CARLOS BRAVO SÁNCHEZ, LLICENCIAT EN DRET, SECRETARI GENERAL DE L'AJUNTAMENT DE BENICARLÓ,

CERTIFICO: Que l'acta de la sessió plenària 12/2009 de la corporació municipal, que va tenir lloc, amb caràcter ordinari, el dia 25 de juny de 2009, és del següent tenor literal:

ACTA DE LA SESSIÓ PLENÀRIA ORDINÀRIA NÚM. 12/2009 QUE VA TENIR LLOC EL DIA 25 DE JUNY.-

A Benicarló, al Saló de sessions de l'Ajuntament, a les 21.00 hores del dia 25 de juny de 2009 es reuneixen, amb caràcter ordinari i en primera convocatòria, els membres de la corporació municipal que es relacionen a continuació, sota la presidència de l'alcalde, el Sr. Marcelino Domingo Pruñonosa:

President: Sr. Marcelino Domingo Pruñonosa

Regidors: Sr. Antonio Cuenca Caballero

Sr. Marcos Marzal Roca

Sra. Shara Vallés Burriel

Sr. Ramón Soriano Verge

Sr. Pedro Joaquín García Bautista

Sra. María Carmen Iruretagoyena Fernández

Sr. Eduardo Arín Piñana

Sra. María Ortiz Roca

Sr. Carlos Salinas Llorach

Sr. José Joaquín Pérez Ollo

Sr. J. Enric Escuder Arín

Sr. José Antonio Sánchez Martí

Sr. Utiliano Martínez Sánchez

Sra. Rosario Miralles Ferrando

Sra. Joaquina Bel Salvador

Sra. María Angeles Romero Gadea

Sra. Begoña Ayza Mascarell

Sr. José Luis Guzmán Grau

Sra. María Pilar Bayarri Bellés

Secretari: Sr. Carlos Bravo Sánchez

Excusen la seua absència la Sra. Raquel Durà Bou.

El president declara oberta la sessió i es procedeix a examinar els següents punts de l'ordre del dia:

PUNT 1r.- APROVACIÓ, SI ESCAU, DE LES ACTES DE LES SESSIONS ORDINÀRIES NÚM. 9/2009, DE 30 D'ABRIL I 11/2009, DE 28 DE MAIG.- Per unanimitat dels assistents s'acorda aprovar l'esborrany de les actes de les sessions que, amb caràcter ordinari, van tenir lloc els dies 30 d'abril i 28 de maig de 2009.

PUNT 2n.- DICTAMEN A LA RATIFICACIÓ DEL DECRET D'ALCALDIA, PEL QUAL S'ACORDA COMPARÈIXER I EXERCITAR EL DRET DE DEFENSA JURÍDICA EN EL RECURS CONTENCIÓS ADMINISTRATIU NÚM. 4/000667/2009-BR.- De conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa de Policia, Seguretat i Participació Ciutadana i per unanimitat dels assistents, s'acorda ratificar el Decret d'Alcaldia de 12 de juny de 2009, pel qual s'acorda comparèixer i exercitar el dret de defensa jurídica en el recurs contenciós administratiu núm. 4/000667/2009-BR interposat pel Sr. XXX, la Sra. XXX i Promociones Turísticas La Torre, S.L., contra l'acord del Jurat Provincial d'Expropiació Forçosa de data 9 de febrer de 2009, per la qual es va assenyalar el preu just dels béns i drets de la seua propietat, afectada pel Projecte del pont de l'av. del Papa Luna sobre la Rambla d'Alcalà, davant de la Sala Contenciosa Administrativa, secció 4 del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.

Prèvia ratificació unànime de la seua inclusió en l'ordre del dia, a l'empara del que disposa l'article 82.3 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals:

PUNT 3r.- PROPOSICIÓ A LA COMPAREIXENÇA I EXERCICI DE LA DEFENSA JURÍDICA EN EL RECURS CONTENCIÓS ADMINISTRATIU NÚM. 4/000709/2009-BR.- Vist l'escrit registre d'entrada núm. 10.131, de data 17 de juny de 2009, remès pel jurat Provincial d'Expropiació Forçosa, pel qual s'emplaça a aquest Ajuntament perquè en el termini de nou dies puga personar-se com a demandat en el recurs contenciós administratiu núm. 4/000709/2009-BR interposat davant la Sala Contenciosa Administrativa, Secció 4 del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana per la mercantil Sodicarló, SA, contra l'acord del Jurat Provincial d'Expropiació Forçosa de data 9 de febrer de 2009, pel qual es va assenyalar preu just dels béns i drets de la seua propietat, afectada pel Projecte pont de l'avinguda del Papa Luna sobre la rambla d'Alcalà.

Atès, en aplicació del disposat en l'article 22.2.j) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases de Règim Local, que correspon al Ple de la corporació l'adopció dels acords relatius a l'exercici de les accions judicials i administratives i la defensa de la corporació en matèries de competència plenària.

Vists els articles 48 a 50 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa.

La corporació, per unanimitat dels assistents, acorda:

Primer.- Comparèixer i personar-se com a demandat en el recurs contenciós administratiu núm. 4/ 000709/2009-BR interposat per Sodicarló, SA davant la Sala Contenciosa Administrativa, secció 4, del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.

Segon.- Encomanar al lletrat XXX la defensa dels interessos de l'Ajuntament en aquest procediment judicial, conferint igualment la representació a qualsevol dels procuradors que es reflecteixen en l'escriptura de poder de representació processal autoritzada pel notari XXX en data 20 de febrer de 1991, sota el núm. de protocol XXX.

Tercer.- Donar compte del present acord en la pròxima sessió que tinga lloc de la Comissió Informativa de Policia, Seguretat i Participació Ciutadana, de conformitat amb el disposat en l'article 126.2 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals.

PUNT 4t.- DICTAMEN A LA PROPOSTA D'APROVACIÓ INICIAL DEL REGLAMENT DE RÈGIM INTERIOR DE L'ESCOLA INFANTIL MUNICIPAL DE PRIMER CICLE DE BENICARLÓ.- Se sotmet a la consideració de la corporació dictamen de la Comissió Informativa de Cultura i Esports, sobre l'aprovació inicial del Reglament i normes d'admissió per a l'Escola Infantil Municipal de Primer Cicle a Benicarló.

Pren la paraula, en primer lloc, el Sr. Escuder Arín, portaveu del grup municipal socialista: «Gràcies, bona nit. Nosaltres entenem com positiu l'esforç que es fa des de l'Ajuntament per tal de aconseguir un servei en una franja, la de 0-3 anys, que entenem necessària i defensem que, des de les Administracions Públiques, s'oferisca este servei perquè entenem l'entenem necessari, per tal de conciliar la vida laboral i familiar i per donar servei als pares i mares que treballen en eixes franges horàries. Està clar que parlar d'un reglament de règim intern, quan l'escola no està encara en marxa, quan no hi ha format un equip, quan no hi ha una sèrie d'aspectes, és simplement complir amb el Reglament, complir amb la norma, però, evidentment, este reglament de règim intern s'haurà d'ajustar a les circumstàncies de l'equip humà i les circumstàncies del muntatge, quan es produïsca. Nosaltres entenem tot això. Hem de dir que no estem d'acord en la filosofia amb què es pretén muntar este servei. Nosaltres creiem que esta guarderia, pel fet de ser impulsada per l'Ajuntament, ha de ser pública i ha de ser gratuïta. I creiem que, en este cas, l'Ajuntament està fent un sobreesforç que a qui li correspon és a la Conselleria, perquè és la Conselleria la que va iniciar, des de fa molt de temps, una sèrie de promeses per tal de dotar la xarxa educativa del País Valencià, d'una sèrie d'escoles 0-3 anys, cosa que no s'ha complit. Les quaranta i escaig escoles de 0-3 anys que tenim en la nostra xarxa no són el que li fa falta a este país. Nosaltres considerem que el Ministeri va dotar el Pla Educa3 amb 1.087 milions d'euros, dels quals hi havia uns quants que corresponien a la Comunitat Valenciana, concretament, onze milions del 2008, uns altres tants del 2009 i hi ha hagut alguna comunitat, com la Comunitat Valenciana, que no s'han acollit a eixe pla. Per tant, diners perduts, però més que diners, són serveis perduts i la possibilitat que hi haja xiquets i xiquetes que gaudisquen de l'escola de 0-3 anys. Per tant, més enllà d'altres qüestions, que podríem considerar en este tema, com és el fet de si l'Ajuntament s'ha de fer càrrec, més o menys, momentàniament de les 5 treballadores, entenem que l'esforç que fa l'Ajuntament és el que toca fer per tal de tindre el servei, però nosaltres recriminem a la Conselleria d'Educació el que no faça tot el que ha de fer per dotar Benicarló d'eixe servei 0-3 anys i l'entenem com públic i com gratuït. Per tant, més enllà d'altres consideracions, nosaltres votarem en contra d'este punt perquè creiem que són dos qüestions, un és de plantejament sobre el qual no podem posicionar-nos d'una altra manera. Gràcies.»

Seguidament, intervé el Sr. Guzmán Grau, portaveu del grup municipal del Bloc: «Moltes gràcies. En este punt, vostés ens proposen l'aprovació inicial del Reglament de règim interior de l'escola infantil municipal de primer cicle de Benicarló. No entenem si això vol dir les normes d'admissió, que en la Comissió de Cultura es van tractar per separat, suposem que no anem a parlar en absolut. Nosaltres, com ja vam comentar en la Comissió de Cultura, pensem que este és un tema molt delicat que cal tractar amb molta cura i d'una manera sensible. Amb molta sensibilitat. Per què? Doncs, perquè estem parlant d'una etapa educativa d'unes persones i això, en cap moment, és comparable a la concessió de l'explotació de la piscina municipal ni de qualsevol altre servei que es puga contractar des de l'Ajuntament, com algun membre del seu equip va manifestar en alguna de les comissions passades. Per tant, estem parlant de persones i estem parlant d'un servei educatiu. Per la qual cosa, per damunt de tot això està la Conselleria, que és la que marca la normativa a seguir, encara que algú de vostés es sorprenguera quan es va comentar a la comissió també. Nosaltres, d'entrada, pensàvem, perquè així ho havien manifestat vostés en diverses ocasions, que este servei anava a estar gestionat directament per l'Ajuntament, la qual cosa ja ens pareixia bé, si això es considerava com un servei amb un caràcter social per a conciliar la vida laboral i familiar de les persones treballadores. Però, clar, pel que es veu, en tots els comentaris i en la documentació que ens han presentat, això no serà així, sinó que serà gestionat de manera indirecta per una empresa. Per tant, nosaltres, tal com ja vam manifestar, no ens pareixia bé i realment l'únic que entenem que estem fent aquí és el muntatge d'este servei que des de l'Ajuntament s'està muntant una empresa i li estem muntant un negoci a algú que no sabem qui són i, a partir d'ací, ells continuaran amb el seu negoci, un negocia que munta l'Ajuntament. Nosaltres, en la Comissió ja vam demanar, perquè ho creiem oportú i ho continuem pensant, poder tindre al nostre abast tots els documents necessaris per a poder emetre les nostres valoracions i les nostres millores. M'estic referint al conveni, que en aquell moment no teníem. M'estic referint al reglament de règim intern que vostés havien presentat. M'estic referint a les normes d'admissió que també vostés havien presentat i al plec de condicions que sortirà per a licitar les empreses que així ho estimen oportunes. Davant de tot això, nosaltres vam dir que ens agradaria tindre-ho i, a partir d'ací, fem una valoració general, poder aportar les nostres col·laboracions. Però bé, quan jo vaig fer este comentari a la Comissió, es va fer un silenci i, automàticament, la persona que estava defensant este tema per part del Partit Popular, simplement va dir: “això és una opinió, nosaltres a favor”. Amb la qual cosa ja vam entendre que no pensaven atendre esta possibilitat d'estudiar-ho amb més deteniment. Però, és que, a banda de tot això, resulta que en la documentació que demana la Conselleria, que està reglat, en cap moment demanen res d'un reglament de règim intern. La Conselleria, per a la creació de centres docents ostentats per corporacions locals, com és el nostre cas, demana, per exemple, estar autoritzada. A que sí? Per a poder estar concedida i autoritzada, demana una sèrie de documentació com és una sol·licitud simple. La certificació de l'acord plenari o de la Junta de Govern Local que, en el nostre cas, almenys pel Ple no ha passat i si s'ha decidit per la Junta de Govern Local, a nosaltres no se'ns ha comunicat. També demanen l'acreditació d'ús de l'immoble que, en el nostre cas, se suposa que seria el conveni. Una memòria objecte del projecte, que no l'hem vista enlloc. La relació de tots els espais docents de què consta el centre amb les seues superfícies detallades que, tampoc no coneixem. Una memòria justificativa en matèria d'accessibilitat que tampoc no coneixem i tota una sèrie de plànols, molts, del local que verifiquen que es complix la normativa que marca la Conselleria amb uns requisits mínims i, tot això, és perquè se'ns autoritze impartir el primer cicle d'Educació Infantil d'acord amb el Decret 2/2009, de 9 de gener. Si, amb tot això, la Conselleria té a bé aprovar la proposta, vindria una segona fase i, en esta, sí que hauríem de parlar del professorat, s'hauria de parlar de la justificació del projecte educatiu amb la proposta pedagògica, amb la proposta lingüística, els preus, l'adjudicatari, segons la seua voluntat. Però això ja seria en un pas més endavant. Per tant, d'estos documents que demana la Conselleria, aquí no n'estem parlant de cap. I per acabar, tal com també vaig manifestar en la Comissió, ens haguera agradat que, abans de posar tot això en marxa, vostés hagueren contactat amb les escoles municipals privades i amb una altra molt propera que hi ha, que també dóna servei a molts xiquets i xiquetes de la nostra ciutat, per a plantejar-los la seua idea, el seu projecte i possiblement els hagueren aconsellat un poquet i, tal vegada, els hagueren llevat fins i tot la idea de posar-la en marxa, perquè les llistes d'espera amb què arranca tot l'expedient, —les que diu la Sra. regidora de Cultura, “que ateses les grans llistes d'espera”—. jo li puc dir que, en estos moments, Benicarló no té llista d'espera de 0 a 3 anys. Què vol dir? Que si esta escola nosaltres la posem en marxa, l'únic que podrem provocar és que alguna de les escoles infantils privades, estes que han estat durant molts anys traient-li les castanyes del foc a la Conselleria, a la Generalitat, hagen de tancar. Però clar, com no sabem preus, com no sabem condicions, com no sabem res de res, nosaltres, tot això pot ser bo, doncs, pot ser bo, clar que sí, una escola infantil sempre és bona. Però, comprendran que davant de tota esta situació, en la que vostés parlen d'un reglament de règim intern, cosa que en cap moment s'anomena per part de la Conselleria, i, atesos estos diferents plantejaments que tenen vostés i el nostre grup, entendran que amb la proposta que avui ens fan, no els puguem donar el nostre suport. Moltes gràcies.»

A continuació, el Sr. Marzal Roca, representant del grup municipal popular, indica: «Gràcies, Sr. Alcalde. Com molt bé han dit avui portem a aprovar el que és el reglament de funcionament i l'annex que està. Com, Sr. Guzmán, vosté ha comentat que no sabia si anava, va dins del mateix punt l'annex d'admissió del que és el tema dels alumnes a esta escola infantil de 0-3 anys. Evidentment, el primer que l'Ajuntament, en este cas, va haver d'aconseguir, fent un poquet d'idea, és el conveni per tindre que posteriorment va el que és la guarderia Irta coneguda, que està al carrer del Dr. Coll, en la Fundació Caixa Castelló. Una vegada, després de diverses negociacions, que han sigut llargues, s'ha modificat el conveni diverses vegades, però al final es va arribar a un acord, per poder l'Ajuntament o, en este cas, la Fundació, cedir a l'Ajuntament esta instal·lació per formar la guarderia de 0-3 anys. A partir d'ací, vam estar ja menejant el tema amb els tècnics municipals i també parlar amb el secretari, quines eren les funcions o les normatives que l'Ajuntament havia d'aprovar abans de tindre preparat el plec de condicions que vosté i el Sr. Escuder també fan esment per adjudicar esta escola municipal. Perquè li he de dir que l'escola és municipal amb gestió indirecta. I així passa a molts dels ajuntaments que hem demanat informació perquè, evidentment, per a nosaltres és un tema desconegut. Els tècnics han informat i han anat informant-nos d'ajuntaments, com puga ser l'Ajuntament de Benicàssim, que té una guarderia infantil municipal amb gestió indirecta, com puga ser l'Ajuntament d'Onda, que té una guarderia infantil amb gestió indirecta, com puga ser l'Ajuntament de Castelló que té una guarderia infantil municipal amb gestió indirecta i, com li'n puc dir, doncs, pràcticament, totes les guarderies que hi ha a la Comunitat Valenciana que, com vostés saben, que no han dit, comporta una normativa educacional a nivell del Ministeri, tot el que és de 0 a 3 anys, no és voluntari, és a dir, que no és obligatori. Evidentment, és necessari. Primer, per part de l'Ajuntament es va fer un estudi de viabilitat, que vostés no han fet menció. Eixe estudi de viabilitat està a l'expedient. En eixe estudi de viabilitat parla de la demanda que hi ha a la població de Benicarló, perquè evidentment l'estudi s'ha fet de la població de Benicarló. Al que és la població de Benicarló, hi ha 287 places o 287 xiquets de 0 a 3 anys que, en este cas, estarien cobertes per les guarderies municipals de Benicarló, que en este cas, de 0 a 3 anys hi ha 3. I el que és els xiquets que tenen de 0 a 3 anys hi han 1100 xiquets que podrien demandar esta guarderia municipal. Evidentment, són menys les places que els xiquets que hi ha. Sabem que, en este cas, la realitat econòmica del país comporte que molts d'estos xiquets els cuiden, moltes vegades, els pares que, en este cas, per desgràcia no treballen o altres familiars directes que poden cuidar-los. Però, la realitat, com diu l'informe de viabilitat o l'estudi de viabilitat que s'ha preparat, en este cas, diu que eixa demanda existix. A partir d'ací, teníem diverses dificultats per intentar arribar a definir el que era necessari. Del que vosté ha parlat, Sr. Escuder, nosaltres també la volem que siga pública i gratuïta i si pot ser pagar la resta, evidentment. Però vosté sap que això, en estos moments que estem és impossible i sap vosté que la Conselleria, al que és la comunitat autonòmica, en este cas, Valenciana, està col·laborant en ajudes que arriben, fins i tot, a quasi la meitat del que paguen els xiquets mensualment per estar en eixes guarderies. És a dir, que la Conselleria, en este cas, a València, està col·laborant perquè eixes guarderies siguen els mínims possibles. Això també li ho he de dir dir perquè no es fique el tema de les quotes ací al reglament. Vostés pareix que no estiguen ací a l'Ajuntament de Benicarló. Vostés saben que les quotes de qualsevol instal·lació municipal s'aproven per una ordenança de preus. S'aprove ací, a l'Ajuntament. Aleshores, estem donant els passos que ens han marcat els tècnics de l'Ajuntament que són els que vertaderament els que saben. Quan tindrem definides totes estes qüestions que estem parlant, primer el conveni que va posteriorment que, per casualitat, anà posteriorment, —però, tu saps, haguera hagut d'anar primer el conveni, però bé, va posterior—, aprovarem ara el conveni, aprovarem el reglament de règim de funcionament i dins del reglament de funcionament també estan els drets d'admissió que, fins i tot, alguna aportació va fer el Partit Socialista a la Comissió i es va modificar. I vosté no em diga que no s'ha pogut estudiar, perquè li ho va repartir el regidor de Cultura a l'altra comissió i van tindre més d'una setmana per a mirar-s'ho. Si en una setmana no tenen temps per a mirar-ho i aportar... I vosté si vol diga noms, vaig ser jo el que li vaig dir que nosaltres “a favor y adelante”. Per què? Perquè, primerament, l'únic que va parlar va ser el Sr. Utiliano a la Comissió de Cultura i, al final, li vaig haver de dir al regidor de Cultura, que és el Sr. Ximo Pérez, que li preguntava què opinava vosté, perquè estàvem debatent allí el grup socialista i el grup popular i vosté no deia res. Vosté callat allí darrere que quasi no es veia. Jo dic, este, a vore què ens diu, si a favor o en contra o que faça alguna proposició. Aleshores, va ser quan el Sr. President de la Comissió li va preguntar i vosté va dir que d'aportació no n'anava a fer cap i, en general, anava a opinar el que a vosté li pareixia o el que al seu grup li pareixia. Jo què vol que li diga? Si vosté opina en general i dóna l'opinió que vosté vol, doncs nosaltres el que vam fer van ser aportacions que el grup municipal socialista ens va fer. Les vam tindre en compte i ací estan a l'expedient, que s'ha fusionat. A partir d'ací, per suposat que és un tema complex, i tant que és un tema complex. I és un tema que hi ha a Benicarló, que nosaltres hem intentat, en este cas, o estem intentant dur a terme perquè entenem que és una necessitat, que és una realitat la problemàtica de 0 a 3 anys i és necessari ací a la població de Benicarló. Que vosté em diu que per què no s'ha parlat a les guarderies. Doncs sí, hi ha hagut alguna guarderia que ha vingut a parlar amb el Sr. Alcalde i el Sr. Alcalde li ha explicat, concretament, el que farà l'Ajuntament, què ferà l'Ajuntament. I, en este cas, sap que anem a traure un plec de condicions, que eixe plec de condicions s'està elaborant pels tècnics i, el que és el conveni, l'únic que parla és de la cessió de l'immoble. I en este plec de condicions sap vosté que la cessió per part de Bancaixa a l'Ajuntament és completament gratuïta, assumint el personal que està treballant en estos moments. En eixe plec de condicions l'empresa que es presente o, en este cas, resulte adjudicatària serà la que haurà de realitzar les obres, quedar-se amb el personal perquè sap vosté que en una guarderia d'estes característiques no només hi ha personal docent, sinó que hi ha personal administratiu, hi ha personal de cuina, hi ha personal de manteniment, etc. Aleshores, és un tema molt complex i a tots els ajuntaments que hem preguntat opten pel servei municipal que és el que anem a fer i la gestió indirecta. Perquè, per tema pressupostari, perquè l'Ajuntament té molta dificultat de planificar el que faltarà en el tema del capítol 1, que és el capítol de personal, i, evidentment, la fórmula més rentable i més ràpida per poder cobrir eixe servei és el de gestió indirecta a través de les empreses que puguen ser, fins i tot, o poden ser fins i tot les guarderies d'ací de la població de Benicarló. Si nosaltres haguérem gestionat de forma directa, que això és inviable, dit pels Ajuntaments que les estan portant, que són de qui ens estem fiant en este moment i dels tècnics que ens diuen que ni se'ns ocorra, que això és inviable en estos moments. Aleshores, cal anar a este tipus de serveis i les guarderies de Benicarló. Si ho hagueren fet directament el servei, assumint-lo l'Ajuntament, com un servei públic directe, no es podrien presentar. Llavors, sí que seria realment una contraprestació a la feina que estan fent i sí que podríem dir que poden tancar les guarderies. Però en este cas, estem oferint-los un plec de condicions que poden ells mateixos, fins tot, adherir-s'hi i muntar una espècie de cooperativa o individualment presentar-se a este plec de condicions. És a dir, que per ací no vaja vosté dient que per a intentar menysprear les guarderies i que nosaltres no parlem. Perquè ha sortit en premsa, —vostés a més, no cal ni vindre al Ple, perquè avui lliges la premsa i ja saps els que van a votar, el que van a dir i tot el que van a pensar d'esta guarderia—, almenys, espere's un poquet, que es faça el Ple, —entenc jo—, perquè al final val la pena el que lliges a la premsa, llegir-ho ací i ja està. En definitiva, nosaltres portem el que ens han dit los tècnics que és necessari. El que m'ha dit vosté, Sr. Guzmán, de la sol·licitud de la creació, jo la tinc ací la sol·licitud. La tinc ací, perquè me l'han donada els tècnics. La tinc ací i portem dies mirant-ho i en esta sol·licitud, —perquè vosté no l'ha llegida—, primer, ha de tindre l'empresa que gestionarà de forma indirecta la guarderia, ha de tindre el professorat, ha de saber les obres que s'executaran i, una vegada se sàpiga, que serà després del plec i adjudicat, aleshores, s'emplena la sol·licitud. Ja sabem que cal emplenar la sol·licitud i hem parlat amb la Conselleria. I estem intentant que, després, agilitzar tots els tràmits, però deixe'ns que treballem. Home, que l'únic que estem fent és, com li he dit abans, tindre el conveni firmat amb la Fundació Caixa de Castelló, i des d'ací, agrair-los, perquè hi ha hagut diverses modificacions al conveni i, com sempre, a favor, en este cas, de l'Ajuntament. Perquè saben vostés que, primer van parlar de tres anys, després de cinc i, al final, van posar deu anys i el que s'ha intentat, en este cas, és intentar donar un servici, —que vosté ho ha dit, Sr. Escuder, al principi del seu parlament—, que és necessari, que hi ha molta gent que té problemes per a deixar eixos xiquets de 0 a 3 anys, que no és una matèria reglada per la Generalitat, que és una matèria de l'Estat que, en este cas, no és obligatori com a ensenyança i que l'Ajuntament de Benicarló ha tingut la oportunitat de firmar eixe conveni i d'intentar que eixa guarderia es porte endavant. No res més.»

