Ple ordinari núm. 12 de data 29 de setembre de 2016

29/09/2016

JESÚS HERNÁNDEZ LAHERA, LLICENCIAT EN DRET, SECRETARI ACCTAL. DE L'AJUNTAMENT DE BENICARLÓ.

CERTIFICO: Que l'acta de la sessió plenària número 12/2016 de la corporació municipal, que va tenir lloc, amb caràcter ordinari, el dia 29 de setembre de 2016, és del següent tenor literal:

ACTA DE LA SESSIÓ PLENÀRIA EXTRAORDINÀRIA NÚM. 12/2016 QUE VA TENIR LLOC EL DIA 29 DE SETEMBRE DE 2016.

A Benicarló, al Saló de sessions de l'Ajuntament, a les 21.00 hores del dia 29 de setembre de 2016, es reuneixen, amb caràcter ordinari i en primera convocatòria, els membres de la corporació municipal que es relacionen a continuació, sota la presidència de l'alcaldessa, Rosario Miralles Ferrando.

Presidenta: Rosario Miralles Ferrando.

Regidors/es: Juan Domingo Roca Prats

Rosa Ana Marzá Caldés.

Filomena Natividad Agut Barceló.

Ildefonso Añó Lores.

Carlos Flos Fresquet

Román José Sánchez Mateu.

Marta Escudero Albor.

Joaquím Bueno Bosch.

Josep Manel Barberá Sorlí

Susana Pérez Alonso.

Juan Antonio Mañá Ferrer.

José María Serrano Forner.

Pedro Joaquín García Bautista.

Juan Manuel Cerdá Tena.

María Nieves Eugenio Bayo.

María Jovaní Palau.

José Antonio Simó Ramón.

Benjamín Martí Esbrí.

Juan José Cornelles Batiste.

José María Compte Brosed.

Secretari acctal.: Jesús Hernández Lahera.

Interventor: Antonio Losilla Pallarés.

La presidenta declara oberta la sessió, convocada per decret de 26 de setembre de 2016, i s'examinen els següents punts de l'ordre del dia:

1r. DICTAMEN A LA PROPOSTA DE RATIFICACIÓ DEL NOMENAMENT FALLERES MAJORS I CORT D'HONOR 2017.

Dono compte del dictamen de la Comissió informativa de l'Àrea d'Educació Cultura i Esports, que va tenir lloc en data 6 de setembre de 2016 del següent tenor literal:

«2. PROPOSTA DE RATIFICACIÓ NOMENAMENT FALLERES MAJORS I CORTS D'HONOR 2017.

Exp. 60/2016. Cultura

Es llegeix la proposta que formula el regidor delegat de Falles que diu el següent:

«PROPOSTA DE RATIFICACIÓ NOMENAMENT FALLERES MAJORS I CORTS D'HONOR 2017.

Vist l'escrit presentat per la Junta Local Fallera de data 12 de juliol de 2016, on proposa que la corporació municipal aprove els nomenaments de la fallera major, fallera major infantil i les seues Corts d'Honor per a les properes festes falleres, el regidor delegat de Festes i Falles proposa a la corporació municipal l'adopció dels següents acords:

Primer. Ratificar el nomenament de la Junta Local Fallera de les Falleres Majors i la seua Cort d'Honor per al 2017 i nomenar:

FALLERA MAJOR INFANTIL DE BENICARLÓ 2017:

• Nadia Beltrán Blasco

CORT D'HONOR INFANTIL:

• Yamira Jimenéz Santos

• Sara Bort Gavaldà

• Ingrid Andrés Bayarri

• Raquel Companys Fuster

• Ariadna Ciercoles Bonet

• Paula Giner Alsina

• Nayla Llorach Blasco

• Patricia Saura Año

• Andrea Miquel Marin

FALLERA MAJOR DE BENICARLÓ 2017:

• Alicia Fuster Camós

CORT D'HONOR:

• Ana Mª. Martinez Maña

• Monica Senar Castell

• Mª. José Mari Marti

• Miriam Hidalgo Moros

• Marjorie Sanahuja Domingo

• Sara Cherta Pons

• Azahara Felix Mulet

• Cinta Forés Llorach

• Marta Andrés Febrer

Segon. Traslladar aquest acord a la Junta Local Fallera per al seu coneixement i satisfacció.»

La Comissió, per unanimitat, acorda dictaminar favorablement la proposta presentada.»

Deliberació:

L'alcaldessa es dirigeix a les falleres majors i a les seues corts d'honor i els diu que el Ple de l'Ajuntament, màxim òrgan de representació de la ciutadania de Benicarló, avui les ratifica en els seus càrrecs. Continua dient-los que fa uns mesos van ser elegides en aquest mateix Saló de Plens i ella va ser l'encarregada de fer-los la notificació, mitjançant l'esperada cridada telefònica. Els explica, per tant, que el que s'ha fet avui és ratificar aquesta elecció per tot l'Ajuntament en Ple. Diu que el proper dissabte serà la presentació a l'Auditori municipal i que l'alcaldessa, en nom de tota la corporació municipal, els dóna l'enhorabona pel nomenament, tant a les falleres majors, com a les corts d'honor, com a la Junta Local Fallera i el seu president. Finalment, els desitja que l'any faller que comença siga un any ple de satisfaccions i de felicitat per a totes.

En acabar la intervenció, la corporació i els assistents a la sessió plenària reten un fort aplaudiment.

Votació:

Sotmés el dictamen transcrit a votació del Ple de la corporació, s'aprova per unanimitat dels membres assistents.

2n. DICTAMEN A LA PROPOSTA DE MODIFICACIÓ DEL REGLAMENT D'ÚS DEL CASAL MUNICIPAL

Dono compte del dictamen de la Comissió Informativa de l'Àrea d'Educació Cultura i Esports, que va tenir lloc en data 6 de setembre de 2016 i que és del següent tenor literal:

«3. PROPOSTA DE MODIFICACIÓ REGLAMENT D'ÚS DEL CASAL MUNICIPAL.

Exp. 49/2016. Cultura

Es torna a donar compte de l'esmentat expedient que ja es va tractar en la sessió de data 5 de juliol.

Atès que la corporació municipal, en la sessió plenària de data 31 de gener de 1991, aprovà el Reglament intern de funcionament del Casal Municipal i, en data 30 de setembre de 2010, la seua modificació, es procedeix a llegir l'acord emès sobre aquest tema pel Ple del Consell Municipal de Cultura, en la sessió extraordinària que va tindre lloc el dia 16 de juny. Una vegada llegit l'acord, se sotmet a votació i els membres de la Comissió dictaminen per unanimitat proposar l'adopció dels següents acords:

Primer. Aprovar amb caràcter inicial, la modificació del Reglament d'ús del Casal Municipal que quedarà redactat de la següent manera:

REGLAMENT INTERN DE FUNCIONAMENT DEL CASAL MUNICIPAL

Capítol I. Objecte i àmbit d'aplicació

Article 1

Constitueix l'objecte d'aquest reglament regular les normes i condicions d'organització, funcionament i ús del Casal Municipal de l'Ajuntament de Benicarló, ubicat al carrer de Sant Francesc número 95.

Article 2

Els espais del Casal Municipal estan a disposició de totes aquelles associacions i entitats municipals que ho sol·liciten per a reunions, xarrades, assemblees i activitats anàlogues pròpies de l'associació, i es prioritzaran les que estiguen inscrites en el Registre Municipal d'Associacions

Article 3

1. El Casal Municipal té onze sales de reunions i una aula de formació per a l'ús compartit entre les diferents entitats que ho sol·liciten.

2. En cap cas se cedirà un espai per a l'ús exclusiu i continuat d'una única associació.

3. Les sales del Casal Municipal es poden sol·licitar:

1. Per a realitzar activitats puntuals, indicant-ne la data i l'hora d'inici i finalització de l'acte concretes.

2. Com a seu de l'associació o entitat, amb una periodicitat determinada establerta per un període inicial de 2 anys. Aquesta cessió es pot prorrogar per períodes successius d'un any, mitjançant una sol·licitud de l'associació interessada amb antelació d'un mes previ a la finalització de l'autorització inicial o qualssevol de les prorrogues.

   La concessió de les prorrogues està supeditada a la sol·licitud de l'espai, en el mateix horari, per altres associacions o entitats.

4. Respecte a l'aula de formació, únicament se'n concedira l'ús per a fer activitats puntuals.

Capítol II. De les sales

Article 4

Les associacions i entitats registrades podran sol·licitar l'ús d'alguna de les sales mitjançant una instància general adreçada al Departament de Cultura de l'Ajuntament de Benicarló, en la qual s'ha d'incloure la informació següent:

1. Dia i horari preferent

2. Activitat per a la qual se sol·licita l'ús de l'espai

3. Nombre de persones que participaran en l'activitat

Article 5

La concessió d'autorització de l'ús d'una sala està condicionada als criteris següents:

1. Les activitats organitzades des de l'Ajuntament tenen preferència sobre aquelles organitzades per altres entitats i associacions.

