidad se introduce con la Ley 12/2010, de 21 de julio, de Medidas Urgentes para Agilizar el Ejercicio de Actividades Productivas y la Creación del Empleo, que entró en vigor en fecha 11-08-2010.

Partiendo del supuesto que la reducción del canon de uso y aprovechamiento puede producirse con posterioridad a la resolución autonómica en la que se declara el interés comunitario de la actividad, cuestión que no se pone en duda por parte de la Conselleria competente en la materia, cabe plantearse cuál sea la normativa aplicable al procedimiento de resolución de dicha petición.

Hay que recordar que se trata de un procedimiento iniciado a instancia de la persona interesada, en este caso la titular de la actividad, y que se formula ante el Ayuntamiento de Benicarló, que es la administración pública que debe formular la propuesta a la administración autonómica, órgano de resolución.

La Administración autonómica entiende que la normativa aplicable a la solicitud de reducción del canon es aquella en que tiene entrada la propuesta del Ayuntamiento de aplicación de la reducción, esto es, el artículo 204.3 de la LOTUP, y por tanto, exige que se indique que la creación de empleo es «significativa, en relación con el empleo local».

Por otro lado, nos encontramos ante la ardua tarea de dar un contenido a la palabra "significativo", que utiliza la norma. Significativo, quiere decir que tiene un significado relevante o peculiar, o qué es importante por lo que representa. La "creación de empleo" puede ser significativa por el número de puestos de trabajo nuevos que supone, porque dichos puestos de trabajos sean de carácter permanente o eventual, por el tipo de contrato (a tiempo completo o parcial), o porque incorporen a la vida laboral a personas que se encuentran en grupos más desfavorecidos para acceder al mercado laboral (jóvenes, mujeres, discapacitados, personas en situación de riesgo o exclusión social, ...), por poner algunos ejemplos.

Parece evidente que la actividad de centro deportivo y de ocio para tenis, requiere de personal fijo para el mantenimiento y explotación durante todo el año, así como un número variable de monitores de ocio y deportivos, según la intensidad de afluencia de usuarios a las instalaciones constituyendo de forma indudable una fuente de empleo.

Cabe indicar que en junio de 2010, los servicios técnicos municipales redactaron una propuesta de establecimiento de unas bases sobre las que determinar cuál debía ser la cuantía de la reducción en las solicitudes que pudieran ser realizadas, en base a la posibilidad abierta a partir de la Ley 12/2010, de 21 de julio, de la Generalitat Valenciana.

Para ello, se tuvo en cuenta la plantilla media de la empresa, estimada según el promedio de empleados que permanecieran de alta en la empresa durante el año vencido anterior a la solicitud de reducción. Se diferenciaba la plantilla "fija" de la "eventual", y se calculaba la media dividiendo los días naturales realmente trabajados por cada empleado, por los días naturales totales del período. Según estos datos, se consideraba que procedía la máxima reducción posible, cuando se hubiera empleado a 10 trabajadores, excluido el titular de la actividad, durante la totalidad del período. A partir de esta reducción máxima, el cálculo de la reducción por menos empleo se llevaría a cabo de forma proporcional directa. En consecuencia, se graduaba si el empleo producido era "significativo", en función del número de trabajadores empleados y de si éstos tenían carácter indefinido o eventual.

No obstante, dichas bases no llegaron a tener aprobación municipal.

Sin embargo, y en el caso concreto de la actividad que nos ocupa, en acuerdo Plenario de fecha 26/03/2015, se fijó una reducción del máximo, el 50%, a pesar de no haberse aplicado los criterios objetivos propuestos por el técnico municipal. En consecuencia, y mientras no se establezcan criterios objetivos que permitan concretar el concepto jurídico indeterminado que prevé la norma autonómica, puede entenderse que la Corporación ya hizo un juicio de valor al conceder la bonificación máxima, considerando por ello que la creación de empleo que supone esta actividad en concreto, es significativa, en relación con el nivel de empleo local.

En consecuencia, debemos entrar a analizar a qué se está refiriendo el legislador valenciano cuando indica que la creación de empleo por parte de la actividad declarada de interés comunitario ha de ser «significativa, en relación con el empleo local».

En mi opinión, nos encontramos ante un concepto jurídico indeterminado, cuya concreción es enormemente incierta, salvo que alguna norma incorpore los criterios objetivos necesarios para determinar en cada caso concreto si estamos o no ante el supuesto que prevé la LOTUP, y que permita tratar todas las solicitudes en condiciones de igualdad.

Los conceptos jurídicos indeterminados, son aquellos que se usan para motivar los expedientes, y actuaciones en general, que de otra forma rozarían la arbitrariedad: al añadirse la motivación, el acto se convierte en discrecional y la actuación se legitima.