Seguidament, intervé el Sr. Escuder: «Mire, Sr. Marzal: A mi no m'agrada la gestió indirecta ni de les escoles ni dels hospitals, ni de determinades institucions públiques que afecten el que entenem per estat de benestar i, sent l'educació infantil de 0-3 anys, una promesa de tots els governs de les Administracions Públiques, el que han de fer és, (potser li ho hem de dir): punt núm. 1, no deixe perdre cap milió d'euros dels que li està oferint l'estat central perquè després ens queixem, haurem de prioritzar. Sí, antes fastos de fórmula 1, hípica y otras hierbas, per damunt del que són els serveis bàsics que necessita la població. Per tant, jo sí, voldria replicar-li que he començat dient que entenem l'esforç i la posició de l'Ajuntament respecte d'este tema, però no entenem ni compartim la posició de la Conselleria d'Educació i del seu conseller al front, en el tema del 0-3 que està llançant els ajuntaments a assumir parcel·les que no els toquen. I, per una altra banda, vosté és conscient que al final està semblant que perquè ens donen una carretera o un carrer, li hem d'oferir una finca. Este Ajuntament li oferix una casa de 600 m per a una cosa o li oferim una altra per a una altra cosa. És a dir, anem fent canvi de cromos. Des d'eixe punt de vista, des del punt de vista municipal, nosaltres hem de reclamar a la Conselleria i diem públic i gratuït, per què? Perquè les escoles 0-3 que ha generat la Conselleria són públiques i gratuïtes. I nosaltres, si hem de reivindicar per als benicarlandos alguna cosa, ha de ser que siga públic i gratuït. I, evidentment, amb totes les garanties de qualitat del que correspon a una escola 0-3 anys, eh. I vosté sap que la Conselleria està fent apostes, massa apostes, pel privat. Com li he dit, en hospitals, en escoles... Vosté, si vol repassar en els últims anys el Diari Oficial de la Generalitat, vorà vosté els diners que s'han donat a fons perdut o de crèdits tous a tot el sector privat de l'ensenyança. A vore, ho sento, nosaltres pensem que l'educació és un dret, en majúscules, en majúscules molt grosses i en negreta. Per tant, el que siga una franja no obligatòria, no vol dir que este país, este Estat, no ha de créixer en els temes educatius i la manera de demostrar-ho és posar-la davant en l'escala d'inversions, cosa que esta Conselleria no està fent. Per tant, crec que la qüestió i, acabo, no és que la Conselleria col·labore. Mire, no vull, no cal que col·labore tant. El que ha de fer és assumir en la seua totalitat eixe servei. Això és el que ha de fer, perquè si no, este Ajuntament, igual que eixos que ha citat, resulta que per donar un servei que creuen necessari, els costa una sèrie de diners que han de detraure d'altres històries i, en fi, no cal recordar a ningú les amargues queixes que, en alguns moments, vostés com a equip de govern, no han formulat. Doncs, mira, esta és una. Crec que ens hem de queixar tots conjuntament a eixa Conselleria que prioritza altres coses. Doncs des d'eixa perspectiva, no de la crítica a l'Ajuntament d'esta línia, però sí a la Conselleria, nosaltres hem de dir no i ben fort. Gràcies.»

A continuació, intervé el Sr. Guzmán: «Moltes gràcies. Sr. Marzal, primer que res voldria dir-li que ha repetit moltes vegades la paraula guarderia. Jo, com a persona dedicada a l'ensenyament, m'agradaria que, en lloc de guarderia, perquè guarderia és per a guardar, que parlara en el nom d'escola infantil, que és per a educar. I aquí estem parlant d'escoles infantils. Ens ha dit que hi ha moltes en tot el país, que són, tal com vostés la plantegen, per gestió indirecta. Sí, i també podria dir que n'hi ha moltes que són per gestió directa, arribant a acords, arribant a ajudes, que són per gestió directa, però estes no les nomena. Només diu que n'hi ha de les altres. Home, doncs sí, i a tots els que hem preguntat, doncs també. Si haguéssem preguntat a les que tenen la gestió directa, els hagueren dit: “nosaltres la portem directa”. L'estudi de viabilitat, vosté és el que ha de portar a les propostes. L'estudi de viabilitat. Jo el dimarts vaig estar mirant els expedients i a mi m'agradaria, —jo sé que cada vegada estic més fotut de la vista—, però jo no el vaig vore. Aleshores, m'agradaria, si és possible, que me'l deixaren vore un momentet, perquè jo no el vaig vore, l'estudi de viabilitat. Jo no sé a on està eixe estudi de viabilitat, que diu que hi ha 100 xiquets de 0 a 3 anys. Jo no el vaig vore. M'agradaria que me l'ensenyaren, per favor. Em diu que allí estava un estudi. Jo vaig estar revisant això i no n'he vist cap d'estudi de viabilitat. Ah, li dóna igual! Ah, molt bé. Doncs jo demano que me'l deixen vore. Per tant, jo, això dels 1100 xiquets que diu que hi ha, no ho sé. Jo com no ho he vist, no ho sé. Però jo el que sí que li puc dir és que jo ahir vaig estar parlant amb propietaris de les guarderies que vosté diu, les escoles infantils de Benicarló. En una estan a 0 de llista d'espera. En una altra no han omplit i a l'altra li'n sobren 4. Eixa és, avui per avui, d'ahir per la tarde, l'oferta que tenia Benicarló. Per tant, no ho sé. Vosté em diu que en la Comissió jo estava amagadet, que no deia res. Efectivament, no deia res perquè mentre estava parlant el Sr. Martínez, jo no tinc per què anar a tallar tot el que li està dient. Estava donant la seua opinió i res més. I hi va haver un moment en que se'm va preguntar: “Que vosté vol fer alguna aportació?” I jo vaig dir: “No, jo les faré totes conjuntes, no vull fer-les detallades perquè la nostra idea és una altra.” Aleshores, no sé el que m'està dient. I després em retrau que no cal vindre als plens, perquè com ja ho saben, què és que, damunt, també ens marcaran el que hem de dir i el que no hem de dir? No, tat? Ho podem dir. Podrem seguir en les rodes de prems dient-ho? Gràcies. Quin detall! I després em diu que els deixem treballar. És clar que sí, que s'han de guanyar eixe bon jornal que tenen. Clar que sí. Però si no els dic res, yo no els dic que no treballen ni res. Simplement els donem el nostre punt de vista i respecte al nostre punt de vista és que avui estem parlant d'aprovar o no aprovar el reglament de règim interior de l'escola infantil municipal de primer cicle de Benicarló, reglament, que al nostre entendre, no és necessari perquè tota la documentació que demana la Conselleria no té res a vore amb este reglament i esta documentació que necessitem, nosaltres no l'hem vista. Per tant, si no l'hem vista, no voldran ara que anem a aprovar-los i votem a favor d'això que, de moment, no ho necessitem. Moltes gràcies.»

Finalment, acaba la seua intervenció el Sr. Marzal: «Gràcies Sr. alcalde. Per no ser molt repetitiu, penso que el tema està bastant debatut, Sr. Escuder. Vosté torna quan pot i pareix que la Conselleria sempre arrape. Jo què vol que li diga? Nosaltres ja som reivindicatius amb la Conselleria i si podem traure-li un euro més que un altre poble... vosté ja ho sap. Però la Conselleria, en este cas, té unes línies d'ajuda per al que són les guarderies infantils, perdó, les escoles infantils, de 0 a 3 anys. Que jo sóc de quan anava a escola, anava a les guarderies i ara en confonc, però és l'únic que han dit bé. Canvien el que he dit de guarderia per escola infantil. En això, sí que li dono la raó. Anem a aprovar el que és l'escola infantil, però em costa. Què vol que li diga? Però, tat que m'ha entés? Doncs aleshores és que vosté busca a vegades, el Sr. Cuenca, rebusque, si estem parlant de l'escola infantil de 0 a 3 anys. Si dic guarderia de 0 a 3 anys i què més dóna, Sr. Guzmán? Però canvien. Doncs sí, nosaltres anem a ser reivindicatius, però vosté que està més prop ja, nosaltres estem a nivell municipal, vosté està ja a la Diputació, està més a prop de la Conselleria, doncs, reivindique allí, que canvien, que siga gratuït, que ens donen tot per a Benicarló. Ni que passe pels altres pobles. Home, siga un poc seriós que ja ho sap, que hi ha unes línies marcades. Si no estigueren estes línies marcades de la Conselleria sap vosté que estes guarderies no existirien, perquè els pares no podrien assumir eixos preus que costaria deixar els xiquets. Les públiques i les privades trauen eixes subvencions de la Conselleria. Com pot dir això, Sr. Escuder? És que pareix mentira que diga això. Les públiques i les privades. La Conselleria és tan honrada que fa el mateix a les públiques que a les privades. Mira, en això sí que li ho dic. Trau el mateix criteri de subvenció per a les públiques que per a les privades. I, a vosté, Sr. Guzmán, ja li he canviat això d'escola infantil per guarderia i el que estava amagadet, doncs li torno a dir que estava allí darrere amagadet. No res més.»

Finalitzat el debat, la corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa de Cultura i Esport i amb el vot favorable d'onze dels assistentes i nou en contra —representants dels grups municipals socialista i BLOC—, acorda:

Primer.- Aprovar inicialment el Reglament de Règim Interior de l'Escola Infantil Municipal de Primer Cicle de Benicarló, amb les modificacions expressades.

Segon.- Sotmetre l'expedient a informació pública i audiència durant el termini de trenta dies, mitjançant anuncis en el BOP i al tauler d'anuncis de l'Ajuntament, als efectes de la presentació de reclamacions i suggeriments. Es considerarà, per tant, que està aprovat definitivament si, transcorregut el termini indicat, no se'n produeix cap.

Tercer.- Publicar en el BOP, una vegada aprovat definitivament, el text íntegre del Reglament, sense que entre en vigor fins que s'haja dut a terme aquesta publicació i haja transcorregut el termini de quinze dies.

PUNT 5é.- DICTAMEN A LA PROPOSTA DE PROCLAMACIÓ DE CANDIDATS COMPONENTS DEL CONSELL ESCOLAR MUNICIPAL.- Atès l'acord adoptat per la corporació municipal en data 2 d'abril de 2009, i atesa la composició i distribució dels membres que han de formar part del Consell Escolar Municipal.

Vista la proposta formulada per l'Alcaldia en data 8 de juny de 2009 corresponent a la proclamació de candidats components del Consell Escolar Municipal.

La corporació, de conformitat amb la proposta de l'Alcaldia i el dictamen de la Comissió Informativa de Cultura i Esport, per tal de donar compliment a l'article 11.3 del Decret 111/89, de 17 de juliol, del Consell de la Generalitat Valenciana i per unanimitat dels assistents, acorda proclamar als següents candidats com a components del Consell Escolar Municipal:

President : Alcalde o regidor en qui delegue.

Regidor delegat de l'Ajuntament: Antonio Cuenca Caballero

7.- Representants d'AMPES dels Centres Escolars:

XXX Colegio La Salle

XXX Ntra. Sra. Consolación

XXX E.I. Magdala ( en rep. E. Infantiles)

XXX IES Coromines ( c/ Bilbao, XX)

XXX IES Ramon Cid (J. Benavente, XX)

XXX CEIP Ródenas ( Andalucía, XX)

XXX CEIP F. Catalán ( VG. Covadonga, XX)

2.-Representants alumnat:

XXX La Salle

XXX IES Ramón Cid

9.-Representants professorat:

Sindicat ANPE:

XXX (CEIP M. Benicarló) Camí Sant Mateu, XX

XXX (Centre Integrat de FP Servef de Benicarló) San Julian, XX. Morella

STEV:

XXX Avgda. Jacinto Benavente, XX

XXX C/ València, XX

XXX C/ Santa Barbara, XX

XXX C/ Joan XXIII, XX

XXX Plaça Emperador Carles, XX

CCOO:

XXX Passeig Marítim, XX (IES Joan Coromines)

XXX Passeig Josep Febrer Soriano,XX

5.-Directors Centres Públics:

XXX IES Ramón Cid

XXX C.P. M.F.Catalán

XXX IES J. Coromines

XXX CEIP. E.M. Ródenas

XXX CEIP Número 4

Suplent: XXX CEIP Marqués de Benicarló

3.- Titulars Centres Privats:

XXX Col·legi Ntra. Sra. de la Consolación

XXX COL·LEGI LA SALLE

XXX E. Infantil Menuts

2.- Rep. sindicats:

UGT

XXX IES J. Coromines

CCOO

XXX Avgda. Papa Luna, XX

1 .-Representant comunitat educativa:

XXX (Primària)

XXX (Secundària)

PUNT 6é.- DICTAMEN A LA PROPOSTA DE DISTINCIÓ DEL SR. XXX, A TÍTOL PÒSTUM, AMB LA DENOMINACIÓ D'UN CARRER AMB EL SEU NOM.- Se sotmet a la consideració del Ple de la corporació dictamen de la Comissió Informativa de Cultura i Esports, sobre la proposta de concessió al Sr. XXX de la designació d'un carrer de la ciutat amb el seu nom.

Intervé, en primer lloc, el Sr. Guzmán Grau, portaveu del grup municipal del Bloc, en el següent sentit: «Moltes gràcies. Començaré la meua intervenció anunciant-los que anem a votar a favor d'esta proposta i de la següent, del punt núm. 7. Per tant, respecte al nom de les dues persones que estem tractant avui, per a fer-los un reconeixement en el seu nom a un carrer, res hem de dir. En ambdós casos, estes persones van deixar la seua vida per Benicarló i, per tant, mereixen el nostre reconeixement i la nostra gratitud. Ara bé, una altra cosa és la seua manera de funcionar com a equip de govern. No sé si recordaran que al Ple del 27 de novembre del 2008 els vam demanar que es fera una revisió del Reglament d'Honors i Distincions, proposta que, tant vosté com la senyora regidora de Cultura, van acceptar per a treballar-ho i arribar amb el consens dels tres grups a l'objectiu pretés, tal com reflecteix l'acta de la sessió. Però, vet ací que set mesos després, el Reglament està igual que estava i de nou el Bloc continua pensant que no es fa justícia. I no se'n fa perquè només cal fixar-se en els casos d'avui. La persona del Cabo XXX, ja va ser nomenat Fill Adoptiu de la nostra ciutat a l'any 1986. Ara tindrà un doble reconeixement amb un carrer, mentre que l'altra persona, XXX, només se'l reconeixerà amb el nom d'un carrer. Però, això mateix li passa a XXX o a XXX o al ministre XXX o a XXX, que va ser Fill Adoptiu el 2005, o a mossèn XXX, que va ser fill predilecte el 1953. Tots ells només tindran un reconeixement, mentre que hi ha altres persones com el Dr. XXXl, el marqués de Benicarló, XXX o el caporal XXX, que tindran un doble reconeixement. Des del Bloc som partidaris només d'atorgar un reconeixement a les persones que siguen mereixedores d'això, però, davant de la situació actual i per a no incórrer en greuges comparatius, ja que al cap i a la fi la dedicació i el treball i l'estima per a la nostra ciutat i el servei, en cap dels casos, se'ls pot negar, nosaltres ja vam demanar i continue pensant que els nomenaments com a fills adoptius o fills predilectes haurien d'anar emparellats a donar-los també el nom d'un carrer o una plaça i, almenys, faríem justícia amb tots els que hi ha. Això, mentrestant no es revise i es regule el Reglament d'Honors i Distincions, tant per a estes persones d'avui com per a les que ja van passar amb anterioritat. Per tant, nosaltres sol·licitem de nou este doble reconeixement per a totes estes persones que en l'altra ocasió vostés no ho vam demanar i no ens van fer massa cas. Doncs, ara sí que ens agradaria que tingueren una miqueta el cor més tendre i humà i pogueren acceptar esta proposta que els fem. Moltes gràcies.»

