Ple ordinari núm. 2 de data 26 de gener de 2017

26/01/2017

FRANCISCO JAVIER LATORRE PEDRET, LLICENCIAT EN DRET, SECRETARI DE L'AJUNTAMENT DE BENICARLO

CERTIFICO: Que l'acta de la sessió plenària número 02/2017 de la corporació municipal, que va tenir lloc, amb caràcter ordinari, el dia 26 de gener de 2017, és del següent tenor literal:

ACTA DE LA SESSIÓ PLENÀRIA EXTRAORDINÀRIA NÚM. 02/2017 QUE VA TENIR LLOC EL DIA 26 DE GENER DE 2017.

A Benicarló, al Saló de sessions de l'Ajuntament, a les 21.00 hores del dia 26 de gener de 2017, es reuneixen, amb caràcter ordinari i en primera convocatòria, els membres de la corporació municipal que es relacionen a continuació, sota la presidència de l'alcaldessa, Rosario Miralles Ferrando.

Presidenta: Rosario Miralles Ferrando.

Regidors/es: Juan Domingo Roca Prats

Rosa Ana Marzá Caldés

Filomena Natividad Agut Barceló

Ildefonso Añó Lores

Carlos Flos Fresquet

Román José Sánchez Mateu

Marta Escudero Albor

Joaquím Bueno Bosch

Josep Manel Barberà Sorlí

Susana Pérez Alonso

Juan Antonio Mañá Ferrer

José María Serrano Forner

Pedro Joaquín García Bautista

Juan Manuel Cerdá Tena

María Nieves Eugenio Bayo

María Jovaní Palau

José Antonio Simó Ramón

Juan José Cornelles Batiste

José María Compte Brosed

Secretari : Francisco Javier Latorre Pedret

Interventor: Antonio Losilla Pallarés

Excusa l'absència: Benjamín Martí Esbrí

La presidenta declara oberta la sessió, convocada per decret de 23 de gener de 2017, i s'examinen els següents punts de l'ordre del dia:

1r. APROVACIÓ, SI ESCAU, DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA NÚM. 13/2016, DE 27 D'OCTUBRE DE 2016.

L'acta s'aprova per unanimitat dels membres assistents.

2n. DICTAMEN A LA PROPOSTA DE MODIFICACIÓ D'ORDENANCES D'EDIFICACIÓ, PLA PARCIAL SECTOR 11 COLLET II, EN EXECUCIÓ DE SENTÈNCIA.

Dono compte del dictamen de la Comissió Informativa de l'Àrea de Serveis al Territori, que va tenir lloc en data 18 de gener de 2017 i que és del següent tenor literal:

Expedient: PAID/501 SECTOR 11 COLLET II

«Es sotmet a consideració de la Comissió el següent informe jurídic del TAG d'urbanisme, Jesus Hernández Lahera de data 16 de gener de 2017:

"Se tramita expediente para la modificación del Anexo II del convenio urbanístico suscrito entre el Ayuntamiento de Benicarló y la mercantil IFF Benicarló, S.A., en fecha 14 de agosto de 2014, tras la sentencia de 24 de junio de 2016, del Tribunal Superior de Justicia de la Comunidad Valenciana (TSJCV), Sala de lo Contencioso-Administrativo Sección Primera, por la que se falla desestimar el recurso de apelación número 222/2012, interpuesto por el Ayuntamiento de Benicarló y por IFF Benicarló, S.A., contra la sentencia nº 496/11, de 29 de julio de 2011, dictada por el Juzgado de lo Contencioso - Administrativo nº 2 de Castellón, y confirmar la sentencia, si bien especificando la Sala, a la vista de la fundamentación jurídica de esa sentencia, que el pronunciamiento anulatorio de las resoluciones impugnadas que contiene el fallo de la misma ha de entenderse contraído al art. 5.2.3. del Anexo II del convenio urbanístico suscrito entre el Ayuntamiento de Benicarló y la mercantil IFF Benicarló, S.A., en cuanto excepciona la zona 6.11.d) del sector 11-Collet II - suelo industrial - de la prohibición en dicho sector del uso residencial en todas sus categorías.

De conformidad con el informe del Arquitecto Municipal de fecha 23/12/16, cabe deducir que deben modificarse las Normas Urbanísticas en lo referente a los usos residenciales compatibles en el ámbito de la zona 6.11.d), ajustándose a los previsto en el artículo 90 y 91 del Reglamento de Zonas de Ordenación Urbanística de la C.V.

Cabe indicar que el documento definitivamente aprobado de Plan Parcial en fecha 22 de diciembre de 2009, ya recogía parcialmente este criterio, prohibiendo el uso residencial en todas sus categorías, salvo que estuviera vinculado a residencias de trabajadores de las empresas propietarias de las parcelas.

No obstante, esta excepcionalidad queda ahora eliminada, debiendo reproducirse el mandato judicial, que establece la norma de prohibición de la siguiente manera:

1. Usos compatibles e incompatibles (anteriormente, epígrafe 5.2.3.)

1. ...

2. ...

3. En particular, quedan prohibidos los siguientes usos:

• El residencial en todas sus categorías. Será compatible una vivienda por industria para el servicio de vigilancia.

En este expediente (como ya se ha indicado) ha informado el Arquitecto Municipal, en fecha 23/12/16, en sentido favorable a las modificaciones.

CONSIDERACIONES LEGALES

El Ayuntamiento es competente en la materia objeto de la disposición de acuerdo con lo establecido en el artículo 25.2.a de la Ley Reguladora de las Bases de Régimen Local, en su redacción dada por el número ocho del artículo primero de la Ley 27/2013, 27 diciembre, de racionalización y sostenibilidad de la Administración Local.

La modificación de las normas urbanísticas, se ajusta a las determinaciones legales y su contenido no supone infracción del Ordenamiento Jurídico.

Es competente para la aprobación de la presente modificación el Pleno municipal, al amparo de los artículos 22.2 c) y d) y 49 de la Ley Reguladora de las Bases de Régimen Local, con el quórum de mayoría simple de acuerdo con el artículo 47.1 de la misma disposición legal, informándose favorablemente la adecuación del mismo al ordenamiento jurídico vigente.

El procedimiento para la tramitación de la modificación requiere la aprobación por el Pleno, una vez adoptada, no se someterá el expediente a información pública y audiencia a los interesados, pero si deberá publicarse en el BOP de Castellón, puesto que se trata de dar cumplimiento a una sentencia del TSJCV.

Por cuanto antecede se informa favorablemente la misma, formulándose la siguiente propuesta de Acuerdo para su aprobación plenaria :

PROPUESTA DE ACUERDO

Primero: Aprobar la modificación de las normas urbanísticas [contenidas en el artículo 5.2.3. del Anexo II del Convenio Urbanístico suscrito entre el Ayuntamiento de Benicarló y la mercantil IFF Benicarló, S.A., en cuanto excepciona la zona 6.11.d) del sector 11-Collet II - suelo industrial- de la prohibición en dicho sector del uso residencial en todas sus categorías] en lo referente a los usos residenciales compatibles en el ámbito de la zona 6.11.d), ajustándose a los previstos en el artículo 90 y 91 del Reglamento de Zonas de Ordenación Urbanística de la Comunidad Valenciana, quedando redactada de la siguiente forma:

"2.3 Condiciones particulares de las zonas de Uso dominante Industrial.

(...)

Artículo 3. Usos compatibles e incompatibles (anteriormente, epígrafe 5.2.3.)

1.(...)

2.(...)

3. En particular, quedan prohibidos los siguientes usos:

- El residencial en todas sus categorías. Será compatible una vivienda por industria, para el servicio de vigilancia."

Segundo: Publicar el presente acuerdo en el Boletín Oficial de la Provincia de Castellón, para general conocimiento.

Es criterio de quien suscribe, quien lo somete a otro mejor fundado en Derecho."

Sotmesa a votació l'anterior proposta, s'acorda per unanimitat dictaminar favorablement la seua aprovació.»

Deliberació:

Alcaldessa, Sra. Miiralles:

L'alcaldessa explica l'expedient i els acords proposats i, com que no hi ha deliberació, el punt se sotmet a votació.

Votació:

Sotmés el dictamen transcrit a votació del Ple de la corporació, s'aprova per unanimitat dels membres assistents l'adopció dels acords proposats.

3r. DICTAMEN A LA PROPOSTA D'APROVACIÓ DE LA LIQUIDACIÓ DE LA RECAPTACIÓ DE LES FESTES PATRONALS 2016, CORRESPONENT A L'EXPEDIENT NÚM. 33/16-TES.

Dono compte del dictamen de la Comissió Informativa de l'Àrea d'Hisenda i Serveis Econòmics, que va tenir lloc en data 16 de gener de 2017 i que és del següent tenor literal:

«Se sotmet a consideració de la Comissió el contingut de la proposta formulada pel tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Hisenda i Serveis Econòmics de data 19 de desembre de 2016, del següent tenor literal:

"Exposició de fets

I. Per acord de la Junta de Govern Local de data 29 de juliol de 2016, s'aprova la fixació dels preus públics de les entrades dels actes de les festes patronals 2016. El corresponent anunci es va publicar en el BOP núm. 94 de 4 d'agost de 2016.

II. En data 16 d'agost de 2016, es va entregar al regidor delegat de Festes, Ildefonso Añó Lores, un càrrec per import de 24.000,00 euros, corresponent als talonaris d'entrades dels actes de las Festes Patronals 2016 que es detallen a continuació:

III. En data 16 d'agost de 2016, es va entregar al regidor delegat de Festes, Ildefonso Añó Lores, un càrrec per import de 2.800,00 euros, corresponent als talonaris d'entrades dels actes de las Festes Patronals 2016 que es detallen a continuació:

IV. Es rep en aquesta Tresoreria el resum relatiu a la liquidació d'aquestes entrades firmat pel tresorer de la Comissió de Festes de Benicarló, Javier Cebollero Pardina, i pel regidor delegat de Festes, Ildefonso Añó Lores, per import total de 19.751,00 euros.

V. Es comprova que els ingressos efectuats en els comptes municipals per aquest concepte coincideix amb l'efectiu total recaptat, que ascendeix a l'import de 19.751,00 euros. El resum del compte de recaptació de les entrades dels actes de les Festes Patronals 2016 és el següent:

VI. Vist l'informe del tresorer núm. 87/16-TES, en què s'informa favorablement la rendició de comptes presentada, fiscalitzat de conformitat pel viceinterventor.

Fonaments de dret

L'òrgan competent amb l'article 50 del Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals serà el Ple, en atribuir-li les següents funcions: la determinació dels recursos propis de caràcter tributari, l'aprovació i modificació dels pressupostos, la disposició de despeses en els assumptes de la seua competència i l'aprovació dels comptes.

Per tot el que s'ha exposat, el tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Hisenda i Serveis Econòmics eleva a la Comissió Informativa d'Hisenda i Serveis Econòmics la següent:

PROPOSTA

PRIMER. Aprovar la liquidació del compte de recaptació de les entrades dels actes de les Festes Patronals 2016 organitzats per la Comissió de Festes, amb el detall següent:

SEGON. Traslladar aquest acord a la regidoria de Festes.»

En conseqüència, la Comissió, per unanimitat dels membres assistents, dictamina favorablement elevar al Ple de la corporació l'esmentada proposta d'acord per a la seua aprovació.»

Deliberació:

El regidor delegat de l'Àrea d'Hisenda i Serveis Econòmics, explica l'expedient i els acords proposats i, com que no hi ha deliberació, el punt se sotmet a votació.

Votació:

Sotmés el dictamen transcrit a votació del Ple de la corporació, s'aprova per unanimitat dels membres assistents l'adopció dels acords proposats.

4t. DICTAMEN A LA PROPOSTA D'APROVACIÓ DE LA LIQUIDACIÓ DE LA RECAPTACIÓ DEL CONCERT RAIMON A CASA, CORRESPONENT A L'EXPEDIENT NÚM. 36/16-TES.

Dono compte del dictamen de la Comissió informativa de l'Àrea d'Hisenda i Serveis Econòmics, que va tenir lloc en data 16 de gener de 2017 i que és del següent tenor literal:

«Se sotmet a consideració de la Comissió el contingut de la proposta formulada pel tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Hisenda i Serveis Econòmics de data 19 de desembre de 2016, que és del següent tenor literal:

"Exposició de fets

I. Per acord de la Junta de Govern Local de data 30 de setembre de 2016, es va aprovar la fixació dels preus públics de les entrades per al concert de la gira «Raimon a casa» que havia de tenir lloc el 29 d'octubre de 2016. El corresponent anunci es va publicar en el BOP núm. 120 de 4 d'octubre de 2016.

II. En data 30 de setembre de 2016, es va entregar al regidor delegat de Festes, Ildefonso Añó Lores, un càrrec per import de 6.000,00 euros, corresponent als talonaris d'entrades del concert de la gira «Raimon a casa»:

III. El regidor delegat de Festes fa entrega a aquesta Tresoreria dels justificants d'ingrés en concepte de recaptació per les entrades del concert de Raimon a casa, per import total de 5.820,00 euros, així com dels talonaris d'entrades.

IV. Es comprova que els ingressos efectuats en els comptes municipals per aquest concepte coincideix amb l'efectiu total recaptat, que ascendeix a l'import de 5.820,00 euros. El resum del compte de recaptació de les entrades d'aquest acte és el següent:

V.- Vist l'informe del tresorer núm. 86/16-TES, en el que s'informa favorablement la rendició de comptes presentada, fiscalitzat de conformitat pel viceinterventor.

Fonaments de dret

L'òrgan competent amb l'article 50 del Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals serà el Ple, en atribuir-li les següents funcions: la determinació dels recursos propis de caràcter tributari, l'aprovació i modificació dels pressupostos, la disposició de despeses en els assumptes de la seua competència i l'aprovació dels comptes.

Per tot el que s'ha exposat, el tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Hisenda i Serveis Econòmics eleva a la Comissió Informativa d'Hisenda i Serveis Econòmics la següent:

PROPOSTA

PRIMER. Aprovar la liquidació del compte de recaptació de les entrades del concert de la gira Raimon a casa que va tindre lloc el dia 29 d'octubre de 2016, amb el detall següent:

SEGON. Traslladar aquest acord a la regidoria de Festes."

En conseqüència, la Comissió, per unanimitat dels membres assistents, dictamina favorablement elevar al Ple de la corporació l'esmentada proposta d'acord per a la seua aprovació.»

Deliberació:

El regidor delegat de l'Àrea d'Hisenda i Serveis Econòmics explica l'expedient i els acords proposats i, com que no hi ha deliberació, el punt se sotmet a votació.

Votació:

Sotmés el dictamen transcrit a votació del Ple de la corporació, s'aprova per unanimitat dels membres assistents l'adopció dels acords proposats.

5é. DICTAMEN A LA PROPOSTA D'APROVACIÓ DE LA LIQUIDACIÓ DE LA RECAPTACIÓ DE LES ENTRADES DE LA TEMPORADA DE TEATRE PRIMAVERA-ESTIU 2016, CORRESPONENT A L'EXPEDIENT NÚM. 20/16-TES.

Dono compte del dictamen de la Comissió Informativa de l'Àrea d'Hisenda i Serveis Econòmics, que va tenir lloc en data 16 de gener de 2017, que és del següent tenor literal:

«Se sotmet a consideració de la Comissió el contingut de la proposta formulada pel tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Hisenda i Serveis Econòmics de data 22 de desembre de 2016, del següent tenor literal:

"Exposició de fets

I. Per acord de la Junta de Govern Local de data 11 de març de 2016, s'aprova la fixació de los preus públics de les entrades dels espectacles de la Temporada de Teatre Primavera-Estiu 2016. El corresponent anunci es va publicar en el BOP núm. 32 de 15 de març de 2016.

II. En data 11 de març de 2016, es fa entrega al programador cultural, Rafael Sánchez Rodríguez, d'un càrrec per import de 24.552,00 euros, corresponent als talonaris d'entrades dels espectacles de la Temporada de Teatre Primavera-estiu 2016, que es detallen a continuació:

III. Vist l'informe del programador cultural, Rafael Sánchez Rodríguez, de data 21 de novembre de 2016, relatiu a la liquidació d'aquestes entrades, per importe total de 8.591,00 euros, ingressat en el compte de titularitat municipal núm. 3162-1299-24-1153646722 de la Caixa Rural Benicarló. Adjunta justificants dels ingressos efectuats.