De esta manera, existe urgencia, oportunidad, conveniencia y hasta interés público cuando hay que buscar una motivación para llevar a cabo la "tramitación" de un expediente que de otra forma no podría ser motivado, porque implica una interpretación forzada de la excepción prevista en la norma e incluso, en ocasiones, una actuación contra ley.

Pero no debemos olvidar que el concepto jurídico indeterminado es, en si mismo un concepto hueco que hay que llenar: no basta con decir que hay interés público o en el presente caso, que es significativo, hay que concretar en qué consiste.

Los conceptos jurídicos indeterminados han de ser llenados de contenido en cada caso concreto (si es significativo/a, la necesidad, la urgencia, la oportunidad, la conveniencia, la utilidad pública, el interés público, la autonomía...). La STC 180/96 de 12 de noviembre, al referirse a los conceptos jurídicos indeterminados, nos dice que han de ser dotados de contenido concreto en cada caso, mediante la aplicación a sus circunstancias específicas, de los factores objetivos y subjetivos que sean congruentes con su enunciado genérico. El concepto jurídico indeterminado, tiene que ser llenado de contenido, mediante la aplicación a las circunstancias específicas del caso de los factores objetivos y subjetivos que sean congruentes con su enunciado genérico, mediante una explicación y aplicación al caso concreto: no se puede decir que hay urgencia, sin explicar en que consiste esa urgencia y si se alude a la necesidad es preciso también explicar lo que se entiende por ella. Las STS de 17 de febrero de 1955 y 8 de marzo de 1984 consideran que por necesidad ha de entenderse no lo forzoso, obligado o impuesto por causas ineludibles, sin lo opuesto a lo superfluo y en grado superior a lo conveniente para conseguir un fin útil... en el sentido de que sea útil al interés público.

García de Enterria y Tomás Ramón Fernández, consideran que con la técnica del concepto jurídico indeterminado la Ley refiere una esfera de realidad cuyos límites no aparecen bien precisados, no obstante lo cual, es claro que intenta delimitar un supuesto concreto.... Si lo propio de todo concepto jurídico indeterminado, en cualquier sector del ordenamiento jurídico, es que su aplicación solo permite una única solución justa, el ejercicio de una potestad discrecional permite, por el contrario, una pluralidad de soluciones justas, o, en otros términos, optar entre alternativas que son igualmente justas desde la perspectiva del derecho. Pero entonces preguntamos, ¿qué sucede cuando para motivar un acto discrecional se usa un concepto jurídico indeterminado?: Pues sencillamente supone, que habiendo varias motivaciones igualmente justas, tenemos elegir una de ellas, sabiendo que la contraria es igualmente justa. Al final, la motivación de actos se reduce exclusivamente a "exponer un motivo", cualquiera que este sea.

Por ello se hace necesaria la motivación de la exención y para ello debemos previamente, aclarar diferentes conceptos que nos van a ser útiles en el presente expediente.

Se conoce como tasa de empleo, a la razón entre la población ocupada y la población económicamente activa (que está en condiciones de formar parte del mercado laboral). El índice más habitual, sin embargo, es la tasa de desempleo (la cantidad de desempleados sobre la población económicamente activa).

La tasa de empleo, en otras palabras, permite indicar qué porcentaje de trabajadores tienen efectivamente empleo. Por ejemplo: si la tasa de empleo del municipio es del 84%, quiere decir que 84 de cada 100 personas económicamente activas tienen empleo. Las restantes 16 personas, en cambio, están desocupadas o en situación de paro; la tasa de desempleo del municipio sería, por lo tanto, del 16%.

La población ocupada viene a referirse a toda esa población activa, de 16 años en adelante, que tiene un trabajo, ya sea por cuenta ajena o propia, y que ha recibido una retribución por él.

La población activa está formada por todas aquellas personas de un territorio concreto que tienen un empleo o bien que se encuentran buscándolo en ese momento. De esta forma, podríamos determinar que bajo el paraguas de esa denominación se encuentran, por tanto, dos grupos claramente delimitados: los empleados y los desempleados.

A la hora de determinar el porcentaje y las cifras exactas de población activa de una territorio se tiene que recurrir a las entidades que específicamente se encargan de ello.

En relación con el nivel de empleo en el municipio, podemos acudir a las estadísticas elaboradas por el Servicio Público de Empleo Estatal (SEPE), organismo autónomo adscrito al Ministerio de Empleo y Seguridad Social, que junto con los Servicios Públicos de Empleo de las Comunidades Autónomas, forman el Sistema Nacional de Empleo. Este sistema asume las funciones del extinto Instituto Nacional de Empleo (INEM) desde 2003. Entre sus principales funciones se encuentra la de realizar investigaciones, estudios y análisis, de ámbito estatal, sobre la situación del mercado de trabajo y las medidas para mejorarlo.