2. La disponibilitat de l'espai en la data i franja horària sol·licitada.

3. En cas de concurrència de dos o més peticions, és tindrà en compte l'ordre de presentació de sol·licituds en el Registre General de l'Ajuntament.

Article 6

No es podrà realitzar cap tipus d'activitat que, directament o indirecta, comporte ànim de lucre.

Article 7

Les claus de les diferents sales estan dipositades al bar del Casal. L'usuari ha de demanar la clau a la persona encarregada del Casal i retornar-la una vegada finalitzada l'activitat. Cada cop que s'utilitze la sala concedida l'usuari ha de signar en el registre de cessions.

Article 8

Les sales, quan no s'utilitzen, romandran tancades i no s'hi podrà accedir fora de l'horari per al qual s'ha concedit l'autorització.

Article 9

Cadascuna de les sales té un aforament màxim condicionat per les dimensions de l'espai. En cap cas es pot sobrepassar aquest límit.

Article 10

L'horari a disposició dels usuaris per a usar les sales coincideix amb el d'obertura del bar del Casal.

Capítol III. De l'aula de formació

Article 11

1. A banda de les sales, el Casal Municipal disposa d'una aula, equipada amb taules i cadires, per a impartir cursos.

2. Preferentment, s'ha d'utilitzar per a impartir cursos de la Universitat Popular o d'altres projectes municipals.

3. Les associacions poden sol·licitar l'ús d'aquesta aula per a impartir cursos o fer assemblees amb una participació màxima de 30 usuaris.

4. El procediment per a la sol·licitud i concessió d'aquesta aula de formació és el mateix que per a la resta de sales del Casal i està detallat en els articles quart i cinqué, en el capítol II, d'aquest reglament.

5. No es pot realitzar cap tipus d'activitat que, directament o indirecta, comporten ànim de lucre.

Capítol IV. Del material addicional

Article 12

1. Les associacions que així ho sol·liciten poden disposar, sempre en funció de la disponibilitat, d'una taquilla i, si és possible, d'un caseller on rebre la correspondència durant un període màxim de 2 anys.

2. Aquest període es pot prorrogar prèvia sol·licitud de l'entitat interessada i depenent de la disponibilitat.

3. L'Ajuntament ha de proporcionar al representant de l'entitat corresponent una còpia de les claus de la taquilla que els ha estat assignada, que s'han de retornar al Departament de Cultura quan finalitze el període de cessió o concloga l'activitat de l'associació sol·licitant.

Capítol V. Disposicions comunes

Article 13

L'autorització d'ús de les sales i de l'aula de formació del Casal Municipal és temporal i revocable en qualsevol moment.

Article 14

En cas de negligència o mal ús de l'espai, l'Ajuntament ha de revocar automàticament l'autorització concedida.

Article 15

1. Les entitats i associacions usuàries es corresponsabilitzen de l'ús i del bon funcionament del mobiliari i de les instal·lacions.

2. No es pot modificar, retirar ni afegir cap element o instal·lació sense l'autorització prèvia del Departament de Cultura.

Article 16

L'Ajuntament declina qualsevol tipus de responsabilitat per robament, deteriorament o pèrdua del material que cada entitat dispose en les sales, taquilles o casellers.

Article 17

Almenys una vegada a l'any s'ha de convocar una assemblea conjunta entre Ajuntament i entitats usuàries que hagen estat beneficiàries per a revisar el funcionament de les instal·lacions del Casal i fer propostes de millora.

Article 18

En cas que alguna entitat o associació deixe d'utilitzar les dependències del Casal Municipal com a seu social, ha de comunicar-ho al Departament de Cultura de l'Ajuntament en el termini més breu possible, perquè es puga oferir l'espai a altres entitats que ho sol·liciten.

Article 19

L'Ajuntament es reserva el dret d'inspecció i supervisió de totes les instal·lacions i el de fer les modificacions o variacions que per raons d'interés general considere oportunes per al funcionament òptim del Casal Municipal.

Article 20

Tenen prioritat en l'ús del Casal Municipal les entitats que no disposen de seu pròpia.

Segon. Sotmetre l'expedient a informació pública i audiència durant el termini de trenta dies, mitjançant anuncis en el BOP i al tauler d'anuncis de l'Ajuntament, als efectes de la presentació de reclamacions i suggeriments. Es considerarà, per tant, que està aprovat definitivament si, transcorregut el termini indicat, no se'n produeix cap.

Tercer. Publicar en el BOP, una vegada aprovat definitivament, el text íntegre del Reglament, sense que entre en vigor fins que s'haja dut a terme aquesta publicació i haja transcorregut el termini de quinze dies.»

Deliberació:

Senyor Barbera:

El senyor Barberà intervé per tal d'explicar que, fins ara, el Reglament que hi havia sobre l'ús del Casal Municipal no s'adequava a la realitat del casal, ja que es van realitzar unes obres, es van eliminar sales i el Reglament no ho recollira. Indica també que es va portar el Reglament al Consell de Cultura i se'ls va donar a les associacions la possibilitat d'aportar les modificacions que com usuaris veieren i que pogueren ser necessàries. Bàsicament --explica-- es canvia al Reglament que les sessions de l'ús de les sales serà de dos anys prorrogables. També diu que, aprofitant una sèrie d'al·legacions que es van fer per part d'associacions, la repartició de la correspondència es portarà a terme mitjançant l'encarregat del Casal i qui faça ús de les sales haurà de recollir la clau a l'encarregat i signar quan la torne deixant un nom.

Votació:

Sotmès el dictamen transcrit a votació del Ple de la corporació, s'aprova per unanimitat dels membres assistents.

3r. DICTAMEN A LA PROPOSTA DE REHABILITACIÓ DE L'ESCUT MUNICIPAL DE BENICARLÓ.

Dono compte del dictamen de la Comissió informativa de l'Àrea d'Educació Cultura i Esports, que va tenir lloc en data 20 de setembre de 2016 i que és del següent tenor literal:

«2. PROPOSTA REHABILITACIÓ DE L'ESCUT MUNICIPAL DE BENICARLÓ.

Exp. 44/2015. Cultura

Es llegeix la proposta que formula el tinent d'alcalde delegat de Cultura que diu el següent:

«PROPOSTA DEL TINENT D'ALCALDE DELEGAT DE CULTURA

Vist que el Consell Tècnic d'Heràldica i Vexil·lologia, en la sessió de 21 d'abril de 2016, va emetre un informe sobre la proposta de rehabilitació de l'escut municipal de Benicarló, al qual s'adjuntava un esbós de la representació gràfica del projecte d'escut municipal.

Vist que en el citat informe es diu que en el cas de voler adoptar l'escut proposat, la corporació local podrà iniciar el procediment a què es referix el Decret 72/2015, de 15 de maig, del Consell.

Vist que l'article 17.2 del referit Decret, estableix la següent documentació necessària a incorporar en l'expedient:

a) Memòria o estudi tècnic, subscrit per un expert en heràldica o vexil·lologia, o per una institució competent en la matèria, en el qual s'exposen detalladament els fonaments històrics, toponímics i tècnics del projecte de símbol, així com una descripció detallada d'este. Es podrà sol·licitar per l'entitat local, l'elaboració d'este estudi al Consell Tècnic d'Heràldica i Vexil·lologia.

b) Dos dibuixos del projecte del símbol local, un d'estos en dibuix original i un altre en suport digital, que permeta una perfecta reproducció gràfica, en els quals s'aprecien els colors i metalls aplicats i, en el cals de les banderes, a més, les mesures utilitzades.

Vist que en l'expedient figure dita documentació (informe emès pel Consell Tècnic d'Heràldica i Vexil·lologia i dos dibuixos del projecte del símbol local, un d'estos en dibuix original i un altre en suport digital seguint les instruccions de la Direcció General d'Administració Local, quant a la grandària i colors d'aquestos).

Vist que l'article 17.3 del ja citat Decret diu que correspon al ple de l'entitat local interessada, amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal dels seus membres, l'aprovació del projecte de símbol. L'acord plenari ha de contindre una descripció detallada del projecte d'escut o bandera adoptat, així com de les raons justificatives d'aquest.

Per tot açò, esta regidoria proposa l'adopció, al ple municipal, dels següents acords:

Primer. Iniciar el procediment de rehabilitació de l'escut heràldic municipal, la descripció detallada del qual és la següent:

Escut quadrilong de punta redona. Partit. En el primer quarter, d'argent, creu de l'Orde de Montesa de gules. Al segon, d'or, un card silvestre de gules. Per timbre, corona reial oberta, tradicional al regne de València.

Quant a les raons justificatives, aquestes figuren en l'informe del Consell Tècnic d'Heràldica i Vexil·lologia.