IV. Es comprova que els ingressos efectuats en els comptes municipals per aquest concepte coincideix amb l'efectiu total ingressat, que ascendeix a l'import de 8.591,00 euros. Així mateix, es comprova que existeixen 68,00 euros recaptats de més. D'altra banda, es comprova que no coincideix el nombre d'entrades no-venudes amb el nombre d'entrades tornades a Tresoreria. El resum del compte de recaptació de les entrades de la Temporada de Teatre Primavera-estiu 2016 és el següent:

V. En data 21 de desembre de 2016 el programador cultural, Rafael Sánchez Rodríguez, emet un informe de justificació de les diferències:

«En data 21 de novembre de 2016 es va fer entrega de la justificació de la quantitat recaptada al cicle de teatre i de les entrades al Departament d'Intervenció de l'Ajuntament de Benicarló. Revisada la documentació aportada i les entrades no venudes es va detectar la següent diferència d'entrades amb l'informe presentat pel programador cultural:

Aquesta diferencia d'entrades està motivada per les entrades oferides als representants de cada grup polític gratuïtament. En el cas de l'abonament es tracta de les entrades oferides a Alcaldia (2) per a tota la temporada i, després, les oferides a cada grup polític que eren retirades en taquilla (es posaven a disposició dels grup polítics 4 entrades per grup). A continuació detallem les entrades retirades com a invitacions:

Les 6 entrades restants són els 60 EUR euros de més que es van ingressar al banc i no quadraven amb la recaptació comptabilitzada a l'informe del programador cultural.

[...]»

VI. Vist l'informe del tresorer núm. 90/16-TES, en què s'informa favorablement la rendició de comptes presentada, fiscalitzat de conformitat pel viceinterventor.

Fonaments de dret

L'òrgan competent amb l'article 50 del Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals serà el Ple, en atribuir-li les següents funcions: la determinació dels recursos propis de caràcter tributari, l'aprovació i modificació dels Pressupostos, la disposició de despeses en els assumptes de la seua competència i l'aprovació dels comptes.

Per tot el que s'ha exposat, el tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Hisenda i Serveis Econòmics eleva a la Comissió Informativa d'Hisenda i Serveis Econòmics la següent:

PROPOSTA

PRIMER. Aprovar la liquidació del compte de recaptació de les entrades de la Temporada de Teatre Primavera-estiu 2016, amb el detall següent:

SEGON. Traslladar aquest acord al Departament de Cultura."

En conseqüència, la Comissió, per unanimitat dels membres assistents, dictamina favorablement elevar al Ple de la corporació l'esmentada proposta d'acord per a la seua aprovació.»

Deliberació:

El regidor delegat de l'Àrea d'Hisenda i Serveis Econòmics explica l'expedient i els acords proposats i, com que no hi ha deliberació, el punt se sotmet a votació.

Votació:

Sotmés el dictamen transcrit a votació del Ple de la corporació, s'aprova per unanimitat dels membres assistents, l'adopció dels acords proposats.

6é. PROPOSICIÓ DE FORMULAR DAVANT DE LA DIRECCIÓ GENERAL DE MEDI NATURAL I D'AVALUACIÓ AMBIENTAL, LES AL·LEGACIONS I / O SUGGERIMENTS QUE ES CONTENEN A L'INFORME EMÉS, EN DATA 21 DE DESEMBRE DE 2016, PER L'ARQUITECTE MUNICIPAL.

Es sotmet a votació la inclusió del següent punt a l'ordre del dia sense dictamen previ.

El Ple de la corporació aprova per unanimitat la inclusió.

Dono compte de la proposta d'alcaldia, de 23 de gener de 2017, del següent tenor literal:

«

1. Habiendo sido publicada en el DOGV de fecha 11 de noviembre de 2016, modificada en DOGV de fecha 16 de noviembre de 2016, resolución de 28 de octubre de 2016, por parte de la Conselleria de Vivienda, Obras Públicas y Vertebración del Territorio, por la que se somete a consultas y participación e información pública por un periodo de dos meses la propuesta del Plan de Acción Territorial de la Infraestructura Verde del Litoral de la Comunitat Valenciana,

2. visto el informe emitido por el arquitecto municipal, Sr. Luis Pérez Lores, en fecha 21 de diciembre de 2016, del siguiente tenor literal:

"El técnico municipal que suscribe, en relación con el asunto de referencia, informa:

INTRODUCCIÓN:

Que habiendo sido publicada en el DOGV de fecha 11 de noviembre de 2016, modificada en DOGV de fecha 16 de noviembre de 2016, resolución de 28 de octubre de 2016, por parte de la Conselleria de Vivienda, Obras Públicas y Vertebración del Territorio, por la que se somete a consultas y participación e información pública por un periodo de dos meses la propuesta del Plan de Acción Territorial de la Infraestructura Verde del Litoral de la Comunitat Valenciana, se ha solicitado por parte de la Alcaldesa de Benicarló la emisión de informe sobre la cuestión a los efectos de poder presentar alegaciones o sugerencias que permitan una visión más real de la situación del litoral de este municipio y un adecuado tratamiento del mismo.

Analizado el documento sometido al proceso de participación pública, se ha podido comprobar que el mismo tiene una incidencia determinante para el futuro del territorio de este municipio, por cuanto más de la mitad de la longitud de su litoral se encuentra incluida entre los suelos a proteger por el nuevo plan.

Una breve mirada sobre el territorio ya indica que esta parte del suelo litoral afectado por el plan se encuentra totalmente antropizada. Por una parte, por supuesto, desde la vertiente agrícola, lo que le dota de una cualidad específica, positiva desde la óptica del paisaje, prácticamente desaparecida en el país: un mosaico de parcelas de suelo agrícola frente al mar; pero también desde la ocupación del suelo por actividades residenciales, con núcleos de clara vocación urbana, así como actividades económicas, sobre las cuales la incidencia de la normativa del plan es vital.

En primer lugar, insertemos el litoral benicarlando en su contexto. Se ubica el término de Benicarló en el conjunto territorial constituido por los municipios del Baix Maestrat de Vinaròs, Benicarló y Peñíscola que, efectivamente, constituyen la ventana al mar de la zona interior de la comarca.

Frente a esta posibilidad original de fachada litoral de gran interés ambiental y paisajístico, no podemos dejar de mencionar que, desde el río Sènia, límite con Catalunya, hasta el Parque Natural de Sierra Irta, existe un continuo edificado que, con excepción de los suelos de casco urbano consolidado, ha supuesto un crecimiento, en mi opinión claramente desproporcionado, de carácter turístico residencial extensivo que tan solo permite dos ventanas al mar: una junto al Sènia, en el término de Vinaròs, de unos 700m de anchura desde el cauce mencionado; y la zona norte de Benicarló en toda su extensión, de unos 2.000m de longitud. Ello supone, como no puede estimarse de otra manera, una fachada litoral casi totalmente edificada, con impactos visuales importantes, y con una prácticamente total ocupación por edificaciones y núcleos urbanos de la franja que el PATIVEL pretende proteger, lo que reduce la capacidad de la administración para la puesta en valor de estos suelos, restringiendo las actuaciones a aquellas zonas del territorio que se han mantenido casi vírgenes, recayendo las acciones, casi exclusivamente, sobre el municipio que ha evitado, en la medida de lo posible, salvaguardar los valores naturales.

A la vista de ello, no cabe duda que el valor paisajístico relevante de esta casi conurbación lineal lo constituye, dejando a parte el natural valor ambiental de Sierra Irta, la costa norte de Benicarló que, desde el casco urbano, hasta el límite con Vinarós, el barranco de Aiguaoliva, ha sido categorizado íntegramente por los suelos con una determinada protección en el plan territorial que se analiza, extendiéndose tal protección hacia el interior del término mediante una franja de 1.000m.

En mi opinión, como veremos más adelante, parte de esta protección especial sobre la ya existente por ser suelos no urbanizables se encontrará mediatizada, y obstaculizada sin duda, por la existencia de elementos, como ya he comentado anteriormente, de carácter quasi urbano, así como infraestructuras de gran impacto territorial, por ejemplo la "CN-340-a", que limitan las expectativas creadas en el plan para la protección y conservación de los valores naturales que se pretende conseguir, salvo que se produzcan importantes inversiones para su transformación, que el municipio será incapaz de acometer, y que otras administraciones deberían comprometer para el buen fin del plan, si no se aligeran las prohibiciones planteadas según la zona a proteger.

ANÁLISIS DE LA INCIDENCIA DEL PATIVEL SOBRE EL TERRITORIO MUNICIPAL:

De acuerdo con la documentación publicada, las diferentes categorías de suelo protegido establecidas en el PATIVEL serán:

a) Suelos litorales de protección ambiental.

b) Suelos no urbanizables de protección litoral.

c) Suelos no urbanizables de refuerzo del litoral.

d) Suelos no urbanizables del litoral.

e) Corredores ecológicos y funcionales.

Como se puede comprobar en la cartografía, planos de ordenación, las afecciones de especial envergadura en el término municipal de Benicarló son:

b) Suelos no urbanizables de protección litoral.

c) Suelos no urbanizables de refuerzo del litoral.

e) Corredores ecológicos y funcionales.

Además de esta incidencia directa de ordenación de protección del litoral, de la literalidad del plan también podemos deducir como afectados como suelos no urbanizables del litoral los suelos de la partida Sanadorlí, ya que, en la actualidad son suelos en situación básica rural incluidos en la franja de 1.000m desde la línea interior de la ribera del mar.

Estos suelos, sin embargo, se hayan altamente consolidados y en la revisión del planeamiento en marcha, tal situación se está tratando de regularizar mediante la reclasificación en suelo urbanizable de parte de este ámbito, con independencia del grado de consolidación del resto de suelos urbanos y urbanizables, propiciando el crecimiento de la población hacia el sur, tendencia natural de la demanda y ya, prácticamente, el único ámbito de crecimiento que le queda al casco urbano si se quieren evitar crecimientos tentaculares hacia el interior del municipio, siendo su vinculación con el litoral nula, al encontrarse en una segunda línea con suelo urbano de por medio.

Esta tendencia sí ha sido recogida por el Estudio de Paisaje del PATIVEL, cuando establece la Unidad 04-U. Área Urbana de Benicarló.

Este suelo, en el planeamiento urbanístico está clasificado como SUELO NO URBANIZABLE COMÚN. Sin embargo, en el PATIVEL aparece como SUELO NO URBANIZABLE PROTEGIDO. Esta clasificación debería ser corregida en el documento de PATIVEL en trámite.

De acuerdo con el preámbulo del apartado de Normativa del PATIVEL, la categorización, en aquellas clases que afectan al término de Benicarló se exponen de la siguiente manera:

Con carácter general, en los suelos no urbanizables de protección litoral, que podrán incorporarse a la red primaria de zonas verdes del municipio, no se permiten nuevas edificaciones pero si la rehabilitación de las existentes para usos relacionados con la restauración y el alojamiento, así como las dotaciones públicas que necesariamente tengan que implantarse en la franja del litoral. Por su parte, en los suelos no urbanizables de refuerzo del litoral también se podrán autorizar campamentos de turismo, usos deportivos abiertos que no conlleven la construcción de viviendas y, con carácter excepcional hoteles con encanto de baja ocupación de parcela. En el suelo no urbanizable del litoral, lo que se pretende es evitar la implantación de usos y actividades que supongan una hipoteca para la calidad del litoral, no permitiéndose los usos industriales excepto los relacionados con la actividad logística portuaria ya de por si estratégica para la Comunitat Valenciana. Por último, en los corredores ecológicos y funcionales, sólo se autorizarán aquellas actuaciones que no supongan un menoscabo para esta función conectora del territorio.

Entre los objetivos establecidos en el artículo 1 de la Normativa se determina, entre otros:

...

b) Garantizar la conectividad ecológica y funcional entre los espacios del litoral y el interior y evitar la fragmentación de la infraestructura verde.

...

La definición de estos suelos viene establecida en los artículos siguientes:

Artículo 7. Suelos no urbanizables de protección litoral.

1. Se incluyen en esta categoría los suelos de mayores valores ambientales, territoriales, paisajísticos, culturales, educativos y de protección frente a riesgos, que no hayan sido incluidos en el apartado anterior.

2. ...

3. Con carácter general, se localizan en los primeros 500 metros desde el límite interior de la ribera del mar, pudiendo extenderse hacia el interior a través de conectores ecológicos tales como cauces fluviales, vías pecuarias o suelos en general que garanticen la conectividad con espacios naturales protegidos.

4. Los conectores fluviales definidos en este tipo de suelo deben tener una amplitud de hasta 20 metros en suelo urbano y urbanizable, y de hasta 50 metros en el suelo no urbanizable, medidos desde la ribera del cauce, en ambas márgenes del mismo.

Artículo 8. Suelos no urbanizables de refuerzo del litoral.

1. Se incluyen en esta categoría los suelos que presentan valores ambientales, territoriales, paisajísticos, culturales, educativos y de protección frente a riesgos, cuya vocación territorial es la de reforzar la protección y amortiguación de impactos sobre los suelos no urbanizables de protección del litoral y garantizando su

continuidad ecológica, funcional y visual.

2. Se trata de suelos abiertos al mar en situación básica de suelo rural, ...

3. Con carácter general, estos suelos se sitúan entre la franja de 500 metros y la de 1.000 metros desde el límite interior de la ribera del mar, pudiendo ajustarse a límites reconocibles que tengan un elevado potencial de visualización tales como autopistas, autovías o vías férreas.

Artículo 9. Suelos no urbanizables del litoral.

1. Se incluyen en esta categoría los suelos clasificados como suelo no urbanizable y zonificados como comunes o protegidos por el planeamiento urbanístico municipal.

2. Estos suelos constituyen el resto de suelos no urbanizables existentes hasta la franja de 1.000 metros desde el límite interior de la ribera del mar, y que no han sido incluidos en ninguna de las categorías precedentes.

Artículo 10. Corredores ecológicos y funcionales.

Son suelos que, con independencia de su clasificación, deberán ser concretados y ordenados por el planeamiento territorial y urbanístico para garantizar la conectividad ecológica y funcional de los suelos referidos en los artículos 7 y 8 del presente Plan.

El régimen normativo establecido en estos suelos, por supuesto en consonancia con el establecido en el preámbulo ya comentado, es el siguiente:

Artículo 12. Régimen de los suelos no urbanizables de protección del litoral.

1. ...los grafiados con el dígito 1 en los planos de ordenación, y establece las medidas necesarias para la protección de sus valores ambientales, territoriales, paisajísticos, culturales, educativos y de protección frente a riesgos. Estos suelos también podrán formar parte de la red primaria de zonas verdes.

2. ...se prohíbe expresamente la construcción de viviendas, industrias y, en general, cualquier tipo de edificación, excepto las vinculadas a la conservación y mantenimiento de los valores del litoral, las actividades recreativas, culturales o educativas vinculadas a la franja costera, y las dotaciones públicas que tengan que situarse necesariamente en este espacio. También se prohíben los campamentos de turismo y asimilados, así como los cultivos intensivos en invernaderos.

3. Se permite la rehabilitación y adecuación de los edificios existentes en el ámbito del Plan, que estén legalmente implantados, para su uso como viviendas o para restauración o alojamientos turísticos, así como cualquier otra actividad de interés público vinculada al uso y disfrute del litoral, y que justifique la imposibilidad de implantarlos en otra categoría de suelo litoral menos restrictiva en cuanto al régimen de protección. También se permiten los usos agropecuarios y las casas de aperos vinculadas a la explotación agrícola, pero no a la transformación y comercialización de sus productos.

4. ...

5. ...

6. En su caso, las edificaciones existentes se someterán a la minimización de impactos ambientales en suelo no urbanizable en los términos establecidos en la legislación vigente en esta materia.