Los niveles de ocupación en el término municipal son, pues, datos objetivos que pueden conocerse, pero que varían constantemente. Así, ¿qué datos deben tenerse en cuenta, el número de personas ocupadas (o desocupadas) en el municipio en el momento de la solicitud, en el momento de la apertura de la actividad, durante el trimestre o el semestre posteriores a esas fechas, durante toda la vigencia de la misma,...?. ¿Debe considerarse el nivel de empleo/desempleo en general, o bien, diferenciar según sectores de actividad?.

Podemos entender que la contribución de la actividad en cuestión al mercado laboral se produce en el momento en que se inicia la misma, pudiendo tener en cuenta el mes o meses siguientes a esa fecha, o también si consideramos (como sucede en el presente expediente) la exigencia de que la actividad sea susceptible de crear empleo de forma significativa, por disponerlo así la LOTUP, deberíamos tener en cuenta, los meses siguientes a su entrada en vigor, es decir, desde agosto de 2014.

Tomando este último criterio y según los datos extraídos del SEPE, durante el período comprendido entre agosto de 2014 y julio de 2015 (ya hemos dicho que lo hacemos coincidir con la entrada en vigor de la LOTUP) en Benicarló, se registraron los siguientes datos, referidos al Sector servicios:



En consecuencia, si consideramos que el nivel de empleo total en el sector servicios, el 100%, es la media de trabajadores contratados durante el último año de la actividad, esto es, 349 personas, podríamos referenciar el número de trabajadores a los que da empleo dicha actividad, durante el referido período, a esa cantidad.

Según la documentación aportada por la interesada, estas son las contrataciones que se realizaron durante dicho periodo:



Lo que supone un porcentaje del 1,33 %, en relación al empleo total en el municipio, durante el período considerado. Dicho porcentaje como criterio y motivación, puede considerarse significativo en relación con el empleo local, sin mayores aclaraciones.

No obstante, procedería complementar el acuerdo plenario adoptado en fecha 26/03/2015, con la adopción de un nuevo acuerdo que recoja de forma expresa esa valoración por parte del órgano municipal competente para formular la propuesta a la Conselleria.'

De acuerdo con lo previsto en el artículo 204.3 de la Ley 5/2014, de 25 de julio, de Ordenación del Territorio, Urbanismo y Paisaje de Comunidad Valenciana, el ayuntamiento puede proponer la reducción del canon de uso y aprovechamiento hasta un cincuenta por cien, cuando se trate de actividades industriales, productivas, terciarias o de servicios susceptibles de crear empleo de forma significativa, en relación con el empleo local.

Por lo expuesto, y previo dictamen de la Comisión Informativa de Servicios al Territorio, propongo al Pleno de la corporación, la adopción del siguiente acuerdo:

Primero. Complementar el acuerdo del Pleno de la Corporación, adoptado en fecha 26/03/2015, y reiterar la propuesta de reducción del canon de uso y aprovechamiento en un cincuenta por ciento, en relación con la declaración de interés comunitario de la actividad de centro deportivo y de ocio para tenis, en suelo no urbanizable del Plan General de Benicarló, en partida Río, polígono 19, parcela 18, que fue fijado en un total de 46.259,45 EUR, por resolución del Conseller de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda, de fecha 18/11/2009, de conformidad con lo previsto en el artículo 204.3 de la Ley 5/2014, de 25 de julio, de Ordenación del Territorio, Urbanismo y Paisaje de Comunidad Valenciana, por cuanto dicha actividad ha creado empleo en el municipio de Benicarló, de forma significativa, en relación el empleo local, de conformidad con lo expuesto en el informe emitido por el T.A.G. de Urbanismo, Sr. Jesús Hernández Lahera, en fecha 12/11/2015, arriba transcrito.

Segundo. Comunicar este acuerdo a la Conselleria competente de la Generalitat Valenciana, a efectos de que se acuerde la modificación de la cuantía del referido canon de uso y aprovechamiento."

Sometida a votación la anterior propuesta, se acuerda por unanimidad dictaminar favorablemente su aprobación.»

Deliberació

L'alcaldessa explica breument el contingut de l'expedient i les propostes del dictamen.

Com que no hi ha deliberació, es passa a la votació del punt.

Votació

Sotmés a votació del Ple de la corporació, s'aprova per unanimitat el dictamen transcrit.

3r. DICTAMEN SOBRE LA PROPOSTA D'ADHESIÓ DE L'AJUNTAMENT DE BENICARLÓ A LA XARXA DE CIUTATS VALENCIANES RAMON LLULL.

Dono compte a la corporació del dictamen emés per la Comissió Informativa d'Educació, Cultura i Esports, de data 17 de novembre de 2015, que diu així:

«5. Dictamen sobre la proposta d'adhesió de l'Ajuntament de Benicarló a la Xarxa de Ciutats Valencianes Ramon Llull.