Segon. Malgrat no ser obligatori que se sotmeta l'expedient a informació pública durant el termini de vint dies hàbils, per mitjà d'anunci al tauler d'edictes de l'Ajuntament, als efectes que totes les persones que tinguen interès en l'assumpte pugen examinar-lo i formular les al·legacions que consideren convenients.

Tercer. Resoltes les al·legacions, si n'hi hagués, que es procedisca a la remissió de l'expedient a la Direcció General d'Administració Local, als efectes de l'article 21 del Decret 72/2015, de 15 de maig, del Consell.»

Sotmesa la proposta a votació, s'aprova per 5 vots a favor (Grups socialista i Compromís i Esquerra Republicana) 7 abstencions (Grup popular) i 3 en contra (Grup Ciutadans).»

Deliberació:

Senyor Barberà:

Intervé el senyor Barberà i exposa que el Consell Tècnic d'Heràldica i Vexil·lologia de la Generalitat marca unes pautes que han de seguir tots els pobles del País Valencià, que vulguen que el seu escut siga reconegut i siga oficial. Continua dient que l'Escut que tenim és un escut que es va aprovar l'any 1972 i, segons el criteri tècnic i no polític de la gent que forma el Consell Tècnic, no s'adequa a la forma històrica. Per tant, --indica--, la proposta que es porta a aquest Ple és la rehabilitació de l'escut en la seua forma històrica oficial de 1724, tal com diu el Consell.

A continuació, el Sr. Barberà diu que li agradaria destacar el segon punt, és a dir, com que es tracta d'una rehabilitació i no d'una modificació, no és preceptiva la informació pública. Tot i això, el Sr. Barberà indica que el s'ha fet és acollir-se a la Llei que els ho permet i tenir l'expedient 20 dies en exposició pública perquè aquelles persones que amb criteri tècnic, o amb el que consideren, vulguen fer al·legacions, ho puguen fer. Explica també que aquestes al·legacions es faran arribar al Consell d'Heràldica per tal que s'estudien i, si ho consideren, varien la seua opinió en algun punt.

Senyor Mañá:

El Sr. Mañá vol fer constar que és un tema de ordre i que el que consta al punt que va a aprovar-se és l'aprovació de la proposta municipal.

Alcaldessa, senyora Miralles:

L'alcaldessa diu que només hi ha una proposta de rehabilitació de l'escut municipal.

Senyor Mañá:

El Sr. Mañá contesta que aleshores la proposta és la rehabilitació i no s'està aprovant la proposta.

Secretari:

El secretari aclareix que a la proposta d'acord del dictamen diu «la iniciació del procediment de rehabilitació».

Senyor Mañá:

Dóna les gràcies per l'aclariment.

Senyora Jovaní:

Intervé la senyora Jovaní per exposar el següent:

Que intentará abordar este tema des de distintos ángulos, que no es de extrañar que el equipo de gobierno quiera dejar su impronta en la ciudad que administran. Lo que sí sorprende es el tipo de cambio administrativo que quiere llevar a cabo, un cambio de un símbolo emblemático, el escudo de los benicarlandos, y que a ella le sorprende por una infinidad de motivos.

El primero y principal es la carencia de necesidad de dicho cambio. ¿Es una necesidad imperiosa? Ella cree que este consistorio tiene problemas más urgentes y necesarios que solucionar.

Pregunta Jovaní si se ha valorado el coste económico que esto supondrá para los benicarlandos. Cambiar todos los escudos del Ayuntamiento, de las Fallas, de todas las entidades, del escudo que acompaña a Sant Bertomeu en la Iglesia parroquial, y que tal vez la subida del 10% del IBI pueda dedicarse a este menester .

El segundo, y no por ello menos importante, es la urgencia de dicho cambio y explica:

Recordemos que las elecciones fueron el 24 de mayo de 2015. En la primera comisión de Cultura que presidió el señor Barbera, el 21 Julio, en el punto 6 de la convocatoria aparece: "Dictamen proposta adaptació de l'escut de l'Ajuntament al Decret 72/2015 de 15 de maig, del Consell"

Continua Jovaní diciendo que es evidente que, para el Sr. Barberá, éste es una asunto de vital importancia y urgentísimo. Y ella supone que debía de estar en la primera posición del programa electoral de Esquerra Republicana. ¿Por qué? ¿Qué fin persigue? --pregunta Jovaní-- . El señor Barberá no pudo asistir --apunta-- debido a sus ya ampliamente conocidos problemas intestinales y nadie del equipo de gobierno, asistente a dicha comisión, supo explicarles nada sobre el tema.

Eso era el 21 de julio de 2015, el 31 de julio la señora alcaldesa solicita al Consell Tècnic d'Heràldica i Vexil.lologia la elaboración de un estudio técnico de la representación gráfica del escudo. I dice, solicita, porque no es cierto, tal y como se ha dicho en algún medio de comunicación, que este cambio de escudo sea obligatorio según una orden de la Conselleria, se solicitó desde la Alcaldía de este Ayuntamiento y no es en absoluto obligatorio. Se puede deducir, porque es la Alcaldía quien solicita el informe a Conselleria, que también el PSOE tenía el cambio del escudo de Benicarló entre sus prioridades, suponen que dentro de su programa electoral.

Llegamos al 21 de abril de 2016, y llega el informe que emite el Consell Tècnic d'Heràldica i Vexil.lologia acompañado de una representación gràfica. El informe dice: En cas de voler adoptar l'escut proposat, la corporació podrà iniciar procediment ... sense necessitat que es sotmeta al tràmit d'informació pública"

No obstante, en la Comisión del 21 de julio el señor Barberá propone hacer una encuesta a través de la web del Ayuntamiento, para tener información de lo que opinan los ciudadanos, entre comillas --dice Jovaní-- de Benicarló. Lo que no matizó Barberà públicamente es que el resultado de esta encuesta no es vinculante, tal y como dijo en la Comisión.

El 2 de agosto de 2016, en el punto segundo de la Comisión de Cultura, se trató nuevamente la rehabilitación del escudo. A esta comisión asistió la señora Alcaldesa y nos preguntó «Què vos agrade?» Ante esta frívola pregunta, mi respuesta fue acorde a la misma --dice Jovaní-- y recuerda que le comentó que el color oro parecía más bien color aceituna. Parecía que se estuviese hablando del último vestido que habían de comprar para la gala del certamen. Esto así no es serio, afirma Jovaní, no se trata de si vos agrade o no vos agrade. Ella considera que la adopción de un nuevo escudo, no debería basarse exclusivamente en si nos gusta o no a los concejales presentes, debería estar basado en las opiniones de diferentes expertos y sabedores del tema, y apoyado por un clamor popular y una mayoría superior al 11 a 10 concejales como supone será el caso.

Sigue la señora Jovaní diciendo que el tercer motivo de su sorpresa, es referente al procedimiento empleado y pregunta ¿Es un clamor popular? ¿Tiene un respaldo mayoritario de la población?

Apunta la señora Jovani que en la web del Ayuntamiento se publicó la siguiente pregunta: "Esteu d'acord en la proposta de rehabilitació de l'escut de Benicarló en la seua forma històrica?" En la seua forma històrica? Es increíble --dice-- y trae documentación por si alguien la quiere consultar, diversas fotografías representativas del escudo de Benicarló que aparecen en distintos estudios, y en ninguno consta la forma propuesta por el Consell de Heráldica, por lo que la expresión forma histórica no se ajusta en absoluto a la realidad de los hechos. Nunca, en la historia de Benicarló --afirma-- el escudo ha sido como el que se propone por el Consell de Heráldica. Solo comparten la cruz de gules, y aun así, en algunos estudios aparece solamente una mata de cardo con raíces al aire. Señala también la señora Jovaní que podrían haber incorporado los documentos del señor Giner y del señor Constante en la página Web acompañando al informe del Consell, todo esto para que la gente pudiera informarse y comparar. Ella no cree que ésta sea la mejor forma de potenciar la participación ciudadana.

Continua diciendo la señora Jovaní que considera, que o bien es falta de conocimiento de quien formuló la pregunta, por no haberse documentado convenientemente, o que de haberlo hecho, se podría hablar de manipulación en la información.

Seguidamente, la señora Jovaní , pasa a comentar los resultados :

En la encuesta aparece:

• 880 votos a favor de la propuesta del Consell.

• 860 en contra.

• 20 les es indiferente.

Llama la atención la proporcionalidad de estos datos si consideramos como número de habitantes 26000 --señala-- y continua explicando que ha votado un 6'8% de la población, cuestionable lo de la población. De los que han votado solo un 50% han sido a favor, el 49% ha votado en contra, y a un 1% les es indiferente.

Jovaní se pregunta:

¿Si para votar era necesario ser o residir en Benicarló? Responde que no.

¿Podía votar una persona de Guadalajara, por ejemplo? La respuesta es sí.

¿Podía votar una misma persona varias veces desde distintos móviles u ordenadores? Sí, responde.

¿Están representados todos los sectores de Benicarló? Dice que no.