Artículo 13. Régimen de los suelos no urbanizables de refuerzo del litoral.

1. ... los grafiados con el dígito 2 en los planos de ordenación, y establece las medidas necesarias para la protección de sus valores ambientales, territoriales, paisajísticos, culturales, educativos y de protección frente a riesgos.

2. Estos suelos deberán permanecer en la situación básica de suelo rural con carácter preferente y, además de los usos y actividades permitidos en la categoría de suelo anterior, se podrán autorizar:

a) Dotaciones públicas, usos deportivos y recreativos al aire libre, incluyendo campos de golf no vinculado a vivienda.

b) Usos hoteleros siempre que la ocupación de la edificación no supere el 2% de la parcela, con una altura máxima de dos plantas, pudiendo ocupar hasta un 10% de la parcela con usos complementarios a la actividad que no conlleven obras sobre rasante. El resto de la parcela deberá mantenerse con sus características naturales propias o en cultivo.

c) Campamentos de turismo o asimilados.

...

3. ...

4. ...

Artículo 14. Régimen de los suelos no urbanizables del litoral.

1. Con carácter general, se regirán por la legislación urbanística vigente para este tipo de suelos y el planeamiento urbanístico que les sea de aplicación, con las siguientes especificidades:

a) No se podrán clasificar nuevos suelos como urbanizables o urbanos hasta que se haya consolidado por la edificación el 70% de los suelos urbanos y urbanizables existentes en el municipio, pudiendo eximirse esta condición cuando se trate de ampliaciones de suelo para usos productivos no industriales o dotaciones

públicas. El índice de edificabilidad bruta de los nuevos sectores no será superior al índice de edificabilidad bruta promedio de las zonas ya consolidadas en la franja de 500 m desde el límite interior de la ribera del mar, en el término municipal.

b) Se priorizarán aquellos desarrollos contiguos a los tejidos urbanos existentes que sean colindantes al menos en un 35% de su perímetro con suelos urbanos o urbanizables con ordenación pormenorizada.

2. En esta categoría de suelo no se permitirán:

a) Declaraciones de Interés Comunitario para usos y actividades de naturaleza industrial, ni de estacionamiento de maquinaria y vehículos.

b) Nuevos sectores de usos industriales, con la excepción de las ampliaciones de los existentes y los vinculados a los usos portuarios y logísticos.

Artículo 15. Régimen de los corredores ecológicos y funcionales.

1. Los corredores ecológicos y funcionales aparecen grafiados en los planos de ordenación como vectores de localización aproximada para su concreción por el planeamiento territorial y urbanístico.

2. Con carácter general, permanecerán en la situación básica de suelo rural, y sólo se permitirán usos y actividades que no menoscaben su funcionalidad como elementos de conexión ecológica y funcional.

Por último, del análisis del estudio de Paisaje, en el ámbito de nuestro término se deducen dos unidades de paisaje generales: la (03) - U, HUERTA DE BENICARLÓ; y, (04) - U, ÁREA URBANA DE BENICARLÓ; que establece, la primera de ellas, como valores especiales del ámbito el "paisaje de interés visual-social", sin más relevancia, así puesto de manifiesto a lo largo del plan, que la de "constituir un mosaico agrícola de alto valor patrimonial y paisajístico, muestra son las huertas al borde del mar", que , efectivamente, desde esta Área de Urbanismo consideramos de especial valor y así se pretende reflejar en el planeamiento general.

BREVE DESCRIPCIÓN DEL TERRITORIO SOBRE EL QUE SE ACTÚA:

Una vez analizados cuáles son los objetivos y determinaciones del PATIVEL sobre el territorio municipal de Benicarló, procederemos a establecer, bajo nuestro punto de vista, cuál es la incidencia sobre la situación actual y el futuro previsible desarrollo del territorio.

El territorio afectado por el PATIVEL en sus nuevas determinaciones, en el término municipal de Benicarló abarca, a efectos de categorización de suelo, la franja de 500m y la de 1.000m desde la línea de ribera del mar hacia el interior, en la zona norte del término, entre la rambla de Cervera y la de Aiguaoliva. Existe, también, una cierta afección que impide un adecuado desarrollo de la zona de Sanadorlí, al sur, al haber establecido sobre ella la limitación de reclasificación derivada de su pertenencia a los "suelos no urbanizables del litoral".

El territorio del término está constituido por una superficie de unos 47,0km2, de forma sensiblemente cuadrada, que se extiende, en su franja costera, desde el límite de Peñíscola, o "ratlla del terme", hasta el límite con Vinaròs, la rambla de Aiguaoliva.

Se encuentra atravesado, de forma paralela al litoral, por cuatro infraestructuras lineales: antigua carretera nacional, actual "CN-340-a"; vía del ferrocarril; variante o nueva carretera "CN-340"; y, por último, la "AP-7". Estas cuatro infraestructuras supramunicipales lineales, por su envergadura e impacto, trituran el territorio eliminando cualquier intento de continuidad del mismo costa-interior.

Por otra parte, los continuos edificados de los términos colindantes, junto con la tendencia del municipio a crecer hacia su polo turístico de atracción más relevante, Peñíscola, han producido que en la costa, o franja litoral, exista el peligro de formar conurbaciones indeseables, más consecuencia de la planificación urbanística de los términos colindantes, que de la propia acción de desarrollo de Benicarló.

Es, precisamente, el municipio de Benicarló el que, a través de la revisión del PGOU en marcha, va a proponer una contención en el crecimiento urbano de manera que se eviten, en la medida de lo posible, tales indeseables conurbaciones, y se espera un comportamiento análogo de los desarrollos en los términos vecinos.

Por último como ya se anticipó en la introducción, es el municipio de Benicarló el que asume una mayor carga de afección protectora sobre el litoral en este Plan de Acción Territorial, obviando, lógicamente, la Serra d'Irta. Y es esta carga, sin duda, una previsión municipal, como ya se recoge en el documento preliminar de plan que se están preparando para su evaluación ambiental, de protección asumida por el planeamiento en revisión, a la vista de los valores paisajísticos que se presentan en ese territorio no consolidado.

Cabe indicar que tanto el valor paisajístico, la existencia de un mosaico agrícola colindante con el mar, como el conflicto existente con la edificación dispersa existente, son acciones de antropización. No existen valores naturales vírgenes en el ámbito, salvo el propio litoral y sus formaciones orográficas, playas granulares y acantilados, que sea dicho de paso, se encuentran en una situación de equilibrio inestable, precisando, sin duda, de acciones públicas supramunicipales, si se pretende su mantenimiento seguro.

AFECCIÓN DEL PATIVEL:

A la vista de todo ello, y analizado el documento publicado, cabe indicar lo siguiente:

En relación con los Suelos no urbanizables de protección litoral, zona 1: Banda de 500m desde la ribera del mar y su prolongación en una banda de unos 200m a lo largo del margen de la rambla de Cervera en SNU, hasta los 1.000m.

El territorio afectado por el plan de acción que se analiza, zona 1, ha sido aplicado en dicho plan directamente en las distancias que se han establecido de modo general para todo el territorio de la Comunidad Valenciana, sin tener en cuenta la existencia de elementos diferenciadores que puedan producirse en determinados ámbitos.

Concretamente, en la zona afectada en Benicarló, la protección debe tener su base en el valor añadido al suelo de carácter paisajístico, que, sin duda, es un valor relevante y característico del lugar. Sin embargo, la delimitación de la zona Suelos no urbanizables de protección litoral, zona 1, que abarca todos los terrenos desde la ribera del mar, hasta los 500m hacia el interior desde ésta, ha incluido determinados suelos que no aportan ningún valor al paisaje, no tienen ningún valor ambiental y, salvo por su representación cartográfica, tienen más carácter urbano, que rural a proteger.

Son estos, en primer lugar, dos suelos actualmente urbanizables, con sendas consolidaciones de un número importante de viviendas, complejos urbanísticos provenientes de antiguos planes desarrollados a partir de la legislación estatal del suelo de 1975, o incluso anterior, que el vigente plan general trataba de regularizar en relación con sus servicios urbanísticos, hasta que fueron afectados por la publicación de la Ley de Costas. El PATIVEL los recoge como núcleos a resolver mediante minimización de impactos, como no puede ser de otra manera a la vista de la vigente Ley de Costas.

En segundo lugar, en esta zona de protección litoral, así como en la siguiente, la de refuerzo del litoral, se ha incluido el ámbito de acceso viario a la población desde la "Fossa del Pastor", hasta la entrada en la ciudad, viario de servicio ejecutado por el Estado. En este ámbito existen un número importante de instalaciones industriales y terciarias, unas implantadas mediante DIC, otras mediante licencia directa al amparo del anterior PGOU, que se encuentran urbanizadas con todos los servicios, a falta de alumbrado público y saneamiento general. Las determinaciones del PATIVEL, en su régimen de prohibiciones de implantación de usos, no ofrece una alternativa viable a esta situación, en mi opinión, y condena a este ámbito, y a sus instalaciones existentes, al abandono al no haber previsto la posibilidad de plantear un proceso de incorporación al suelo urbano o, alternativamente, mantenerlo como suelo rural común y, además, no haber previsto un régimen específico para la recuperación y uso del patrimonio edificado allí existente.

En tercer lugar, en lo que hace referencia, en aquellos suelos que sobrepasan la línea de 500m, a los Suelos no urbanizables de protección litoral, zona 1, éstos se extienden por la ribera del cauce de la rambla de Cervera, afectando a una franja de aproximadamente casi 200m de anchura, la cual, en su dimensión prevista, no aporta ninguna protección especial al corredor ecológico, debiendo, en mi opinión, en cualquier caso limitarse a los 50m definidos en el artículo 7, sin que tal protección deba invadir ámbitos que no tienen, ni tendrán relación alguna, con la protección del litoral.

En cuarto lugar, establecer este tipo de suelo protegido por encima de la "CN-340-a", vía que supone una auténtica barrera visual y funcional entre el territorio de ambas márgenes de la misma, supone condenar a mantener tal infraestructura tal y como se encuentra en la actualidad, salvo inversiones supramunicipales, con el agravante de que no hay administración que se quiera hacer cargo de su mantenimiento, encontrándose, aún siendo el verdadero cordón umbilical que une Peñíscola y Benicarló con la cabeza de comarca, Vinaròs, condenada a su obsolescencia por imposibilidad de aprovechar su potencial de inversión, como ya en la actualidad se está produciendo.

Entiende este técnico municipal que la carretera debería tener un tratamiento especial, convirtiéndola en una vía carácter local, permeabilizándola, limitando su velocidad con la reducción de la anchura de sus carriles y, si fuera necesario, provocando la pérdida de su linealidad, forzando zonas de velocidad reducida, carriles-bici y peatonales, incorporando, además, parques o zonas verdes laterales cada cierta distancia, vinculados, o con cargo, a las actividades terciarias y de servicios, que deberían permitirse en las edificaciones existentes en la actualidad, y que deberían excluirse de la prohibición general de la normativa del PATIVEL con objeto de incorporarlas al plan, y propiciando así esa necesaria permeabilización que se persigue para conectar las zonas interiores con el litoral. En caso de mantener la normativa del plan, el municipio no dispone de medios económicos, ni coadyuvando las necesarias inversiones supramunicipales, para poder llevar a cabo las actuaciones mencionadas, tanto aquí, como en la zona mencionada anteriormente de acceso a la ciudad, y se mantendría el efecto barrera por mucho que el PATIVEL indicara la necesidad de establecer una conexión interior-costa. Por otro lado, la prohibición de reutilización de edificaciones industriales/terciarias para otros nuevos usos de servicios o terciarios cuando su actual actividad finalice, vinculados a la vía, no necesariamente vinculados a actividades de interés público en relación con el litoral, para los que su tipología edificatoria sí sería adecuada, no para reutilizarlos como residencias, provocará la presencia de esqueletos inútiles a lo largo de la carretera, que en nada favorecen los intereses u objetivos del plan.

En relación, también, con los usos autorizables, se considera por parte de este técnico municipal, que la prohibición de usos turísticos del tipo de campamentos de turismo en ámbitos determinados, incluso vinculándolos a parques agrícolas, relegándolos al otro lado de la carretera, por mucho que se permeabilice la misma, implica hacer desaparecer ya definitivamente cualquier alternativa de carácter turístico de impacto reducido, salvo el uso residencial por sus propietarios, actividad económica que no aporta ventajas para el municipio, al contrario, obliga a extender servicios, que pueda ser atraído por los valores que ofrece el litoral. Éste no se va a mantener, el territorio no resultará sostenible desde el punto de vista económico simplemente con las bondades de su paisaje, produciéndose un progresivo proceso de abandono que hará desaparecer el mosaico agrícola que justifica el valor paisajístico. El sostenimiento de la franja litoral como elemento activo capaz de generar un cierto nivel de economía que lo mantenga precisa de algún tipo de actividad turística, aunque sea de rango bajo, campings turísticos acotados en zonas de bajo impacto, vinculados al uso agrícola, parques, así como la posibilidad de mantener la figura de DIC para un determinado tipo de actividad hotelera, incluso de nueva planta, en las zonas de mejor accesibilidad, carretera local y vía verde.

Por último, SÍ es intención del planeamiento municipal establecer una vía verde a lo largo de la vía rural que atraviesa longitudinalmente el ámbito de Suelos no urbanizables de protección litoral, zona 1, transfomándola en una vía para tráfico ligero e, indefectiblemente, acceso a edificaciones de residentes. A su vez, se pretende establecer zonas verdes, parque públicos, de uso general o de carácter agrícola, a lo largo de dicha vía, que conecten la carretera local anteriormente mencionada, en la que debe transformarse la CN-340, con la vía verde y permita la apertura de ventanas de uso público directas sobre el mar. Y se pretende, sería objetivo del planeamiento municipal como derivado del interés paisajístico descrito en el PATIVEL, la permanencia del suelo agrícola y del mosaico que forma, volcado al mar, su potenciación y explotación turística. Sin embargo, para ello si no se implementan recursos públicos de carácter supramunicipal, el interés por el mantenimiento del estado actual decaerá, convirtiendo la pretendida zona de protección del litoral en un erial.

Se echa, por tanto, en falta en el PATIVEL cuáles serán las medidas de apoyo a su realización por parte de la Generalitat Valenciana, a pesar del Programa anunciado en la Disposición Adicional Segunda para áreas prioritarias, así como qué ayudas del Estado se van a obtener para la consolidación del borde litoral, cuya inestabilidad puede llevar al traste con cualquier actuación de uso público que se pretenda llevar a cabo en el mismo.

En relación con los Suelos no urbanizables de refuerzo del litoral, zona 2: Banda desde los 500m, hasta 1.000m desde la ribera del mar.

El territorio categorizado como "de refuerzo del litoral", está constituido por una franja de terreno ubicado entre los 500m a los 1.000m, y, entre la rambla de Cervera, suelo de "protección litoral" por medio, clasificado por el PGOU como suelo no urbanizable común.

El terreno se encuentra sujeto, de acuerdo con el PATIVEL a las mismas limitaciones que se establecen para la zona 1, y a las que se les exceptúa los usos dotacionales públicos, usos deportivos descubiertos , usos hoteleros con ciertas limitaciones y campamentos de turismo, que en esta zona sí serían admisibles.

De acuerdo con la definición establecida en el artículo 8 de la Normativa del PATIVEL, estos suelos se categorizan con este nivel de protección por: considerarse "...suelos que presentan valores ambientales, territoriales, paisajísticos, culturales, educativos y de protección frente a riesgos, cuya vocación territorial es la de reforzar la protección y amortiguación de impactos sobre los suelos no urbanizables de protección del litoral y garantizando su continuidad ecológica, funcional y visual....". Se trata, además, "...de suelos abiertos al mar en situación básica de suelo rural, ...".

Pues bien, a la vista de la situación real del ámbito categorizado como "refuerzo del litoral", éste no presenta los valores que se describen en el texto normativo que se está evaluando por encima del resto del suelo no urbanizable municipal. Además, no se encuentra abierto al mar, como se pretende en su definición. Al contrario, se trata de un suelo destinado al uso agrícola, entre el cual y el mar existe una barrera física, como ya se ha comentado, la "CN-340-a", que lo aísla totalmente del litoral. No existe, en absoluto, una conciencia, ni una sensibilidad, de conexión entre el litoral y este suelo, que ya se considera suelo de interior.