Es dóna compte de l'Expedient 42/2015, en el qual s'han inclòs els informes favorables de Secretaria i Intervenció.

Seguidament, es llig la proposta del tinent d'alcalde delegat de Cultura, que diu:

"Vista la proposta d'aquesta regidoria, de data 09/07/15.

Vist el dictamen de la Comissió Informativa d'Educació, Cultura i Esports, de data 21/07/15.

Vist l'acord de la corporació en la sessió plenària de data 30/07/15.

Vist l'informe emés per la tècnica de Promoció Cultural en data 13/08/15.

Vist l'escrit de contestació al remés en el seu moment per aquesta regidoria, signat per l'alcalde de Xeresa, com a president de la Xarxa de Ciutats Valencianes Ramon Llull, en què informa que 'no hi ha import adherit a cap quota ni cap quantitat abonada pels nostres membres'.

El tinent d'alcalde delegat de Cultura proposa al Ple de l'Ajuntament l'adopció de l'acord següent:

  1. Sol·licitar l'adhesió de l'Ajuntament de Benicarló a la fundació Xarxa de Ciutats Valencianes Ramon Llull.

  2. Donar-se de baixa de l'esmentada fundació en els casos següents:

a) En el cas que la fundació exigisca a l'Ajuntament de Benicarló l'abonament de qualsevol import o quota.

b) En el cas que la Generalitat Valenciana s'adherisca a la fundació."

Sotmesa a votació, s'aprova la proposta per 5 vots a favor (grups Socialista i Compromís-Esquerra Republicana) i 4 abstencions (grup Popular i Ciutadans).»

Deliberació

El senyor Mañá fa ús de la paraula per tal d'exposar que aquest punt és la segona vegada que es porta al Ple per a la seua aprovació, la primera vegada va ser el dia 30 de juliol de 2015, quan va ser retirat del Ple per una falta d'informes. També fa constar que en l'expedient hi ha una carta dirigida a la Fundació Ramon Llull en què se solicita informació, un informe de la tècnica de Cultura que diu que aquesta fundació es va constituir l'any 2008, però que ell vol destacar que la Xarxa de Ciutats Valencianes Ramon Llull es va constituir a petició d'uns determinats ajuntaments (Morella, Sueca, Gandia, Vinaròs) davant de la negativa en aquells moments de la Generalitat Valenciana, en la qual governava el Partit Popular, d'adherir-se a la xarxa. Igualment fa referència als estatuts de la xarxa i de la fundació així com a allò que diu al respecte tant l'Estatut d'Autonomia com el Reglament d'ús de l'ensenyament del valència, que en definitiva diu que la Generalitat té el dret i el deure de retornar a la nostra llengua la categoria i el lloc que es mereix, i que ells comparteixen. Afirma que la tècnica conclou l'informe dient que és la Generalitat Valenciana la que té la potestat i obligació envers la promoció i recuperació de la llengua i que estima favorable l'adhesió a la xarxa sempre que, de conformitat com es regula en els seus estatuts, la Generalitat Valenciana no s'adherisca a la fundació.

El senyor Mañá continua exposant que ells entenen que el que hi ha és un problema de forma, que no s'ha d'entrar en la dinàmica respecte a qüestions lingüístiques, sinó que si la Generalitat Valenciana en el seu moment va dir que no volia incorporar-se a la xarxa, i que avui en dia la Generalitat està governada pel Partit Socialista i per Compromís, entenen que el més adequat seria que es feren les gestions adients per tal que la Generalitat Valenciana s'adherisca, ja que ho pot fer. Conclou el senyor Mañá la seua exposició dient que, per tot açò, ells votaran en contra.

A continuació, pren la paraula el senyor Compte i exposa que han estat estudiant tot l'expedient i els estatuts de la fundació i de la xarxa i que un dels seus objectius és la promoció i l'ús de la llengua i cultura catalanes a l'estranger. Aleshores a ells se'ls presenten dos dubtes:

1. Som estrangers? --es pregunta--. El senyor Compte respon que no, que no som catalans però que no som estrangers.

2. Aquesta entitat és una entitat cultural amb finalitats filològiques com podria ser l'Institut Cervantes en l'equivalent a la llengua castellana? O és una eina política liderada per la Generalitat de Catalunya, que és la que està posant més diners en l'Institut Ramon Llull, igual que les ambaixades que té la Generalitat de Catalunya a tot el món amb la mateixa finalitat? --pregunta--. El senyor Compte diu que li sorprendria que el Partit Socialista estiguera a favor de tot açò, però per una altra banda --afirma-- va ser el senyor Puig, president de la Generalitat, el que va liderar la creació d'aquesta xarxa davant de la negativa de la Generalitat Valenciana a la seua adhesió.