Sigue diciendo que pocas personas de más de 50 años habrán votado. Ella misma lo intento desde dos ordenadores y no pudo. Después pensó que mejor no participar en la parodia. Ella es estadística y asegura que estos resultados ni son representativos ni tampoco significativos. Cualquier artículo que se intentará publicar, basándose en estos resultados, sería notoriamente denegado. El argumento del respaldo popular no se sostiene de ningún modo, pero aun así, en los medios se ha dicho que después del amplio respaldo obtenido tras los resultados de la encuesta, la rehabilitación sigue adelante. Ella pregunta que, sabiendo que los resultados no eran vinculantes, ¿Qué hubieran hecho si hubieran sido 49% a favor y 50% en contra? ¿Utilizar el mismo argumento de gracias al respaldo y al clamor popular sigo adelante?

La señora Jovaní dice que se ha hablado de la necesidad, de la urgencia y del procedimiento, peró lo que importa y considera más importante es si el escudo propuesto por el Consell, y que el equipo de gobierno quiere aprobar, se ajusta realmente a la forma histórica de Benicarló. Comenta que no es historiadora, pero para poder opinar sobre el tema se ha leído, y casi estudiado, considera que como quizá todos ellos, el informe del Consell, el estudio del señor Giner y el libro del señor Juan Luis Constante, el cual no se adjunto a la documentación remitida al Consell. Adjuntaron el estudio del señor Giner, però el del señor Constante que es muy completo e importante, que ella sepa,no se adjunto. Ella cree que si se hubiese adjuntado no tendría cabida el informe que se ha realizado. Según el Consell: Resulta fonamental el treball del Sr. Giner, publicat en el llibre Notas históricas de Benicarló. Incide de nuevo en que el del señor Constante no hubiese sobrado.

No sabe si los allí presentes están familiarizados con el escudo de 1724 que aparece en el sello, porqué todo el informe del Consell se basa en él. Ella saca la figura del escudo propuesto por el Consell y seguidamente, la señora Jovaní les muestra la imagen del escudo de 1724 que está dentro de un sello, y no sabe que comparten los dos escudos ni en que se basa el Consell. Comparten la cruz --recalca-- solamente la cruz.

Sigue la señora Jovaní diciendo que el Informe del Consell Tècnic de Heráldica, señala: "Per tant, i atenent a la tradició constant d'ús de les armes que té Benicarló, i als notables testimoniatges conservats, aquest Consell considera convenient tornar a les armes, i fins i tot al diseny del segell de 1724, molt més elegant i heràldic que el de la Reial Acadèmia de 1971, especialment pel que fa al dibuix del card, que compleix millor la llei heràldica de plenitud"

Y en su último paràgrafo dice:

"I pel que fa al disseny, aquest Consell recomana molt vivament que es rehabilite i reproduïsca l'escut de 1724 amb la major fidelitat possible, per tractar-se d'un disseny heràldic elegant i amb gran força visual"

Más claro imposible, tenemos que hacer un calco del sello de 1724, y ella pregunta: Amb la major fidelitat possible? Y se lo vuelve a mostrar para que comprueben la mayor fidelitat possible, preguntando al resto de corporación si lo ven igual.

Sigue Jovaní diciendo que aunque los estudiosos suponen que teníamos un escudo desde la fundación de Benicarló en 1236, el primer documento seguro que se tiene documentado es un escudo partido, sin esmaltes ni colores. A la derecha las armas de Montesa y a la izquierda el cardo. El señor Constante dice que inicialmente solo había un cardo, después se incorporó la cruz, pero en orden inverso, dando más importancia al cardo y, finalmente, se invirtió el orden por imposición de la orden de Montesa. Que El escudo aparece inscrito dentro de una bordura, y dicen en un consell que esto llevó a un error de interpretación por parte de la Real Academia, al interpretar que era una bordura con 4 flores de lis, sin comentar lo que dicen otros estudiosos como Giner y Constante :

Los adornos vegetales no parecen ser representaciones estilizadas de la flor de lis. Si lo fueran, su imagen se parecería a las clásicas de siempre y serían todas iguales.

Históricamente aparecen incluidas en los escudos personales de 3 de los 14 Maestres de Montesa, esta orden utilizaba desde su fundación una cruz florenzada (puntas acabadas en forma de flor de 3 hojas) procedente de la orden de Calatrava. Al incorporarse a ella la orden de caballería de San Jorge, asumen la cruz llana de esta orden. Y las puntas que aparecen recuerdan y parecen ser lo que queda de la cruz florenzada antigua de la Orden de Montesa.

Comenta Jovaní que en San Mateu hay unas cuantas y que la semana pasada estuvo en el antiguo Hospital de Sant Pau de Barcelona, y pudo observar que está la cruz y un poco más separadas de la cruz las puntas florenzadas de la cruz de Montesa. La flor de lis es una especulación.

La señora Jovaní continua diciendo que, que sin ninguna justificación, el Consell se limitan a decir: "És purament decoratiu, respon a les modes i no fa part de l'escut". I veremos que el argumento de las modas es también aplicable a la actual propuesta, que parece ser también responde a la moda.

En cuanto al cardo, el Consell dice: El dibujo del cardo cumple mejor la ley heráldica de plenitud, llena todo el cuartel, y Giner que está peligrosamente estilizado y simétrico.

De todos modos, lo que sí llama la atención es que sea de gules, rojo. Basan su propuesta en rojo en una descripción de Bernardo Espinalt, publicada en Madrid el 1786 y donde dice: "Tiene por armas en escudo un cardo silvestre de gules". Por otro lado es curioso que no mencione la cruz. También lo es que el cardo sea rojo cuando una de las premisas de las normas heráldicas más importante es que los colores sean lo más ajustados posibles a la realidad, obviamente esto no se cumple con el cardo de color rojo. Los vegetales de los escudos suelen ser de color sinople (verde). Por tanto el escudo que proponen no acaba de cumplir las leyes de la Heráldica que ellos mismos defienden, y no cree que sea del todo identificativo un cardo tan simplista, simétrico y rojo.

Recalca que por otra parte, el señor Constante en la página 51 de su libro habla históricamente de un cardo florido natural arrancado en sinople (verde) en campo de plata.

Mas allá del cardo, en el informe del Consell dice: "però tocar les vores, amb una representació elegantment estilitzada" y significa cambiar la forma del escudo de 1724 que ellos tan encarecidamente nos dicen que sigamos. Comenta que no hay quien se entienda.

El señor Giner dice que es un escudo español característico, de forma rectangular vertical, y que puede verse este tipo de escudo en muchísimos otros sitios. Lo tiene el Reino de Aragón, está en la fachada lateral de la Iglesia del Temple de Valencia y firmado por Los caballeros de Montesa.

En lo referente a los esmaltes hacen un cambio, da igual un color que otro, pero lo que realmente le llama mucho la atención es el cardo de gules que no se sabe de donde lo sacan. Según Constante, históricamente eran al revés, como están ahora, por lo que no se entiende que es lo que quieren respetar. Proponen, Escudo cuadrilongo de punta redonda. ¿Redonda por qué? ¿Por qué les gusta más?

Cuando dicen su forma será cuadrilonga de punta redonda, salvo casos debidamente justificados en la tradición histórica, como es nuestro caso. En el primer cuartel, de plata y Cruz de Montesa de gules, en el segundo, de oro y cardo silvestre de gules. Dice la señora Jovaní que ya ha comentado que supone que debe ser otro error.

En cuanto a "per timbre, corona reial oberta, tradicional al Regne de València". La señora Jovaní comenta que solo el escudo de 1925-1935, y el que tenemos desde 1971, han llevado corona. El resto de escudos de Benicarló, nunca han tenido corona, --apunta-- que quede claro, y ahora cambiamos una corona por otra que parece que está más de moda. Aprovecha para comentar que a ella la corona del Reino de Valencia le gusta mucho y que tal vez ahora se pueda hablar del Reino de de Valencia sin que a nadie se le caigan los anillos.

Visto todo esto, la señora Jovaní, quiere comentar la conclusión del informe del Consell que dice:

"I pel que fa al disseny, aquest Consell recomana molt vivament que es rehabilite i reproduïsca l'escut de 1724 amb la major fidelitat, per tractar-se d'un disseny heràldic elegant i amb gran força visual"

Dice la señora Jovaní que es increíble, solo conserva del escudo de 1724 la cruz y el cardo. Cambian los colores, cambia la forma, quita la bordura con los remates de la cruz florenzada y añade una corona.

Ella se pregunta que pensará el equipo de gobierno de este informe. Da la impresión de que no siempre utilizan los argumentos históricos y de heráldica del mismo modo, van cambiando sin saber en que criterio se basan, y en su opinión es contradictorio en bastantes decisiones. También está poco argumentado, y no corresponde lo que se propone en su informe con su propuesta gráfica. Parece que quieran establecer una uniformidad en los escudos, tengas o no tengas históricamente tu propio escudo. Hay que tener todos el mismo escudo, Lo único que te permiten salvaguardar son tus armas, en nuestro caso la cruz y el cardo, pero aún así cambian los colores de los esmaltes.