A continuació, l'alcalde contesta dient: «Passem el punt a votació. Simplement, vull afegir a este punt que, tant en un punt com en l'altre, ha sigut primer, en el primer cas, una proposta per part de la Policia local de Benicarló i, en el segon punt, per part dels treballadors de la Brigada municipal, cosa que l'equip de govern ha volgut fer cas i fer-ho valer en aquest Ple i així es va pronunciar la Comissió de Cultura. És a dir, que no ha sigut una proposta de l'equip de govern, sinó que ha sigut una proposta de tot el col·lectiu de la Policia local i, en l'altre, de tot el col·lectiu de la Brigada municipal. Passem el punt a votació.»

Atesa la proposta formulada pel Consell de la Policia Local de Benicarló que va tindre lloc el dia 17 de febrer de 2009, per a la distinció del Sr. XXX, amb la dedicació d'un carrer de la ciutat amb el seu nom.

Atesa la proposta formulada per la Junta de Portaveus de data 30 de març de 2009 en el mateix sentit.

Vista la proposta formulada en data 19 de maig de 2009 per l'instructor de l'expedient, una vegada practicades les actuacions pertinents, per la qual proposa distingir el Sr. XXX, mitjançant la denominació d'un carrer de nova obertura, amb el seu nom, per les qualitats, mèrits i circumstàncies singulars que concorren en la seua persona i per la valuosa tasca realitzada com a gent i caporal de la Policia Local de Benicarló, en base al següent:

El Sr. XXX (D.E.P.) va nàixer a Villa Sanjurjo (Marroc), el dia 18 de desembre de 1942. Ingressà en la plantilla de l' Ajuntament de Benicarló com Policia local, el dia 9 de abril de 1975, i va ascendir a caporal, per Decret de l'Alcaldia de data 30 d'octubre de 1978. Va formar part de l'Associació de Bombers Voluntaris i va desenvolupar la tasca docent en tot allò relacionat amb l'educació vial als centres d'ensenyament. Socorrista de la Creu Roja Espanyola, monitor municipal de Protecció Civil, va realitzar igualment cursos sobre prevenció d'incendis, destacant-se sempre per un gran sentit de responsabilitat i eficiència, fins al punt que en alguna ocasió va ser proposat per a una felicitació, ja que en alguns casos —excedint-se en el compliment del deure, estant lliure de servei i no havent sigut requerit—, va arriscar la seua vida en la salvació de persones, amb ocasió de desgràcies ocorregudes, com ara incendis. A la matinada del dia 26 de setembre de 1985, va ser assassinat en acte de servei. La corporació municipal, provats els mèrits que van concórrer en el Sr. XXX, li va concedir a títol pòstum el nomenament de Fill Adoptiu de la Ciutat de Benicarló.

En conseqüència, la corporació, d'acord amb el que disposa l'article 14 del Reglament Especial d'Honors i distincions i amb el dictamen de la Comissió Informativa de Cultura i Esport, per unanimitat dels vint membres assistents que formen la majoria absoluta legal, acorda distingir el Sr. XXX, mitjançant la denominació d'un carrer de nova obertura, amb la denominació de carrer del caporal XXX, per les qualitats, mèrits i circumstàncies singulars que concorren en la seua persona, i per la valuosa tasca realitzada com a agent i caporal de la Policia local de Benicarló.

PUNT 7é.- DICTAMEN A LA PROPOSTA DE DISTINCIÓ DEL SR. XXX, A TÍTOL PÒSTUM, AMB LA DENOMINACIÓ D'UN CARRER AMB EL SEU NOM.- Atesa la proposta formulada per la Junta de Portaveus de data 30 de març de 2009 per a la distinció del Sr. XXX, amb la dedicació d'un carrer de la ciutat amb el seu nom.

Atesa la proposta formulada pel regidor delegat dels Serveis Públics Municipals en data 7 de maig de 2009 amb el mateix sentit.

Vista la proposta formulada en data 19 de maig de 2009 per l'instructor de l'expedient, una vegada practicades les actuacions pertinents, es proposa distingir al Sr. XXX mitjançant la denominació d'un carrer de nova obertura, amb el seu nom, per les qualitats, mèrits i circumstàncies singulars que concorren en la seua persona, i per la valuosa tasca realitzada com a encarregat de la Brigada municipal, en base al següent:

El Sr. XXX va nàixer a Benicarló el dia 18 de gener de 1957, i va formar part de la plantilla de l'Ajuntament l'1 d'octubre de 1980, com a encarregat de la Brigada Municipal d'Obres. En el període de temps que va dirigir el Departament, es van adquirir els primers vehicles, es van nomenar caps d'equip i es van introduir les primeres innovacions en sistemes d'enllumenat públic. Actualment els treballadors del Departament, el recorden com una persona exigent i entregada al treball, amb plena capacitat per a organitzar i dirigir. Desgraciadament el dia 15 de juliol de 1988, va ser assassinat en les actuals instal·lacions dels Serveis Públics Municipals. En la seua memòria, es va construir un mural en l'oficina i un monòlit al jardí.

En conseqüència, la corporació, d'acord amb el que disposa l'article 14 del Reglament Especial d'Honors i distincions i amb el dictamen de la Comissió Informativa de Cultura i Esport i per unanimitat dels vint membres assistents que formen la majoria absoluta legal assistents, acorda distingir el Sr. XXX mitjançant la denominació d'un carrer de nova obertura, amb el seu nom, per les qualitats, mèrits i circumstàncies singulars que concorren en la seua persona, i per la valuosa tasca realitzada, com a encarregat de la Brigada Municipal.

PUNT 8é.- DICTAMEN A LA PROPOSTA D'APROVACIÓ DEL CONVENI PER A L'ADQUISICIÓ DE L'ÚS DE L'IMMOBLE SITUAT AL C/ DR. COLL NÚM. XX, PROPIETAT DE LA FUNDACIÓ CAIXA CASTELLÓ PER DESTINAR-LO A FINS EDUCATIUS.- Coneix el Ple de la corporació el dictamen de la Comissió Informativa de Contractació i Patrimoni, relatiu al conveni de cessió d'ús a favor de l'Ajuntament de l'immoble situat al c. del Doctor Coll núm. XX, propietat de la Fundació Caixa de Castelló.

En primer lloc pren la paraula el Sr. Guzmán Grau, portaveu del grup municipal del Bloc: «Moltes gràcies. Per fi tenim una alegria i és que després de tant de cedir l'Ajuntament diversos espais a diferents serveis de la Generalitat, avui és a l'inrevés i ja no ens passa com en el cas de la policia o en el cas de la cessió també dels locals per a l'ambulatori auxiliar o per a la unitat de salut mental. Encara no ho sabem, perquè cada vegada ens diuen una cosa, però avui el que ens porten és aprovar una cessió d'un local per a la nostra ciutat. Per tant, és per a estar contents que el seu treball amb la Fundació Caixa Castelló ens porte a la cessió de manera gratuïta i en precari per a deu cursos escolars. Una altra cosa és el que després podria passar amb este centre, pel que hem comentat antes respecte a tots els treballadors i totes les obres que allí s'hagen de fer i ho haja de fer l'adjudicatari. Per tant, donar-los les gràcies ja que realment veiem que sí, —com deia el Sr. Marzal fa un moment—, estan treballant i, per tant, ja ens agrada que vaja així. Gràcies.»

A continuació, l'alcalde puntualitza el següent: «Simplement, vull afegir una cosa a esta qüestió. Efectivament, ha sigut un conveni que s'ha portat personalment i des de l'Alcaldia, la Conselleria de Cultura i últimament també ha intervingut molt el Sr. Marzal, per tot el tema de contractació, i crec que ens podem sentir orgullosos. L'Ajuntament per a tindre serveis ha de cedir terrenys i ha de cedir locals i, a vegades, també ens toca llogar locals per a la policia local a sis mil euros al mes. Això també ens toca a vegades. Però això, a vegades es calla i no es diu. I sí, efectivament, estem molt contents. Vostés han pogut vore el conveni i de compensació econòmica per part de l'Ajuntament no n'hi ha cap, encara que s'està buscant quina compensació econòmica es tenia per part de l'Ajuntament. Cal dir que les quotes d'urbanització, en el seu dia, la Fundació Bancaixa les va pagar i que l'Ajuntament ha aconseguit, a base d'esforç, de treball, de converses, de moltes converses, —almenys jo em vaig haver de reunir en un mes cinc vegades a Castelló amb tota la direcció de Fundació Caixa d'Estalvis de Castelló— i ací la tenim. I esperem que tinga els fins i tot el que es mereix eixe edifici que, per a molta gent, és emblemàtic, que han passat moltíssimes vegades moltes persones allí. Simplement passem, Sr. Guzmán.»

En un segon torn, intervé el Sr. Guzmán, per tal d'aclarir el següent: «Moltes gràcies, Sr. Alcalde. Això que nosaltres amaguem... Nosaltres, almenys, jo, al nostre grup, no ens hem amagat de dir que s'estan pagant, efectivament, a la vora de sis mil, no arriba, euros al mes, pel tema del local de la Policia i de la Biblioteca. Jo ho vaig dir aquí, no fa molt, al Ple i, per tant, si em mirava a mi i ho deia per mi, en tot això, no m'he amagat mai de res, perquè és realitat i ja està. Però, si no, potser, estaríem com estàvem abans. Gràcies.»

Finalment, l'alcalde conclou dient: «Simplement, he afegit que, igual com es cedixen terrenys i locals per a tindre serveis, també es lloguen locals per part de l'Ajuntament per a tindre altres serveis. Passem el punt a votació.»

Vistes les gestions realitzades amb la Fundació Caixa Castelló amb vista a la cessió d'ús a favor de l'Ajuntament de Benicarló de l'immoble situat al carrer del Doctor Coll núm. 12 de Benicarló per a fins educatius.

Atès que el Patronat de la citada Fundació va acordar per unanimitat ratificar la decisió de 26 de juny de 2008 de la Comissió Permanent, de cessió gratuïta i en precari, a l'Ajuntament de Benicarló, del centre denominat Escola de la Mar Irta, per a dedicar-lo a fins educatius sota iniciativa de l'Ajuntament.

Vista la proposta subscrita pel tinent d'alcalde delegat de l'Àrea de Contractació i Patrimoni de data 10 de juny de 2009.

Atès el disposat en l'article 111 del text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local, aprovat per Reial Decret Legislatiu 781/1986, de 18 d'abril, en el qual s'estableix que «Les entitats locals podran concertar els contractes, pactes o condicions que consideren convenients, sempre que no siguen contraris a l'interès públic, a l'ordenament jurídic o als principis de bona administració, i haurien de complir-los a tenor d'aquests, sense perjudici de les prerrogatives establides, si escau, en favor d'aquestes entitats.»

Atès, de conformitat amb l'establit en l'article 1 del Reglament de Béns de les Entitats Locals, aprovat per Reial Decret 1372/1986, de 13 de juny, que el patrimoni de les entitats locals estarà constituït pel conjunt de béns, drets i accions que els pertanyen.

I pel que afecta al patrimoni pròpiament aquest i a la manera d'adquirir-lo aquest Reglament va establir el següent: «Article 9.1.-Les entitats locals tindran capacitat jurídica plena per a adquirir i posseir béns de totes les classes i exercitar les accions i recursos procedents en defensa del seu patrimoni. Article 10. Les corporacions locals poden adquirir béns i drets:

a) Per atribució de la llei.

b) A títol onerós amb exercici o no de la facultat d'expropieació.

c) Per herència, llegat o donació.

d) Per ocupació.

i) Per qualsevol altra manera legítima conforme a l'ordenament jurídic.

Atès el disposat en l'article 3 de la Llei 33/2003, de 3 de novembre, del Patrimoni de les Administracions Públiques.

Atès que el municipi, per a la gestió dels seus interessos i en l'àmbit de les seues competències, pot promoure tota classe d'activitats i prestar tots aquells serveis públics que contribuïsquen a satisfer les necessitats i aspiracions de la comunitat veïnal i, a més, exercirà en tot cas, competències, en els termes de la legislació de l'estat i de les comunitats autònomes, entre d'altres, en matèria de cooperació amb l'Administració educativa en la creació, construcció i sosteniment dels centres docents públics.(art. 25 de la Llei 7/85, de 2 d'abril, reguladora de les Bases de Règim Local).

Atès que l'article 4 de la Llei 30/2007,de 30 d'octubre, de Contractes del Sector Públic, exclou de l'àmbit d'aplicació de la citada llei els convenis que, conformement a les normes específiques que els regulen, firme l'Administració amb persones físiques o jurídiques subjectes al dret privat, sempre que el seu objecte no estiga comprès en el dels contractes regulats en aquest Llei o en normes administratives especials.

Atès el disposat en el segon paràgraf dels números 1 i 2 de la disposició addicional segona de la Llei 30/2007, de 30 d'octubre, de Contractes del Sector Públic.

Vist l'informe de Secretaria, de la Promotora Cultural, de l'arquitecte municipal i de Viceintervenció, la corporació de conformitat la proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea de Contractació i Patrimoni i amb el dictamen de la Comissió Informativa de Contractació i Patrimoni, per unanimitat dels assistents, acorda:

Primer.- Aprovar el conveni, que a continuació es transcriu, per a l'adquisició de l'ús de l'immoble situat al carrer del Doctor Coll núm. XX de Benicarló, propietat de la Fundació Caixa de Castelló per a destinar-lo a fins educatius:

CONVENI ENTRE L'AJUNTAMENT DE BENICARLÓ I LA FUNDACIÓ CAIXA CASTELLÓ PER A LA CESSIÓ DE L'IMMOBLE SITUAT AL CARRER DEL DOCTOR COLL, NÚM. XX, DE BENICARLÓ

Castelló de la Plana, ....... de/d' ...................... de 2009

REUNITS

El Sr. XXX, major d'edat, casat, proveït de DNI XXX com a president de la Fundació Caixa Castelló, i

el Sr. Marcelino Domingo Pruñonosa, alcalde president de l'Ajuntament de Benicarló.

INTERVENEN

Per una banda, el Sr. XXX, en la seua qualitat de president de la FUNDACIÓ CAIXA CASTELLÓ, NIF G-12302352, amb domicili social al carrer d'Enmig, núm. 82, d'aquesta ciutat, i en virtut de l'acord adoptat en la Comissió Permanent de 26 de juny de 2008, ratificat pel patronat en la seua Junta Ordinària del 17 de desembre de 2008.

D'altra banda, el Sr. Marcelino Domingo Pruñonosa, en nom i representació de l'AJUNTAMENT DE BENICARLÓ, segons acord del Ple de la corporació municipal en la sessió de ..... de ............... de 2009, en virtut del disposat en l'article 21.1.b de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, i article 41, núm. 12 del Reial Decret 2568/86, de 28 de novembre.

EXPOSEN

PRIMER.- La FUNDACIÓ CAIXA CASTELLÓ és propietària en ple domini d'un immoble situat a Benicarló, amb entrada principal pel carrer del Doctor Coll, núm. XX, que, segons l'escriptura de propietat, està constituït per un solar que ocupa una superfície de quatre mil cent seixanta-vuit metres i seixanta-quatre decímetres i quaranta centímetres quadrats, dins del qual i ocupant de la indicada superfície una extensió construïda de mil dos-cents trenta metres i vuitanta-sis decímetres quadrats, i amb una superfície coberta de mil tres-cents trenta metres i trenta-quatre decímetres quadrats, existeix un edifici de planta baixa solament, que es distribueix en dos cossos units per un conjunt de peces hexagonals. En la resta del solar circumdant a l'edifici existeixen zones esportives i d'esbarjo pavimentades, al costat d'altres zones enjardinades.

L'immoble està destinat a educació mediambiental, complementària de l'escolar, sota la denominació d'Escola de la Mar Irta.

TÍTOL: Aquesta finca es va adquirir per cessió de la CAJA DE AHORROS Y MONTE DE PIEDAD DE CASTELLÓN en virtut d'escriptura pública atorgada davant el notari, el Sr. XXX, en data 30 d'octubre de 1991.

INSCRIPCIÓ: Registre de la Propietat de Vinaròs, tom XXX, llibre XXX, foli XX, de BENICARLÓ, finca XXX dup. ins. 3ª.

SEGON.- Que l'immoble descrit en l'exposició primera, segons l'informe emès per la Secció Tècnica Municipal d'Urbanisme i Obres, es troba en òptim estat de conservació, compleix les condicions d'habitabilitat i està ja equipat amb les instal·lacions i mobiliari que es relacionen en l'inventari adjunt.

TERCER.- Que l'AJUNTAMENT DE BENICARLÓ està interessat que la FUNDACIÓ CAIXA CASTELLÓ li cedisca l'ús de l'immoble ressenyat en el punt primer, a fi de destinar-lo a escola infantil municipal.

I els reunits, declarant tenir plena capacitat jurídica i d'obrar, lliurement, espontàniament i per mutu acord, convenen obligar-se conformement a les següents

ESTIPULACIONS

1ª El Sr. XXX, en nom i representació de la FUNDACIÓ CAIXA CASTELLÓ, cedeix gratuïtament i en precari l'ús de l'immoble descrit en l'exposició primera, a l'AJUNTAMENT DE BENICARLÓ, representat pel Sr. Marcelino Domingo Pruñonosa, que accepta, a fi de destinar-lo a escola infantil municipal.

2ª No es podrà modificar la destinació de l'immoble cedit sense l'acord exprés i per escrit de la FUNDACIÓ CAIXA CASTELLÓ.

3ª El termini pel qual se cedeix l'ús gratuït de l'immoble és el de deu cursos escolars, el qual s'inicia el pròxim dia primer de setembre. Aquest termini és prorrogable tàcitament per períodes anuals, llevat que intervinga denúncia expressa del contracte per alguna de les parts, amb quatre mesos d'antelació, com a mínim, a la data de venciment del present document, o qualsevol de les seues pròrrogues.

4ª L'AJUNTAMENT DE BENICARLÓ realitzarà, al seu exclusiu càrrec, totes les obres d'adequació que exigisca la normativa aplicable a l'activitat a la qual es vol destinar, incloses les que estableix la normativa de prevenció de riscos laborals, i qualsevol altra normativa que li siga d'aplicació. Així mateix es responsabilitza de comptar amb els permisos, llicències i assegurances de responsabilitat civil necessàries per a exercir l'activitat, com a titular d'aquesta.

5ª L'AJUNTAMENT DE BENICARLÓ assumirà la titularitat de la nova activitat d'escola infantil una vegada adjudique, mitjançant el procediment corresponent, la contractació pública de la construcció de l'obra i l'explotació del servei i obtinga els permisos i llicències preceptius. A partir d'aquest moment i no abans, l'Ajuntament assumirà la titularitat de la nova activitat i es portarà a terme la denominada successió d'empreses, és a dir, la subrogació en els drets i obligacions respecte dels actuals treballadors de l'Escola de la Mar Irta contractats per la Fundació Caixa Castelló, especialment, sous, salaris, antiguitat, complements, vacances, càrregues, seguretat social i en general tot allò que es derive de les relacions laborals. En tot cas la subrogació per l'Ajuntament no podrà ser posterior al 31 de desembre de 2009.

L'AJUNTAMENT DE BENICARLÓ, en les bases per a l'adjudicació de l'explotació del servei, haurà d'incloure que l'adjudicatària de l'explotació del servei, en virtut del disposat en l'article 44 de l'Estatut dels Treballadors, haurà de subrogar-se en els drets i obligacions respecte del personal en plantilla que actualment presta servei en l'Escola de la Mar Irta. La relació de personal referit és la següent: Sra. XXX, Sra. XXX, Sra. XXX, Sra. XXX i Sra. XXX. Tant l'Ajuntament com la cessionària de l'explotació del servei consideren les citades treballadores, amb la seua actual qualificació, aptes per a integrar-se en la plantilla de treballadors que desenvolupe adequadament la nova activitat. L'Ajuntament també inclourà en les bases les altres estipulacions del present conveni que pogueren afectar.

Si bé l'entitat gestora de l'activitat se subroga en els drets i obligacions del personal abans esmentat, com a treballadores del centre, sobre la base de l'art. 44 de l'Estatut dels Treballadors, amb els seus drets i obligacions vigents, que diu conèixer i acceptar, aquesta situació no es donarà en el cas d'extinció de la nova activitat, i que revertisquen les instal·lacions a la Fundació Caixa Castelló, respecte d'aquells altres treballadors que pogueren estar prestant els seus serveis en les instal·lacions en el moment de l'extinció, llevat de les empleades abans relacionades, que retornaran a la seua anterior empresa; els restants treballadors, si existiren, no seran assumits per la Fundació Caixa Castelló i hauran, per això, ser contractats per mitjà de contracte d'obra o servei o altra modalitat contractual que tinga en compte la cessió que es pacta en aquest conveni, mentre aquest estiga en vigor. L'entitat gestora haurà de fer-se càrrec de l'activitat de qualsevol conseqüència juridicolaboral, sense que es puga exigir l'aplicació de l'art. 44 de l'Estatut dels Treballadors o qualsevol norma que la substituïsca en un futur i que obligue a la subrogació dels drets i deures dels treballadors que en eixe moment presten els seus serveis en el centre, amb l'excepció abans indicada de les treballadores: XXX, XXX,XXX,XXX i XXX.