Per tot açò exposa que , igual que el grup Popular, ells creuen que no és aquest el fòrum on s'ha de debatre, sinó que el més apropiat seria que la Generalitat Valenciana fóra la que fera aquesta proposta a les Corts Valencianes. I també pregunta: «Si no ens adherim què passaria amb els creadors i autors benicarlandos, se'ls vetaria per tal d'obtenir subvencions o optar a alguns premis?». Ells no tenen clar quins beneficis reportarà a nivell local l'adhesió a la xarxa. Per finalitzar --conclou el senyor Compte-- diu que ells creuen que si algú ha d'adherir-se a la xarxa aquesta entitat és la Generalitat i no l'Ajuntament i per tot açò votaran en contra.

El senyor Barberà és el que a continuació fa ús de la paraula i comença contestant els dubtes del senyor Compte. Primerament, a la pregunta que fa respecte a si som estrangers, el senyor Barberà es pregunta respecte a qui. Continua dient el senyor Barberà que la Fundació Ramon Llull té els seus objectius i respecte a la cultura i la llengua catalanes les entén filològicament tal com s'entén a nivell internacional. És a dir, en aquest territori es parla valencià, que és la mateixa llengua que el català, i el que fan és promocionar aquesta cultura fora dels límits lingüístics que tots saben: Catalunya del Nord, Franja de Ponent, Principat de Catalunya, País Valencià, Illes Balears, a la Sardenya la ciutat de l'Alguer, més la comarca murciana del Carxe. I assegura que tot açò és positiu per a tots els que formen part d'aquests territoris i que lingüísticament són tots u.

Segueix explicant el senyor Barberà que açò no és política, sinó lingüística i que efectivament la Generalitat de Catalunya és la que hi posa més diners que la resta, i açò demostra qui hi aposta més. El Govern de les Illes Balears ha sortit i ha entrat en diverses ocasions, segons el partit que ha estat governant. Ara tornarà a entrar-hi i podrem veure que hi torna a posar diners per a tot açò i per a la promoció dels seus creadors.

El senyor Barberà explica que té una nota de premsa que expressa que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, creada en l'època en què va ser president el senyor Zaplana, ha fet un conveni amb la Fundació Ramon Llull per tal de finançar els lectorats valencians a l'exterior en diverses universitats estrangeres en col·laboració amb la Fundació Ramon Llull. El president de l'Acadèmia, en aquesta nota, destaca la importància que s'òbriga una llarga trajectòria de col·laboració entre les dues institucions, en benefici de la llengua i de la cultura que compartim en la seua promoció cap l'exterior. El director de l'Institut Ramon Llull agraeix a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua l'esforç, la bona voluntat i l'interés de tancar aquest acord i de trobar espais comuns i que els lectorats valencians donen a conèixer la societat, la història, la cultura valenciana a la resta del món i creu que com a valencians ens interessa i ens ha d'agradar.

Efectivament no passaria res --comenta el senyor Barberà-- si l'Ajuntament de Benicarló no entrara en la Xarxa de Ciutats Valencianes, igual que no passaria res si no es donara cap subvenció a cap entitat cultural, si no férem el cicle A Pèl, si no s'obrira el Gòtic... I es pregunta: «Passaria alguna cosa?». Doncs no --respon--, però diu que és bo que passen coses. Es tracta de facilitar, i a més sense cap cost per a l'Ajuntament, el fet de tenir un fòrum on es pot enviar una llista dels nostres creadors, les nostres propostes i promocionar i facilitar l'intercanvi cultural de les seues obres amb altres pobles.

En relació amb el que ha exposat el senyor Mañá, el senyor Barberà diu que ja ha justificat repetidament la seua absència en la comissió informativa corresponent i creu que tot el poble ja en sap el motiu. Efectivament --continua explicant el senyor Barberà--, el problema de fons és que la Generalitat no hi entra, però això no trau que l'Ajuntament no puga agafar l'alternativa. Si estan interessats que la Generalitat entre, doncs mitjançant la seua representació que presenten una proposició i a veure què passa. Ells no ho poden fer perquè no tenen representació a les Corts Valencianes. Mentrestant, consideren que açò és una ferramenta de promoció de la llengua, de la cultura i de Benicarló.

El senyor Mañá en un segon torn de paraula exposa que són temes de forma i que quan diu que lamentava l'absència del senyor Barberà en la comissió, simplement el que lamenta és l'absència d'informació. Igualment el senyor Mañá diu que si bé és cert que Esquerra Republicana no té representació a les Corts, sí que la tenen els seus socis de govern, el grup Compromís, i pensa que on s'ha de plantejar aquest tema és en la Generalitat Valenciana, que és la que té aquestes competències.