La señora Jovaní termina su exposición diciendo, que cambiar algo tan emblemático como el escudo oficial de los benicarlandos, requiere un estudio mucho más serio y, sobre todo, una unanimidad o al menos una aplastante mayoría. En este caso no se da ninguna de las dos premisas.

(Traducció)

Que intentarà abordar aquest tema des de diferents angles, que no és d'estranyar que l'equip de govern vulga deixar la seua empremta en la ciutat que administren. El que sí que sorprèn és el tipus de canvi administratiu que vol dur a terme, un canvi d'un símbol emblemàtic, l'escut dels benicarlandos i que a ella li sorprèn per una infinitat de motius.

El primer i principal és la manca de necessitat d'aquest canvi. És una necessitat imperiosa? Ella creu que aquest consistori té problemes més urgents i necessaris que solucionar.

Pregunta Jovaní si s'ha valorat el cost econòmic que açò suposarà per als benicarlandos. Canviar tots els escuts de l'Ajuntament, de les Falles, de totes les entitats, de l'escut que acompanya a Sant Bartomeu en l'església parroquial i que tal vegada la pujada del 10% de l'IBI puga dedicar-se a aquest menester .

El segon i no per açò menys important, és la urgència d'aquest canvi i explica: Recordem que les eleccions van ser el 24 de maig de 2015. En la primera comissió de Cultura que va presidir el senyor Barbera, el 21 Juliol, en el punt 6 de la convocatòria apareix: «Dictamen proposta adaptació de l'escut de l'Ajuntament al Decret 72/2015 de 15 de maig, del Consell»

Contínua Jovaní dient que és evident que, per al Sr. Barberá, aquest és una assumpte de vital importància i urgentíssim. I ella suposa que devia estar en la primera posició del programa electoral d'Esquerra Republicana. Per què? Quina fi persegueix? --pregunta Jovaní-- . El senyor Barberá no va poder assistir --apunta-- a causa dels seus ja àmpliament coneguts problemes intestinals i ningú de l'equip de govern, assistent a aquesta comissió, va saber explicar-los res sobre el tema.

Açò era el 21 de juliol de 2015, el 31 de juliol l'alcaldessa sol·licita al Consell Tècnic d'Heràldica i Vexil·lologia l'elaboració d'un estudi tècnic de la representació gràfica de l'escut. I diu, sol·licita, perquè no és cert, tal com s'ha dit en algun mitjà de comunicació, que aquest canvi d'escut siga obligatori segons una ordre de la Conselleria; es va sol·licitar des de l'Alcaldia d'aquest Ajuntament i no és en absolut obligatori. Es pot deduir, perquè és l'Alcaldia qui sol·licita l'informe a Conselleria, que també el PSOE tenia el canvi de l'escut de Benicarló entre les seues prioritats, suposen que dins del seu programa electoral.

Arribem al 21 d'abril de 2016, i arriba l'informe que emet el Consell Tècnic d'Heràldica i Vexil·lologia acompanyat d'una representació gràfica. L'informe diu: En cas de voler adoptar l'escut proposat, la corporació podrà iniciar procediment sense necessitat que es sotmeta al tràmit d'informació pública.

No obstant açò, en la Comissió del 21 de juliol el senyor Barberà proposa fer una enquesta a través de la web de l'Ajuntament, per a tenir informació del que opinen els ciutadans, entre cometes --diu Jovaní-- de Benicarló. El que no va matisar Barberà públicament és que el resultat d'aquesta enquesta no és vinculant, tal com va dir en la Comissió.

El 2 d'agost de 2016, en el punt segon de la Comissió de Cultura, es va tractar novament la rehabilitació de l'escut. A aquesta comissió va assistir l'alcaldessa i ens va preguntar «Què vós agrade?». Davant aquesta frívola pregunta, la meua resposta va ser conforme a aquesta --diu Jovaní-- i recorda que li va comentar que el color or semblava més aviat color oliva. Semblava que s'estiguera parlant de l'últim vestit que havien de comprar per a la gala del certamen. Açò així no és seriós, --afirma Jovaní--, no es tracta de si vos agrade o no vos agrade. Ella considera que l'adopció d'un nou escut, no hauria de basar-se exclusivament en si ens agrada o no als regidors presents, hauria d'estar basat en les opinions de diferents experts i sabedors del tema, i tindre el suport d'un clam popular i una majoria superior a l'11 a 10 regidors com suposa que serà el cas.

Segueix la senyora Jovaní dient que el tercer motiu de la seua sorpresa, és referent al procediment emprat i pregunta. És un clam popular? Té un suport majoritari de la població?

Apunta la senyora Jovani que en la web de l'Ajuntament es va publicar la següent pregunta: «Esteu d'acord amb la proposta de rehabilitació de l'escut de Benicarló en la seua forma històrica?» En la seua forma històrica? És increïble --diu-- i porta documentació per si algú la vol consultar, diverses fotografies representatives de l'escut de Benicarló que apareixen en diferents estudis, i en cap consta la forma proposada pel Consell d'Heràldica, per la qual cosa l'expressió forma històrica no s'ajusta en absolut a la realitat dels fets. Mai, en la història de Benicarló --afirma-- l'escut ha sigut com el que es proposa pel Consell d'Heràldica. Solament comparteixen la creu de gules, i així i tot, en alguns estudis apareix solament una mata de card amb arrels a l'aire. Assenyala també la senyora Jovaní que podrien haver incorporat els documents del senyor Giner i del senyor Constante en la pàgina web acompanyant l'informe del Consell, tot açò perquè la gent poguera informar-se i comparar. Ella no creu que aquesta siga la millor forma de potenciar la participació ciutadana.

Contínua dient la senyora Jovaní que considera que, o bé és falta de coneixement de qui va formular la pregunta per no haver-se documentat convenientment o bé, si ho haguera fet, es podria parlar de manipulació en la informació.

Seguidament, la senyora Jovaní comenta els resultats.

En l'enquesta apareix:

• 880 vots a favor de la proposta del Consell.

• 860 en contra.

• 20 els és indiferent.

Crida l'atenció la proporcionalitat d'aquestes dades si considerem com a nombre d'habitants 26.000 --assenyala-- i contínua explicant que ha votat un 6'8% de la població, qüestionable el de la població. Dels quals han votat solament un 50% han sigut a favor, el 49% ha votat en contra, i a un 1% els és indiferent.

Jovaní es pregunta:

Si per a votar era necessari ser o residir a Benicarló? Respon que no.

Podia votar una persona de Guadalajara, per exemple? La resposta és sí.

Podia votar una mateixa persona diverses vegades des de diferents mòbils o ordinadors? Sí, respon.

Estan representats tots els sectors de Benicarló? Diu que no.

Segueix dient que poques persones de més de 50 anys hauran votat. Ella mateixa ho va intentar des de dos ordinadors i no va poder. Després va pensar que millor no participar en la paròdia. Ella és estadística i assegura que aquests resultats ni són representatius ni tampoc significatius. Qualsevol article que s'intentarà publicar, basant-se en aquests resultats, seria notòriament denegat. L'argument del suport popular no se sosté de cap manera, però així i tot, en els mitjans s'ha dit que després de l'ampli suport obtingut després dels resultats de l'enquesta, la rehabilitació segueix avant. Ella pregunta que, sabent que els resultats no eren vinculants, què hagueren fet si hagueren sigut 49% a favor i 50% en contra? Utilitzar el mateix argument de gràcies al suport i al clam popular se segueix avançant?

La senyora Jovaní diu que s'ha parlat de la necessitat, de la urgència i del procediment, però el que importa i considera més important és si l'escut proposat pel Consell, i que l'equip de govern vol aprovar, s'ajusta realment a la forma històrica de Benicarló. Comenta que no és historiadora, però per a poder opinar sobre el tema s'ha llegit, i quasi estudiat, --considera que com potser tots ells--, l'informe del Consell, l'estudi del senyor Giner i el llibre del senyor Juan Luis Constante, el qual no s'adjunta a la documentació remesa al Consell. Van adjuntar l'estudi del senyor Giner, però el del senyor Constante que és molt complet i important, que ella sàpiga, no s'ha adjuntat. Ella creu que si s'haguera adjuntat no tindria cabuda l'informe que s'ha realitzat. Segons el Consell, «Resulta fonamental el treball del Sr. Giner, publicat en el llibre Notas históricas de Benicarló». Incideix de nou que el del senyor Constante no haguera sobrat.

No sap si els allí presents estan familiaritzats amb l'escut de 1724 que apareix en el segell, perquè tot l'informe del Consell s'hi basa. Ella trau la figura de l'escut proposat pel Consell i, seguidament, la senyora Jovaní els mostra la imatge de l'escut de 1724 que està dins d'un segell, i no sap que comparteixen els dos escuts ni en què es basa el Consell. Comparteixen la creu --recalca-- solament la creu.