6ª La FUNDACIÓ CAIXA CASTELLÓ i l'Ajuntament es comprometen a comunicar conjuntament als empleats actuals de l'Escola de la Mar Irta i als delegats de personal de la Fundació Caixa Castelló de la subrogació que es produeix dels drets i obligacions respecte dels treballadors. La Fundació Caixa Castelló proporcionarà a l'Ajuntament la informació sobre les percepcions i situació actuals dels empleats amb la finalitat que la cessionària continue liquidant-les igualment a partir de l'inici de l'activitat.

7ª Si, com a conseqüència d'adaptació a la normativa urbanística, a la de prevenció de riscos laborals o a qualsevol altra normativa legal, la FUNDACIÓ CAIXA CASTELLÓ, com a propietària de l'immoble, resultara responsable d'escometre reformes o efectuar alguna despesa per a tal fi, l'AJUNTAMENT DE BENICARLÓ s'obliga a rescabalar-la de l'import total a què hagen ascendit les citades despeses.

8ª L'AJUNTAMENT DE BENICARLÓ, amb independència de les condicions del concurs d'adjudicació, s'obliga a mantenir l'immoble en perfectes condicions d'ús, així com les instal·lacions i mobiliari detallats en l'inventari que s'acompanya. L'Ajuntament aprovarà, en els seus pressupostos anuals, una partida suficient per a aquest menester.

A tal fi, extingit el present contracte, s'alçarà acta fent constar l'estat de l'immoble i l'AJUNTAMENT DE BENICARLÓ, en el termini màxim d'un mes procedirà a efectuar les reparacions o reposar les deficiències que, si escau, s'hagueren detectat, excepte les que siguen conseqüència normal de l'ús continuat de l'immoble i les seues instal·lacions.

9ª En totes les memòries d'activitats que s'emeten sobre l'activitat que es desenvolupe en l'immoble que se cedeix, es farà constar de forma expressa la seua pertinença a la FUNDACIÓ CAIXA CASTELLÓ.

10ª La validesa i eficàcia del present contracte queda supeditada a la seua aprovació i ratificació pel Ple de l'AJUNTAMENT DE BENICARLÓ i a l'autorització del Protectorat de Fundacions de la Comunitat Valenciana.

I en prova de conformitat amb la totalitat del contingut del present contracte, que s'estén per duplicat exemplar, ho signen els reunits en el lloc i data dalt indicats.

PER L'AJUNTAMENT DE BENICARLÓ PER LA FUNDACIÓ CAIXA CASTELLÓ

Segon. Subscriure l'esmentat Conveni i facultar l'alcalde president o a qui legalment el substituïsca per a signar-lo, aixó com tots aquells documents que puguen derivar-se de la citada formalització.

Tercer. Notificar el present acord a la Fundació Caixa de Castelló.

Quart. Contra el present acord que posa fi a la via administrativa, es podrà interposar un recurs de reposició davant l'Ajuntament, en el termini d'un mes comptador des de l'endemà que tinga lloc la notificació. Alternativament, es podrà interposar un recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu amb seu a Castelló, en el termini de dos mesos comptadors des de l'endemà que tinga lloc la notificació, d'acord amb el que disposa l'article 8 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció ContenciosaAdministrativa. Tot això, sense perjudici que se'n puga exercitar qualsevol altre que s'estime oportú.

PUNT 9é.- DICTAMEN A L'APROVACIÓ INICIAL DE L'EXPEDIENT DE MODIFICACIÓ PRESSUPOSTÀRIA NÚM. 5/09.- La corporació coneix la proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Economia i Hisenda de data 11.06.09 i l'informe del viceinterventor municipal de la mateixa data, en relació a la modificació pressupostària proposada, amb la baixa parcial del Projecte 0206 ampliació de Centre Social amb un import de 88.850,57 euros, i un suplement de crèdit i crèdit extraordinari per l'import de la baixa, per a finançar els Projectes que s'indicaran.

Atès l'art. 177 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, que possibilita la tramitació d'aquests expedients quan haja de realitzar-se alguna despesa que no puga demorar-se i no existisca crèdit pressupostari o siga insuficient o no ampliable el consignat.

Atès que el procediment està subjecte als mateixos tràmits i requisits establerts per als pressupostos, incloses les normes sobre informació, reclamacions i publicitat (art. 177.2 en relació amb el 169 de l'esmentat RDL).

Atès que competeix al Ple de la corporació l'aprovació de les modificacions pressupostàries, d'acord amb allò previst en l'art. 22.2 i) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases de Règim Local.

La corporació, de conformitat amb la proposta de la Cap d'ingressos i el dictamen de la Comissió Informativa d'Economia i Hisenda, per unanimitat dels assistents, acorda:

Primer.- Aprovar inicialment l'expedient de modificació de crèdits número 5/2009, amb el següent detall:

• Donar de baixa parcial el Projecte 0206 ampliación de Centre Social amb un import de 88.850,57 euros.

• Modificar el pressupost de despeses amb un suplement de crèdit per import de 5.000,00 euros i un crèdit extraordinari per import de 83.850,57 euros, finançats ambdós amb la baixa parcial del citat projecte, per a finançar els següents:

Suplement de crèdit:

Proj.	Descripció proj.	Import
2008	Fons de Biblioteca	5.000,00
	Total	5.000,00

Crèdit extraordinari:

Proj.	Descripció proj.	Import
	A Org. Autònoms Administratius	79.952,97
3209	Aire cond. Mercat	3.897,60
	Total	83.850,57

Segon.- Que s'expose al públic durant un termini de quinze dies hàbils mitjançant un anunci en el BOP, als efectes que els interessats puguen examinar-lo i presentar reclamacions; es considerarà definitivament aprovada si durant l'esmentat període d'exposició no s'hi presenten reclamacions.

Tercer.- Publicar la modificació, una vegada aprovada definitivament, resumida per capítols, en el Butlletí Oficial de la Província. Tot i això, no entrarà en vigor fins que no s'haja portat a terme aquesta publicació.

Quart.- Remetre una còpia de l'aprovació de l'esmentada modificació pressupostària, a la Unitat de Coordinació amb les Hisendes Locals i Autonòmiques.

PUNT 10é.- DICTAMEN A L'APROVACIÓ INICIAL DE L'EXPEDIENT DE MODIFICACIÓ PRESSUPOSTÀRIA NÚM. 6/09.- La corporació coneix la proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Economia i Hisenda de data 11.06.09 i l'informe desfavorable, per insuficiència de crèdit, del viceinterventor municipal de la mateixa data, en relació a la modificació pressupostària proposada, mitjançant transferència de crèdit, la qual afecta diferents grups de funció.

Intervé el Sr. Escuder Arín, portaveu del grup municipal socialista, per tal d'indicar el següent: «Este, Sr. Alcalde, és un dels casos en què els informes dels tècnics els utilitzem segons ens convinga. Perquè clar, quan resulta que nosaltres tenim un informe d'Intervenció que diu que eixa partida estava destinada als interessos i en base al fet que pensem que, els sis mesos següents, eixos interessos, d'acord amb l'EURIBOR actual, baixaran i podem destinar eixos diners a altres qüestions, lògicament, el Sr. Interventor ha d'informar en contra i, bé, esperem que l'EURIBOR es mantinga en eixos nivells i que no hagem de fer una altra modificació pressupostària per a posar diners, perquè si no, no podrem amortitzar. Sí, fa gràcia, però la veritat és no entenc per què s'agarren d'allí eixos diners, ni entenc perquè, en este cas, no se li fa cas al Sr. Interventor, perquè suposo que han d'haver altres partides o altres o altres parts del pressupost d'on sí que es podrien detraure eixos diners i més sent la quantitat que és, que no és una quantitat massa significativa. Per tant, nosaltres anem a votar-los en contra esta modificació pressupostària.»

A continuació, el Sr. García Bautista, regidor delegat de l'Àrea d'Economia i Hisenda, respon: «Sr. Escuder, seré molt breu. En este cas, no és que no se li faça cas a l'interventor, sinó, simplement, l'interventor el que no pot assegurar és que d'ací a final d'any disminuïsquen els interessos, no vaja a ser la que ens faça falta. Però, en principi, és cert que potser ens arrisquem una miqueta en el sentit que no ho podem certificar al 100%, però creiem que els tipus d'interés variaran molt poc, encara que, fins i tot, la tendència fóra una mica a l'alça, estaven calculats a un percentatge molt més alt, com per a poder suplementar esta partida. Vam tocar esta partida perquè creiem que és més interessant agarrar dels interessos dels préstecs, on creiem que hi haurà un sobrant, que no d'una altra partida, potser, que és més necessària. I sobretot era per destinar a les partides que vostés han vist, en partides de Benestar Social. Aleshores, hem cregut que, verdaderament eixos interessos no ens faran falta, eixos diners que estaven, diguem, pressupostats per a interessos de préstecs, i poder destinar a estes partides, que en estos moments, eren molt necessàries. No res més.»

En un segon torn, el Sr. Escuder puntualitza: «Concloent, els pressupostos són tan seriosos com els volem fer i l'informe de l'interventor servix quan li interessa. Gràcies.»

Finalment, el Sr. Garcia finalitza dient: «L'informe de l'interventor no servix quan interessa, simplement l'interventor, en estos moments, no pot certificar que a final d'any serà eixa quantitat. Simplement, com a tècnic que és, no pot, diguem, certificar-ho en estos moments, no es pot complir, perquè segurament, com vosté sap, a 31 del 12 serà així.»

Atès l'art. 177 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, que possibilita la tramitació d'aquests expedients.

Atès que el procediment està subjecte als mateixos tràmits i requisits establerts per als pressupostos, incloses les normes sobre informació, reclamacions i publicitat (art. 177.2 en relació amb el 169 de l'esmentat RDL).

Atès que competeix al Ple de la corporació resoldre la discrepància del viceinterventor i l'aprovació de les modificacions pressupostàries, d'acord amb allò previst en l'art. 22.2 i) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases de Règim Local.

La corporació, de conformitat amb la proposta de la Cap d'ingressos i amb el dictamen de la Comissió Informativa d'Economia i Hisenda, amb el vot favorable d'onze dels membres assistents, set vots en contra —representants del grup municipal socialista— i dos abstencions —representants del grup municipal BLOC—, acorda:

Primer.- Resoldre la discrepància a la qual fa referència l'Informe del Viceinterventor municipal de data 11 de juny de 2009.

Segon.- Aprovar inicialment l'expedient de Modificació de Crèdits número 6/2009, amb el següent detall:

CRÈDITS EN DISMINUCIÓ

Partida	Descripció	Import
011.310000	Interessos op. préstecs	109.232,87
	Total	109.232,87

CRÈDITS EN AUGMENT

Partida	Descripció	Import
121.226030	Despeses jurídiques	25.232,87
323.226040	Programa d'informació	2.100,00
323.227060	Estudis i treballs tèc.	9.900,00
323.227300	Escola d'Estiu	7.000,00
323.480020	Serveis Socials PEI	56.000,00
323.489000	Altres transferències	2.000,00
324.226080	Programa coop.social	2.000,00
325.226041	Programa AMICS	5.000,00
	Total	109.232,87

Tercer.- Que s'expose al públic durant un termini de quinze dies hàbils mitjançant un anunci en el BOP, als efectes que els interessats puguen examinar-lo i presentar reclamacions; es considerarà definitivament aprovada si durant l'esmentat període d'exposició no s'hi presenten reclamacions.

Quart.- Publicar la modificació, una vegada aprovada definitivament, resumida per capítols, en el Butlletí Oficial de la Província. Tot i això, no entrarà en vigor fins que no s'haja portat a terme aquesta publicació.

Cinquè.- Remetre una còpia de l'aprovació de l'esmentada modificació pressupostària, a la Unitat de Coordinació amb les Hisendes Locals i Autonòmiques.

PUNT 11é.- DICTAMEN A LA PROPOSTA D'APROVACIÓ DEFINITIVA DE L'ORDENANÇA REGULADORA DELS ESPAIS PÚBLICS PER A VIANANTS.-Se sotmet a consideració de la corporació dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient a la proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme de data 29 de maig de 2009, referent a l'aprovació definitiva de l'Ordenança reguladora dels espais públics per a vianants.

Fa ús de la paraula el Sr. Guzmán Grau, portaveu del grup municipal Bloc, per a dir: «Moltes gràcies. nosaltres, tal com ja vam manifestar en la Comissió d'Urbanisme, entenem que esta ordenança, que va estar exposada al públic, diferia de la que es va tractar a la Comissió Informativa d'Urbanisme del dia 21 de gener de 2009. I, a més, esta ordenança, tal com avui es porta ací al Saló de Plens, es porta per aprovar definitivament, també ha sofert canvis respecte a l'anterior i, per això, nosaltres, coincidint amb la possibilitat d'una nova exposició pública, tal com també va qüestionar la tècnica de gestió d'Urbanisme en la mateixa Comissió. Nosaltres entenem que sí, que s'hauria d'exposar de nou al públic i això és el que demanem, que esta ordenança torne a estar exposada. I, per què? Perquè entenem que eliminar aspectes que sí que estaven inclosos en l'anterior ordenança, com tot el que estava relacionat en els laterals dels tendals o afegir el color de les cadires, que no estava, o dels tendals, que tampoc estava, en l'anterior. Igual que tampoc no figurava la distància de separació de les terrasses respecte a les façanes oposades o el canvi de termini per a l'entrada de vigor de l'ordenança o la inexistència de l'article 13, no estava en l'ordenança que es va exposar i l'aparició en l'ordenança actual, o el canvi en les quantitats de les sancions. Pensem que són motius suficients per a tornar-la a exposar i, per tant, nosaltres el que demanem és que es torne a exposar al públic. En cas que avui surta aprovada, el nostre grup, ja saben, presentarà un recurs contra esta aprovació. Moltes gràcies.»

A continuació, el Sr. Cuenca Caballero, portaveu del grup municipal popular, explica: «Gracias, Sr. Alcalde. Bien, esta ordenanza Sr. Guzmán, usted sabe como se ha desarrollado, la ha tenido infinidad de veces para hacer las aportaciones que ha considerado pertinentes. En la última Comisión de Urbanismo hubo algunas puntualizaciones debido a las alegaciones que presentó una persona sobre esa ordenanza y no se hicieron manifestaciones de ese tipo. Usted dice que aparecen una serie de consideraciones que yo no tengo noticia de ello ni allí se habló de todas esas consideraciones. Yo pienso que no ha habido una modificación tan profunda como usted alude ni tengo noticia de ello. Quizás sea que, en algunas ocasiones, como usted se reserva para el final y se lo guarda, pues, entonces lo haya puesto ahora en esta, en esta, en este momento, pero yo entiendo que lo que nos sugirió la técnica en aquel momento no vio necesidad de hacer una nueva exposición y así lo, lo recogimos. El primer borrador debe usted de tenerlo y lo puede y lo puede confrontar. No entiendo, usted considera que si quiere hacer una impugnación de ella, pues, bueno, pues la hace, pues, está en su derecho y entonces, si es necesario, lo haremos. Pero yo pienso que usted aquí lo que está es intentando poner palos a las ruedas para que no anden en todos los sentidos, porque un tema que lo ha tenido veinte mil veces para poder aportarlo, usted no dice nada en las Comisiones, muchas veces, y se calla para venir aquí, cuando en el foro hay gente para oírle y, entonces, dar todas las puntadas que tiene que dar sin, y no le falta nunca hilo. Pues bueno, está en su derecho de hacerlo, pero, evidentemente, esto es algo que llevamos ya, no lo ha dicho en su momento y lo vamos a llevar adelante y si usted quiere impugnarlo lo impugna, está en su derecho. Muchas gracias.»

(Traducció)

Gràcies, Sr. Alcalde. Esta ordenança, Sr. Guzmán, vostè sap com s'ha desenvolupat, l'ha tingut infinitat de vegades per a fer les aportacions que ha considerat pertinents. En l'última Comissió d'Urbanisme va haver algunes puntualitzacions a causa de les al·legacions que va presentar una persona sobre eixa ordenança i no es van fer manifestacions d'eixe tipus. Vostè diu que apareixen una sèrie de consideracions que jo no en tinc notícia, ni allí es va parlar de totes eixes consideracions. Jo penso que no hi ha hagut una modificació tan profunda com vostè al·ludeix ni en tinc notícia. Potser siga que, en algunes ocasions, com vostè es reserva per al final i s'ho guarda, llavors ho haja posat ara en esta, en este moment, però jo entenc que el que ens va suggerir la tècnica en aquell moment no tenia necessitat de fer una nova exposició i així ho vam arreplegar. El primer esborrany ha vostè de tenir-lo i ho pot. No ho entenc, vostè considera que si en vol fer una impugnació, doncs bé, la fa, està en el seu dret i llavors, si és necessari, ho farem. Però jo penso que vostè ací el que està és intentant posar pals a les rodes perquè no caminen en tots els sentits, perquè un tema que l'ha tingut vint mil vegades per a poder aportar-lo, vostè no diu res en les Comissions, moltes vegades, i calla per a vindre ací, quan en el fòrum hi ha gent per a escoltar-li i, llavors, donar totes les puntades que ha de donar i no li falta mai fil. Doncs bé, està en el seu dret de fer-ho, però, evidentment, açò és una cosa que vam dur ja, no ho ha dit en el seu moment i ho anem a dur endavant i si vostè vol impugnar-ho, ho impugna, està en el seu dret. Moltes gràcies.

En un segon torn, el Sr. Guzmán replica: «“Veinte mil veces”, no tantas, Sr. Cuenca, moltíssimes menys i el primer pal el van posar vostés. Se'n recorden? No? Quan jo, amb tota la bona voluntat del món, vaig dir que en la comissió no vaig poder fer les meues aportacions, vaig explicar per què i vostés em van dir: “Se aprueba la ordenanza tal como está”, cosa que després, el mes passat, en un dictamen de IFF es va aprovar en un canvi que vosté va fer. (Però bé, no, ja ho sé, això ja ho sé com, però bé). Per tant, el primer pal no l'he posat jo, jo no en poso cap de palos. Lo únic que em dóna a entendre és que vostés no se les miren bé. Jo les tinc totes aquí i si vol li aniré dient on estan tots els errors. No se les miren. Tot el que jo li he dit surt en esta nova ordenança i no estava en l'anterior. Si no s'ho han mirat bé, jo no tinc la culpa, ho tenen clar? Si vol li ho vaig detallant, un per un, a la pàgina que està i li ho vaig dient. Ho tinc tot marcadet, en la que està aprovada i certificada pel Sr. Secretari. No és una que val? I ho tinc tot remarcat, en roig. Mire, no està igual que en la primera còpia. Mire, abans era abans de l'estiu del 2011, abans era tres anys. Ho tint tot detallat perquè me les miro. Per tant, jo li torno a dir que no està igual. Però la zona marítima delimitada de l'article anterior, parlant del color, no en diu cap de color, ara s'ha afegit el color blanc. Aleshores no era la mateixa. Jo, estes aportacions, quan vaig poder, les vaig fer però no me les van admetre. Doncs bé, jo ho faig quan ho puc fer i ja està. I perquè no diga res a la Comissió d'Urbanisme, no és obligat. Puc fer ús de la meua paraula a la Comissió d'Urbanisme o ho puc fer aquí, hi haja gent, no hi haja gent, hi haja tele, no hi haja tele, hi haja premsa o no hi haja premsa. I això dels palos, canvie ja de cançó perquè al final serà la cançó de l'estiu, sempre això de los palos i las trabas i tot això. Canvie ja de cançó. Gràcies.»