El senyor Barberà pren la paraula i contesta al senyor Mañá dient que en la darrera comissió informativa aquest tema va tornar a sortir amb tots els informes afegits i no hi va haver cap pregunta i el grup Popular es va abstindre. I se sorprén de sentir que falten fòrums de debat quan totes les preguntes que ha fet avui s'haurien pogut contestar en la comissió. Continua exposant el senyor Barberà que ell sí que considera que el Ple de l'Ajuntament és el fòrum on portar aquest assumpte ja que és per a adherir-se l'Ajuntament a la xarxa de municipis; si la Generalitat s'hi vol adherir doncs haurà de ser a les Corts Valencianes. Ell considera que si fan cas al Reglament de Normalització Lingüística de l'any 1992 que té aprovat l'Ajuntament de Benicarló, per unanimitat de tots els grups polítics del moment (PP, PSOE, Unitat del Poble València i Unió Valenciana), aquest reglament diu que s'ha de potenciar la llengua pròpia del poble, també de cara a l'exterior. La Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià parla també de la promoció de la llengua i l'Acadèmia Valenciana de la Llengua firma convenis en aquestes associacions. El senyor Barberà creu --recalca que és una opinió personal-- que ells han muntat una excusa perquè no tenen cap interés en la defensa del valencià i posen l'excusa que aquest no és el fòrum però que ell creu que tampoc ho aprovarien en la Generalitat. Aquest defecte de forma o de falta de fòrum que ells al·leguen --assegura-- és una excusa, però espera que la proposta tire endavant perquè és una oportunitat afegida tant per a referenciar-se a nivell cultural com per a facilitar una eina més de treball als creadors benicarlandos.

L'alcaldessa, abans de passar el punt a votació i com a representant del Partit Socialista, com que els partits de l'oposició pareix que reclamen saber quina és la posició del seu grup municipal al respecte, comenta que l'oposició ho planteja com que és una proposta feta per Esquerra Republicana-Compromís i que el grup municipal Socialista els dona el suport sense creure en aquesta proposició. La senyora Miralles explica al senyor Compte que el grup Socialista està totalment d'acord amb allò exposat pel senyor Barberà, que ells creuen en la unitat de la llengua, que la unitat de la llengua està reconeguda per totes les universitats valencianes, que el grup Ciutadans sempre fa referència a la distinció del valencià i el català com si els catalans foren uns imperialistes que els volgueren absorbir, quan això no té res a veure amb el que es votarà. Continua dient la senyora Miralles que el Partit Socialista és el que va introduir el valencià a les escoles, el que va crear la Llei 4/1983 d'Ús i Ensenyament del València i que ells no poden estar en desacord. Tal com ha explicat molt bé el senyor Barberà --diu l'alcaldessa--, aquesta associació, la Xarxa de Ciutats Valencianes Ramon Llull, es dedica a fer cursos, congressos, seminaris, conferències, editen publicacions, organitzen i promocionen qualsevol expressió artística, promocionen la llengua i cultura pròpies dels valencians i ella pensa que açò no pot causar cap mal i que és positiu perquè a més no ens costarà res. I subratlla que la Xarxa de Ciutats Valencianes va ser fundada per ajuntaments tan importants i vinculats a Benicarló com Morella, Sueca, Gandia i Vinaròs. Dit tot açò l'alcaldessa passa el punt a votació.

Votació

Sotmés el dictamen a votació del Ple de la corporació, s'aprova per 11 vots a favor (grups PSPV-PSOE i Compromís-ERPV) i 10 en contra (grups Popular i Ciutadans).

PART DE CONTROL

4t. DACIÓ DE COMPTE DELS DECRETS I RESOLUCIONS DE L'ALCALDIA I DE LES TINÈNCIES D'ALCALDIA DELEGADES DEL 16 D'OCTUBRE AL 15 DE NOVEMBRE DE 2015.

Per a complir el que disposa l'article 42 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, es dóna compte al Ple de la corporació dels decrets i resolucions de l'Alcaldia i de les tinències d'alcaldia delegades dictats del 16 d'octubre de 2015 al 15 de novembre de 2015.

La corporació en queda assabentada.

5é. DACIÓ DE COMPTE DE L'INFORME DE SEGUIMENT DEL PLA D'AJUST CORRESPONENT AL TERCER TRIMESTRE DE 2015 (EXP. I-003/15-HPP).

Es dóna compte de l'informe de seguiment del Pla d'Ajust corresponent al tercer trimestre de 2015, emés per l'interventor municipal en data 16 d'octubre de 2015.

La corporació en queda assabentada.

6é. DACIÓ DE COMPTE DE L'INFORME DE COMPLIMENT DE LA LLEI DE MOROSITAT CORRESPONENT AL TERCER TRIMESTRE DE 2015 (EXP. I-002/15-HDGP).

Es dóna compte de l'informe de compliment de la llei de morositat corresponent al segon trimestre de 2015, emés per l'interventor i el tresorer de l'Ajuntament en data 15 d'octubre de 2015.