Además, precisamente en esta área, entre los 500m y 1.000m desde la ribera del mar, y colindante con la rambla de Cervera, se ha insertado un ámbito categorizado como zona 1, ya comentado en el párrafo anterior, que se encuentra altamente edificado, haciendo inútil cualquier previsión protectora, pues ésta no se adapta a la realidad.

La zona categorizada como zona 2, "refuerzo el litoral", en opinión de este técnico municipal , no aporta valores especiales a la protección del litoral, ni refuerza tal protección sobre la existente en la actualidad, pues existe una potente barrera de infraestructura que impide el reconocimiento de este espacio como perteneciente al litoral o afectado por el mismo.

Tal suelo tiene características de suelo no urbanizable común, sin que las limitaciones establecidas para desarrollos de DIC terciarias y comerciales en el PATIVEL aporten una mejora de la protección actual. El impedimento de reutilización con estas actividades, pues las industriales y agropecuarias ya están prohibidas en este ámbito por el propio PGOU, condena a las instalaciones actuales a su ruina futura, sin posibilidad de mejora, no entendiéndose qué ventajas se obtienen para proteger el litoral.

En cuanto a la barrera comentada, que se configura con la actual "CN-340-a", la necesaria conexión "interior-costa", en la que este suelo debería participar como elemento puente, se encuentra mermada por tal barrera física, haciéndose necesario permeabilizarla. La falta de previsión de una actuación especial sobre la misma, que permita, aligerando las prohibiciones sobre los suelos colindantes con ella, su rehabilitación como vía local entre poblaciones, acentúa la incoherencia de tratamiento que la misma tendrá en el término de Benicarló, en el que ha habido políticas de contención del crecimiento en relación con el término vecino en el que sí se han podido generar núcleos terciarios y residenciales u hoteleros, al no existir tal criterio de contención de ese crecimiento, situación que, derivadamente, se mantendrá en el PATIVEL.

En mi opinión, de la misma manera que se ha comentado para la zona anterior en los párrafos correspondientes, el suelo de esta zona, colindante con la "CN-340-a" debería ser recategorizado, eliminando su protección entre la ciudad y la "Fossa del Pastor", y reclasificándolo como urbanizable, o manteniendo su carácter de suelo rural común, y remitiendo su ordenación mediante un Plan Especial, implementando simplemente la posibilidad de finalización de su urbanización y la reutilización de las instalaciones industriales y terciarias actualmente existentes, sin más crecimiento, para usos no industriales vinculados a la vía.

El resto de carretera precisa de una actuación permeabilizante de la barrera actual, permitiendo su transformación en una vía local, mediante la reducción de la anchura de sus carriles de circulación, el establecimiento de vías de tráfico ligero, bicicletas y peatonales, y la inserción de espacios verdes de uso público con cargo a las instalaciones terciarias e industriales existentes que, mediante el canon de su DIC y/o mediante una obligatoria cesión de suelo no urbanizable por reutilización excepcional de las instalaciones existentes, sin crecimiento, permita transformar la carretera en una vía alternativa, semi-verde, salpicada de parques públicos junto a la vía sobre la que se actúa, permitiendo su permeabilidad y nexo de conexión entre los territorios interiores y costeros, y evitando la aparición final de esqueletos edilicios, "zombies" inútiles, que sí resultarían realmente perjudiciales para la imagen y objetivo que se persigue en la zona de protección.

La carretera actual debe ser transformada y su diseño y posibilidades deben mantener una coherencia en todo su trazado entre el casco de Benicarló y el del término vecino, no abocando, como sucederá en caso contrario, a que un mismo elemento de infraestructura tenga capacidad para recibir inversiones en un término municipal, Vinaròs, mientras que queda abandonado en el término de Benicarló, pues difícilmente se podría justificar que la categorización de suelo que aboca a la no producción de elementos económicos en un municipio, pero sí en el vecino, tenga una vocación de preservación de los valores naturales y de protección del litoral, cuando ello sólo se hace parcialmente.

En relación con los Suelos no urbanizables del litoral: Banda desde los 500m, hasta 1.000m desde la ribera del mar, no catalogados como suelos zona 1 y zona 2.

Se trata de un suelo rural, Sanadorlí, altamente consolidado con edificaciones aisladas, la mayoría de ellas anteriores a la actual normativa de parcela mínima edificable en suelo no urbanizable, y otras en situación de ilegalidad, pero con actuaciones de recuperación de la legalidad prescritas.

Sobre este suelo, el ayuntamiento, a través de la revisión del Plan General, tiene intención de regularizar la situación y canalizar el crecimiento de la ciudad, ya que es éste el suelo sobre el que realmente ha existido y existe demanda de edificación.

A la vista de que este suelo, al mediar entre su ámbito y la ribera del mar una zona urbana consolidada y edificada, no reúne condiciones que le hagan merecedor de una protección especial de defensa del litoral, es opinión de este técnico municipal que el mismo debería categorizarse como suelo no urbanizable común, a la espera de su reclasificación a través de la revisión del PGOU en redacción.

La resolución de los problemas urbanos existentes en el ámbito a través de figuras de minimización de impactos vuelve a dejar la carga de evitación de conurbaciones litorales sobre el municipio de Benicarló, pues la circunstancia de contención el crecimiento por la que optó el municipio de Benicarló no tiene continuidad en el municipio colindante de Peñíscola.

Es intención de este municipio proceder a reclasificar determinados ámbitos de la partida Sanadorlí, para darle una coherencia urbana al crecimiento hacia el sur de la población, absorbiendo y regularizando, dotándola de los equipamientos necesarios, a la zona rural con gran número de diseminados allí existente, manteniendo el colchón rural necesario a ambos lados del cauce de la rambla de Alcalá con objeto de evitar la mencionada conurbación.

En relación con la catalogación de las playas.

A la vista de la catalogación de las playas del litoral del municipio de Benicarló, el PATIVEL ha dividido tal litoral en tres tramos:

Tramo 9: Vinaròs 9 - Benicarló 1. Playa Natural común. N3.

Tramo 10: Benicarló 2. Playa Urbana. U1.

Tramo 11: Benicarló 3. Playa Urbana. U1.

A la vista de tal catalogación, este ayuntamiento ha manifestado en diversas ocasiones que el tramo entre el punto M-77, hoy M-1, puerto de Benicarló, hasta la rambla de Cervera, hoy punto M-5, al encontrarse parcialmente urbanizado por contar con acceso rodado, acceso peatonal, energía eléctrica, alumbrado público y red de agua potable, y estar colindante con los colectores de saneamiento que desembocan en la estación de bombeo nº1 de la EDAR de Benicarló, por un lado; y además, encontrarse en colindancia con un PAI, POVET, en desarrollo, cabría ser calificada como Playa Urbana.

No obstante, si bien se debe dar por reproducido tal interés y la solicitud por parte del ayuntamiento de su catalogación como Playa Urbana, sobre todo, porque su futuro próximo así lo va a determinar al producirse la definitiva urbanización del sector de Suelo Urbanizable ya programado colindante, y no existir valores a proteger especialmente, sí es cierto que, en base a los criterios establecidos en las Bases de Catalogación por el PATIVEL, la condición inicial, mientras no sea modificada, es que sea el suelo contiguo al dominio público el que se encuentre urbanizado. No siendo éste el caso, a pesar de que esta condición se dará en un tiempo reducido, por estar programado el suelo y prevista su urbanización, aunque sea zona verde, no cabe discusión.

En relación con el resto de playas urbanas, parece existir una discrepancia entre la cartografía, el color con la que se ha grafiado la playa y su catalogación como U1, debiéndose corregir tal discrepancia, modificando la cartografía, al no aparecer en el catálogo ningún elemento especial de protección.

CONCLUSIÓN:

Una vez llevado a cabo el análisis precedente, las conclusiones se exponen a continuación como alegaciones y/o sugerencias. Se considera apropiado, a la vista de las mismas, su inclusión en el documento de PATIVEL, o la previsión del desarrollo del territorio afectado a partir de un Plan Especial de Protección y Ordenación del suelo afectado, que permita la incorporación del desarrollo de las determinaciones sugeridas, para la aplicación, por parte de las administraciones municipal y supramunicipal afectadas y promotoras de la actuación, de un Programa de actuaciones, con consideración del ámbito afectado como Área prioritaria del litoral.

• En relación con la situación del litoral benicarlando, su afección como "suelo de protección del litoral", su transformación y la inversión para su protección:

  Manifestar que el territorio Vinaròs, Benicarló, Peñíscola, salvando la natural excepción de Serra d'Irta, constituye una conurbación de carácter lineal en la que prácticamente la carga de defensa del litoral recae de forma exclusiva sobre el territorio del término de Benicarló, en el que más de la mitad de su litoral se encuentra afectado por la protección planteada en el PATIVEL

  Esta protección, para su mantenimiento y prosperidad, precisa de inversiones, que el municipio, sin posibilidad de generar actividades económicas en el área protegida, no puede asumir, precisando inversiones supramunicipales, tanto para el mantenimiento de la línea de costa, en claro equilibrio inestable, como para poner en valor los recursos paisajísticos de los espacios naturales agrícolas que se pretende.

  Se considera imprescindible la consideración de este ámbito, en beneficio de todo el sistema territorial establecido en el litoral del Baix Maestrat, la consideración de esta zona como Área Prioritaria explícita en la que se comprometan inversiones que doten de verosimilitud a las previsiones del PATIVEL.

  Con objeto de coadyuvar a la financiación de las actuaciones de protección y regeneración de los espacios agrícolas y/o naturales, así como evitar la degradación de las instalaciones existentes actualmente, se considera necesario establecer en la Normativa del PATIVEL excepciones a las prohibiciones de uso generales, permitiendo en la zona 1 la implantación, en determinados ámbitos, de campamentos de turismo y otras actividades turísticas de bajo impacto, cuya implantación quedaría vinculada a la obtención de suelos para creación de parque público agrícola y la transformación del actual camino rural con Vinaròs en vía verde; así como permitir o establecer un régimen de reutilización de aquellas construcciones no residenciales cuya actividad se encuentra actualmente vinculada a la CN-340-a, con cargas de cesión y ejecución de espacios libres o zonas verdes colindantes.

• En relación con la actual carretera "CN-340-a", su actual estado, el patrimonio edificado existente, su transformación y su permeabilización.

  Con objeto de asumir la realidad actual, a la vista de su grado de urbanización, se considera adecuado permitir la posibilidad de procesos de integración en el suelo urbano del suelo colindante con la CN-340-a, en el tramo ubicado en los accesos a la población, o permitir su categorización como "suelos no urbanizable común", con objeto de evitar el abandono y permitir así la recuperación del patrimonio actualmente edificado, a través de las figuras propias del suelo no urbanizable general.

  Con objeto de reutilizar para usos de servicios vinculados a la carretera las edificaciones existentes en el resto de la misma, como ya se ha insinuado en el primer punto, se propone que se debería establecer un régimen especial de rehabilitación para las mismas. Se podría fijar una carga de cesión de "x" m2 de parque público próximo por m2 de parcela en los edificios a reutilizar, y/o destinar el canon obtenido mediante DIC, permitiéndola en esos edificios a reutilizar, con objeto de generar una serie de parques públicos a lo largo de la misma, y su reconversión en vía local, con carriles para tráfico no motorizado. Se posibilitaría así la permeabilización de la barrera lineal existente para poder generar esa conexión deseable interior-litoral, generando espacios libres de conexión de la zona oeste de la carretera con la de "protección del litoral" , al este de la misma, conexionando con la vía verde y aperturando al mar espacios libres de uso público.

  En cualquier caso, no debe tratarse de diferente manera este elemento lineal de gran impacto según el municipio en el que se encuentre, pues difícilmente se justificará la protección del litoral cuando esta barrera se mantiene impermeable en un término, sin posibilidad de desarrollo con determinadas actividades terciarias y de servicios, que permitan actuaciones urbanísticas sobre ella, pero sí permitiendo, y favoreciendo por defecto, actividades económicas en el municipio colindante, lo que supone un trato discriminatorio que no aporta beneficio alguno a los bienes que se pretenden proteger mediante el PATIVEL, provocando indirectamente el beneficio de un municipio sobre el otro.

• En relación con la extensión de la categoría de "suelo no urbanizable de protección litoral" a lo largo del margen de la rambla de Cervera.

  No se considera efectiva la categorización de "protección del litoral" en una banda de 200m establecida en la margen norte de la rambla de Cervera, en primer lugar, por su grado de consolidación junto a la carretera, que hace inútil la protección fijada; y, en segundo lugar, por considerar que no resulta necesaria para mantener el carácter de corredor fluvial, resultando suficiente para ello aplicar los 50m desde la ribera del cauce que el propio PATIVEL establece. Llama la atención que tal ámbito de protección no es aplicado ni en la rambla de Aiguaoliva, ni en el río Sènia, ramblas de mayor interés ecológico que la de Cervera.

• En relación con la categorización como "suelo no urbanizable de refuerzo del litoral".

  Se considera que la categorización como "refuerzo del litoral" de los suelos ubicados entre la "CN-340-a" y los 1.000m desde la ribera del mar no aporta ningún valor añadido,

  ni consigue una mejor protección de los terrenos del litoral, que el régimen de "suelos no urbanizables del litoral", pues la existencia de la carretera hace de barrera física que desvincula ambas áreas. No existe ningún valor a proteger por encima del propio del suelo no urbanizable, ni están constituidos, tal como trata de definir el PATIVEL, por terrenos abiertos al mar. Por el contrario, se trata de terrenos que, como consecuencia de la actuación de ejecución de una carretera paralela al mar, han quedado alejados en la imagen colectiva de éste, restando, si cabe, una labor ya comentada, la de permeabilización de ésta, que permita una cierta aproximación interior-litoral.

  El actual planeamiento ya prohíbe, por otro lado, en esta área actividades industriales, considerándose que los usos permitidos en la categoría propuesta, los del suelo rural, con ciertas especificidades, resultan suficientes para mantener este suelo en su régimen natural.

• En relación con la categorización como "suelo no urbanizable del litoral" en la zona de la Partida Sanadorlí, Sur.

  Se consideraría adecuado, a la vista de la falta de continuidad entre el suelo rural y el mar, con una zona urbana intermedia consolidada, su categorización como suelo rural común, con objeto de permitir la regularización, ordenación e integración en la ciudad del continuo semi-irregular edificado allí existente, permitiendo la reclasificación de suelo para usos residenciales de determinados ámbitos, aún manteniendo, como es intención de la Corporación, las bolsas de suelo rural que eviten las conurbaciones previstas por el municipio colindante, Peñíscola.

  No obstante, en la actualidad nos encontramos prácticamente en el límite fijado por el PATIVEL para poder proceder a la reclasificación, límite del 70% de suelo edificado del suelo urbano y urbanizable previsto por el PGOU, no debiendo, eventualmente, el PATIVEL ser un obstáculo para poder solucionar uno de los problemas de crecimiento más graves que se producen en este término municipal, que se ve abocado, como consecuencia de los diferentes planes de acción territorial que redactan las diferentes consellerias, a crecimientos futuros radiales hacia el interior.

  Por otra parte, este suelo, en el planeamiento urbanístico está clasificado como SUELO NO URBANIZABLE COMÚN. Sin embargo, en el Plan de Acción aparece como SUELO NO URBANIZABLE PROTEGIDO. Esta clasificación debería ser corregida en el documento de PATIVEL.

• En relación con la catalogación de las playas del término

  Dada la próxima urbanización de los terrenos colindantes con el dominio público, terrenos integrantes del sector programado POVET I, se solicita la consideración de la playa entre el mojón M-1 (puerto de Benicarló) y el mojón M-5 (rambla de Cervera) como PLAYA URBANA.

  Se ha detectado, por otro lado, una diferente consideración de la categoría entre el color grafiado en las playas urbanas (U2), con la categoría de la playa U1, solicitando su corrección.