El Sr. Cuenca, de nou, respon al Sr. Guzmán: «Gracias Sr. Alcalde. No quiero abundar en el tema Sr. Guzmán. Usted ha tenido todas las ordenanzas que se, todas las modificaciones las ha tenido. Yo entiendo que el problema puede ser que no sabe usted cuál es la ordenanza realmente que hemos llevado finalmente, porque las modificaciones se las dijo la técnico de Urbanismo. Le voy a recordar una cosa, ni usted ni yo hacemos las ordenanzas, las hacen los técnicos. Los técnicos son los que hacen las ordenanzas y nosotros lo único que hacemos es aportar alguna modificación que, en cada momento, consideramos que es pertinente y si estamos de acuerdo o no estamos de acuerdo. Todo lo demás que usted está trayendo, pues, si usted dice, es lo que la técnico le vino a decir. Pero, que se han hecho tres o cuatro modificaciones de esa ordenanza y, al final, no sé si realmente, porque a mí nadie, eh?, la técnico a mí no me ha dicho, pues, hay esta modificación, esta o otra, porque si hay esa modificación cuesta muy poco decir en el momento de la Comisión que se modifique, se dictamine y se lleve. Entonces, lo que usted está diciendo, pues, la verdad me parece inédito, pero no quiero seguir abundando, está usted en su derecho. Si considera que no se adapta a lo que en su momento se estableció, pues impugnarla. Si tenemos que modificarla, se modifica, que no pasa nada. No estamos dándole tanta trascendencia como, como si. Estamos intentando regular las cosas para que funcionen mejor, eso es lo único que intentamos hacer, pero usted parece ser que lo que intenta es la perfección, la divinidad. Muy bien, me parece muy bien, pues, dígala en su momento. Dice que se, que no lo hace, que lo hace con cámaras y sin cámaras. Hombre, me gustaría que participara más en la Comisión, es lo único que le han dicho, y todas estas cosas las expusiera en las Comisiones que es donde se trabaja y donde se aporta y donde se tiene que llevar. Pero usted, se espera para el último día, lo mismo que ha hecho con el tema anterior, que nos ha dado una disertación aquí de toda la reglamentación que la Conselleria de Educación tiene en cuanto a guarderías se refiere. Si no estábamos hablando de la reglamentación, si lo que se trataba era sencillamente de aprobar un punto específico, no tenemos que hacer disertaciones delante. Pero bien, es su forma de proceder. No tenemos nada más que decir. Muchas gracias.»

(Traducció)

Gràcies Sr. Alcalde. No vull abundar en el tema, Sr. Guzmán. Vostè ha tingut totes les ordenances que sé, totes les modificacions les ha tingut. Jo entenc que el problema pot ser que no sap vostè quina és l'ordenança realment que hem dut finalment, perquè les modificacions les hi va dir la tècnica d'Urbanisme. Li vaig a recordar una cosa, ni vostè ni jo fem les ordenances, les fan els tècnics. Els tècnics són els que fan les ordenances i nosaltres l'única cosa que fem és aportar alguna modificació que, a cada moment, vam considerar que és pertinent i si estem d'acord o no estem d'acord. Tota la resta que vostè està portant, si vostè ho diu, és el que la tècnica li va dir. Però, que s'han fet tres o quatre modificacions d'eixa ordenança i, al final, no sé si realment, —perquè a mi la tècnica no m'ho ha dit—, hi ha aquesta modificació, esta o una altra, perquè si hi ha eixa modificació costa molt poc dir en el moment de la Comissió que es modifique, es dictamine i es duga. Llavors, el que vostè està dient, la veritat em sembla inèdit, però no vull seguir abundant, està vostè en el seu dret. Si considera que no s'adapta al que en el seu moment es va establir, doncs impugne-la. Si hem de modificar-la, es modifica, que no passa res. No estem donant-li tanta transcendència. Estem intentant regular les coses perquè funcionen millor, això és l'única cosa que intentem fer, però vostè sembla ser que el que intenta és la perfecció, la divinitat. Molt bé, em sembla molt bé, doncs, diga-ho en el seu moment. Diu que no ho fa, que ho fa amb càmeres i sense càmeres. Home, m'agradaria que participara més en la Comissió, és l'única cosa que li han dit, i totes aquestes coses les exposara en les Comissions que és on es treballa i on s'aporta i on s'ha de dur. Però vostè, s'espera per a l'últim dia, el mateix que ha fet amb el tema anterior, que ens ha donat una dissertació ací de tota la reglamentació que la Conselleria d'Educació té quant a guarderies es refereix. Si no estàvem parlant de la reglamentació, si el que es tractava era senzillament d'aprovar un punt específic, no hem de fer dissertacions davant. Però bé, és la seua forma de procedir. No tenim res més a dir. Moltes gràcies.

L'alcalde finalment conclou la intervenció dient: «Sr. Guzmán, passem el punt a votació, perquè jo crec que ja no és qüestió de seguir dissertant en este assumpte. Passem el punt a votació.»

1. Vist que mitjançant acord del Ple de la corporació, de data 26 de febrer de 2009, es va aprovar amb caràcter inicial, el text de l'Ordenança General reguladora dels Espais Públics per als Vianants de Benicarló, i es va acordar la seua exposició pública durant el termini de 30 dies, comptadors des de l'endemà de la publicació del corresponent anunci en el Butlletí Oficial de la Província de Castelló.

2. Vist que es va publicar un anunci d'informació pública en el BOP de Castelló núm. 43, de 9 d'abril de 2009, així com al tauler d'anuncis de l'Ajuntament de Benicarló, des del 3 d'abril al 12 de maig de 2009. Així mateix, es va publicar el text íntegre de l'Ordenança aprovada provisionalment, al tauler d'anuncis de l'Ajuntament de Benicarló, des del 15 d'abril al 15 de maig de 2009.

3. Vist que, en data 4 de maig de 2009 (registre d'entrada núm. 7.012), i dins del període d'exposició pública, el Sr. Luis Pérez Lores, amb DNI núm. 19.462.605-M, presenta un suggeriment, on proposa l'eliminació de les referències que es fan en el text de l'Ordenança als tancaments laterals dels tendals, excepte els paravents definits en aquesta.

4. Vist l'informe emès per les àrees de Promoció Econòmica i Turisme de l'Ajuntament de Benicarló, en data 13 de maig de 2009, en relació amb el suggeriment presentat, la qual estimen adequada, i proposen, en conseqüència, les modificacions a incorporar al text definitiu de l'Ordenança.

5. De conformitat amb el previst en els articles 4, 22.2.d), 25, 49 i 70.2 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases del Règim Local, així com, amb l'art. 56 del RD Leg. 781/1986, de 18 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local.

La corporació, de conformitat amb la proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme i el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient, amb el vot favorable de divuit dels assistents i dos vots en contra —representats del grup municipal BLOC—, acorda:

Primer. Aprovar expressament, amb caràcter definitiu, l'Ordenança Municipal reguladora dels Espais per als Vianants Públics, una vegada incorporades a la mateixa les modificacions derivades dels suggeriments estimats i el text dels quals s'adjunta al present acord.

Segon. Notificar aquest acord a les persones interessades i ordenar la seua publicació en el Butlletí Oficial de la Província de Castelló i sl tauler d'anuncis de l'Ajuntament, a l'efecte de la seua entrada en vigor, segons el previst en l'article 70.2 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases del Règim Local, amb la indicació que contra aquest acord, es pot interposar un recurs contenciós administratiu, davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, amb seu a Castelló, en el termini de dos mesos comptadors des de l'endemà de la publicació del present anunci, de conformitat amb els articles 10.1. b) i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa. Tot això, en relació amb l'article 107.3 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, que estableix que contra les disposicions administratives de caràcter general no escau cap recurs en via administrativa.

PUNT 12é.- DICTAMEN A LA PROPOSTA DE SOTMETRE A INFORMACIÓ PÚBLICA EL PROJECTE D'EXPROPIACIÓ FORÇOSA PER TAXACIÓ CONJUNTA DE TERRENYS AFECTATS PER L'OBERTURA DEL CARRER D'EUSKADI.- Se sotmet a consideració de la corporació dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient al expedient d'expropiació forçosa per taxació conjunt dels terrenys afectats per l'obertura del carrer d'Euskadi.

Exposició de fets

I. El Pla General d'Ordenació Urbana de Benicarló de 1986, vigent en l'actualitat, delimita el vial d'Euskadi.

II. Al juny de 2009, l'arquitecte municipal, el Sr. XXX, ha redactat el Projecte d'expropiació del conjunt de parcel·les afectades per l'obertura del c. d'Euskadi de Benicarló, per a la seua tramitació pel procediment de taxació conjunta, a l'efecte de l'adquisició dels terrenys necessaris que falten per a executar aquesta dotació pública.

Fonaments de dret

I.- L'art. 109 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat, Urbanística Valenciana, estableix que l'aprovació dels plans i programes implica la declaració d'utilitat pública de les obres i la necessitat d'ocupació dels béns, els drets i els interessos patrimonials legítims que siguen necessaris per a la seua execució, per a l'expropiació o imposició de servituds.

II.- El Reglament d'Ordenació i Gestió Territorial i Urbanística, aprovat per Decret 67/2006, de 19 de maig, del Consell, estableix en el seu article 432.1.a) que un dels supòsits en els quals procedeix l'expropiació forçosa és que les administracions públiques puguen executar dotacions públiques pertanyents a la xarxa primària o secundària. L'art. 433 d'aquest reglament, detalla els requisits de l'expropiació forçosa als quals s'ajusta la present actuació.

III.- L'article 434 del mateix Reglament estableix el procediment de taxació conjunta. El citat article 434 fa referència en tots i cadascuna de les fases del procediment que estableix a l'administració expropiant, per la qual cosa l'aprovació del projecte d'expropiació resulta ser de competència municipal en ser l'Ajuntament l'administració que expropia.

IV. Ha de considerar-se com normativa supletòria els articles 202 i següents del Reglament de Gestió Urbanística, aprovat per Reial Decret 3288/1978, de 25 d'agost, així com, la Llei d'Expropiació Forçosa, de 16 de desembre de 1954 i el Decret de 26 d'abril de 1957, pel qual s'aprova el Reglament d'Expropiació Forçosa.

V.- D'acord amb el previst en el Reial Decret 1093/1997, de 4 juliol, que aprova les normes complementàries al Reglament per a l'execució de la Llei Hipotecària, sobre inscripció en el Registre de la Propietat d'actes de naturalesa urbanística.

En conseqüència, la corporació, de conformitat amb l'informe proposta de la tècnica de gestió d'Urbanisme amb el vistiplau del TAG d'Urbanisme i el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient i per unanimitat dels assistents, acorda:

Primer.- Aprovar inicialment el Projecte d'expropiació forçosa per taxació conjunta per a l'adquisició de terrenys afectats per l'obertura del carrer d'Euskadi, de Benicarló, redactat per l'arquitecte municipal, el Sr. XXX, al juny de 2009, i que inclou la següent relació de béns i drets, l'expropiació dels quals es considera necessària per a l'execució del planejament vigent:

Finca 1

Situació: c. d'Euskadi, X-baix

Referència cadastral: 1280623BE8718S0001KQ

Coeficient de participació en la total finca: 16,58%

Referència registral: Tom 1043; llibre 271 de Benicarló, foli 133, finca 24.706-duplicat, inscripció 7ª

Càrregues: Hipoteca a favor de Caixa Rural Benicarló, S. Coop. de Crèdit Valenciana.

Propietari/ària: El ple domini d'aquesta finca és de D. XXX (NIF núm. XXX), amb caràcter privatiu.

Superfície a expropiar: Porció occidental de la finca matriu, que segons la descripció de la inscripció 7ª, ocupa una superfície aproximada de 110,60 m2, que es destinen a aparcaments o pàrquings exteriors, amb un total de set aparcaments les descripcions dels quals, circumstàncies i quotes, són les que consten en cadascuna de les inscripcions independents que formen la divisió horitzontal de l'edifici del c. d'Euskadi, núm. X.

Finca 2

Situació: c. d'Euskadi, X- 1r-1.

Referència cadastral: 1280623BE8718S0002LW

Coeficient de participació en la total finca: 13,23%

Referència registral: Tom 1030; llibre 267 de Benicarló, foli 139, finca 24.707, inscripció 6ª

Càrregues: Hipoteca a favor de Caixa d'Estalvis de València, Castelló i Alacant.

Propietari/ària: El ple domini d'aquesta finca és de XXX (NIF núm. XXX), amb caràcter privatiu.

Superfície a expropiar: Porció occidental de la finca matriu, que segons la descripció de la inscripció 7ª, ocupa una superfície aproximada de 110,60 m2, que es destinen a aparcaments o pàrquings exteriors, amb un total de set aparcaments les descripcions dels quals, circumstàncies i quotes, són les que consten en cadascuna de les inscripcions independents que formen la divisió horitzontal de l'edifici del c. d'Euskadi, núm. X.

Finca 3

Situació: c. d'Euskadi, X- 1r-2ª

Referència cadastral: 1280623BE8718S0003BE

Coeficient de participació en la total finca: 14,18%

Referència registral: Tom 1096; llibre 284 de Benicarló, foli 72, finca 24.708, inscripció 8ª

Càrregues: No en consten

Propietari/ària: El ple domini d'aquesta finca és del Sr. XXX, amb NIF 40.906.692-l, i Sra. XXX, amb NIF XXX, per a la seua societat de guanys.

Superfície a expropiar: Porció occidental de la finca matriu, que segons la descripció de la inscripció 7ª, ocupa una superfície aproximada de 110,60 m2, que es destinen a aparcaments o pàrquings exteriors, amb un total de set aparcaments les descripcions dels quals, circumstàncies i quotes, són les que consten en cadascuna de les inscripcions independents que formen la divisió horitzontal de l'edifici del c. d'Euskadi, núm. X.

Finca 4

Situació: c. d'Euskadi, X- 2n-1ª

Referència cadastral: 1280623BE8718S0004ZR

Coeficient de participació en la total finca: 14,30%

Referència registral: Tom 2001; llibre 565 de Benicarló, foli 94, finca 24.709.triplicat, inscripció 11ª

Càrregues: Hipoteca a favor de la Caixa d'Estalvis de València, Castelló i Alacant

Propietari/ària: El ple domini d'aquesta finca és de, quant a una meitat indivisa, D. XXX, amb NIF XXX, i quant a la restant meitat indivisa, Sra. XXX, amb NIF XXX.

Superfície a expropiar: Porció occidental de la finca matriu, que segons la descripció de la inscripció 7ª, ocupa una superfície aproximada de 110,60 m2, que es destinen a aparcaments o pàrquings exteriors, amb un total de set aparcaments les descripcions dels quals, circumstàncies i quotes, són les que consten en cadascuna de les inscripcions independents que formen la divisió horitzontal de l'edifici del c. d'Euskadi, núm. X.

Finca 5

Situació: c. d'Euskadi, X- 2n-3ª

Referència cadastral: 1280623BE8718S0005XT

Coeficient de participació en la total finca: 13,23%

Referència registral: Tom 1555; llibre 419 de Benicarló, foli 29, finca 24.710, inscripció 9ª

Càrregues: No en consten

Propietari/ària: El ple domini d'aquesta finca és de, quant a una meitat indivisa, el Sr. XXX, amb NIF XXX, i quant a la restant meitat indivisa, Sra. XXX, amb NIF XXX.

Superfície a expropiar: Porció occidental de la finca matriu, que segons la descripció de la inscripció 7ª, ocupa una superfície aproximada de 110,60 m2, que es destinen a aparcaments o pàrquings exteriors, amb un total de set aparcaments les descripcions dels quals, circumstàncies i quotes, són les que consten en cadascuna de les inscripcions independents que formen la divisió horitzontal de l'edifici del c. d'Euskadi, núm. X.

Finca 6

Situació: c. d'Euskadi, X- 3r-5.

Referència cadastral: 1280623BE8718S0006MY

Coeficient de participació en la total finca: 14,18%

Referència registral: Tom 1030; llibre 267 de Benicarló, foli 147, finca 24.711, inscripció 6ª

Càrregues: Hipoteca a favor de Caixa d'Estalvis de València, Castelló i Alacant

Propietari/ària: El ple domini d'aquesta finca és de, quant a una meitat indivisa, el Sr. XXX, amb NIF XXX, i quant a la restant meitat indivisa, la Sra. XXX, amb NIF XXX.

Superfície a expropiar: Porció occidental de la finca matriu, que segons la descripció de la inscripció 7ª, ocupa una superfície aproximada de 110,60 m2, que es destinen a aparcaments o pàrquings exteriors, amb un total de set aparcaments les descripcions dels quals, circumstàncies i quotes, són les que consten en cadascuna de les inscripcions independents que formen la divisió horitzontal de l'edifici del c. d'Euskadi, núm. X.

Finca 7

Situació: c. d'Euskadi, X- 4t-6.

Referència cadastral: 1280623BE8718S0007QU

Coeficient de participació en la total finca: 14,30%

Referència registral: Tom 1030; llibre 267 de Benicarló, foli 149, finca 24.712, inscripció 7ª

Càrregues: Hipoteca a favor del Banc Santander Central Hispà (inscripció 9ª)

Propietari/ària: El ple domini d'aquesta finca és de, quant a una meitat indivisa, la Sra. XXX, amb NIF XXX, i quant a la restant meitat indivisa, el Sr. XXX, amb NIF XXX.

Superfície a expropiar: Porció occidental de la finca matriu, que segons la descripció de la inscripció 7ª, ocupa una superfície aproximada de 110,60 m2, que es destinen a aparcaments o pàrquings exteriors, amb un total de set aparcaments les descripcions dels quals, circumstàncies i quotes, són les que consten en cadascuna de les inscripcions independents que formen la divisió horitzontal de l'edifici del c. d'Euskadi, núm. X.

Segon.- Publicar el present acord en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, en el Butlletí Oficial de la Província de Castelló, i en un dels diaris de major difusió en la província, perquè, durant el període de quinze dies comptadors des de l'endemà de l'última de les citades publicacions, qualsevol persona interessada puga aportar per escrit les dades oportunes per a rectificar els possibles errors en la relació dels béns i drets afectats per l'expropiació, o bé que, per part dels titulars de drets afectats, es presenten al·legacions oposant-se, per raons de forma o de fons, a la necessitat d'ocupació.

Si no es presenten al·legacions en el termini establit en aquest dispositiu segon, la relació de béns i drets afectats del projecte d'expropiació s'entendrà aprovada definitivament, sense necessitat d'un nou acord. L'aprovació definitiva es farà pública mitjançant anuncis en el Diari Oficial de la Generalitat i en el Butlletí Oficial de la Província de Castelló.

Tercer.- Notificar el present acord, juntament amb la respectiva fulla de valoració del preu just, a cadascun dels titulars de béns i drets afectats per l'expropiació, que disposaran d'un mes, comptador des de l'endemà de la notificació del present acord, per a acceptar la valoració municipal, o bé, rebutjar-la i formular la seva pròpia.

En el cas que es rebutge la valoració formulada per l'Administració, aquesta traslladarà l'expedient al Jurat Provincial d'Expropiació Forçosa perquè determine el preu just definitiu. El silenci de la persona interessada es considerarà com acceptació de la valoració fixada per l'Administració, entenent-se determinat definitivament el preu just.

Quart.- Sol·licitar al Registre de la Propietat l'emissió de la corresponent certificació per la qual s'acredite el domini i càrregues de les finques afectades pel present procediment d'expropiació forçosa pel procediment de taxació conjunta, d'acord amb el previst en l'art. 22 del Reial Decret 1093/1997, de 4 juliol, que aprova les normes complementàries al Reglament per a l'Execució de la Llei Hipotecària, sobre inscripció en el Registre de la Propietat d'actes de naturalesa urbanística.

Cinquè.- Contra el present acord, com acte administratiu de tràmit que no posa fi a la via administrativa, no escau interposar cap recurs.

PUNT 13é.- DICTAMEN ALA PROPOSTA DE MODIFICACIÓ DE LA MEMÒRIA DEL PROGRAMA D'ACTUACIÓ INTEGRADA PER AL DESENVOLUPAMENT DEL SECTOR 7 DE SÒL URBANITZABLE DEL PGOU DE BENICARLÓ, EN RELACIÓ AMB EL CALENDARI DE TERMINIS D'EXECUCIÓ.- Se sotmet a consideració de la corporació el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient a la proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme, el Sr. Antonio Cuenca Caballero, de data 12 de juny de 2009, sobre la modificació del calendari de terminis per al desenvolupament i execució d'aquesta actuació urbanística.

En primer lloc, intervé l'alcalde dient: «Hi ha dos esmenes: una per part del grup municipal del Partit Popular i una altra per part del grup municipal del Bloc. El Sr. Cuenca, en primer moment, farà l'esmena. Primer caldrà votar-la i incloure-la en el dictamen per part del grup popular.»

Seguidament, el Sr. Cuenca Caballero, portaveu del grup municipal popular, manifesta: «Gracias, Sr. Alcalde. Bien, atendiendo a las peticiones, para evitar suspicacias sobre el planing de trabajo que se presenta para el desarrollo del Sector 7, se propone la siguiente enmienda por parte del grupo popular, que dice lo siguiente:

“Se simultaneará la licitación de la selección del empresario constructor de las obras de urbanización con la licitación del empresario constructor de las obras de edificación del colegio, que debe llevar a cabo la Generalitat, sin perjuicio de que por parte del ayuntamiento se elabore y finalice con la suficiente anticipación los documentos necesarios para la citada licitación de obra de urbanización, siempre que ello sea factible y se ajuste a derecho”. Eso es todo, gracias.»