La corporació en queda assabentada.

7é. PRECS, PREGUNTES I MOCIONS.

Moció:

Prèvia urgència adoptada per majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació, a l'empara del que disposa l'article 116.2 de la Llei 8/2010, de 23 de juny, de la Generalitat, de Règim Local de la Comunitat Valenciana, se sotmet a consideració de la corporació el contingut de la moció següent, subscrita pels portaveus dels grups polítics municipals:

La senyora Escudero com a regidora delegada de Serveis al Ciutadà explica el perquè d'aquesta moció i la llig:

«Moció contra la violència de gènere

Rosa Ana Marzá Caldés, portaveu del grup Socialista; Marta Escudero Albor, portaveu del grup Compromís-Esquerra Republicana; Juan Antonio Mañá Ferrer, portaveu del grup Popular, i Benjamín Martí Esbrí, portaveu del grup Ciutadans de l'Ajuntament de Benicarló, en el seu nom i representació, per mitjà d'aquest escrit i fent ús de les atribucions que els confereix la Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les Bases del Règim Local i el Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, eleven al Ple de la corporació aquesta moció.

Exposició de motius

Aquest 25 de novembre, en què es commemora el Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones, aprovat per l'Assemblea General de les Nacions Unides en memòria de les germanes Mirabal, tres activistes polítiques de la República Dominicana que van ser brutalment assassinades el 1960, aprofitem una vegada més per a incidir en la responsabilitat de tots, però sobretot de les administracions públiques, en la urgència d'utilitzar tots els recursos per a eradicar aquesta agressió cap als drets fonamentals de les dones.

La violència contra les dones és una de les violacions més degradants dels drets humans i continua progressant en l'àmbit global. No respecta fronteres, cultures ni sectors econòmics. Està present en temps de conflicte i de pau, a la llar, al treball i al carrer. És una injustícia manifesta, que impedeix que la societat avance en el camí de la igualtat i el benestar comú que tots volem.

Totes les formes de violència contra les dones tenen en comú el seu origen en la situació estructural de desigualtat real i subordinació en què es troben les dones en la societat. Aquesta situació s'ha anat agreujant els últims anys a conseqüència de les noves formes de relacionar-se que ens ha proporcionat la tecnologia, i cada vegada són més joves les dones objecte d'aquesta violència, per la facilitat de control que propicien les eines a què quasi tots tenim accés.

No es pot oblidar que cada vegada que es produeix una situació de vulneració dels drets de la dona es vulnera també els drets dels xiquets i xiquetes, que tant de forma directa com indirecta són objecte de la violència que s'esdevé dins de les seues llars, una situació que deixa unes seqüeles molt difícils d'esborrar, sense oblidar el drama que suposa per a la família i les amistats de la víctima.

En aquesta època de crisi, en què les condicions de precarietat econòmica i laboral contribueixen a incrementar la indefensió de col·lectius de dones, que impossibiliten més la seua independència i dificulten la sortida de l'espiral de violència, cal apostar per l'educació i la sensibilització com a única forma d'eradicar totalment la violència masclista, i cal incorporar en el sistema d'educació la igualtat entre dones i homes i involucrar-nos tots com a pares i educadors en els valors d'igualtat i tolerància.

Tenim una legislació, tant autonòmica com estatal, que té com a objectiu actuar contra la violència establint mesures de protecció integral, la finalitat de les quals és prevenir, sancionar i eradicar aquesta violència i prestar assistència a les dones, als seus fills menors, víctimes d'aquesta violència, així com dotant de mesures per a la prevenció, la sensibilització i la formació per a implicar tota la societat. Malgrat això, els últims anys s'han produït retallades en el pressupost destinat a l'aplicació d'aquesta llei i això ha implicat un retrocés en les polítiques de protecció a les dones vulnerables.

També les administracions locals tenen la important labor, atesa la proximitat al ciutadà, de detectar possibles casos de violència i d'aplicar en totes les seues actuacions quotidianes mesures que impliquen prevenció i sensibilització en tots els seus ciutadans, amb la finalitat de crear una consciència a tota la ciutadania de tolerància zero cap a la violència masclista i intentar que aquesta violència aflore de l'entorn íntim i familiar a la llum pública per a fer-la visible. En aquesta labor, les corporacions locals han de disposar d'unes competències definides i efectives i d'un finançament adequat que possibilite accions eficaces.

Per tot això, es proposa al Ple l'adopció dels següents

ACORDS:

Primer. Tornar a manifestar amb motiu del pròxim 25 de novembre, el Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones, la nostra repulsa més enèrgica davant de les situacions de maltractaments i violència masclista que pateixen les dones, i al mateix temps expressar la nostra solidaritat amb les víctimes i les seues famílies. Cal dotar dels recursos pressupostaris necessaris per a resoldre aquest greu i urgent problema d'estat.