En virtud de lo anterior propongo al Pleno de la Corporación, la adopción del siguiente acuerdo:

Formular ante la Direcció General de Medi Natural i d'Avaluació Ambiental las alegaciones i/o sugerencias que se relacionan en el informe emitido por el Arquitecto Municipal, Luis Pérez Lores, en fecha 21 de diciembre de 2016.»

Deliberació:

L'alcaldessa explica l'expedient i els acords proposats i, com que no hi ha deliberació, el punt se sotmet a votació.

Sr. Mañá:

Exposa el Sr. Mañá que el seu grup està totalment d'acord amb les al·legacions formulades a l'informe de l'arquitecte municipal, ja que entenen que aquestes reivindiquen el que són els interessos de Benicarló i, per tant, li donaran suport. Tot i això, el Sr. Mañá afegeix que aquesta posició és sense perjudici d'altres connotacions, que no són incompatibles i que ja manifestaran en el seu moment.

Sr. Compte:

Manifesta el Sr. Compte que el seu grup està en contra del Pla d'acció territorial de la infraestructura verda del litoral. Considera que aquest presenta una sèrie de mesures i mecanismes per tal de protegir l'espai del litoral, adoptant com a premissa la necessitat de reduir i condicionar dràsticament els processos urbanístics, la recuperació paisatgística, la regeneració ambiental i el canvi del paradigma urbanístic que hi ha actualment.

El Sr. Compte continua exposant que, atés que Benicarló és un dels pobles més afectats de tota la Comunitat Valenciana i que el PATIVEL és una norma molt més restrictiva que la Llei de costes, el seu grup considera que aquesta norma no té una planificació quant a la recuperació paisatgística, ja que no hi està estipulat. A més, el Sr. Compte assegura que la memòria econòmica no existeix, tampoc els plans d'inversions i que no hi ha justificació socioeconòmica per protegir de forma tan dràstica una zona tan gran del nostre litoral, tenint en compte que protegir-la tampoc ocasionarà un impacte econòmic positiu en la vida dels ciutadans. És a dir, segons el Sr. Compte, no generarà riquesa, perquè el fet de protegir no portarà més turisme, sinó que possiblement serà al contrari.

També exposa que no és viable i que arriba tard. De fet, el Sr. Compte considera que s'haguera hagut de fer abans de fer les massificacions urbanístiques que s'han fet a la costa de la Comunitat Valenciana. A més, creu que el pla té un contingut polític i no és ni real ni sostenible, alhora que perjudicial per als municipis costaners que veuran limitada la seua autonomia quant a la gestió urbanística del seu territori.

El Sr. Compte continua dient que la protecció del litoral és una cosa necessària, perquè hi ha casos seriosos d'especulacions i caos urbanístic en tot el litoral valencià, però aquest pla està fet d'una forma molt precipitada. Segons el Sr. Compte, tampoc hi ha diners avui en dia per escometre tot açò, ja que a la gent afectada se l'haurà de compensar econòmicament. En aquest sentit, també creu el Sr. Compte que s'ha de considerar que els temps han canviat i no és com fa 10 anys, quan els terrenys tenien uns valors ni hi ha el mateix nivell de construcció i d'urbanització.

A continuació, el Sr. Compte manifesta que el seu grup considera que el litoral no és un simple espai físic, sinó que és un espai on els benicarlandos viuen i treballen. A més, segons el Sr. Compte, el turisme residencial i la riquesa que genera aquesta activitat econòmica, serveis i infraestructures, depenen de l'aprofitament del litoral. Per tant, el Sr. Compte és de l'opinió que no és roin aprofitar el litoral i que el que és roín és la mala praxi i abusar. En aquest sentit, el Sr. Compte assegura que avui en dia ja existeixen mecanismes de protecció, no tan restrictius, i que permeten compatibilitzar l'ús sostenible de l'espai amb la conservació del litoral.

Respecte al tema de les al·legacions que es proposen, el Sr. Compte exposa que no s'ha fomentat la participació ni la informació ciutadana, donada la importància social i econòmica dels plantejaments del PATIVEL. Per tant, el Sr. Compte indica que el seu grup no pot estar conforme amb aquestes al·legacions, ja que no han estat consensuades amb els propietaris. De fet, segons el Sr. Compte, la Regidoria d'Urbanisme s'ha limitat a presentar unes al·legacions des d'un punt de vista propi, sense donar la possibilitat d'opinar i de participar a cap dels agents socials benicarlandos. Tot i això, el Sr. Compte manifesta que comprenen que els terminis han estat justos, però així i tot creu que s'haguera pogut fer més i presentar unes al·legacions consensuades amb els distints agents socials, professionals, polítics i veïnals.

Per tant, el Sr. Compte indica que el seu grup està en contra de les al·legacions proposades, sense entrar en el seu contingut, ni posant en dubte la validesa professional del tècnic que les ha redactat i conclou reiterant que troba a faltar l'opinió dels veïns afectats.

Alcaldessa, Sra. Miralles:

Contestant al Sr. Compte, l'alcaldessa diu que l'Ajuntament presenta les al·legacions i que aquestes no tenen perquè coincidir amb les dels veïns afectats. I afegeix que els interessos de l'Ajuntament són els de tot el poble, ja que l'Ajuntament no pot veure-ho només des de la part dels propietaris.

Quant a l'afirmació sobre que no s'ha donat informació, la Sra. Miralles diu que no hi està d'acord. Explica l'alcaldessa que es va fer una comissió informativa per als grups polítics perquè ho saberen i que ella mateixa va tenir una reunió amb l'associació de veïns de la Costa Nord. Continua dient que l'associació té els seus advocats que presentaran les seues al·legacions, de la mateixa manera que pot presentar-les qualsevol veí. Respecte al que han fet altres municipis, la Sra. Miralles indica que potser aquestos municipis tinguen una altra casuística i un sòl amb distinta qualificació.

A continuació, l'alcaldessa recorda que el document de referència que va arribar a l'Ajuntament, firmat per la directora general de gestió del Medi Natural, el 15 de febrer de 2011, és el que s'està utilitzant actualment per a la redacció del Pla General i que en aquesta data estava governant el Partit Popular. Així doncs, la Sra. Miralles llegeix el document on diu: «el crecimiento turístico residencial a lo largo de la CN-340, al Norte del casco urbano, supone un modelo de crecimiento tentacular, en cualquier caso los terrenos incluidos en la franja litoral de 500 metros desde la linea de dominio público marítimo terrestre tendrán la consideración de estratégicos, de conformidad con lo establecido en la E.T.C.V. Estrategia Territorial de la Comunidad Valenciana». És a dir, segons la Sra. Miralles, ja aleshores l'estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana considerava que tenia la categoria d'estratègic i que no es podia, en la revisió del Pla General, considerar ni pintar com urbanitzable la zona detallada.

D'altra banda, indica l'alcaldessa que el PATIVEL es fa en un any, --i no de pressa i corrents--, d'acord amb l'Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana, que ja estava redacta pels anteriors governs. Afegeix, a més, que considera el PATIVEL un document tècnic més que polític, tot i que poden estar d'acord en el fet que no hi ha dotació econòmica. Ara bé, segons la Sra. Miralles el que sí que està clar és que allò són terrenys rústics i que urbanitzable ni és ara ni abans en anteriors governs de la Generalitat. També apunta l'alcaldessa que ells consideren que la zona sí que té un interés paisatgístic i que el fet de protegir aquesta zona sí que ni pot tenir un interés turístic i estratègic.

Per tant, la Sra. Miralles manifesta que el que ha fet l'Ajuntament ha sigut informar i que qualsevol persona o grup polític, si així ho hagueren considerat, hagueren pogut fer aportacions a aquestes al·legacions, perquè ocasions les han tingut. De fet, la Sra. Miralles recorda que hi ha hagut una Comissió i que es va fer una reunió oberta a tota la ciutadania de Benicarló. Tot i això, l'alcaldessa admet que les al·legacions dels propietaris no tenen perquè coincidir amb les municipals, però insisteix en el fet que sí que s'ha donat informació. A més, reitera que s'ha de protegir el litoral de l'especulació i de totes les barbaritats urbanístiques que s'han fet i posa com a exemple, Marina d'Or. De fet, considera que, si es fan les coses ben fetes, pot ser positiu per a Benicarló.

Tot seguit, l'alcaldessa es refereix a les afirmacions del Sr. Compte que el PATIVEL arriba tard. Respecte d'això, l'alcaldessa diu estar-hi d'acord i que possiblement el motiu és que no hi ha hagut cap govern a la Generalitat fins ara que s'haja atrevit a posar en marxa aquest Pla Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral.

Sr. Compte:

El Sr. Compte, tornant a la qüestió de la participació, diu que té un document que està a la pàgina web de la Conselleria, on s'indica qui són els agents implicats i les funcions dels participants. Segons explica el Sr. Compte, al document consta que aquests són la ciutadania, les entitats ciutadanes, partits polítics i sindicats, administracions públiques, òrgans de consulta i assessorament institucionals, empresaris i promotors, col·legis professionals i col·lectius de la Comunitat Valenciana, experts, institucions econòmiques i d'investigació. Per tant, el Sr. Compte considera que són aquests agents els que hi haurien de participar i que, en l'àmbit local, quan es fan unes al·legacions en nom de l'Ajuntament, la paraula del tècnic pot ser molt lloable i tindrà la seua validesa, però no ha de ser l'única paraula.

Segueix manifestant el Sr. Compte que l'alcaldessa ha dit que ha fet una reunió, però, segons el Sr. Compte, en aquesta hi va haver veïns que era la primera vegada que escoltaven la paraula PATIVEL. Per tant, el Sr. Compte considera que, com que era una reunió tècnica, molts d'aquestos veïns es van assabentar de la meitat de la meitat. Dit això, el Sr. Compte es pregunta com un veí que s'assabenta del tema en aquesta reunió, pot en 10 dies reclamar qualsevol cosa. Així doncs, el Sr. Compte considera que dot el que diu l'Ajuntament en el pla de participació no ho ha fet i lamenta que l'equip de govern, que predica tant la participació ciutadana, en aquest cas, no haja fet els deures.

A continuació, indica que Ciutadans ha presentat al·legacions en l'àmbit particular, com les haguera pogut presentar qualsevol veí. En canvi, les al·legacions en nom de l'Ajuntament, que segons el Sr. Compte representa als benicarlandos, el seu grup considera que no reflecteixen la realitat social i econòmica de Benicarló.

D'altra banda, el Sr. Compte es refereix al fet que al document es parla del que són indústries hoteleres i, respecte d'això, manifesta que li va cridar l'atenció un escrit on posa: «No se permiten nuevas instalaciones pero sí la rehabilitación de las existentes para el uso relacionado con las instalaciones de alojamiento». De fet, el Sr. Compte es pregunta si una persona que hi té una vivenda no podrà rehabilitar-la o si totes eixes persones que resideixen en unes vivendes edificades legalment en anteriors plans urbanístics, quan aquesta zona era urbanitzable, estan condemnades que els caiga la casa.

Segueix el Sr. Compte exposant que, si l'administració pública es fa càrrec d'uns terrenys per a espais verds i dotacionals, aquestos s'hauran d'expropiar, per tant, es pregunta que, si no hi ha diners i no es poden expropiar, què passarà. Segons el Sr. Compte, en lloc d'un magnífic parc natural seran uns terrenys plens d'herbes i malesa i abandonats, contràriament a altres àrees confrontants, com les pertanyents a Vinaròs. De fet, el Sr. Compte opina que Benicarló tindrà una àrea megaprotegida, amb una vegetació autòctona exuberant, i al costat, a Vinaròs, hi haurà urbanitzacions, centres comercials, etc., mentre que Benicarló s'haurà de conformar amb uns terrenys agrícoles abandonats. Amb el PATIVEL, --diu, el Sr. Compte--, acabaran pagant justos per pecadors, és a dir, segons el Sr. Compte, pagaran els qui ha conservat el seu territori, els qui han evitat que es faça especulació urbanística i els qui han evitat els PAI. I posa com a exemple una de les àrees afectada pel PATIVEL, on hi havia programat un PAI que, gràcies a l'oposició dels veïns, es va parar. Segons el Sr. Compte, si això no hagués ocorregut, allí hi hauria una altra Marina d'Or, per tant, el Sr. Compte considera, que qui ha protegit i mantingut el seu urbanisme, ara haurà de pagar les conseqüències.

Quant al litoral, el Sr. Compte indica que, tant el PATIVEL com l'Ajuntament en les seues al·legacions, estipulen que, des de la rambla de Cervera fins a Aiguadoliva, tot siga platja natural. En aquest sentit, el Sr. Compte manifesta que, si és fa així, haurien de fer-se espigons o qualsevol tipus de protecció permanent en aquesta zona, que evite danys com els que han ocorregut durant els últims dies i, segons el Sr. Compte, això serà difícil, perquè les platges naturals ell entén que no es poden tocar. És a dir, el Sr. Compte creu que, a una platja natural, no hi pots fer res que no siga mantenir el seu espai natural, per tant, un espigó no seria mantenir l'espai natural.

Finalment, el Sr. Compte manifesta que, per tot el que ha exposat, al seu grup no li agrada gens ni mica aquest pla de protecció. I conclou dient que pensen que el litoral s'ha de protegir, però que hi ha mecanismes no tan restrictius i més participatius que el PATIVEL.

Alcaldessa, Sra. Miralles:

L'alcaldessa pregunta al Sr. Compte si s'ha llegit les al·legacions, ja que no entén com el Sr. Compte reclama el pla de participació del PATIVEL quan l'Ajuntament no és l'organisme responsable d'aquest. Segons l'alcaldessa, l'Ajuntament presenta al·legacions al PATIVEL, però no és l'organisme responsable, perquè qui ha fet el PATIVEL és la Conselleria i ella suposa que ja s'haurà posat en contacte amb tots els agents implicats.

També explica la Sra. Miralles que, quan Compte llegeix el que ha llegit, ho fa com si foren restriccions de l'Ajuntament, quan això ho posa al PATIVEL. Així doncs, l'alcaldessa es refereix al text del PATIVEL on diu: «En el suelo no urbanizable de protección del litoral, no se permiten nuevas edificaciones, pero sí la rehabilitación de las existentes para usos relacionados con la restauración y el alojamiento». És a dir, segons l'alcaldessa, això es refereix als usos, però qualsevol persona que tinga una edificació allà, la podrà arreglar quan vulga i, a més, podrà fer reformes per adequar-la als usos que estan recollits en aquestos 500 primers metres. I recalca que tot açò ho recull la redacció del PATIVEL, no les al·legacions.

Respecte al fet que Vinaròs serà diferent de Benicarló, l'alcaldessa diu que ja ho fan constar en les al·legacions presentades per l'Ajuntament. Concretament, --explica--, en aquest cas va ser ella qui ho va fer veure a l'arquitecte. Continua dient que a Vinaròs tota la zona del litoral és urbana i està urbanitzada, en canvi, Benicarló no ha estat capaç i ha estat governant el Partit Popular a Benicarló, a València i a Madrid durant molts anys.

Pel que fa a l'afirmació del Sr. Compte quan diu que allà hi havia previstos uns PAI i que aquestos no es van arribar a fer, l'alcaldessa pregunta que no li pot contestar perquè ella aleshores no estava. Indica que els veïns es van oposar en el seu moment, però segons la llei, quan un terreny s'ha d'urbanitzar, s'ha de fer mitjançant un PAI. Per tant, considera que, si en aquell moment no els va agradar als veïns i el van tirar enrere, li pareix molt bé, però ara és una zona rústica, --diu--, i el que recull el PATIVEL és que totes les finestres a la mar que no estan urbanitzades estiguen protegides.

Continua explicant que, en les al·legacions, el que demana l'Ajuntament són actuacions perquè aquesta zona Nord no es convertisca en el contrari a l'objectiu del PATIVEL. És a dir, segons la Sra. Miralles es persegueix que siga una zona d'interés paisatgístic i turístic, que siga una zona protegida on no es facen grans edificacions, que no es faça res més del que ja hi ha, que es facen zones verdes perquè puga gaudir-les tota la gent, que es puga anar a la platja per uns camins a peu o en bicicleta i que tinguem uns parcs naturals. Lògicament, --exposa, l'alcaldessa-- tot açò necessita unes inversions perquè no es convertisca en un munt d'herbes, tal com ha dit el Sr. Compte, cosa que --assegura--, es reclama a les al·legacions presentades.