(Traducció)

Gràcies, Sr. Alcalde. Atenent les peticions per evitar suspicàcies sobre la planificació de treball que es presenta per al desenvolupament del Sector 7, es proposa la següent esmena per part del grup popular que diu el següent: “Es simultaniejarà la licitació de la selecció de l'empresari constructor de les obres d'urbanització amb la licitació de l'empresari constructor de les obres d'edificació del col·legi, que ha de portar a terme la generalitat, sense perjudici que, per part de l'Ajuntament, s'elabore i financie amb la suficient anticipació els documents necessaris per a l'esmentada licitació d'obra d'urbanització, sempre que això siga factible i s'ajuste a dret.” Això és tot, gràcies.

A continuació, la corporació, per unanimitat dels assistents, acorda addicionar al dictamen el contingut de l'esmena.

Seguidament, el Sr. Guzmán Grau, portaveu del grup municipal del Bloc, diu: «En nom del Bloc, atenent la necessitat de poder tirar endavant amb la construcció d'una nova escola i atenent la proposta de modificació i que les corresponents quotes de liquidació no acontenten els afectats per la situació econòmica general que estem travessant, per tot això, demanem aprovar que no siguen els propietaris els que hagen d'avançar els diners per al desenvolupament del Sector 7, per fases, sinó que siga bé la Conselleria o bé l'Ajuntament qui avance els diners per a finançar-ho i, més tard, quan urbanitzen, a cadascun dels propietaris ja se'ls demanarà la part que els corresponga, mitjançant un cànon d'urbanització. Moltes gràcies.»

Acte seguit, l'alcalde pregunta si volen fer ús de la paraula sobre l'esmena.

El Sr. Cuenca pren la paraula i diu: «Sí, gracias Sr. Alcalde. Yo, Sr. Guzmán, tengo que decirle que lo que usted propone como enmienda, por lo que yo tengo entendido, eso no se ajusta a Derecho y, por lo tanto, es más, es decir, el Ayuntamiento no puede dedicar recursos en la urbanización de un sector, porque está muy claro que son los dueños de los terrenos los que tienen que ser los que aporten esas cantidades. Entonces, eso no se ajusta a Derecho y, nosotros no vamos a votar a favor de esa enmienda. Gracias.»

(Traducció)

Sr. Guzmán, he de dir-li que el que vosté proposa com a esmena, pel que jo tinc entés, no s'ajusta i, per tant, l'Ajuntament no pot dedicar recursos a la urbanització d'un sector, perquè està molt clar que són els amos dels terrenys els que han d'aportar eixes quantitats. Aleshores, això no s'ajusta a dret i nosaltres no anem a votar a favor d'eixa esmena. Gràcies.

En un segon torn, el Sr. Guzmán diu: «Gràcies. Jo, com no sóc cap tècnic, esta és l'esmena que presento o presentem. Ens agradaria tindre un informe tècnic que ens avale que això és així perquè ara ens ho diu vosté i jo, com no sóc tècnic, tampoc no vaig a refiar-me del que em diu. Per tant, jo sí que voldria un informe tècnic que em diguera que això no és possible i si no és possible, es deixa estar i en pau. Gràcies.»

Seguidament, el Sr. Cuenca indica: «Yo, Sr. Guzmán, lamento decirle que cuando se presenta una enmienda, hay que asegurarse de todos los pros i los contras para poder hacerla, porque lo que no es lógico es que presentemos una emienda que vaya contra derecho y, entonces, hagamos el ridículo. Entonces, usted dice que no es técnico, efectivamente, pero yo creo que antes de haber hecho la enmienda, tenía que haberse asegurado jurídicamente, que para eso está el Secretario a su disposición, los servicios técnicos-jurídicos de urbanismo también, para poder hacer esa enmienda. Por lo tanto, como yo, en este caso, tengo total confianza en este tema, me puedo equivocar, pero que está perfectamente regulado en la LUV, en la LUV de que los promotores, no los promotores, sino que los dueños de los terrenos son los que tienen, lógicamente, que cargar con las cuotas de urbanización y no el Ayuntamiento. Porque el Ayuntamiento, en este caso, estaría invirtiendo dinero público en algo que es privado, porque lo que se va a obtener, evidentemente, son parcelas que son privadas. Entonces, la Ley, en este caso, es muy clara. Pero, le repito, en este caso tenía que ser usted el que se tenía que haber asesorado. Por lo tanto, mantenemos nuestra posición y, entonces, no le daremos apoyo a esta propuesta. Gracias.»

(Traducció)

Sr. Guzmán, lamento dir-li que, quan es presenta una esmena, cal assegurar-se de tots els pro i els contra per poder fer-la, perquè no és lògic que presentem una esmena que vaja contra dret i fem el ridícul. Vosté diu que no és tècnic, efectivament, però jo crec que abans d'haver fet l'esmena, hauria d'haver-se assegurat jurídicament, (que per a això està el secretari a la seua disposició, els Serveis Tècnics Jurídics d'Urbanisme també) per poder fer eixa esmena. Per tant, com que jo, en este cas, tinc total confiança en este tema, em puc equivocar, però està perfectament regulat en la LUV que els amos dels terrenys són els que han, lògicament, de carregar amb les quotes d'urbanització i no l'Ajuntament. Perquè l'Ajuntament en este cas estaria invertint diners públics en una cosa que és privada, perquè el que s'hi obtindrà, evidentment, són parcel·les privades. La llei en este cas és molt clara. Però, li repeteixo en este cas hauria d'haver sigut vosté qui s'hauria d'haver assessorat. Per tant, mantenim la nostra posició i no li donarem suport a esta proposta. Gràcies.

En aquest tema, el Sr. Escuder Arín, portaveu del grup municipal socialista, manifesta: «Nosaltres el que pensem és que sobre este tema és que si no s'ajusta a dret i, per una banda, s'ha pactat amb els veïns que, d'alguna manera, la nostra posició ve marcada perquè s'ha pactat en els veïns. Lògicament, entenem que hem de tirar endavant la proposta, el punt, l'expedient, tal com es planteja, perquè, per una banda, els companys que n'entenen diuen que no s'ajusta a dret i, per una altra banda, hi ha un pacte amb els veïns. Per tant, volem creure que eixe pacte és de conformitat amb els veïns.»

Finalment, l'alcalde conclou la seua intervenció dient: «Simplement per acabar, abans de votar l'esmena, efectivament, hem tingut moltes reunions amb els veïns. Una de les probabilitats, Sr. Guzmán, o possibilitats que es va plantejar en aquell moment va ser açò de l'esmena, fins i tot, el que vosté planteja en l'esmena. Els mateixos tècnics de la casa ens van dir que això no es podia fer, que era il·legal. Però va ser, fins i tot, un dels temes que es va plantejar al principi de les primeres reunions que vam mantindre. L'esmena que sí que hem introduït nosaltres, ha sigut l'últim acord a què es va arribar ahir amb el grup de veïns que faltaven. És per això que s'ha afegit, però, es va intentar açò, però ja ens van dir a nosaltres en aquell moment que no era legal. Per això, nosaltres anem a votar l'esmena.»

En conseqüència, la corporació, per divuit vots en contra i dos a favor —representants del grup municipal del Bloc—, acorda desestimar l'esmena.

I. Vist que per acord del Ple de la corporació, de data 27 de novembre de 2008, es va aprovar el Pla Parcial i el Programa d'Actuació Integrada del Sector 7 de sòl urbanitzable del PGOU de Benicarló, que està intergrat per la la memòria, el projecte d'urbanització i el projecte de reparcel·lació, per a la seua gestió directa per l'Ajuntament de Benicarló.

L'esmentat programa té com objecte establir l'ordenació detallada de l'àmbit, procedir a la distribució de les parcel·les lucratives resultants de l'actuació i transmetre a l'administració, lliure de càrregues i en ple domini, els sòls destinats a equipaments públics, viari i zones verdes urbanitzats, així com les parcel·les sobre les quals materialitzar l'aprofitament que correspon a l'administració, integrant del patrimoni públic de sòl. Entre els sòls o parcel·les a transmetre a l'administració amb destinació a equipaments es troba el sòl destinat a la implantació del centre escolar Angel Esteban de Benicarló. Aquest ha de ser executat per part de l'administració de la Generalitat i està previst el seu inici en el mes de novembre de 2009.

II. Per altra banda, davant la petició d'algun dels propietaris del sector, i atenent l'actual situació econòmica, l'administració municipal ha considerat oportuna procedir a modificar el calendari de terminis establit en el programa aprovat, de manera que la previsió d'execució de les obres d'urbanització establida en 12 mesos puga ser prorrogada en el temps fins al termini màxim establit en l'article 332 ROGTU, sense minvament de l'interès públic general, que ha de prevaldre sobre els anteriors requeriments i proporcionar amb anterioritat el sòl destinat a escoles públiques en les degudes condicions d'ús, sense perjudici que puguen simultaniejar-se les obres d'edificació i urbanització.

III. Vist el nou calendari de terminis per a l'execució de l'obra urbanitzadora, redactat per l'arquitecte municipal, el Sr. XXX, al juny de 2009, el punt del qual de partida s'estableix en funció de la necessitat d'iniciar les obres d'urbanització d'acord amb la prescripció de l'article 332.1.i. ROGTU en relació amb l'aprovació del projecte de reparcel·lació i es dilata en el temps fins al termini màxim establit en el mateix article.

Vist tot això, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient i la addicció de l'esmena presentada pel grup municipal popular, amb el vot favorable de divuit dels membres presents i dos abstencions —representants del grup municipal del Bloc—, acorda:

Primer. Modificar la memòria del Programa d'Actuació Integrada del Sector 7 de sòl urbanitzable del PGOU de Benicarló, redactada pels serveis tècnics municipals al juny de 2008 i aprovada per acord del Ple de data 27 de novembre de 2008, quant al calendari de terminis per al desenvolupament i execució d'aquest instrument de gestió, de manera que quede redactat l'apartat 9é d'aquesta memòria en els següents termes:

«9.- TERMINIS DE DESENVOLUPAMENT I EXECUCIÓ DEL PAI.

S'estableixen els següents terminis per al desenvolupament i execució del PAI:

DATA PREVISTA D'APROVACIÓ DEL PROJECTE DE REPARCEL·LACIÓ	JUNY 2009
INICI PROCEDIMENT SELECCIÓ EMPRESARI-CONSTRUCTOR	1 MES DES DE L'APROVACIÓ DEFINITIVA PROJECTE DE REPARCEL·LACIÓ (JULIOL 2009)
TERMINI MÀXIM INICI OBRES	3 MESOS DES DE L'APROVACIÓ DEFINITIVA PROJECTE DE REPARCEL·LACIÓ (OCTUBRE 2009)
TERMINI MÀXIM EXECUCIÓ URBANITZACIÓ	36 MESOS DES DE L'INICI DE LES OBRES D'URBANITZACIÓ (OCTUBRE 2012) sense perjudici que l'Ajuntament puga acordar les pròrrogues que procedisca en funció de l'objectiu per simultaniejar les obres amb les d'edificació del centre escolar.
Calendari permenoritzat de fases d'obra:	Fase 1.- A desenvolupar en el primer any del termini previst d'execució, sense perjudici que l'Ajuntament puga acordar simultaniejar les obres d'urbanització amb les d'edificació de l'equipament, en el cas de retard justificat. Abraçaran (vegeu plànol) les obres d'urbanització del perímetre de l'equipament escolar, fins a la connexió amb el carrer de Toledo. Igualment, inclouran les obres d'implantació de la de transformadors que resulten necessaris per al funcionament d'aquesta primera fase. Esta primera fase inclou els actes preparatoris i les obres d'adequació de l'àmbit. L'inici s'acreditarà mitjançant la subscripció de la corresponent acta de replanteig. Per a expedir-la, l'Ajuntament haurà d'haver acreditat el pagament als creditors nets del compte de liquidació o bé haver consignat la quantitat corresponent en la Tresoreria Municipal. (art. 332.1.e. ROGTU) Fase 2.- A desenvolupar en el segon any del termini previst d'execució. Les obres seran les corresponents a la prolongació del c. d'Astúries i la connexió del c. de Toledo amb l'av. del Maestrat. Inclou, igualment, la zona verda que recau a aquesta avinguda. Fase 3.- Urbanització de l'avinguda del Maestrat i via de servici en l'avinguda de Magallanes. Inclou les dos zones verdes que recauen a esta última avinguda.
CONTRACTACIÓ DE LES OBRES	L'Ajuntament de Benicarló, com a urbanitzador per gestió directa del sector 7, podrà procedir a la licitació de l'obra d'urbanització en el seu conjunt, contractant la seua execució per fases. En aquest cas, haurà d'establir el corresponent procediment de revisió de preus, d'acord amb els art. 77 a 82 LCSP. Alternativament, subhastarà cadascuna de les fases independentment, per a la qual cosa haurà de procedir a realitzar la separata del projecte d'urbanització corresponent a cada fase.

Per a poder obtenir llicència d'edificació, en les parcel·les amb aprofitament lucratiu, simultània a les obres d'urbanització, el grau d'urbanització ha de ser:

—Implantació de tots els serveis que hagen de situar-se baix rasant.

No es podran concedir llicències d'ocupació, en les parcel·les amb aprofitament lucratiu, fins a la total finalització de les obres d'urbanització i recepció d'aquestes per part de l'administració.

L'obertura del centre escolar exigeix l'execució completa dels seus serveis imprescindibles i necessaris per al seu correcte funcionament.»

Segon.- Se simultaniejarà la licitació de la selecció de l'empresari constructor de les obres d'urbanització amb la licitació de l'empresari constructor de les obres d'edificació del col·legi, que ha de portar a terme la Generalitat, sense perjudici que per part de l'Ajuntament s'elabore i finalitze amb la suficient anticipació els documents necessaris per a la citada licitació d'obra d'urbanització, sempre que això siga factible i s'ajuste a dret

Tercer.- Notificar el present acord a les persones interessades, indicant-los que contra el present acte que posa fi a la via administrativa, poden interposar, amb caràcter potestatiu, un recurs de reposició en el termini d'un mes, comptador des de l'endemà de la recepció de la notificació del present acte, davant el mateix òrgan que l'ha dictat, de conformitat amb el previst en els articles 116 i 117 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.

Així mateix, indicar-los que poden interposar un recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu amb seu a Castelló, en el termini de dos mesos, comptadors des de l'endemà de la recepció de la notificació del present acte, de conformitat amb l'amatent en l'article 8 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa. Tot això sense perjudici que puguen exercitar qualsevol altre recurs o acció que estimen procedent.

PUNT 14é.- DICTAMEN A LA PROPOSTA D'APROVACIÓ DEFINITIVA DEL PROJECTE D'EXPROPIACIÓ FORÇOSA PEL PROCEDIMENT DE TAXACIÓ CONJUNTA DE TERRENYS DOTACIONALS AFECTATS PER L'OBERTURA DEL CARRER DE SANT ELM.- Coneix el Ple de la corporació el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient l'informe proposta emès pel TAG d'Urbanisme sobre la resolució de les al·legacions presentades i l'aprovació definitiva de l'expedient d'expropiació forçosa pel procediment de taxació conjunta per a l'obertura del c. de Sant Elm.

Relació de fets

I.- El Ple de l'Ajuntament de Benicarló, en la sessió que va tindre lloc el 15 de setembre de 2006, va acordar iniciar procediment ordinari d'expropiació forçosa per a l'adquisició dels terrenys afectats per l'obertura d'un tram del c. de Sant Elm de Benicarló i exposar al públic la relació dels béns i drets afectats per aquesta actuació.

El corresponent anunci d'exposició pública es va publicar en el periòdic Mediterraneo de 24 d'octubre de 2006, al tauler d'anuncis de l'Ajuntament de Benicarló, de l'11 al 28 d'octubre de 2006, i en el Butlletí Oficial de la Província de Castelló núm. 131, de 2 de novembre de 2006.

II.- El Ple de l'Ajuntament de Benicarló, en la sessió que va tindre lloc el 30 de novembre de 2006, va aprovar definitivament la relació de béns i drets afectats per l'expropiació, que posteriorment va ser modificada mitjançant un nou acord de Ple de 27 de novembre de 2008, quant a la descripció de la finca de referència cadastral 1973426, i la supressió de la finca de referència cadastral 1973423.

III.- Mitjançant el Decret del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme, de 26 de gener de 2009, es va resoldre obrir les corresponents peces separades per a la determinació del preu just dels béns i drets afectats per aquest procediment d'expropiació forçosa i es fixa com a data d'inici del procediment per a la determinació del preu just el 30 de març de 2007.

IV.- Com a conseqüència de la creació per a l'exercici 2009 del Fons Estatal d'Inversió Local, l'Ajuntament de Benicarló va modificar la previsió d'inversions en obres pertanyents al Pla Provincial de Cooperació establit per la Diputació de Castelló per a l'any 2009, substituint l'obra de reurbanització del carrer de Francisco Pizarro, per la d'obertura i urbanització del carrer de Sant Elm i va ser necessària la immediata obtenció dels terrenys afectats per aquesta última i l'ocupació efectiva de les finques, per a respectar els terminis màxims establits per la Diputació Provincial per a l'execució de l'obra.

V.- Per tot l'anterior, i donada la conveniència per als interessos públics municipals, mitjançant un acord del Ple de la corporació, de data 26 de febrer de 2009, es desisteix del procediment ordinari i s'inicia un altre procediment d'expropiació per taxació conjunta, amb l'aprovació inicial del projecte redactat per l'arquitecte municipal, el qual conté els corresponents fulls de preu just dels béns i drets afectats i es concedeix als interessats un termini de 15 dies hàbils, des de la publicació del corresponent anunci en el DOCV, per a la rectificació de possibles errors en la descripció dels béns i drets afectat o per a l'oposició a la necessitat de l'ocupació.

Es va publicar l'anunci corresponent en el periòdic Mediterraneo, de 17 d'abril de 2009, en el BOP de Castelló núm. 52, de 28 d'abril de 2009, i en el DOCV núm. 6001, de 27 d'abril de 2009.

Així mateix, es va notificar individualment aquest acord a les persones titulars de béns i drets afectats, concedint-los un termini d'un mes per a acceptar la valoració municipal, o bé rebutjar-la i formular un full de preu just particular.

VI.- Transcorreguts els terminis concedits, tant per a la sol·licitud de rectificació de possibles errors en la descripció dels béns i drets afectat o per a l'oposició a la necessitat de l'ocupació, com per a la formulació de preu justos particulars, consta que s'han presentat els següents escrits:

a) En data 24/04/2009 (registre d'entrada núm. 6.551), XXX, XXX i XXX, amb NIF XXX, XXX i XXX, respectivament, manifesten, en primer lloc, que accepten la valoració municipal realitzada, quant a la finca núm. 2 del projecte d'expropiació.

En segon lloc, indiquen que la finca núm. X, inscrita en el Registre de la Propietat al tom 814, llibre 209 de Benicarló, finca núm. XXX, va ser adquirida mitjançant contracte privat de compravenda en data 5 de juny de 1981 per XXX i XXX. Que aquest contracte no va ser elevat a escriptura pública i que, en pretendre fer-lo, es va descobrir que les persones titulars registrals havien travat una sèrie d'embargaments sobre la finca, per la qual cosa es van iniciar expedients judicials de terceria de domini i van recaure sentències judicials que reconeixien la propietat de XXX i XXX, alçant-se els embargaments. Actualment, encara es troba pendent l'elevació a públic del contracte privat de compravenda.

Per altra banda, manifesten que XXX va morir el 6 de desembre de 2008, havent atorgat únic testament on s'hi instituïa com a hereus els seus fills XXX i XXX.

b) En data 08/05/2009 (registre d'entrada núm. 7.421), XXX, XXX i XXX, amb NIF, núm. XXX, XXX i XXX, respectivament, aporten un full d'apreuament particular, en el qual fixen el preu just de la finca de la seua propietat, que s'identifica com la núm. X del projecte d'expropiació, en un valor de 190.135'71 euros, segons l'informe pericial que acompanyen, redactat per l'arquitecte col·legiat Carlos Garrido Siero, el febrer de 2009.

c) En data 15/05/2009 (registre d'entrada núm. 7.955), XXX i XXX, amb NIF núm. XXX i XXX, respectivament, manifesten, en primer lloc, que el desistiment del procediment d'expropiació acordat és nul de ple dret, per ser contrari a l'article 33.3 de la Constitució Espanyola, i que l'actuació de l'Administració és contrària al principi de confiança legítima. Així mateix, consideren que persisteixen les causes d'interès públic que van motivar l'inici de l'expedient d'expropiació forçosa, per la qual cosa els al·legants tenen dret que es continue amb la tramitació de l'expedient iniciat.