Segueix la senyora Jovaní dient que l'Informe del Consell Tècnic d'Heràldica, assenyala: «Per tant, i atenent la tradició constant d'ús dels armes que te Benicarló, i als notables testimoniatges conservats, aquest Consell considera convenient tornar les armes i, fins i tot, al disseny del segell de 1724, molt més elegant i heràldic que el de la Reial Acadèmia de 1971, especialment pel que fa al dibuix del card, que compleix millor la llei heràldica de plenitu».

I en el seu últim paràgraf diu: «I pel que fa al disseny, aquest Consell recomana molt vivament que es rehabilite i reproduïsca l'escut de 1724 amb la major fidelitat possible, per tractar-es d'un disseny heràldic elegant i amb gran força visual.»

Més clar impossible, hem de fer un calc del segell de 1724, i ella pregunta: Amb la major fidelitat possible? I li'l torna a mostrar perquè comproven la major fidelitat possible, preguntant a la resta de corporació si ho veuen igual.

Segueix Jovaní dient que encara que els estudiosos suposen que teníem un escut des de la fundació de Benicarló en 1236, el primer document segur que es té documentat és un escut partit, sense esmalts ni colors. A la dreta les armes de Montesa i a l'esquerra el card. El senyor Constante diu que, inicialment, solament hi havia un card, després es va incorporar la creu, però en ordre invers, donant més importància al card i, finalment, es va invertir l'ordre per imposició de l'ordre de Montesa. Que l'escut apareix inscrit dins d'una bordura, i diuen en un consell que açò va portar a un error d'interpretació per part de la Reial Acadèmia, en interpretar que era una bordura amb 4 flors de lis, sense comentar el que diuen altres estudiosos com Giner i Constante: Els adorns vegetals no semblen ser representacions estilitzades de la flor de lis. Si ho anaren, la seua imatge se semblaria a les clàssiques de sempre i serien totes iguals.

Històricament apareixen incloses en els escuts personals de 3 dels 14 mestres de Montesa. Aquesta ordre utilitzava des de la seua fundació una creu florençada (puntes acabades en forma de flor de 3 fulles) procedent de l'ordre de Calatrava. En incorporar-s'hi l'ordre de cavalleria de Sant Jordi, assumeixen la creu plana d'aquesta ordre. I les puntes que apareixen recorden i semblen ser el que queda de la creu florençada antiga de l'Ordre de Montesa.

Comenta Jovaní que a Sant Mateu hi ha unes quantes i que la setmana passada va estar en l'antic Hospital de Sant Pau de Barcelona i va poder observar que està la creu i una mica més separades de la creu les puntes florençades de la creu de Montesa. La flor de lis és una especulació.

La senyora Jovaní contínua dient que, que sense cap justificació, el Consell es limiten a dir: «És purament decoratiu, respon als modes i no fa part de l'escut». I veurem que l'argument de les modes és també aplicable a l'actual proposta, que sembla ser també respon a la moda.

Quant al card, el Consell diu: El dibuix del card compleix millor la llei heràldica de plenitud, plena tot el quarter, i Giner que està perillosament estilitzat i simètric.

De totes maneres, el que sí que crida l'atenció és que siga de gules, roig. Basen la seua proposta en roig en una descripció de Bernardo Espinalt, publicada a Madrid el 1786 i on diu: «Té per armes en escut un card silvestre de gules». D'altra banda és curiós que no esmente la creu. També ho és que el card siga roig quan una de les premisses de les normes heràldiques més important és que els colors siguen el més ajustats possibles a la realitat, òbviament açò no es compleix amb el card de color roig. Els vegetals dels escuts solen ser de color sinople (verd). Per tant l'escut que proposen no acaba de complir les lleis de l'heràldica que ells mateixos defensen, i no creu que siga del tot identificatiu un card tan simplista, simètric i roig.

Recalca que d'altra banda, el senyor Constante en la pàgina 51 del seu llibre parla històricament d'un card florit natural arrancat en sinople (verd) en camp de plata.

Mes allà del card, en l'informe del Consell diu: «però tocar les vores, amb una representació elegantment estilitzada». I significa canviar la forma de l'escut de 1724 que ells tan encaridament ens diuen que seguim. Comenta que no hi ha qui s'entenga.

El senyor Giner diu que és un escut espanyol característic, de forma rectangular vertical, i que pot veure's aquest tipus d'escut en moltíssims altres llocs. Ho té el Regne d'Aragó, està en la façana lateral de l'església del Temple de València i signat pels cavallers de Montesa.

Referent als esmalts fan un canvi, és igual un color que un altre, però el que realment li crida molt l'atenció és el card de gules que no se sap d'on ho trauen. Segons Constante, històricament eren a l'inrevés, com estan ara, per la qual cosa no s'entén que és el que volen respectar. Proposen «escut quadrilong de punta redona». Redona, per què? Per què els agrada més?

Quan diuen la seua forma serà quadrilonga de punta redona, excepte casos degudament justificats en la tradició històrica, com és el nostre cas. En la primera caserna, de plata i creu de Montesa de gules, en el segon, d'or i card silvestre de gules. Diu la senyora Jovaní que ja ha comentat que suposa que ha de ser un altre error.

Quant a «per timbre, corona reial oberta, tradicional al Regne de València», la senyora Jovaní comenta que solament l'escut de 1925-1935, i el que tenim des de 1971, han portat corona. La resta d'escuts de Benicarló, mai han tingut corona, --apunta-- que quede clar, i ara canviem una corona per una altra que sembla que està més de moda. Aprofita per a comentar que a ella la corona del Regne de València li agrada molt i que tal vegada ara es puga parlar del Regne de de València sense que a ningú li caiguen els anells.

Vist tot açò, la senyora Jovaní, vol comentar la conclusió de l'informe del Consell que diu: «I pel que fa al disseny, aquest Consell recomana molt vivament que es rehabilite i reproduïsca l'escut de 1724 amb la major fidelitat, per tractar-es d'un disseny heràldic elegant i amb gran força visual».

Diu la senyora Jovaní que és increïble, solament conserva de l'escut de 1724 la creu i el card. Canvien els colors, canvia la forma, lleva la bordura amb les rematades de la creu florençada i afig una corona.

Ella es pregunta què pensarà l'equip de govern d'aquest informe. Fa l'efecte que no sempre utilitzen els arguments històrics i d'heràldica de la mateixa manera, van canviant sense saber que criteri es basen, i en la seua opinió és contradictori en bastants decisions. També està poc argumentat, i no correspon el que es proposa en el seu informe amb la seua proposta gràfica. Sembla que vulguen establir una uniformitat en els escuts, tingues o no tingues històricament el teu propi escut. Cal tenir tots el mateix escut, l'única cosa que et permeten salvaguardar són les teues armes, en el nostre cas la creu i el card, però encara així canvien els colors dels esmalts.

La senyora Jovaní acaba la seua exposició dient que canviar alguna cosa tan emblemàtica com l'escut oficial dels benicarlandos requereix un estudi molt més seriós i, sobretot, una unanimitat o almenys una aclaparadora majoria. En aquest cas no es dóna cap de les dues premisses.

Senyor Compte:

El senyor Compte diu que la proposta de canvi de l'escut es fa partint d'una sol·licitud de l'Ajuntament i que no és una obligació que ve del Consell d'Heràldica que s'haja de complir. Continua explicant que l'Ajuntament demana un informe al Consell de Heràldica perquè es manifeste, segons els seus criteris tècnics, si correspon o no correspon a allò que ells marquen. Diu, però, que una altra cosa és saber si el que ells diuen té el suport d'estudis, a més de l'opinió del senyor Giner, que és el que consta a l'informe del Consell d'Heràldica. Tot i això, considera que hi altres opinions, com podria ser la del senyor Constante o també l'estudi que es va fer per aprovar l'escut actual, l'any 1971, pels tècnics o organisme que corresponguera en aquell moment. De fet, el Sr. Compte creu que no només s'ha de considerar un estudi, sinó que haurien de considerar-se'n altres i analitzar-ho amb una major amplitud.

A continuació, el Sr. Compte manifesta que el Sr. Barberà va dir en declaracions que no era perceptiva la consulta a la ciutadania, però que els canvis es sotmetran a l'opinió dels benicarlandos perquè afecten un element identitari que representa el sentiment de tot el poble. En aquest sentit, el Sr. Compte indica que s'ha fet una consulta al web de l'Ajuntament, una votació on han participat unes 1.700 persones. Segons el Sr. Compte, Benicarló té més o menys 27.000 habitants i, per tant, considera que açò no es pot considerar vàlid, perquè no se sap qui són els que han votat ni si els que han votat són benicarlandos o no ho són. A més, --diu, el Sr. Compte--, el Sr. Barberà va denunciar un frau i va finalitzar les votacions.