Segon. Proclamar tolerància zero cap a la violència de gènere i utilitzar tots els instruments que aquesta corporació local té al seu abast per a eradicar en la seua totalitat la violència cap a les dones.

Tercer. Suport incondicional a la comunitat educativa perquè establisca els mecanismes tant per a la detecció precoç com per a ensenyar des de l'escola a construir la igualtat a través del respecte mutu i la no-violència.

Quart. Exigir a la resta d'administracions una implicació coordinada, que hi aporten els mitjans necessaris i que doten econòmicament el pressupost de la Llei Integral contra la Violència de Gènere per a garantir l'atenció jurídica, psicològica i social. En definitiva, la protecció efectiva de les dones, tal com s'indica en la Llei de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere.

Cinqué. Dissenyar un pla d'acció específic per a la prevenció i eradicació de la violència de gènere en l'adolescència amb els valors de coeducació, cooperació i respecte.

Sisé. Reclamar que els ajuntaments mantinguen les seues competències en la lluita contra la violència de gènere i que els doten de recursos econòmics a través d'un finançament local suficient i just.»

Votació

Sotmesos a votació del Ple de la corporació els acords d'aquesta moció, s'aproven per unanimitat.

Precs i preguntes

Sr. Mañá:

Diu el senyor Mañá que en una sessió anterior va fer un prec referent al Gos Parc per a veure si es podien resoldre els problemes tècnics i jurídics, i solucionar el tema. Atés el temps que ha passat sense donar cap resposta, pregunta si es pot explicar quina és la problemàtica tècnica o jurídica respecte a la possibilitat d'oferir aquest servei ja que els veïns l'estan demanat.

Contestació:

L'alcaldessa contesta dient que aquest assumpte ve de la legislatura anterior. L'aleshores regidor delegat d'Urbanisme --explica-- va decidir, en un solar particular on es dipositaven escombraries i que es trobava molt brut, netejar-lo i convertir-lo en Gos Parc. Es va netejar amb diners públics per part de l'Ajuntament, quan la llei diu que els solars particulars s'han de mantenir nets per part del propietaris i a més tancats, i es va fer un Gos Parc sense prendre cap acord ni tan sols comunicant-ho al departament de Medi Ambient i, per tant, ni al servei de neteja municipal. L'actual equip de govern --continua-- a l'inici de la legislatura es va trobar moltes queixes dels veïns per l'estat de brutícia en què estava aquesta instal·lació. Arran de tot açò demanen al tècnic de Medi Ambient que emeta un informe d'aquest fet i els diu que no s'havia comunicat al departament la nova instal·lació, motiu pel qual no es va poder avisar l'empresa adjudicatària del servei de neteja.

Ens trobem --resumeix-- que es va netejar un espai de propietat privada amb diners públics, cosa que no es pot fer. En aquest assumpte es va arribar a un acord verbal --diu la senyora Miralles-- perquè no hi ha res escrit a l'hora d'utilitzar aquest espai per part de l'Ajuntament per a les activitats de pàrquing i de Gos Parc. Al cap d'un temps que es passava a netejar, el cap de la Policia Local li comenta que allí s'havien produït enfrontaments entre veïns per estar uns a favor i uns altres en contra de la instal·lació. Tenint en compte que s'hi anava a netejar sense poder-ho fer, per no ser de propietat municipal, i que damunt es produïen enfrontaments entre veïns, es decideix deixar de prestar aquest servei i fer les coses bé des d'un principi.

La situació actual --destaca-- és la següent: posar-se en contacte amb els propietaris del solar per tal de fer un contracte de lloguer, però que abans de fer aquest contracte el propietari haurà d'abonar a l'Ajuntament les despeses de la neteja d'aquest solar que es van produir.

Tot açò té uns tràmits que no han finalitzat i l'Ajuntament també està buscant més espais on fer instal·lacions de Gos Parc. Mentrestant, s'està netejant l'indret per mantindre'l en condicions i no produir molèsties als veïns. L'actual equip de govern --diu l'alcaldessa-- té aquest tema damunt de la taula.

El senyor Mañá li agraeix l'explicació i diu que estaran pendent de com es resol aquest tema.

L'alcaldessa torna a dir que té l'expedient damunt de la taula, que no depén només d'un departament i que també s'haurà d'arribar a un acord quant a la compensació econòmica que haurà de rebre el propietari i veure si interessa.

Com que no hi ha més assumptes per tractar, la presidenta alça la sessió a les 21:35 hores. En dono fe.

I, perquè conste als efectes procedents, amb l'excepció de l'article 206 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, estenc aquesta acta amb el vistiplau de l'alcaldessa.


Vist i plau









Benicarló, 26 de novembre de 2015

L'alcaldessa



Rosario Miralles Ferrando



13