D'altra banda, manifesta que la carretera és el problema que tenim, perquè només creuar el barranc d'Aiguadoliva, com que a Vinaròs la part de baix és urbana, l'afecció de la carretera no la té, per la qual cosa al voltant de la carretera nacional 340, al seu pas per Vinaròs, es pot posar tota una sèrie de negocis i d'activitats d'ús terciari que nosaltres no podem. Segons l'alcaldessa, això també es reclama i s'anirà directament a Conselleria per a parlar-ho i que es faça un pla especial per a Benicarló, perquè cada poble té la seua casuística i el pla és per a tot el País Valencià. Per això, --assegura l'alcaldessa--, s'anirà a defensar la problemàtica de Benicarló, però el que no es pot fer, --diu--, és demanar que s'anul·le el PATIVEL per a Benicarló, perquè no és sostenible.

A continuació, explica que també es demana en les al·legacions que es protegisquen els penya-segats, perquè si no hi haurà problemes i, si es vol que la zona tinga un interés, tenir una àrea per a gaudir tots els benicarlandos i tots els que ens vinguen a visitar i poder accedir a la platja, aquestos s'han de protegir.

Finalment, la Sra. Miralles es refereix a la pregunta del Sr. Compte de si faran els espigons, a la qual cosa respon que no ho sap perquè era un projecte de molts diners, però que es continuarà reclamant-los i, de fet, en aquesta sessió del Ple, --avança--, es porta una moció en aquest sentit de protecció al litoral.

Votació:

Sotmesa la proposta transcrita a votació del Ple de la corporació, s'aprova l'adopció dels acords proposats, per 18 vots a favor (grups polítics municipals, PSPV - PSOE, Compromís - ERPV, i Partit Popular) i 2 en contra (grup polític municipal Ciutadans C's Benicarló).

7é. DACIÓ DE COMPTE DEL NOMENAMENT DEL SR. RAMÓN SORIANO GARCÍA-LISÓN, COM A JUTGE DE PAU SUBSTITUT DE BENICARLÓ

Els membres assistents es donen per assabentats.

8é. DACIÓ DE COMPTE DE LES RELACIONS DELS RESUMS DELS DECRETS, I RESOLUCIONS DE L'ALCALDIA I TINÈNCIES DE L'ALCALDIA DELEGADES, DEL 16 DE NOVEMBRE DE 2016 AL 15 DE DESEMBRE DE 2016 I DEL 16 DE DESEMBRE DE 2016 AL 15 DE GENER DE 2017

Per complir el que disposa l'article 42 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, es dóna compte al Ple de la corporació dels decrets i resolucions de l'Alcaldia i Tinències d'Alcaldia delegades dictats des del 16 de novembre de 2016 al 15 de gener de 2017.

9é. MOCIONS

1. MOCIÓ PER DONAR SUPORT AL DRET CIVIL VALENCIÀ, DESPRÉS DE LES SENTÈNCIES DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL.

Prèvia declaració d'urgència, acordada amb el vot favorable dels vint membres assistents, que formen la majoria absoluta legal, se sotmet a consideració de la corporació la moció de referència de data 25 de gener de 2017, formulada pels portaveus dels grups polítics municipals PSPV - PSOE Benicarló, Compromís -ERPV, i Partit Popular.

Sra. Miralles, alcaldessa:

Abans de llegir la moció, l'alcaldessa posa de manifest que aquesta moció en un principi estava consensuada per tots els grups polítics de l'Ajuntament. A última hora, --explica--, el grup municipal Ciutadans-C's Benicarló ha dit que no la subscrivia i, per això, dóna l'opció al Sr. Compte d'explicar-ho.

Sr. Compte:

El Sr. Compte pren la paraula i diu que han considerat que aquest tema excedeix de les competències municipals i que seria posar en qüestió o contradir una sentència del Tribunal Constitucional i, per tot això, ells s'hi abstindran.

Sra. Miralles, alcaldessa:

La Sra. Miralles demana que, per a properes ocasions, abans de prendre la decisió en Junta de Portaveus, que ho parlen entre ells i no es creen aquest tipus de situacions, perquè en principi aquesta moció hi estava consensuada.

Sr. Barberà:

El Sr. Barberà defensa la moció següent i exposa els acords proposats per aprovació del Ple.

«Rosa Ana Marzá Caldés, com a portaveu del grup municipal socialista a l'Ajuntament de Benicarló, Marta Escudero Albor com a portaveu del grup municipal Compromís-Esquerra Republicana, Juan Antonio Mañá Ferrer, com a portaveu del grup municipal Partit Popular, mitjançant el present escrit i fent ús de les atribucions que els confereix la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local i el Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, eleven al Ple de la corporació la moció següent:

Un dels principals objectius de la Llei Orgànica 1/2006, de reforma de l'estatut d'autonomia, en què es reconeix als valencians la condició de nacionalitat històrica, va ser garantir la competència de la Generalitat Valenciana per a legislar sobre el dret civil, igualant-nos així a la resta de pobles de tradició foral i acabar aquesta injusta discriminació.

Com a conseqüència d'aquest restabliment de la competència, les Corts Valencianes van aprovar les lleis següents:

Llei 10/2007, de 20 de març, de règim econòmic matrimonial valencià.

Llei 5/2011, de l'1 d'abril, de relacions familiars dels fills i filles els progenitors dels quals no conviuen (coneguda com Llei valenciana de custòdia compartida).

Llei 5/2012, de 15 d'octubre, d'unions de fet formalitzades de la Comunitat Valenciana.

Totes estes lleis van ser objecte de recurs d'inconstitucionalitat per part del Govern espanyol. L'Associació de Juristes Valencians va impulsar en juny de 2015 un manifest que exigia la retirada d'aquests recursos i defensava el dret civil valencià; el va presentar en 173 municipis i nombroses entitats i associacions per a demanar-ne el suport. A hores d'ara, i per via de mocions en els plens municipals, més de 155 ajuntaments (que representen uns 3.800.000 valencians) s'han sumat a la petició. A banda, les Corts, el Consell de la Generalitat i les tres diputacions provincials també ho han fet, així com diverses institucions i entitats públiques i privades, des d'universitats a sindicats passant per associacions culturals. Una mostra tan patent de la voluntat i el desig d'una societat no va ser suficient perquè el Govern d'Espanya retirara els recursos d'inconstitucionalitat, ni tan sols per a iniciar una negociació que posara fi a un conflicte que dura més de tres segles.

Finalment, han arribat les sentències. La STC núm. 82/2016, de 28 d'abril, declara inconstitucional la Llei de règim econòmic matrimonial valencià i, al mateix temps, buida de contingut i d'eficàcia normativa dos articles de l'Estatut d'Autonomia (art. 7.1 i DT 3a), que en el seu moment van aprovar les Corts Valencianes i les Corts Generals d'Espanya, i que mai no han sigut recorreguts. La STC 110/2016, de 9 de juny, torna a negar la competència valenciana en matèria de dret civil i declara inconstitucionals els aspectes civils de la Llei 5/2012, d'unions de fet. I el passat 26-XII es publicà la STC 192/2016, per la que el Tribunal Constitucional concloïa la inconstitucionalitat del nostre dret, en este cas de la Llei 5/2011, de relacions familiars (la Llei valenciana de custòdia compartida).

Com s'assegura en el vot particular d'un dels magistrats del Tribunal Constitucional, pensem que era possible una altra interpretació constitucional de l'Estatut d'Autonomia i de les seues competències en matèria del dret civil. En este moment, la Comunitat Valenciana només pot legislar en l'àmbit dels costums agraris, quan precisament l'Estatut volgué deliberadament tant en la redacció de 1982 com en la reforma de 2006 que els valencians tinguérem un dret civil valencià que donara respostes àgils, modernes i pròpies als problemes actuals dels valencians, i liquidar la injusta discriminació que patim com a poble des de l'abolició dels furs en 1707.

En definitiva, la declaració d'inconstitucionalitat de les normes valencianes de dret civil tenen greus conseqüències jurídiques i causaran un augment de la litigiositat en àmbits molt importants i sensibles de la nostra societat valenciana, per afectar al dret de família; el règim econòmic matrimonial dels valencians i valencianes casats a partir de l'1 de juliol de 2008; el règim de guarda i custòdia en les ruptures matrimonials o no matrimonials des de 2011; o les unions de fet de parelles valencianes, que tornen a quedar sense una regulació específica, i ens priva als 5 milions de valencians d'una competència prevista en el nostre Estatut.

Per tot això, demanen al Ple de l'Ajuntament de Benicarló, l'adopció d'aquestos ACORDS:

Primer. Manifestar el suport a la competència de la Generalitat Valenciana en matèria de dret civil valencià, tal com està previst en l'Estatut d'Autonomia del País Valencià.

Segon. Demana a les Corts Valencianes que prenguen la iniciativa de la reforma de la Constitució perquè la competència en matèria de dret civil prevista en l'Estatut d'Autonomia Valencià, aprovat tant per les Corts Valencianes com per les Corts Generals, tinga encaix dins de la Constitució.

Tercer. Fer arribar aquesta decisió als grups parlamentaris de les Corts Valencianes i a tots els grups parlamentaris del Congrés dels Diputats i del Senat, al president de la Generalitat Valenciana, al president del Govern espanyol i a l'Associació de Juristes Valencians.»

Deliberació:

Sr. Mañá:

Pren la paraula el Sr. Mañá i exposa que el seu grup donarà suport a tot el que siga defensar el dret propi dels valencians. El Sr. Mañá continua la seua exposició dient que el seu grup segueix creient que tenim dret com a valencians de legislar certa normativa, la qual cosa, des del punt de vista civil, és beneficiosa per als valencians i, a més, està reconegut a altres territoris de l'Estat. Així doncs, es pregunta si en uns altres territoris de l'Estat es fa, per què els valencians no ho hem de poder fer. A més, el Sr. Mañá considera que si això suposa fer una modificació constitucional, doncs que es faça i que les Corts s'encarreguen de fer valdre els nostres drets i els nostres furs en la part que ens puga beneficiar. Finalment, el Sr. Mañá conclou dient que els sembla perfecte que ens donen eixa idiosincràsia diferent i, per tant, donaran suport a aquesta moció.

Sra. Miralles, alcaldessa:

L'alcaldessa diu que ella va estar a una reunió al MUCBE amb els juristes valencians i donava gust veure el consens que hi havia per donar suport a aquest tema. Per tant, manifesta la seua estranyesa davant el fet que el grup municipal Ciutadans no li'n done.

Afegeix que el Tribunal Constitucional ja s'ha pronunciat i que es tracta d'una reivindicació justa, perquè tots els antics territoris de la Corona d'Aragó tenen el seu propi dret civil i l'única que no el té és la Comunitat Valenciana. Finalment, indica que considera que com més municipis reclamen aquest dret, millor.

Votació:

Sotmesa la moció transcrita a votació del Ple de la corporació, s'aprova per 18 vots a favor (grups polítics municipals, PSPV - PSOE, Compromís - ERPV i Partit Popular) i 2 abstencions (grup polític municipal Ciutadans C's Benicarló).

2. MOCIÓ PER SOL·LICITAR LA DECLARACIÓ DEL TERME MUNICIPAL DE BENICARLÓ, COM A ZONA CATASTRÒFICA, I SOL·LICITAR AJUDES ECONÒMIQUES EXTRAORDINÀRIES.

Prèvia declaració d'urgència, acordada amb el vot favorable dels vint membres assistents, que formen la majoria absoluta legal, se sotmet a consideració de la corporació la moció de referència de data 26 de gener de 2017, formulada pels grups polítics municipals PSPV - PSOE Benicarló, Compromís - ERPV, Partit Popular i Ciutadans C'S Benicarló.

Sra. Miralles, alcaldessa:

En primer lloc pren la paraula l'alcaldessa i diu que en un principi aquesta era una moció del grup de Ciutadans C's Benicarló, però que estudiada en Junta de Portaveus, es va decidir que fóra presentada de forma consensuada per tots els grups polítics municipals.

Sr. Cornelles:

El Sr. Cornelles, representant del grup municipal Ciutadans C's Benicarlo, presenta la moció següent i exposa els acords proposats per l'aprovació del plenari:

«Rosa Ana Marzá Caldés, com a portaveu del grup municipal socialista a l'Ajuntament de Benicarló, Marta Escudero Albor com a portaveu del Grup municipal Compromís-Esquerra Republicana, Juan Antonio Mañá Ferrer, com a portaveu del Grup municipal Partit Popular, i Benjamín Martí Esbrí, com a portaveu del grup municipal Ciutadans, mitjançant el present escrit i fent ús de les atribucions que els confereix la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local i el Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, eleven al Ple de la corporació per al seu debat i aprovació, si procedeix, la moció següent:

"Exposición de motivos

El fuerte temporal y la ola de frío que durante la semana pasada se instaló en todo el territorio nacional, ha castigado duramente el litoral del área mediterránea y en especial de la Comunidad Valenciana.

Nuestro municipio ha sufrido con inusual virulencia los efectos del mismo, con fuertes y persistentes precipitaciones y vientos que hicieron necesario declarar y mantener la alerta roja por fuerte temporal nuestro municipio desde el viernes hasta el pasado sábado. Como consecuencia y desgraciadamente, el término municipal de Benicarló ha sufrido cuantiosos e importantes daños materiales, tanto en la zona urbana, con inundaciones de bajos y caídas de árboles, como en las zonas de la playa y Paseo Marítimo, donde se han producido importantes daños tanto en los elementos, como en las infraestructuras existentes en la playa.

Es por eso, que desde este ayuntamiento, todos los componentes de la corporación municipal, hemos considerado prioritario la necesidad de movernos con celeridad y dar respuesta a las necesidades extraordinarias que se plantean tras el temporal, e intentar paliar cuanto antes los efectos destructivos que el temporal ha tenido en nuestro municipio.

Mostramos nuestra especial preocupación sobre todo por la repercusión y afectación que estos destrozos han podido ocasionar al sector turístico, sector de vital importancia para nuestro municipio, pues es nuestro pilar y motor económico fundamental.

Benicarló vive por y para el turismo y si éste falla, la cadena repercute en todos los establecimientos, en todos los negocios de nuestro pueblo y en la vida misma de nuestros vecinos y vecinas.

Es por ello que desde el consenso de todos los grupos políticos proponemos en base a lo establecido anteriormente

PROPONEMOS:

Primero. Solicitar a la Administración General del Estado a través de la Subdelegación del Gobierno en la provincia de Castellón y a la Comunidad Autónoma valenciana en el marco de sus competencias, la declaración de "Zona afectada gravemente por emergencia de protección civil" o "zona catastrófica" a los municipios afectados por el temporal en la provincia de Castellón incluido Benicarló.

Segundo. Solicitar a las distintas administraciones públicas, estatal, autonómica y provincial, e incluso a la Unión Europea, las correspondientes ayudas económicas para paliar los daños sufridos, tanto en los bienes de titularidad pública como privada de los afectados por los fenómenos meteorológicos sufridos los pasados días 19, 20 y 21 de enero.

Tercero. Solicitar a las distintas administraciones públicas, estatal, autonómica y provincial, a que habiliten con urgencia las partidas económicas directas necesarias que permitan cubrir los daños ocasionados, y permita la regeneración de las playas de Benicarló, antes del inicio de la temporada turística.

Cuarto. Agradecer la diligencia con la que actuaron todos y cada uno de los colectivos que intervinieron en las tareas y/o trabajos inmediatos de restauración, limpieza y seguridad de las vías y/o bienes de titularidad pública afectadas.

Quinto. Exigir al Gobierno de España una solución global e inmediata para la protección de nuestro litoral con escolleras y actuaciones contundentes que pongan freno definitivamente a la regresión de la costa de Benicarló.