A continuació, recalca que només ha participat un 6'8% de la població, si es aquest percentatge es dona per vàlid --matisa, el Sr. Compte--. Per tot açò, considera que no es pot dir que es canvia l'escut perquè representa el sentiment de tot el poble. Tampoc hi ha, --diu--, un criteri clar dels tècnics en el sentit que hi ha un escut històric, com passa en altres poblacions de l'època medieval. Continua Compte dient que, fins i tot, els experts no es posen d'acord i, per tant, el criteri tècnic també és un poc subjectiu.

D'altra banda, el Sr. Compte indica que l'any passat es publicà el Decret 72/2015, de 15 de maig, del Consell, pel qual es regulen els símbols els tractaments i honors de les entitats locals de la Comunitat Valenciana, en el qual es basa el senyor Barberà per demanar aquest estudi. En aquest sentit, el Sr. Compte es pregunta com si aquest decret és del maig i com al juliol l'Ajuntament ja està demanant un estudi de l'escut. Es pregunta també si consideren que açò és prioritari per al poble i si millorarà la vida dels benicarlandos. De fet, el Sr. Compte considera que ha estat una acció precipitada i no necessària.

Segueix preguntant el senyor Compte si hi ha un estudi dels costos que derivaran d'implantar la modificació en aquells elements municipals que actualment porta l'escut actual, ja que no consta cap informe d'Intervenció a l'expedient dels costos ni s'hi indica si hi ha alguna partida pressupostària destinada a aquestos costos.

El Sr. Compte finalitza la intervenció preguntant a l'equip de govern si canviar l'escut és prioritari per a ells.

Senyor Barberà:

En un segon torn de paraula, el Sr. Barberà contesta al senyor Comte i li diu que és veritat que ell va fer unes declaracions, on ja va indicar que en aquest país el tema dels símbols sempre ha estat un tema complicat. Segueix dient que la consulta no era vinculant i no era vinculant per les mancances que el Sr. Compte ja ha comentat. Continua dient el Sr. Barberà que creu que encara no estem educats per a emprar certes eines, tot i que no vol dir amb açò que la majoria de la població no ho faça i ho faça bé. Ara bé, considera que hi ha vàndals que es dediquen a fer un mal ús de les ferramentes que un ajuntament els posa a l'abast. En aquest sentit, el Sr. Barberà es pregunta si la ferramenta que s'ha utilitzat és l'adequada per a fer una consulta vinculant, a la qual cosa ell mateix es respon que no.

Quant a la quantitat de gent que ha participat, el Sr. Barberà considera que hauria d'haver votat més gent, donades les facilitats que es van posar a l'abast de tothom. Ara bé, creu que s'equivoquen en dir que unes 1.700 persones, --o llevant-ne 200 i deixant-ne 1.500--, no són representatives de l'opinió majoritària, ja que si fa el compte dels vots que cada grup polític dels que estan representants a la sala té i s'aplica la mateixa regla de tres sobre el total de la població, quedaríem garratibats.

Tot i això, el Sr. Barberà reconeix que que no s'ha utilitzat la millor ferramenta, però també creu que s'ha de reconèixer que s'ha obert un debat i que aquest ha estat ben viu. De fet, assegura que no recorda cap una intervenció tan llarga en cap altre tema en un Ple, a banda de ser un tema que està al carrer i que la gent comenta.

Continua manifestant el Sr. Barberà que, de pressa, no n'hi havia i que la Regidoria, quan fa la consulta al Consell Tècnic Vexil·lològic, és perquè s'informen. Explica també que fan les reunions cada 6 mesos, per tant, fins que l'Ajuntament fa la consulta i parlen del tema, passen 6 mesos i, des que fan l'informe passen 6 mesos més. Així doncs, segons el Sr. Barberà, no era urgent, però faena feta no fa destorb, de fet, un any després encar estem debatent aquest tema.

Quant als costos, el Sr. Barberà diu que la imatge corporativa de l'Ajuntament, la que està presidint el Saló de Plens, és la que s'empra en tots els papers, vehicles oficials, etc. Insisteix que la imatge de l'Ajuntament és eixa i no es toca i, encara que es tocara, no tirarien a les escombraries tot allò que porta aquesta imatge i la substituirien, perquè no té sentit. Explica que el que s'ha de tocar és mínim i la intenció no és ni tan sols tocar-ho. Per exemple, --diu, el Sr. Barberà--, a les plaques dels noms dels carrers està l'escut actual i aquest es quedarà, perquè este ha estat l'escut de Benicarló durant un temps determinat i, per tant, esborrar la història no té sentit. Per tant, assegura el Sr. Barberà que no hi haurà una partida per aquest canvi i que, quan es farà alguna cosa nova, ja es canviarà.

A continuació, el Sr. Barberà explica que el Decret és del 15 de maig de 2015, però abans d'aquesta normativa, ja hi havia un altre decret, al qual, per exemple, es va acollir Peníscola i altres ajuntaments. Per tant, aclareix que no és que apareguera un Decret i es va anar a veure corrents que ens canviaren l'escut, sinó que hi havia un decret anterior.

Continua dient Barberà, quant al que ha exposat la Sr. Jovaní, no entrarà en discussions heràldiques, perquè ell no és un tècnic en aquesta matèria. Ara bé, manifesta que li agradaria recordar a la gent que els escolta quina és la composició del Consell d'Heràldica. Així doncs, explica que el Consell Tècnic està conformat pel president, --que és el director o directora general competent en la matèria d'Administració Local--, i quatre vocals, un designat pel Consell Valencià de Cultura, entre els seus membres, dos doctors o doctores en Història, professors de les universitats públiques del País València i designats pel conseller o consellera competent en matèria d'Administració Local, després de consultar amb dites institucions i un expert o experta en heràldica i vexil·lologia de reconegut prestigi designat o designada pel conseller o consellera competent en la matèria d'Administració Local.

Apunta el Sr. Barberà que ell tractarà de no entrar en cap discussió d'heràldica, de com hauria de ser l'escut, perquè la proposta ve d'un consell oficial del nostre Govern. També és cert, --puntualitza--, que no era obligatòria, però considera que si no ens adeqüem al que diu el Consell l'escut de Benicarló no serà oficial. De fet, assegura el Sr. Barberà que l'escut que hi ha ara no és oficial i només serà oficial si s'adequa als criteris definits pel Consell.

Pel que fa al cost, Barberà insisteix que les associacions que tenen l'escut en els seus logos o escuts poden fer el que consideren i vulguen fer, ja que és privatiu. De fet, el Sr. Barberà sosté que no poden ni volen dir a les associacions el que han de fer amb els seus escuts.

En allò referent a la forma històrica que diu la Sr. Jovaní, el Sr. Barberà manifesta que es creu l'informe del Consell, però, pels dubtes que puguen haver, és pel que es fa una informació pública amb possibilitat de presentar al·legacions. És a dir, si persones amb criteri o estudiosos de la heràldica local consideren que aquest escut no es l'adient, poden fer al·legacions que s'enviaran al Consell d'Heràldica perquè les tinguen en compte, --assegura, el Sr. Barberà--. És més, segons el Sr. Barberà, l'equip de govern no té cap interés a canviar o no canviar, simplement s'està adequant l'escut a una legalitat.

Finalment, el Sr. Barberà aclareix, quant a la corona, que es farà cas a allò que marque el Consell i, si és la corona del Regne de València, sota el seu punt de vista, molt millor que la borbònica.

Senyora Jovaní:

La señora Jovaní quiere recalcar que el señor Barberà ha dicho que no era urgente, que simplemente era una cuestión de plazos, como aquello que dice: «Las cosas de palacio van despacio, pues yo empiezo y ya está» , pero que llama mucho la atención que este tema se trate en la primera Comisión de Cultura que el señor Barberà preside. Es con premeditación y alevosía, --afirma-- no hay otro nombre. Considera que en la primera comisión presenta este punto, porqué está en su programa electoral o en su lista de prioridades absolutas, no tiene otra explicación. En cuanto a los costes, decir que el señor Barberà apunta a que no van hacer cambios tan pronto se apruebe. En algún momento habrá que hacerlos --apunta jovaní-- o solo se cambia para que se cambie oficialmente y ya está? En algún momento habrá que hacerlos --reitera--, si no hoy mañana, en algún momento habrá que hacerlos de lo contrario para qué cambiar?

La señora jovaní, sigue preguntando si ellos se han mirado el informe o se han leído los estudios para poder tener un mínimo conocimiento sobre el tema, porqué se trata de cambiar el escudo de Benicarló, no los muebles de una sala. Al menos quiere saber si se han leído el informe del Consell y como mínimo en que se apoya este informe.

En cuanto a los miembros del Consell, no menciona el señor Barberà que canvian cada cuatro años, después de las elecciones autonómicas, ella no los conoce, pero sabe que no han destinado demasiado tiempo al estudio de la documentación, posiblemente porque no se les ha facilitado toda la documentación, y el Consell puede que desconozca que hay más estudios y trabajos sobre este tema. Considera Jovaní que se les hubiese tenido que facilitar toda la documentación existente.