En segon lloc, manifesten que la data d'inici del procediment per a la determinació del preu just, en no haver-se modificat, ha de continuar sent el 30 de març de 2007, data a la qual han de referir-se les valoracions.

Finalment, presenten un full d'apreuament particular, en el qual es fixa el preu just de la finca de la seua propietat, identificada amb el núm. 7 del projecte d'expropiació, en un valor de 172.449,47 euros, segons l'informe pericial emès per l'arquitecte col·legiat XXX, en data 14 de maig de 2009.

d) En data 15/05/2009 (registre d'entrada núm. 7.973), XXX, amb NIF núm. XXX, manifesta que rebutja la valoració de la finca identificada amb el núm. X del projecte d'expropiació, ja que l'Administració ha oblidat valorar les mitgeres.

VII.- En data 10 de juny de 2009, l'arquitecte municipal, XXX, emet un informe en relació amb els fulls d'apreuament particulars presentats per alguna de les persones interessades, en el qual es conclou el següent:

«A la vista de les al·legacions presentades i havent-se procedit al seu estudi, s'estableixen les següents conclusions:

(...)

XXX, XXX I XXX (7421)

L'al·legació qüestiona el valor expropiatori establit en el full d'apreuament municipal i s'adjunta una nova valoració pròpia.

S'aporta l'informe pericial subscrit per l'arquitecte XXX, en el qual s'aporta un càlcul de valor del sòl, de l'edificació existent i del concepte de depreciació de la resta. L'import total reclamat és de 190.135,71€.

L'informe pericial no està visat.

En relació amb la valoració del sòl, el full d'apreuament estableix l'aplicació de la fórmula de càlcul del valor residual que fixa el RD 1020/1993. El text refós de la Llei de Sòl, RDL 2/2008, de 20 de juny, en el seu DT 3ª determina clarament que el mètode valoratiu serà el de l'Ordre ECO/805/2003, de 27 de març. En aquesta ordre s'estableix la fórmula de càlcul per a l'aplicació del mètode residual estàtic, article 42, la qual ha estat aplicada en el projecte municipal.

Per altra banda, la peritació aportada no aplica la fórmula del Ministeri d'Hisenda per a estimar el valor residual del sòl, sinó que, igualant en aquesta el valor de la construcció a zero, estima quin hauria de ser el valor en venda del sòl mitjançant l'aplicació de valors cadastrals i coeficients de transformació a mercat, factor de localització i actualitzacions de caràcter subjectiu. El valor residual que ordena la llei aplicar consisteix a detraure del valor en venda del producte immobiliari la totalitat dels costos de producció, inclòs el benefici, considerant la fracció restant com el valor residual del sòl. Amb això s'obté el valor de repercussió de sòl, que s'aplicarà a l'edificabilitat mitjana, segons l'ús majoritari, en l'àmbit espacial homogeni. L'al·legant no ha realitzat el càlcul per aplicació correcta de la fórmula de càlcul, ja que no ha seguit aquest procediment.

En relació, per altra banda, a l'àmbit a aplicar l'al·legant ha reduït aquest a l'illa on es troba el bé a expropiar. No obstant això, des de l'Ajuntament es considera com a àmbit homogeni el de l'àmbit d'ordenació, eixample, clau 2, del PGOU, d'acord amb el criteri àmpliament aplicat per l'Ajuntament amb anterioritat i acceptat pel Jurat Provincial d'Expropiació en anteriors expedients.

En relació amb l'edificació, el valor a aplicar és el del cost de reposició corregit en atenció a l'antiguitat i estat de conservació. No obstant això, l'al·legant empra un mètode similar al del càlcul del valor del sòl, igualant-lo a zero i obtenint un valor en venda a partir de mòduls cadastrals als quals, com considera desfasats, els aplica un coeficient d'actualització estimat subjectivament per l'al·legant i un factor de localització subjectiu. Finalment, realitza una transformació del valor cadastral a mercat mitjançant la multiplicació per dos del valor obtingut.

L'Ajuntament, per a l'establiment del valor de reposició, ha aplicat mòduls oficials de PEM, concretament 598,83€/m2 (CTAC), als quals els aplica un increment del 21% en concepte de despeses (15%) i benefici (6%), amb el que el mòdul aplicat és de 724,58€/m2 i així resulta un criteri absolutament objectiu.

Per altra banda, per a l'estimació dels coeficients d'aplicació per antiguitat, l'al·legant considera que l'edificació, de l'any 1925, ha hagut de ser mantinguda durant tot aquest període, per la qual cosa redueix l'edat a 53 anys mitjançant l'aplicació d'una fórmula de caràcter subjectiu. Evidentment, la construcció que es valora ha estat mantinguda en el seu estat, raó per la qual s'estima que es troba en un estat “normal”. En altre cas, s'hauria depreciat per estat regular o dolent. La modificació de la data d'aplicació de l'antiguitat respecte de la de construcció ha de referir-se a rehabilitacions integrals de la construcció, cosa que no es justifica.

En relació amb el valor per demèrit, no s'estableix en la legislació aplicable sobre valoracions cap concepte referent a això. La parcel·la a expropiar té la qualificació de vial segons el PGOU vigent. La parcel·la restant, una vegada detragut el vial, obté un aprofitament urbanístic com a conseqüència, precisament, d'aqueix Pla General i té com càrrega la cessió i urbanització del vial. No existeix una depreciació, ja que l'aprofitament atorgat no esdevé de la pròpia parcel·la, com ja hem indicat, sinó del propi Pla que s'executa.

No obstant això, si l'interessat considera que la part de solar resultant esdevé antieconòmica com a conseqüència de l'expropiació, podrà sol·licitar, d'acord amb l'article 23 de la Llei d'Expropiació Forçosa, de 16 de desembre de 1954, l'expropiació de la totalitat de la finca.

S'INFORMA DESFAVORABLEMENT, ja que el valor d'expropiació sol·licitat no es correspon amb el valor de sòl obtingut pel mètode del valor residual estàtic, perquè aquest no està correctament aplicat. El valor d'edificació no respon a un valor objectiu de reposició depreciat per la seua antiguitat i estat. Per altra banda, el concepte de depreciació no forma part de l'els conceptes legals valorables. Per al cas de restes de parcel·la considerats antieconòmics, situació recollida en l'article 23 de la Llei d'Expropiació Forçosa, l'al·legant podria haver sol·licitat l'expropiació completa del bé.

XXX i XXX (7955)

S'al·lega, en primer lloc, sobre el desistiment del procediment que ha portat a terme l'Ajuntament a fi de realitzar un projecte d'expropiació per taxació conjunta, considerant-lo nul.

És aquesta una qüestió que ha de ser resolta mitjançant un informe jurídic. No obstant això, per a l'estimació del valor del bé a expropiar, s'ha procedit a aplicar el mètode valoratiu legal que no implique minvament dels interessos de les persones afectades, incloent-se el valor de l'edificació en aquest, valorada independentment en considerar aquest mètode més favorable als interessos de les persones afectats que el de comparança o el residual sense consideració de l'edificació, mètode legal segons TRLS 2/2008, en tractar-se d'edificacions antigues el valor de les quals, en haver de ser demolides per a l'execució del pla i obtenir l'aprofitament atorgat per aquest, constitueixen una càrrega,

En segon lloc, s'aporta un full d'apreuament contradictori amb la municipal, en la qual s'estableix un valor total d'expropiació de 172.449,47 €. Per a l'obtenció del valor esmentat s'estableix un valor de sòl realitzat per la societat de taxació TINSA, un valor de l'edificació i un valor per demèrit.

Per al càlcul del valor del sòl s'ha aplicat el mètode dinàmic per a l'estimació del valor residual, en contra del que estableix la legislació vigent, que fa referència al mètode estàtic. Però més enllà de l'aplicació d'un o un altre mètode que, en definitiva, haurien de donar resultats més o menys similars, l'informe de valoració estableix com elements comparatius immobles que en res tenen a veure amb l'afectat. De fet, les mostres aplicades oscil·len sobre una mitjana de 2.850€/m2 útil, quan el quadre del sistema d'indicadors, estadístiques de la Generalitat Valenciana, del preu real d'habitatge lliure, no del preu d'oferta que ha utilitzat l'al·legant és de 1.900 €/m2.

D'altra banda, l'al·legant estima el valor sobre una parcel·la amb aprofitament urbanístic. No obstant això, ens trobem davant el cas d'una parcel·la que s'expropia per a destinar-la a vial, quedant la resta de parcel·la, que no s'expropia, com edificable, formant, per cert, part de la mateixa àrea de repartiment que la parcel·la vial, l'aprofitament de la qual ha de reservar-se a favor de l'administració. Per tant, ens trobem en el cas establit en l'article 24 del Text Legal 2/2008, per a parcel·les que no tenen assignada edificabilitat o ús privat per l'ordenació urbanística, a les quals ha d'atribuir-se'ls l'edificabilitat mitja i l'ús majoritari de l'àmbit homogeni en el qual es troben, eixample clau 2, en aquest cas.

Per al càlcul del valor d'edificació, l'al·legant manifesta que s'aplica el valor estimat per la valoració de TINSA i ho aplica al conjunt de l'edificació afectada. Es manifesta que la valoració es troba en el document 4 de TINSA. No s'ha trobat en l'al·legació aquest document, ni l'aplicació de càlcul d'aquesta valoració. En l'al·legació només apareix una valoració de l'arquitecte xxx, sense visat col·legial, en la qual s'estableix que com en la valoració de TINSA es fixa el valor de reposició net en 448,35€/m2 per a la part afectada pel vial, la part i l'edificació no afectada, sense diferenciació d'usos, es fixa en 22.251,61€.

La valoració municipal també s'aplica sobre la totalitat de l'edificació, aplicant-li un valor unitari de reposició de 724,58€/m2 per a l'ús habitatge i 334,22€/m2 per a l'ús magatzem o porxo (cost d'execució material del CTAC, més despeses i benefici, 21%). A aquest valor, se li aplica el coeficient d'antiguitat i estat que determina la legislació sobre valoracions, sense que res diga referent a això en el cas de la valoració, l'interessat.

Finalment, l'al·legant manifesta la intenció que es valore un concepte relatiu al demèrit de la resta de parcel·la. No s'estableix en la legislació aplicable sobre valoracions cap concepte referent a això. La parcel·la a expropiar té la qualificació de vial segons el PGOU vigent. La parcel·la restant, una vegada detragut el vial, obté un aprofitament urbanístic com a conseqüència, precisament, d'aqueix Pla General i té com carrega la cessió i urbanització del vial. No existeix una depreciació, ja que l'aprofitament atorgat no esdevé de la pròpia parcel·la, com ja hem indicat, sinó del propi Pla que s'executa.

No obstant això, si l'interessat considera que la part de solar resultant esdevé antieconòmica com a conseqüència de l'expropiació, podrà sol·licitar, d'acord amb l'article 23 de la Llei d'Expropiació Forçosa, de 16 de desembre de 1954, l'expropiació de la totalitat de la finca.

S'INFORMA DESFAVORABLEMENT, ja que per a l'aplicació del mètode residual han d'aplicar-se valors en venda de productes finalitzats similars a l'expropiat i basats en dades objectives. Els valors aplicats responen al valor d'oferta, sense que es puga considerar que aquest siga el real valor en venda. De fet, aquest valor no té cap semblança amb el valor establit estadísticament per la Generalitat Valenciana i el Ministeri de l'Habitatge en el Sistema d'Indicadors de la primera institució. En relació amb el valor de l'edificació, no es justifica l'obtenció del mòdul, ni l'aplicació dels coeficients de depreciació. La valoració municipal ha establit un valor unitari de reposició, abans d'aplicació de la depreciació, que es considera correcte i objectiu per basar-se en mòduls oficials. Finalment, el concepte de depreciació no forma part dels conceptes legals valorables. Per al cas de restes de parcel·la considerats antieconòmics, situació recollida en l'article 23 de la Llei d'Expropiació Forçosa, l'al·legant podria haver sol·licitat l'expropiació completa del bé.

XXX (7973)

Es manifesta disconformitat perquè la valoració de la parcel·la afectada es porta a terme sobre una superfície de 19,86m2, sense haver tingut en compte les mitgeres.

Comprovat el mesurament, incloent la meitat de les mitgeres, la línia exterior de la parcel·la afectada té una longitud de 4,89m, enfront dels 4,75m estimats. És a dir, la parcel·la té una amplària de 14 cm més que la que fixa el projecte. Per tant, la superfície a expropiar ha de ser de 0,58 m2 més sobre els 19,86. En total, la superfície a expropiar és de 20,44m2, per tant, resultant un valor de 21.212,84€, més el 5% de premi ne afecció, 1.060,64m2 que fa un total de 22.273,48 €

S'INFORMA FAVORABLEMENT, per tant, cal modificar el projecte d'expropiació per fixar una línia de façana de 4,89 m en la parcel·la núm. 3 i un valor d'expropiació de 22.273,48 €.”

A la vista de tot l'exposat es proposa a la corporació l'APROVACIÓ DEL PROJECTE MODIFICAT NÚM. 1 D'EXPROPIACIÓ PER TAXACIÓ CONJUNTA PER A L'OBERTURA DEL CARRER DE SANT ELM, en els quals s'incorporen els canvis derivats dels canvi de titularitat de la parcel·la núm. 2 i la valoració de la parcel·la núm. 3, d'acord amb les al·legacions presentades. Es proposa la desestimació de la resta d'al·legacions.

En el projecte s'han incorporat les fotografies de les edificacions a expropiar en el seu correcte ordre, ja que per error aquestes hi figuraven desordenades.»

Fonaments de dret

Primer. En primer lloc, ha d'entrar a valorar-se l'al·legació presentada per XXX, NIF XXX, amb domicili a l'efecte de notificacions a l'av. de Francesc Tàrrega núm. XX-4t-porta 8 (12540) Vila-real, per la qual es manifesta disconformitat perquè la valoració de la parcel·la afectada es porta a terme sobre una superfície de 19'86 m2, sense haver tingut en compte les mitgeres.

De conformitat amb l'informe de l'arquitecte municipal, el Sr. XXX, de data 10/06/09, comprovat el mesurament, incloent la meitat de les mitgeres, la línia exterior de la parcel·la afectada té una longitud de 4'89 m, enfront dels 4'75 m estimats. És a dir, la parcel·la té una amplària de 14 cm més que la que fixa el projecte. Per tant, la superfície a expropiar ha de ser de 0'58 m2 més sobre els 19'86. En total, la superfície a expropiar és de 20'44 m2, resultant un valor de 21.212'84 €, més el 5% de premi d'afecció, 1.060'64 m2 que fan un total de 22.273'48 €.

Per la qual cosa s'informa favorablement i cal modificar el Projecte d'Expropiació per a fixar una línia de façana de 4'89 m en la parcel·la núm. 3 i un valor d'expropiació de 22.273'48 €.

Segon. En segon lloc, ha d'entrar a valorar-se l'al·legació presentada per XXX, NIF XXX, amb domicili a l'efecte de notificacions a l'av. de Méndez Núñez núm. XX de Benicarló; XXX, NIF XXX, amb domicili a l'efecte de notificacions a l'av. de Méndez Núñez núm. XX de Benicarló i XXX, NIF XXX, amb domicili a l'efecte de notificacions al carrer de Juan Ricart núm. XX (12500) de Vinaròs.

De conformitat amb l'informe de l'arquitecte municipal, el Sr. XXX, de data 10/06/09, l'al·legació qüestiona el valor expropiatori establit en el full d'apreuament municipal i s'adjunta una nova valoració pròpia.

S'aporta un informe pericial subscrit per l'arquitecte XXX, en el qual s'aporta un càlcul de valor del sòl, de l'edificació existent i del concepte de depreciació de la resta. L'import total reclamat és de 190.135'71 €.

L'informe pericial no està visat.

En relació amb la valoració del sòl, el full d'apreuament estableix l'aplicació de la fórmula de càlcul del valor residual que fixa el RD 1020/1993. El text refós de la Llei de Sòl, RDL 2/2008, de 20 de juny, en el seu DT 3ª determina clarament que el mètode valoratiu serà el de l'Ordre ECO/805/2003, de 27 de març. En aquesta ordre s'estableix la fórmula de càlcul per a l'aplicació del mètode residual estàtic, article 42, la qual ha estat aplicada en el projecte municipal.

Per altra banda, la peritació aportada no aplica la fórmula del Ministeri d'Hisenda per a estimar el valor residual del sòl, sinó que, igualant-hi el valor de la construcció a zero, estima quin hauria de ser el valor en venda del sòl mitjançant l'aplicació de valors cadastrals i coeficients de transformació a mercat, factor de localització i actualitzacions de caràcter subjectiu. El valor residual que ordena la llei a aplicar consisteix a detraure del valor en venda del producte immobiliari la totalitat dels costos de producció, inclòs el benefici, considerant la fracció restant com el valor residual del sòl. Amb això s'obté el valor de repercussió de sòl, que s'aplicarà a l'edificabilitat mitjana, segons l'ús majoritari, en l'àmbit espacial homogeni. L'al·legant no ha realitzat el càlcul per aplicació correcta de la fórmula de càlcul, ja que no ha seguit aquest procediment.

En relació, per altra banda, a l'àmbit a aplicar l'al·legant ha reduït aquest a l'illa on es troba el bé a expropiar. No obstant això, des de l'Ajuntament es considera com àmbit homogeni el de l'àmbit d'ordenació, eixample, clau 2, del PGOU, d'acord amb el criteri àmpliament aplicat per l'Ajuntament amb anterioritat i acceptat pel jurat Provincial d'Expropiació en anteriors expedients.

En relació amb l'edificació, el valor a aplicar és el del cost de reposició corregit en atenció a l'antiguitat i estat de conservació. No obstant això, l'al·legant empra un mètode similar al del càlcul del valor del sòl, igualant-lo a zero i obtenint un valor en venda a partir de mòduls cadastrals als quals, com considera desfasats, els aplica un coeficient d'actualització estimat subjectivament per l'al·legant i un factor de localització subjectiu. Finalment, realitza una transformació del valor cadastral a mercat mitjançant la multiplicació per dos del valor obtingut.

L'Ajuntament, per a l'establiment del valor de reposició, ha aplicat mòduls oficials de PEM, concretament 598'83 €/m2 (CTAC), als quals els aplica un increment del 21% en concepte de despeses (15%) i benefici (6%), amb el que el mòdul aplicat és de 724'58 €/m2 i resulta així un criteri absolutament objectiu.

Per altra banda, per a l'estimació dels coeficients d'aplicació per antiguitat, l'al·legant considera que l'edificació, de l'any 1925, ha hagut de ser mantinguda durant tot aquest període, pel que redueix l'edat a 53 anys, mitjançant l'aplicació d'una fórmula de caràcter subjectiu. Evidentment, la construcció que es valora ha estat mantinguda en el seu estat, raó per la qual s'estima que es troba en un estat “normal”. En altre cas, s'hauria depreciat per estat regular o dolent. La modificació de la data d'aplicació de l'antiguitat respecte de la de construcció ha de referir-se a rehabilitacions integrals de la construcció, cosa que no es justifica.

En relació amb el valor per demèrit, no s'estableix en la legislació aplicable sobre valoracions cap concepte referent a això. La parcel·la a expropiar té la qualificació de vial segons el PGOU vigent. La parcel·la restant, una vegada detragut el vial, obté un aprofitament urbanístic com a conseqüència, precisament, d'aqueix Pla General i té com càrrega la cessió i urbanització del vial. No existeix una depreciació, ja que l'aprofitament atorgat no esdevé de la pròpia parcel·la, com ja hem indicat, sinó del propi Pla que s'executa.

No obstant això, si l'interessat considera que la part de solar resultant esdevé antieconòmica com a conseqüència de l'expropiació, podrà sol·licitar, d'acord amb l'article 23 de la Llei d'Expropiació Forçosa, de 16 de desembre de 1954, l'expropiació de la totalitat de la finca.

S'INFORMA DESFAVORABLEMENT, ja que el valor d'expropiació sol·licitat no es correspon amb el valor de sòl obtingut pel mètode del valor residual estàtic, perquè aquest no està correctament aplicat. El valor d'edificació no respon a un valor objectiu de reposició depreciat per la seua antiguitat i estat. Per altra banda, el concepte de depreciació no forma part de l'els conceptes legals valorables. Per al cas de restes de parcel·la considerats antieconòmics, situació recollida en l'article 23 de la Llei d'Expropiació Forçosa, l'al·legant podria haver sol·licitat l'expropiació completa del bé.