Sexto. Remitir certificación del presente acuerdo a la Subdelegación del Gobierno en la provincia de Castellón, Comunidad Autónoma y Diputación Provincial de Castellón, y a la Unión Europea a los efectos expuestos."»

Deliberació

Sr. Sánchez:

Pren la paraula el Sr. Sánchez i diu que, en primer lloc, caldria que es felicitaren tots per haver arribat a un consens, consens que pareix que també existeix en les diferents administracions. Continua exposant que el ministre de Foment el dimarts va visitar Almenara i va prometre unes inversions, encara que molt localitzades, i afegeix que pareix que estan interessats a declarar zona afectada greument per emergència de protecció civil. També indica que ahir mateix el secretari autonòmic de Turisme es va reunir amb representants de tots els municipis que estan afectats a la província de Castelló i s'hi va presentar un cronograma d'actuacions i, a partir d'aquesta setmana, tècnics de la Conselleria visitaran els pobles afectats per tal de fer una valoració. A més, assegura que hi ha un compromís perquè a Setmana Santa estiguen tots els desperfectes solucionats, a banda que el Govern Valencià sembla que imminentment destinarà unes ajudes als municipis afectats. Així doncs, el Sr. Sánchez considera que estem davant d'un exercici de responsabilitat i de coordinació institucional.

Dit açò, el Sr. Sánchez manifesta que ara el que toca és veure si realment aconseguim alguna cosa de les que es demana en aquesta moció. Concretament, --diu--, les ajudes per pal·liar les destrosses produïdes pel temporal, les quals afecten béns públics i privats i també, molt negativament, el potencial turístic d'aquesta zona. Però també, --afegeix, el Sr. Sánchez--, tal com diu en el punt 5é, cal que es done una solució global immediata, així com que es treballe en la solució de la regressió que s'està patint, perquè, segons el Sr. Sánchez, se sap que, per frenar de manera definitiva la regressió, es necessita una inversió continuada en el temps i econòmicament important. I conclou preguntant-se que si es poden trobar 4.000.000.000 EUR per rescatar autopistes, no se'n poden trobar 60.000.000 per al litoral castellonenc.

Sr. Mañá:

Pren la paraula el Sr. Maña i diu que fer una moció per tal de defensar les coses i els interessos de Benicarló sempre serà bo.

Continua dient que, quan veu a la televisió els diferents pobles de la costa, com pot ser Almenara amb cases i passeigs o Benicarló amb terrenys cultivats de carxofes o erms, es pregunta per què no han de tenir dret a la mateixa defensa i a la mateixa protecció els terrenys de propietat privada, pel fet de tenir una infraestructura diferent. És a dir, el Sr. Mañá es pregunta per què s'ha de prioritzar la protecció de llocs on hi ha cases i zona residencial, que efectivament s'han de protegir, però de la mateixa manera que s'han de protegir els altres.

Per tot açò, creu que és molt important el punt 5é dels acords i creu que és la primera vegada que s'exigeix, per part d'un ajuntament, a l'administració central que prenga les mesures adequades perquè es porte a terme un sistema d'espigons. De fet, coincideix amb el Sr. Román en el fet que s'han gastat molts milions en autopistes i considera que, amb una mínima part d'aquesta despesa, s'haguera pogut solucionar el problema de molts municipis.

Per tot açò, considera el Sr. Mañá que és important que les ajudes que es demanen siguen per a Benicarló.

Votació:

Sotmesa la moció transcrita a votació del Ple de la corporació, s'aprova per unanimitat dels membres assistents l'adopció dels acords proposats.

3. MOCIÓ SOBRE LA PROPOSTA DEL PLA D'ACCIÓ TERRITORIAL DE LA INFRAESTRUCTURA VERDA DEL LITORAL DE LA COMUNITAT VALENCIANA (PATIVEL)

Prèvia declaració d'urgència, acordada amb el vot favorable dels vint membres assistents, que formen la majoria absoluta legal, se sotmet a consideració de la corporació la moció de referència de data 23 de gener de 2017, formulada pel grups polític municipal del Partit Popular.

El Sr. Mañá, representant del grup municipal del Partit Popular, exposa els acords proposats per a l'aprovació del Ple i la moció presentada.

«D. Juan Antonio Mañá Ferrer, Portavoz del Grupo Municipal Popular en el Ayuntamiento de Benicarló, en nombre y representación del mismo, en uso de las atribuciones que le confiere el Reglamento de Organización, Funcionamiento y Régimen Jurídico de las Entidades Locales, y que eleva al Pleno de la Corporación, para su debate y votación.

EXPOSICIÓN DE MOTIVOS

En el DOCV del pasado 16 de noviembre se publicó la Resolución de 28 de octubre de 2016, de la Consellería de Vivienda, Obras Públicas y Vertebración del Territorio, por la que se somete a consultas y participación e información pública, por un periodo de dos meses, la propuesta del Plan de Acción Territorial de la Infraestructura Verte del Litoral de la Comunitat Valenciana (PATIVEL).

Teniendo en cuenta las grandes repercusiones que dicho instrumento puede llegar a tener, y que la principal fuente de riqueza de la Comunidad Valenciana es el turismo, debiendo preservar el medio litoral con una ordenación racional que garantice la protección ambiental y paisajística de nuestras costas, se hace necesario un debate amplio, sereno y profundo.

La improvisación debe descartarse cuando lo que está en juego es nuestra principal actividad económica. Pero nos encontramos con una tramitación del PATIVEL que avanza sin que haya existido un mínimo intercambio de ideas entre la Conselleria, los Ayuntamientos y los actores sociales, políticos y económicos de nuestra Comunidad.

La improvisación con la que se ha venido actuando hasta la fecha ha dado lugar, entre otras cosas, a la elaboración de una cartografía sumamente imprecisa que hace imposible conocer con exactitud en qué medida se ve afectado cada suelo, generando así inseguridad, tanto para los Ayuntamientos, como para los propietarios.

Por todo lo expuesto, el Grupo Municipal Popular presenta la siguiente:

PROPUESTA DE RESOLUCIÓN

Instar al Consell a:

1. Que se corrija toda la cartografía del PATIVEL y se utilice una cartografía más detallada, precisa y sin errores, que posibilite ver, estudiar y comprobar las afecciones en su totalidad, evitando generar inseguridad a los afectados.

2. Que se incorpore al PATIVEL un informe o memoria de sostenibilidad económica, en el que se valore por un lado las indemnizaciones a las que se deberá hacer frente, así como indicar quién deberá responder sobre las mismas, y en qué cuantía, y por otro lado, incluya una valoración sobre el impacto económico que va a tener, en general, y concretamente en cada municipio afectado.

3. Que se suspenda la tramitación del PATIVEL, en tanto en cuanto no haya una corrección de la cartografía, y un informe o memoria de sostenibilidad económica.

4. Qué con ya una cartografía corregida y detallada, y un informe o memoria de sostenibilidad económica, se inicie un trámite de consultas e información pública mínimo de tres meses que haga realmente efectiva la posibilidad de participar en la redacción del PATIVEL tanto a los Ayuntamientos como a los actores sociales, políticos y económicos de nuestra Comunidad.»

Deliberació

Sr. Mañá:

El Sr. Mañá pren la paraula i diu que açò és una moció general que presenta el Partit Popular de la Comunitat Valenciana a tots els municipis de la comunitat i que no és contrària a l'acord proposat en l'informe emès pels serveis tècnics. Continua exposant que el seu grup ho considera un complement a les al·legacions de l'Ajuntament. Així i tot, diu el Sr. Mañá que no espera un suport per part de l'equip de govern a aquesta moció, atès que el Govern de la Generalitat pertany als seus mateixos partits polítics.

A continuació, el Sr. Mañá manifesta que existeix una part normativa que ja s'ha vist en el punt relatiu al PATIVEL i que, efectivament, l'any 2015 va haver-hi una resolució i es va iniciar el pla. Continua explicant que es van donar les instruccions a la direcció general corresponent perquè s'iniciaren i, al cap d'un any es va plantejar el projecte, i es va establir un període de consultes, participació i informació pública. Segons el Sr. Mañá, açò va servir per a suspendre els PAI i, --explica--, en primer lloc, es van suspendre noves programacions i, posteriorment, es van suspendre les que ja es trobaven en tramitació.

D'altra banda, el Sr. Mañá indica que, respecte al PATIVEL, li agradaria incidir sobre quatre conceptes. En primer lloc, assenyala que un pla d'acció territorial és un instrument de planejament amb una connotació jurídica, en drets i obligacions, i que afecta principalment el sòl no urbanitzable, el sòl no urbanitzable no programat i el sòl sobre el qual, tenint una programació feta, es volen introduir modificacions. Continua explicant que com a instrument de planejament estableix unes prohibicions i limitacions d'ús i apunta que, tal com ha dit el Sr. Compte, alguns mitjans de comunicació ja l'han qualificat d'expropiació encoberta. En aquest sentit, el Sr. Mañá assegura que ell a vegades es pregunta quins han estat els criteris, ja que s'està parlant de 500 m, també de 1.000 m i no entén d'on surten els criteris per establir-ho.

En segon lloc, apunta que un pla d'acció territorial surt d'una estratègia territorial, que estableix que, quan hi ha àmbits supramunicipals, es puguen fer plans per coordinar-se els distints municipis. Ara bé, el Sr. Mañá matisa que en el Pla Territorial de la Comunitat Valenciana no posa a cap lloc que han de ser tots els municipis de la comunitat i no ho exigeix, perquè no s'han establert distints plans d'acció territorial per a les distintes zones concretes, considerant que tots els pobles de la costa no tenen la mateixa idiosincràsia. El Pla d'Acció Territorial, -- diu, el Sr. Mañá-- peca de falta de sensibilitat a l'hora d'establir les mateixes normes per a tots els municipis, sense tenir en compte les connotacions i les singularitats que els diferencien.

En tercer lloc, el Sr. Mañá indica que el PATIVEL no és un instrument per la protecció de la costa. El PATIVEL, --apunta--, va des de la zona de limitació maritimoterrestre cap a l'interior i l'únic que fa és implantar una estructura verda al litoral, però no protegeix el litoral. I, en quart lloc, es refereix al fet que el PATIVEL no és un instrument que passa per les Corts, sinó que és un instrument que s'aprova pel Consell i per Decret del Consell.

Respecte al contingut de la moció, el Sr. Mañá explica que el que s'al·lega és que hi ha una cartografia, feta pels tècnics de la Conselleria i que no està detallada. És a dir, segons el Sr. Mañá, és una cartografia que està a escala 1:40.000 i considera que açò provoca una indefensió de cara a les possibles al·legacions, ja que, si un propietari no té molt clar si la seua finca està afectada, amb aquest tipus de cartografia no té capacitat per poder fer unes al·legacions com cal. Fins i tot, --assegura el Sr. Mañá--, pot arribar a pensar que no està afectada, quan sí que ho està. Per tant, el Sr. Mañá considera que açò atempta contra els drets fonamentals i cal tenir-ho en compte.

D'altra banda, el Sr. Mañá creu que aquesta falta de detall a la cartografia també podria donar lloc a una arbitrarietat, si al final no se sap exactament per on passa una línia. A més, també és de l'opinió que, quan es faça el planejament municipal, ens podem trobar que no es tinga clar per on passa aquesta i al final haver de ser el tècnic de Conselleria qui ho haja de determinar. C0ntinuant amb la cartografia, el Sr. Mañá indica que té errors i, de fet, no entén per què es fixa 200 m a la rambla de Cervera i, pel contrari, al riu Sénia en posen només 50. Afegeix que es va parlar que podia ser un error, per tant, considera que hi ha coses que s'han de corregir, com per exemple la catalogació de les platges del Gurugú o altres errades.

Tot seguit, manifesta el Sr. Mañá que possiblement un any és poc temps per a un tema d'aquesta envergadura i segurament seria necessari fer molts de PATIVEL menuts tenint en compte les peculiaritats de cada zona. També indica no hi ha una memòria de sostenibilitat econòmica i apunta que el punt 16.2 de la LOTUP estableix, referent als plans d'acció territorial, que han de tenir fórmules de gestió i aquestes fórmules no s'especifiquen en cap moment.

A més, --indica, el Sr. Maná--, els articles 22 i 44 del text refós de la Llei del sòl estableixen que les memòries de sostenibilitat econòmica han d'estar quan es donen accions de transformació urbanística i el PATIVEL ho és, per tant, s'ha de tenir una memòria de sostenibilitat econòmica. De fet, --explica, el Sr. Mañá--, hi ha hagut plans generals a la Comunitat Valenciana que han estat anul·lats pel Tribunal Suprem per no disposar d'aquesta memòria de sostenibilitat econòmica. També assenyala el Sr. Mañá que a aquesta memòria de sostenibilitat econòmica ha d'especificar les indemnitzacions que han d'efectuar-se, qui les ha d'assumir i en quina quantia. En canvi, segons el Sr. Mañá, la resposta que se li ha donat des de Conselleria és que, si cal fer indemnitzacions, es despintarà de la zona verda i solucionat. De la mateixa manera, el Sr. Mañá considera que aquesta memòria també hauria de valorar l'impacte econòmic que suposarà per al municipi.

Per tant, per tot l'exposat, el Sr. Mañá creu que el que s'hauria de fer és suspendre l'acció del PATIVEL, cosa que, segons el Sr. Maná, no vol dir no deixar una porta oberta per no suspendre els programes ni les llicències, perquè és compatible.

D'altra banda, el Sr. Mañá considera que s'han de fer les coses bé, perquè hi haja una bona participació ciutadana, perquè si no es fan aquestes correccions, el pla de participació pública al que feia referència el Sr. Compte, no es pot portar a terme. I, després, afegeix el Sr. Mañá que està totalment d'acord amb el Sr. Compte en el fet que moltes de les actuacions que s'han de fer no és que no es fan, sinó que el que estan dient és que si algun sector, --com poden ser els col·legis professionals--, vol qualsevol cosa, que ens ho sol·liciten. És a dir, segons el Sr. Maná, s'ha de sol·licitar que vinguen i que t'atenguen i, en aquest sentit, assegura que es va sol·licitar per a la reunió de la Caixa Rural i no van venir.

A continuació, reitera que considera que el pla de participació ciutadana no s'ha executat com cal i que s'ha fet uns terminis molt limitats, per tant, creu que el PATIVEL ha de suspendre's i fer-se bé i, després, fer un veritable pla de participació ciutadana.

Finalment, el Sr. Mañá torna a dir que comprén, pels motius que ja ha exposat anteriorment, que no es done suport per part de l'equip de govern a aquesta moció, però considera que no s'estan defensant bé els interessos dels propietaris, ni els de Benicarló en general ni els dels municipis afectats pel PATIVEL en tota la Comunitat Valenciana.

Sr. Compte:

Pren la paraula el Sr. Compte i diu que el seu grup donarà suport a aquesta moció, perquè coincideix en quasi la totalitat de l'exposició feta pel Sr. Mañá, tal com ha exposat en el punt anterior de les al·legacions al PATIVEL.

Sra. Escudero:

Pren la paraula la Sra. Escudero i diu que el seu grup votarà en contra d'aquesta moció, no pel que se'ls puga dir des de Conselleria, sinó per un tema de convicció.

Exposa la Sra. Escudero que, en la moció presentada, hi ha uns motius que consideren que no són reals, com per exemple, un que diu: «Nos encontramos con una tramitación del PATIVEL que avanza sin que haya existido un mínimo intercambio de ideas entre la Conselleria, los Ayuntamientos y los actores sociales, políticos y económicos de nuestra Comunidad». Respecte d'això, la Sra. Escudero manifesta que, seguint una mica el pla de participació, la seua cronologia i el document inicial estratègic del PATIVEL, aquest es va presentar el dia 11 de novembre de 2015, fa més d'un any, en una jornada on es van convidar tots els municipis que formen part de la franja litoral del País Valencià i al conjunt d'agents, econòmics i socials del país. Aquest document, --diu, la Sra. Escudero-- va estar penjat des del minut zero a la web de la Conselleria i va iniciar una participació pública per a recepció de propostes, suggeriments, molt abans de l'elaboració de la versió preliminar del PATIVEL.