Pero sobre todo la señora Jovaní quiere recalcar la incongruencia, la contradicción entre el informe que hace el Consell y la prop0uesta gráfica también realizada por el mismo. el Consell dice una cosa y después refleja otra. Como si el informe y la gráfica hubiese estado hecho por dos personas diferentes que no se han comunicado entre ellos.

Reitera para finalizar que cambiar algo tan emblemático para los benicarlandos, necesita un estudio más serio, más unanimidad , como mínimo una aplastante mayoría.

(Traducció)

La Sra. Jovaní vol recalcar que el Sr. Barberà ha dit que no era urgent, que simplement era una qüestió de terminis, com aquell que diu «amb les coses de palau val més asseure's i jo comence i ja està». Però crida molt l'atenció que aquest tema es tracte en la primera Comissió de Cultura que el senyor Barberà presideix. És amb premeditació i traïdoria, --afirma-- no hi ha un altre nom. Considera que en la primera comissió presenta aquest punt, perquè està en el seu programa electoral o en la seua llista de prioritats absolutes, no té una altra explicació. Quant als costos, cal dir que el senyor Barberà apunta al fet que no faran canvis només s'aprove. En algun moment caldrà fer-los --apunta Jovaní-- o solament es canvia perquè es canvie oficialment i ja està? En algun moment caldrà fer-los --reitera--, si no avui demà, en algun moment caldrà fer-los, en cas contrari, per a què canviar?

La Sra. Jovaní segueix preguntant si ells s'han mirat l'informe o s'han llegit els estudis per a poder tenir un mínim coneixement sobre el tema, perquè es tracta de canviar l'escut de Benicarló, no els mobles d'una sala. Almenys vol saber si s'han llegit l'informe del Consell i com a mínim en què es recolza aquest informe.

Quant als membres del Consell, no esmenta el senyor Barberà que canvien cada quatre anys, després de les eleccions autonòmiques. Ella no els coneix, però sap que no han destinat massa temps a l'estudi de la documentació, possiblement perquè no se'ls ha facilitat tota la documentació, i el Consell pot ser que desconega que hi ha més estudis i treballs sobre aquest tema. Considera Jovaní que se'ls haguera hagut de facilitar tota la documentació existent.

Però, sobretot, la Sra. Jovaní vol recalcar la incongruència, la contradicció entre l'informe que fa el Consell i la prop0sta gràfica també realitzada per aquest. El Consell diu una cosa i després en reflecteix una altra. Com si l'informe i la gràfica hagueren estat fetes per dos persones diferents que no s'han comunicat entre elles.

Reitera, per a finalitzar, que canviar alguna cosa tan emblemàtica per als benicarlandos necessita un estudi més seriós, més unanimitat, com a mínim, una aclaparadora majoria.

Senyor Compte:

El senyor Compte comenta, quant a la composició del Consell d'Heràldica que ha indicat el Sr. Barberà, que tots són membres designats per un càrrec polític.

Pel que fa als costos, el Sr. Compte manifesta que per al seu grup destinar un cèntim dels diners públics per canviar l'escut d'on siga, els pareix fer un mal ús dels diners tal com està la situació actualment a Benicarló. Consideren que no és el moment i que, si més endavant, les coses canvien, ja es parlarà.

Finalment, el Sr. Compte considera que el consens que actualment hi ha per a portar aquest canvi a terme no és el suficient, ja que es tracta d'una qüestió tan emblemàtica com és l'escut del poble.

Senyor Barberà:

El Sr. Barberà exposa que li sorprenen certes respostes, perquè en comissió no es va dir res de res de tot açò.

Continua Barberà dient que, segons l'argumentari del senyor Compte, caldria preguntar-se què fer amb la Regidoria de Cultura i si caldria tancar-la, ja que han de gastar diners fent concerta, obres de teatre, etc., que és el mateix, segons el Sr. Barberà.

Insisteix Barberà que no va a fer-se cap despesa i que tenen una responsabilitat de govern i aquesta responsabilitat implica marcar prioritats. Assegura que canviar l'escut de tots els llocs no és una prioritat. Explica que on s'haja de remodelar s'aprofitarà i es farà, i on no, doncs no es farà. De fet, considera que el criteri que el Sr. Compte ha emprat per al canvi de l'escut de l'Ajuntament és el mateix que el partit de Ciutadans ha emprat per a l'ús del valencià, és a dir, per què han de canviar els senyals si ja s'entenen. Per al Sr. Barberà, aquest argument, segons com s'agafe, resulta fal·laç

Per tant, repeteix que no és la voluntat de l'equip de govern destruir tot el vestigi de l'escut que fins avui encara és el propi de l'Ajuntament de Benicarló. Insisteix, però, que es farà allí on s'haja de remodelar per alguna altra raó i aleshores s'aprofitarà.

A continuació, el Sr. Barberà indica que li ha sorprés el que ha dit la Sra. Jovaní sobre que el Consell canvia cada quatre anys. De fet, es pregunta si això vol dir que els tècnics del Consell d'Heràldica, ara que no són del Partit Popular, són roïns. En aquest sentit, manifesta que el conseller tria les persones més adients per als càrrecs, igual abans que ara. Desgraciadament, --diu, el Sr. Barberà--, estem habituats a altres coses, però ell vol pensar que és així. També vol pensar, --afegeix--, que els criteris tècnics a l'hora de remodelar un escut no tenen res a veure amb el carnet polític dels seus membres.

Per últim, el Sr. Barberà manifesta que és cert que l'enquesta no és representativa. De fet, admet que es va dir i es va repetir que no és vinculant i no ho ha estat. I, conclou dient que el que és vinculant i representatiu és el vot que cadascú té al plenari i que el Ple és l'únic que té la capacitat de canviar les coses.

Votació:

Sotmès el dictamen transcrit a votació del Ple de la corporació, s'aprova per 11 vots a favor (grup socialista i grup Compromís-Esquerra Republicana) 10 en contra (grup popular i Ciutadans Benicarló).

4t. DICTAMEN A LA PROPOSTA D'APROVACIÓ DEL COMPTE DE RECAPTACIÓ DE LA TAXA PER OCUPACIÓ DE LA VIA PÚBLICA CORRESPONENT A LA FESTIVITAT DE SANT GREGORI 2016 (EXP. 34/16-GT).

Dono compte del dictamen de la Comissió informativa de l'Àrea d'Hisenda i Serveis Econòmics, que va tenir lloc en data 26 de setembre de 2016 del següent tenor literal:

«PUNT 4t. DICTAMEN A LA PROPOSTA D'APROVACIÓ DEL COMPTE DE RECAPTACIÓ DE LA TAXA PER OCUPACIÓ DE LA VIA PÚBLICA CORRESPONENT A LA FESTIFITAT DE SANT GREGORI 2016 (Exp. 34/16-GT).

Se sotmet a consideració de la Comissió el contingut de la proposta que formula el tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Hisenda i Serveis Econòmics de data 19 de setembre de 2016, que és del següent tenor literal:

«LIQUIDACIÓN CUENTA RECAUDACIÓN TASA O.V.P. FESTIVIDAD SANT GREGORI 2016

Exp. 34/16-TES

I. Visto el informe del encargado del Mercado Central, Juan Aran Lujan, de fecha 11 de mayo de 2016, relativo a la recaudación de la tasa por ocupación de la vía pública de los puestos de la Festividad de «Sant Gregori», en el que se indica que se recaudaron un total de 2.580,00 euros.

Del importe total de 2.580,00EUR recaudados, 1.100,00EUR fueron ingresados directamente por los interesados en el Banco Sabadell, en la cuenta ES98 0081 0276 0500 0100 0309, cuyo titular es este Ayuntamiento y 1.480,00EUR fueron recaudados en efectivo el día 9 de mayo de 2016 por el encargado del Mercado Central e ingresados en la cuenta arriba citada.

II.- Consultados los registros contables de este departamento se comprueba que se han realizado los siguientes ingresos por el concepto tasa por ocupación de la vía pública de los puestos de la Festividad de «Sant Gregori» 2016:

III.- Visto el informe del tesorero nº 64/16-TES, de 19 de septiembre de 2016, fiscalizado de conformidad por el interventor.

Fundamentos de derecho

Ordenanza T-14. Reguladora de la tasa por utilización privativa o aprovechamiento especial del dominio público local.

Real Decreto 2568/86, de 28 de noviembre, por el que se aprueba el Reglamento de organización, funcionamiento y régimen jurídico de las Entidades Locales.

Artículo 50.

Corresponde al Pleno, una vez constituido conforme lo dispuesto en la legislación electoral, las siguientes atribuciones:

11.- La determinación de los recursos propios de carácter tributario, la aprobación y modificación de los presupuestos, la disposición de gastos en los asuntos de su competencia y la aprobación de las cuentas.