En aquesta fase, segons la Sra. Escudero, se'ns va dir des de Conselleria, que ja van rebre escrits i aportacions de propietaris del sòl i també per part d'altres agents socials i econòmics, i que aquestos es van incorporar dins de l'estratègia del PATIVEL. La Sra. Escudero continua explicant que, de manera paral·lela, durant aquell any es va estar treballant i, a través del director general d'Urbanisme i Ordenació del Territori, a tots els ajuntaments del litoral se'ls va demanar la participació i se'ls va remetre un escrit, on se'ls demana l'estat jurídic urbanístic del planejament urbà que pogués estar afectat pel PATIVEL. Així doncs, la Sra. Escudero assegura que es va demanar directament la participació i no anar l'Ajuntament a Conselleria. A més, la Sra. Escudera indica que l'equip tècnic de suport en la redacció del PATIVEL es va reunir amb els tècnics de tots els ajuntaments afectats i, per concretar tota aquesta informació que els vam enviar, van venir a Benicarló a recaptar tota la informació urbanística.

La Sra. Escudero també diu que una vegada presentada la versió preliminar del PATIVEL, el dia 9 de novembre del 2016, s'han mantingut diverses reunions amb agents econòmics i socials per explicar el Pla i s'ha presentat públicament el PATIVEL a localitats com Campello, Vinaròs, Alcalà de Xivert, i estan previstes altres reunions. Continua dient que, durant aquest mateix període, es podien anant presentant suggeriments i el termini encara es prorroga, fins al 20 de gener, perquè tota la gent pogués arribar a temps de presentar les seues al·legacions. Per tant, segons la Sra. Escudero, la participació pública que s'està realitzant en aquest pla supera de bon tros els estàndards que hi ha habitualment i que han estat els habituals fins ara.

A continuació, la Sra. Escudero indica que un altre dels motius pels quals no estan d'acord amb aquesta moció és que en aquesta diu: «la elaboración de una cartografía sumamente imprecisa que hace imposible conocer con exactitud en qué medida se ve afectado cada suelo, generando así inseguridad, tanto para los Ayuntamientos, como para los propietarios». Quant a aquesta afirmació, la Sra. Escudero assenyala que la cartografia que s'està utilitzant és bàsicament la d'1:20.000, i en alguns trams 1:40.000, molt més gran i detallada que la que és habitual en aquest tipus de plans. Així doncs, posa com a exemples el PATRICOVA que utilitza 1:25.000, el Pla d'Acció Territorial de l'Horta, 1:50.000 o el Pla d'actuació Territorial de València, 1:50.000. Explica, però, que el que s'ha fet és que, per presentar tot el llarg del litoral del País Valencià, l'escalà de presentació és una mica més menuda, però està tot cartografiat i tot georeferenciat, conforme a les coordenades UTM, per tant, per a qualsevol persona que vulga consultar les seues dades, aquestes es troben referenciades, tant l'estudi com després l'aplicació i la planificació posterior. Segons això, la Sra. Escudero considera que no és una cartografia gens imprecisa, perquè està geolocalitzada.

D'altra banda, la Sra. Escrudero manifesta també votaran en contra perquè a un dels acords es demana la suspensió del PATIVEL. En aquest sentit, la Sra. Escudero considera que això no es pot demanar, perquè --tal com ha dit el Sr. Compte-- ja s'està arribant tard, perquè aquest pla ja hauria d'estar aprovat i açò és una urgència.

La Sra. Escudero continua la seua intervenció que s'ha descuidat totalment el nostre patrimoni natural, posant sempre a l'últim lloc de l'escala de prioritats el component mediambiental. Segons la Sra. Escudero que sempre han estat preferents els components urbanístics i econòmics i les qüestions mediambientals sempre s'han deixat per a l'últim. De fet, afirma la Sra. Escudero que, en els últims 20 anys, el sòl urbà a la franja del litoral ha crescut 3 vegades més que la població, és a dir, hem construït 3 vegades més del que s'ha crescut. I afegeix que només hauríem de desplaçar-nos uns km al sud, a la ciutat d'Orpesa, per veure l'empastre urbanístic del qual som capaços els éssers humans. Així doncs, la Sra. Escudero manifesta que el nostre litoral ara mateix és un espai que encara està amenaçat i no es pot cantar victòria, perquè, si bé ha s'ha desunflat el boom urbanístic, encara està amenaçat, per excés d'ocupació urbanística i per transformacions del sòl, que poden deixar en res la seua importància i tot el seu valor.

Ara bé, la Sra. Escudero insisteix que açò no vol dir que Benicarló haja de detenir-se econòmicament a causa del PATIVEL. En aquest sentit, la Sra. Escudero considera que no es pot oblidar en cap moment que aquesta zona té un protagonisme econòmic i social i l'hem de fer valdre. Per això, creu que hem de demanar inversions a les administracions públiques supramunicipals per poder fer valdre aquesta zona, alhora que cal garantir la protecció ambiental i paisatgística, per millorar l'activitat turística, buscant una millor qualitat del litoral, perquè precisament açò és el que s'està demanat últimament: espais singulars de gran valor ambiental i paisatgístic.

Continua la Sra. Escudero dient que, des de l'equip de govern, s'està treballant per obtenir les millors condicions per a Benicarló dins del PATIVEL i incorporar aquestos matisos, que no estan d'acord amb la identitat del nostre municipi. Concretament, --assegura--, en açò es basen les al·legacions que s'estan presentant de manera conjunta. Indica, a més, que s'està treballant per obtenir aquestes condicions òptimes i reitera que, per això, en cap moment es pot demanar la suspensió d'una tramitació d'un pla que afecta tot el País Valencià.

I, per finalitzar, la Sra. Escudero remarca que considera que no s'ha de veure el PATIVEL com una amenaça, sinó més bé com una oportunitat de futur: l'oportunitat que tenim de saldar el deute que tenim amb el nostre territori, el nostre patrimoni natural que ha estat oblidat al llarg de molts anys.

Sra. Miralles, alcaldessa:

Exposa l'alcaldessa que el grup municipal socialista també votarà en contra de la moció. De fet, l'alcaldessa considera que el Sr. Mañá es contradiu, perquè el que exposa en la moció i és contrari al que ha votat en les al·legacions del punt anterior referit al PATIVEL.

També diu la Sra. Miralles la Sra. Escudero ha detallat molt bé els processos de participació del PATIVEL. Per tant, manifesta que li estranya el que ha dit el Sr. Mañá en el sentit que ell desconfia dels polítics, quan ell forma part d'un grup polític a l'Ajuntament. Pel contrari, l'alcaldessa indica que ella sí que hi confia i que ella mateixa va estar a una de les reunions a Vinaròs, que ha parlat també amb els tècnics de la Conselleria i li han dit que es tindran en compte moltes de les al·legacions presentades pels ajuntaments, donat que cada municipi té la seua singularitat.

A continuació, manifesta que no es pot suspendre el PATIVEL i, per això, votaran en contra de la moció. Quant a la incorporació d'una memòria socioeconòmica, la Sra. Miralles indica que ja ho demana l'Ajuntament de Benicarló i es faran totes les demandes, perquè Benicarló surta beneficiat en tot el que faça falta i es considere, per tal que es beneficie tots els ciutadans.

D'altra banda, l'alcaldessa exposa que el PATIVEL és un pla d'acció territorial que afecta tota la Comunitat Valenciana i Benicarló necessita un turisme de qualitat, que no vol massificacions ni construccions massives. És a dir, segons la Sra. Miralles, el turisme, tal com s'ha entés fins ara, s'ha acabat i el que es vol en estos moments és un turisme de qualitat. En aquest sentit, la Sra. Miralles considera que aquest tipus de turisme encaixa perfectament amb el PATIVEL: un turisme verd, en un turisme blau.

Per tant, la Sra. Miralles conclou dient que el PATIVEL és fonamental per al desenvolupament turístic de Benicarló i, per tot açò, reitera el seu grup votarà en contra.

Sr. Mañá:

El Sr. Mañá intervé en un segon torn de paraula per dir que pot entendre la postura del grup municipal Compromís, perquè el director general és director a instàncies de Compromís. En aquest sentit, el Sr. Mañá considera que vetllen molt bé pels seus interessos polítics.

Ara bé, el Sra. Maná reitera que no està conforme pel que fa a la participació pública, ja que el PATIVEL requereix un altre tipus de participació. A més, insisteix que la cartografia és insuficient i genera indefensió. Per tant, creu que no s'ha de tenir por a una suspensió.

Quant a l'afirmació de la Sra. Escudero quan diu que s'ha de saldar un deute amb el nostre territori, el Sr. Maná es pregunta que, si tant important és, per què tanta presa. De fet, el Sr. Mañá considera que s'han de fer les coses bé i que no hi ha res que impedisca que així es faça. És a dir, segons el Sr. Mañá, es pot continuar amb la suspensió que hi ha quant a programació, llicències, etc. i es fan les coses bé, es torna a repetir.

Segueix el Sr. Mañá dient que tampoc entén per què s'ha de fer tot a nivell de Comunitat Valenciana. Així doncs, el Sr. Mañá es refereix a l'informe municipal, que indica que s'han de fer plans especials o xicotets plans d'acció territorial, que tinguen en compte les diferències que hi ha al nostre territori per tal de portar-ho a terme. De fet, el Sr. Mañá considera que Benicarló no es mereix que es facen les coses d'aquesta manera i assenyala que el deute que té el nostre territori, el tindrà el nostre territori, però l'està pagant Benicarló.

Pel que fa a la desconfiança amb els polítics, el Sr. Mañá explica que ell sempre ha dit que els polítics de poble no els considera polítics, és més, --afirma--, ell no es considera polític. I el Sr. Mañá explica que ell els polítics de poble els considera gestors dels interessos públics. En canvi, --diu--, ell sempre ha desconfiat dels polítics de dalt. De fet, manifesta que tots saben que a vegades es diuen moltes coses, però, a ell, --afirma--, li agraden les coses amarrades. Per tant, demana que si diuen en qualsevol moment que es podran fer plans especials, doncs que es pose una disposició on toque, la qual després obligue a qui siga. És més, considera que, encara que diguen que a Benicarló no seran 500 m fins a la carretera nacional i en seran 350, si no s'hi posa, no s'aconseguirà mai.

Tot i això, el Sr. Mañá manifesta que està d'acord amb el fet que el turisme ha canviat i que la forma de fer les coses ha canviat. I admet que s'ha fet molta especulació, estan pagant justos per pecadors i que hi haurà propietaris que estaran perjudicats i s'aprofitara tota la població. Per tant,--diu--, s'haurà de pensar en compensacions i, per això, considera que tindre una memòria de sostenibilitat econòmica és molt important.

Finalment, el Sr. Mañá conclou dient que, tot i que l'equip de govern no està a favor de la suspensió, creu que aquesta que no ocasionaria cap perjudici i que, amb aquesta postura, no s'està fent cap favor a la població.

Sr. Compte:

El Sr. Compte pren la paraula per fer dues puntualitzacions. En primer lloc, es refereix al que ha dit la Sra. Escudero, ja que ell considera que des de l'11 de novembre del 2015 s'està plantejant el PATIVEL, però considera que la gent del carrer, la majoria, ha sentit parlar del PATIVEL l'últim mes. A més, manifesta que la gent no mira la pàgina web de la Conselleria tots els dies. En aquest sentit, considera el Sr. Compte que cal les administracions públiques tinguen un poc més de proactivitat i siguen un poc més properes als veïns i, tal com ha indicat el Sr. Mañá, no esperar que vinguen. Per tant, creu que no es correctes publicar-ho en la pàgina web i, com ja està publicat, oblidar-se'n.

Quant a l'afirmació que són els estàndards habituals, el Sr. Compte indica que potser ho són, però ell considera que no són correctes, ja que el que és habitual, en moltes ocasions, no és el que hauria de ser. Per això, --manifesta--, pensen que coses que abans podien ser habituals no han de ser així i s'hauria d'insistir per modificar-les.

Pel que fa al fet que els emplaçaments estan geolocalitzats, considera el Sr. Compte que, baixant a peu de carrer, la majoria dels veïns no saben d'urbanisme ni saben de normes urbanístiques i molt menys de geolocalització UTM, ni tenen per què saber-ho --diu--. De fet, considera que, per trobar un terreny amb aquesta localització i desxifrar-ho, cal un esforç considerable.

I, el Sr. Compte finalitza la seua intervenció dient que s'està parlant del nostre patrimoni i ell vol que es reflexione sobre el següent fet: dins dels costums tradicionals de Benicarló, sempre ha estat el viure al poble i tenir a més la caseta de camp, amb una xicoteta explotació agrícola. Per tant, pregunta el Sr. Compte a l'equip de govern, --que, segons el Sr. Compte, fa gala de defensar les nostres tradicions--, que què pensarien els nostres avantpassats si els digueren que no es poden fer la caseta al camp, ni fer-se un pou per posar en funcionament la seua sénia.

Sra. Miralles, alcaldessa:

Pren la paraula l'alcaldessa i exposa que considera que el punt està suficientment debatut. Tot i això, afegeix, quan a l'afirmació que els veïns no entren a la pàgina web, que ara per ara és una eina d'exposició pública i que està normalitzada per la llei. És més, es pregunta si la Conselleria ha de tocar porta per porta per dir als veïns que s'aplicarà el PATIVEL. En aquest sentit, considera l'alcaldessa que hi ha eines per fer l'exposició pública i que, si el Sr. Compte pateix pels veïns de la costa Nord, la seua associació ja s'ha preocupat d'informar-los.

Quant a les casetes de camp, diu l'alcaldessa que precisament el que es vol demanar és la rehabilitació d'aquestes, perquè puguen utilitzar-se com a habitatge d'ús turístic i que siguen d'interés turístic, cosa que, segons la Sra. Miralles, és completament compatible amb el Pla Estratègic de Turisme, del turisme blau i verd.

Així doncs, l'alcaldessa considera que les al·legacions van en la línia del que ells reclamen, es a dir, que hi haja una memòria econòmica, que no hi hagen actuacions supramunicipals, que cal defensar poble per poble les singularitats pròpies, etc. Ara bé, l'alcaldessa manifesta que amb retirar el PATIVEL, no hi poden estar d'acord.

Votació:

Sotmesa la moció transcrita a votació del Ple de la corporació, es desestimada amb 11 vots en contra (grups polítics municipals PSPV - PSOE Benicarló i Compromís - ERPV) i 9 a favor (grups polítics municipals Partit Popular i Ciutadans C's Benicarló).

10é. PRECS I PREGUNTES

PREGUNTA

Sr. Cornelles:

El Sr. Cornelles s'adreça al Sr. Flos, com a regidor d'Esports, per dir-li que els usuaris del caiacs no tenen per on sortir a la mar, ni coneixen de qui és la competència de la rampa que existeix al port per fer-ho. Tampoc, --assegura, el Sr. Cornelles--, se sap en quina situació es trobarà la gent que vol sortir a la mar, si hauran de pagar o si pagaran 10 EUR o 20 EUR, com paguen ara. Per tant, pregunta si el col·lectiu que vulga practicar activitats esportives nàutiques podrà disposar d'un lloc des d'on sortir a la mar i arribar al port.

Sr. Flos:

El Sr. Flos respon que hi ha una rampa d'accés, però que dins del recinte del port no hi ha competència municipal. En aquest sentit, el Sr. Flos explica que va haver-hi una reunió amb el director de Ports i ha quedat pendent una segona reunió per tractar de buscar una solució. Afegeix, però, que ell és conscient de la casuística que té aquest grup, així com altra gent que està demanant tenir un punt des d'on poder accedir a la mar, i que, donada la situació de Benicarló que té mar i té port, és una de les coses que fan falta.

Finalment, el Sr. Flos diu que l'espai que ha quedat és limitat, però que hi ha possibilitat i s'està treballant en aquest tema des de la Regidoria d'Esports.

I, com que no hi ha més assumptes per tractar, la presidenta alça la sessió a les 22.40 hores. En dono fe.

I, perquè conste als efectes procedents, amb l'excepció de l'article 206 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, estenc aquesta acta amb el vistiplau de l'alcaldessa.