Tercer. En tercer lloc, analitzarem l'al·legació formulada per XXX, NIF XXX i XXX, NIF XXX, amb domicili ambdós a l'efecte de notificacions, a la partida de Sanadorlí núm. XXX, de Benicarló, que pretén la nul·litat del desistiment del procediment d'expropiació ordinari, per ser contrari a l'article 33.3 de la Constitució Espanyol, per considerar l'actuació de l'Ajuntament contrària al principi de confiança legítima, ja que persisteixen les causes d'interès públic que van motivar l'inici d'aquest expedient d'expropiació forçosa.

Referent a això cal indicar que en cap moment s'ha vulnerat la previsió de l'article 33.3 de la Constitució Espanyola, que estableix que:

«Ningú podrà ser privat dels seus béns i drets sinó per causa justificada d'utilitat pública o interès social, mitjançant la corresponent indemnització i de conformitat amb el disposat per les lleis.»

La causa d'utilitat pública o interès social que legitima l'actuació expropiatòria és la mateixa, independentment del procediment utilitzat, i és la previsió d'una dotació pública en el Pla General d'Ordenació Urbana de Benicarló, que és el vial denominat Sant Elm, el qual es pretén executar, i que afecta els terrens objecte d'expropiació. L'article 109 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat, Urbanística Valenciana, estableix que l'aprovació dels plans i programes implica la declaració d'utilitat pública de les obres i la necessitat d'ocupació dels béns, els drets i els interessos patrimonials legítims que siguen necessaris per a la seua execució, per a l'expropiació o imposició de servituds. El Reglament d'Ordenació i Gestió Territorial i Urbanística, aprovat per Decret 67/2006, de 12 de maig, del Consell de la Generalitat Valenciana, estableix en el seu article 432.1.a) que un dels supòsits en el qual procedeix l'expropiació forçosa és que les Administracions Públiques puguen executar dotacions públiques pertanyents a la xarxa primària o secundària.

L'única circumstància que ha variat és la urgència de l'ocupació del terreny, a l'efecte d'iniciar i finalitzar l'obra dins del termini fixat per la Diputació de Castelló per a accedir a la subvenció concedida. Aqueix és el motiu del canvi del procediment ordinari al de taxació conjunta, trobant-se aquest últim previst en la Llei 16/2005, de 30 de desembre, Urbanística Valenciana i el Reglament que la desenvolupa (Decret del Consell 67/2006, de 12 de maig).

Quant a la data a tenir en compte per a la determinació del preu just de les finques afectades, s'ha mantingut el criteri establit en l'anterior procediment, que es va entendre iniciat en data 30 de març de 2007, per la qual cosa no s'han perjudicat els drets dels afectats. En aquest sentit, l'arquitecte municipal, el Sr. Pérez Lores, en el seu informe de data 10 de juny de 2009, indica que:

«per a l'estimació del valor del bé a expropiar, s'ha procedit a aplicar el mètode valoratiu legal que no implique minvament dels interessos dels afectats, incloent-se el valor de l'edificació en aquest, valorada independentment, en considerar aquest mètode més favorable als interessos dels afectats que el de comparança o el residual sense consideració de l'edificació, mètode legal segons TRLS 2/2008, en tractar-se d'edificacions antigues el valor de les quals, en haver de ser demolides per a l'execució del pla i obtenir l'aprofitament atorgat per aquest, constitueixen una càrrega.»

S'aporta un full d'apreuament contradictori amb el municipal, on s'estableix un valor total d'expropiació de 172.449'47 €. Per a l'obtenció del valor esmentat s'estableix un valor de sòl realitzat per la societat de taxació TINSA, un valor de l'edificació i un valor per demèrit.

Per al càlcul del valor del sòl s'ha aplicat el mètode dinàmic per a l'estimació del valor residual, en contra del que estableix la legislació vigent, que fa referència al mètode estàtic. Però més enllà de l'aplicació d'un o un altre mètode que, en definitiva, haurien de donar resultats més o menys similars, l'informe de valoració estableix com elements comparatius immobles que en res tenen a veure amb l'afectat. De fet, les mostres aplicades oscil·len sobre una mitjana de 2.850€/m2 útil, quan el quadre del sistema d'indicadors, estadístiques de la Generalitat Valenciana, del preu real d'habitatge lliure, no del preu d'oferta que ha utilitzat l'al·legant és de 1.900 €/m2.

D'altra banda, l'al·legant estima el valor sobre una parcel·la amb aprofitament urbanístic. No obstant això, ens trobem davant el cas d'una parcel·la que s'expropia per a destinar-la a vial, quedant la resta de parcel·la, que no s'expropia, com edificable, formant, per cert, part de la mateixa àrea de repartiment que la parcel·la vial, l'aprofitament de la qual ha de reservar-se a favor de l'administració. Per tant, ens trobem en el cas establit en l'article 24 del Text Legal 2/2008, per a parcel·les que no tenen assignada edificabilitat o ús privat per l'ordenació urbanística, a les quals ha d'atribuir-se'ls l'edificabilitat mitja i l'ús majoritari de l'àmbit homogeni en el qual es troben, eixample clau 2, en aquest cas.

Per al càlcul del valor d'edificació, l'al·legant manifesta que s'aplica el valor estimat per la valoració de TINSA i ho aplica al conjunt de l'edificació afectada. Es manifesta que la valoració es troba en el document 4 de TINSA. No s'ha trobat en l'al·legació aquest document, ni l'aplicació de càlcul d'aquesta valoració. En l'al·legació només apareix una valoració de l'arquitecte XXX, sense visat col·legial, en la qual s'estableix que com en la valoració de TINSA es fixa el valor de reposició net en 448,35€/m2 per a la part afectada pel vial, la part i l'edificació no afectada, sense diferenciació d'usos, es fixa en 22.251,61€.

La valoració municipal també s'aplica sobre la totalitat de l'edificació, aplicant-li un valor unitari de reposició de 724,58€/m2 per a l'ús habitatge i 334,22€/m2 per a l'ús magatzem o porxo (cost d'execució material del CTAC, més despeses i benefici, 21%). A aquest valor, se li aplica el coeficient d'antiguitat i estat que determina la legislació sobre valoracions, sense que res diga referent a això en el cas de la valoració, l'interessat.

Finalment, l'al·legant manifesta la intenció que es valore un concepte relatiu al demèrit de la resta de parcel·la. No s'estableix en la legislació aplicable sobre valoracions cap concepte referent a això. La parcel·la a expropiar té la qualificació de vial segons el PGOU vigent. La parcel·la restant, una vegada detret el vial, obté un aprofitament urbanístic com a conseqüència, precisament, d'aqueix Pla General i té com carrega la cessió i urbanització del vial. No existeix una depreciació, ja que l'aprofitament atorgat no esdevé de la pròpia parcel·la, com ja hem indicat, sinó del propi Pla que s'executa.

No obstant això, si l'interessat considera que la part de solar resultant esdevé antieconòmica com a conseqüència de l'expropiació, podrà sol·licitar, d'acord amb l'article 23 de la Llei d'Expropiació Forçosa, de 16 de desembre de 1954, l'expropiació de la totalitat de la finca.

Per tot això, s'informa desfavorablement, ja que per a l'aplicació del mètode residual han d'aplicar-se valors en venda de productes finalitzats similars a l'expropiat i basats en dades objectives. Els valors aplicats responen al valor d'oferta, sense que es puga considerar que aquest siga el real valor en venda. De fet, aquest valor no té cap semblança amb el valor establit estadísticament per la Generalitat Valenciana i el Ministeri de l'Habitatge en el Sistema d'Indicadors de la primera institució. En relació amb el valor de l'edificació, no es justifica l'obtenció del mòdul, ni l'aplicació dels coeficients de depreciació. La valoració municipal ha establit un valor unitari de reposició, abans d'aplicació de la depreciació, que es considera correcte i objectiu per basar-se en mòduls oficials. Finalment, el concepte de depreciació no forma part dels conceptes legals valorables. Per al cas de restes de parcel·la considerats antieconòmics, situació recollida en l'article 23 de la Llei d'Expropiació Forçosa, l'al·legant podria haver sol·licitat l'expropiació completa del bé.

Quart. En quart lloc, ha d'entrar a valorar-se l'al·legació presentada per XXX, NIF XXX, amb domicili a l'efecte de notificacions al carrer de Sant Telm núm. XX de Benicarló; XXX, NIF XXX, amb domicili a l'efecte de notificacions al carrer del Mestre Aurelio Camarero Berganza núm. XX de Benicarló i XXX, NIF XXX, amb domicili a l'efecte de notificacions a la ronda de la Magdalena núm. XX-1r-1ª de (12004) Castelló; en relació amb la qüestió de la propietat de la finca identificada en el projecte d'expropiació amb el núm. X, i inscrita en el Registre de la Propietat al tom 814, llibre 209 de Benicarló, foli 172, finca núm. 4.143.

Segons es desprèn de la informació registral (inscripció 4ª), consten com a titulars del ple domini d'aquesta finca, quant a una meitat indivisa, XXX, amb NIF núm. XXX, i quant a la restant meitat indivisa i per iguals parts indivises, XXX, XXX, XXX i XXX, amb NIF núm. XXX, XXX, XXX i XXX, respectivament.

No obstant això, els al·legants manifesten ostentar la propietat de la finca i ho acrediten mitjançant una còpia del contracte privat de compravenda, atorgat per XXX, amb NIF núm. XXX, qui actua en aquest acte com a apoderat dels cònjuges XXX i XXX, a favor de XXX, casat en règim de guanys amb XXX.

Així mateix, aporten una còpia de la sentència del Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de Vinaròs, recaiguda en el procediment ordinari núm. 285/2002, en data 7 de març de 2003, per la qual XXX interposa una terceria de domini contra el banc Bilbao Vizcaya Argentaria, SA i XXX, en haver estat l'immoble referit objecte d'embargament. En la part dispositiva d'aquesta sentència judicial es declara el domini de XXX, sobre la finca inscrita en el Registre de la Propietat amb el núm. 4.143, i en conseqüència, es mana alçar l'embargament travat sobre aquesta finca.

També s'aporta una còpia de l'acte de data 9 de novembre de 2004, recaigut en el procediment de terceria de domini núm. 579/2004, seguit en el Jutjat de Primera Instància núm. 2 de Castelló, i interposat per XXX contra el Banco de Crédito y Ahorro, SA. En aquest acte també s'estima la terceria de domini i s'acorda l'alçament de l'embargament.

D'acord amb l'article 3 de la Llei de 16 de desembre de 1954, d'Expropiació Forçosa, les actuacions de l'expedient expropiatori han d'entendre's, en primer lloc, amb el propietari de la cosa o titular del dret objecte de l'expropiació. Així mateix, es determina que, «excepte prova en contrari, l'Administració expropiant considerarà propietari o titular a qui amb aquest caràcter conste en registres públics que produïsquen presumpció de titularitat, que només pot ser destruïda judicialment, o, en defecte d'això, a qui aparega amb tal caràcter en registres fiscals, o, finalment, a qui ho siga pública i notòriament.»

El títol que aporten els al·legants és un contracte de compravenda no elevat a escriptura pública i que, per tant, no ha tingut accés al Registre de la Propietat. Així mateix, s'aporta una sentència recaiguda en un procés de terceria de domini. No obstant això, cal tenir en compte que en la terceria, el debat sobre el domini presenta un caràcter incidental en el marc d'un judici d'execució, i la seua finalitat és un alçament de l'embargament. No obstant això, l'atribució del domini de la finca ha d'examinar-se amb plenitud i en el marc del judici declaratiu corresponent, sense perjudici que puga apreciar-se l'eficàcia de la cosa jutjada, derivada de la sentència ferma recaiguda en el procés de terceria de domini.

Segons la Sentència del Tribunal Suprem, Sala Contenciosa Administratiu, secció 6ª, de 25 novembre 1996:

«(...) l'Administració ha d'aplicar l'article 3.2 de la Llei d'Expropiació Forçosa quan apareix un propietari la titularitat del qual està inscrita en el Registre, sense que existisquen reclamacions d'altres persones que també al·leguen que són propietàries de tot o part de les finques subjectes al procediment expropiatori. Però quan existeixen reclamacions de propietat de diferents persones, l'Administració, que no té facultats per a decidir sobre aquestes reclamacions, ja que els processos sobre propietat o possessió corresponen als òrgans de l'ordre jurisdiccional civil, ha d'atenir-se al previngut en l'article 5.1 de la citada Llei Expropiatòria, segons el qual s'entendran les diligències amb el Ministeri Fiscal quan la propietat fos litigiosa, no sent necessari per a això que existisca ja un procés entaulat formalment sobre la titularitat de les finques, sinó bastant que apareguen diferents pretensions de titularitat que, com hem expressat, l'Administració no té potestat per a decidir. Confirma el que hem indicat l'article 51.1, b) del Reglament de la Llei d'Expropiació Forçosa, de 26 abril 1957, que ordena l'Administració a consignar la quantitat que ascendisca el preu just quan existís qualsevol “qüestió o litigi” entre els interessats, amb el que ja no s'al·ludeix a la litispendència d'un procés, sinó a l'existència d'una qüestió sobre la titularitat dels béns o drets expropiats (...)».

Com a conseqüència de l'assenyalat, existint una qüestió plantejada sobre la titularitat de la finca, l'Ajuntament ha de considerar aquesta finca com litigiosa, a l'efecte de l'expedient expropiatori. Una vegada determinada la propietat, i després del seu accés al Registre de la Propietat, procedirà el cobrament de la indemnització corresponent a qui resulte titular. Si açò no succeeix amb anterioritat a la terminació del procediment expropiatori, procedirà que l'Ajuntament consigne la indemnització corresponent en la Caixa General de Dipòsits, a l'efecte de procedir a l'ocupació del bé objecte d'expropiació.

Per altra banda, cal indicar que durant tot el procediment s'han entés les actuacions, tant amb els titulars registrals, com amb els al·legants, que han presentat títol contradictori sobre l'objecte que es tracta d'expropiar. Així mateix, en el full descriptiu del bé a expropiar, que ha estat traslladat a ambdues parts, es fan constar les circumstàncies de la titularitat que li consten a aquesta Administració, açò és, la contradicció entre la realitat registral i el títol que presenta l'altra part. Durant el termini concedit a l'efecte de rectificació d'errors i al·legacions, no consta que el titular registral haja presentat al·legacions.

Cinquè. De conformitat amb el previst en la Llei 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat, Urbanística Valenciana, en el Decret del Consell 67/2006, de 12 de maig, que aprova el reglament que la desenvolupa, així com, en els articles 202 i següents del Reglament de Gestió Urbanística, aprovat per Reial Decret 3288/1978, de 25 d'agost, i en la Llei d'Expropiació Forçosa i el seu reglament.

La corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient i per unanimitat dels assistents, acorda:

Primer. Estimar l'al·legació presentada en data 15/05/2009 (registre d'entrada núm. 7.973), per XXX, NIF XXX, amb domicili a l'efecte de notificacions a l'av. de Francesc Tàrrega núm. XX-4t-porta 8 (12540) Vila-real, en la qual manifesta que en la valoració de la finca identificada amb el núm. 3 del projecte d'expropiació, no s'han tingut en compte les mitgeres, i d'acord amb l'informat per l'arquitecte municipal, XXX, en data 10 de juny de 2009, rectificar la descripció i el full d'apreuament municipal corresponents a aquesta finca, fixant una línia de façana de 4'89 metres en la parcel·la i un valor d'expropiació total de vint-i-dos mil dos-cents setanta-tres euros i quaranta-vuit cèntims (22.273'48.- €).

Segon. Rebutjar el full d'apreuament formulat en data 08/05/2009 (registre d'entrada núm. 7.421), per XXX, NIF XXX, amb domicili a l'efecte de notificacions a l'av. de Méndez Núñez núm. XX de Benicarló; XXX, NIF XXX, amb domicili a l'efecte de notificacions a l'av. de Méndez Núñez núm. XX de Benicarló i XXX, NIF XXX, amb domicili a l'efecte de notificacions al carrer de Juan Ricart núm. XX (12500) de Vinaròs, en la qual fixen el preu just de la finca de la seua propietat, que s'identifica com la núm. 8 del projecte d'expropiació, en un valor de cent noranta mil cent trenta-cinc euros i setanta-un cèntims (190.135'71.- €), i mantenir la valoració establida inicialment en el projecte d'expropiació. Tot això de conformitat amb els arguments indicats per l'arquitecte municipal, XXX, en el seu informe de data 10 de juny de 2009.

Tercer. Rebutjar el full d'apreuament formulat en data 15/05/2009 (registre d'entrada núm. 7.955), per XXX, NIF XXX i XXX, NIF XXX, amb domicili ambdós a l'efecte de notificacions, a la partida de Sanadorlí núm. XXX, de Benicarló, en la qual fixen el preu just de la finca de la seua propietat, que s'identifica com la núm. 7 del projecte d'expropiació, en un valor de cent setanta-dos mil quatre-cents quaranta-nou euros i quaranta-set cèntims d'euro (172.449'47.- €), i mantenir la valoració establida inicialment en el projecte d'expropiació. Tot això de conformitat amb els arguments indicats per l'arquitecte municipal, el Sr. XXX, en el seu informe de data 10 de juny de 2009 i pel del TAG d'Urbanisme, el Sr. XXX, en el seu informe de data 15 de juny de 2009.

Quart.- Acceptat el full d'apreuament municipal de XXX, NIF XXX, amb domicili a l'efecte de notificacions al carrer de Sant Telm núm. XX de Benicarló; XXX, NIF XXX, amb domicili a l'efecte de notificacions al carrer del Mestre Aurelio Camarero Berganza núm. XX de Benicarló i XXX, NIF XXX, amb domicili a l'efecte de notificacions a la Ronda de la Magdalena núm. XX-1r-1ª de (12004) Castelló; i en relació amb la qüestió de la propietat de la finca identificada en el projecte d'expropiació amb el núm. X, i inscrita en el Registre de la Propietat al tom 814, llibre 209 de Benicarló, foli 172, finca núm. 4.143, com a conseqüència de l'assenyalat, en la part expositiva, ja que existeix una qüestió plantejada sobre la titularitat de la finca, l'Ajuntament de Benicarló considera aquesta finca com litigiosa, a l'efecte de l'expedient expropiatori. Una vegada determinada la propietat i, després del seu accés al Registre de la Propietat, procedirà el cobrament de la indemnització corresponent a qui en resulte titular. Si açò no succeeix amb anterioritat a la terminació del procediment expropiatori, l'Ajuntament de Benicarló consignarà la indemnització corresponent en la Caixa General de Dipòsits, a l'efecte de procedir a l'ocupació del bé objecte d'expropiació. Tot això de conformitat amb els arguments indicats pel TAG d'Urbanisme, el Sr. XXX, en el seu informe de data 15 de juny de 2009.

Cinquè.- Remetre l'expedient al Jurat de Provincial d'Expropiació Forçosa, perquè determine el preu just definitiu, en aquells casos en els quals la valoració municipal ha estat rebutjada expressament per les persones titulars de béns i drets afectats, designant-se a aquests efectes XXX, en qualitat d'arquitecte municipal, perquè, de conformitat amb l'article 85 de la Llei d'Expropiació Forçosa, forme part, si escau, del Jurat Provincial d'Expropiació.

Sisè.- Aprovar definitivament la relació de béns i drets afectats per l'expropiació forçosa per a l'obertura del c. de Sant Elm de Benicarló, arreplegada en el Projecte d'Expropiació redactat per l'arquitecte municipal, XXX, al febrer de 2009, i tramitat pel procediment de taxació conjunta, amb les modificacions introduïdes al juny de 2009, com resultat de l'estimació de les al·legacions presentades per les persones interessades en el termini concedit a aquest efecte, segons informes de l'arquitecte municipal, el Sr. XXX i del TAG d'Urbanisme municipal, el Sr. XXX, de dates 10 i 15 de juny de 2009, respectivament.

Setè.- Publicar aquest acord en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, en el Butlletí Oficial de la Província de Castelló i en un dels diaris de major circulació de la província de Castelló, així com al tauler d'anuncis de l'Ajuntament de Benicarló.

Vuitè.- Notificar aquest acord a les persones interessades, indicant-los que contra el dispositiu 5é, que posa fi a la via administrativa, poden interposar un recurs potestatiu de reposició, davant l'òrgan que el dicta, en el termini d'un mes comptador des de l'endemà de la notificació o publicació d'aquest acord, segons el previst en els articles 116 i 117 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú. O bé, directament, poden interposar un recurs contenciós administratiu, davant el Jutjat Contenciós Administratiu de Castelló, en el termini de dos mesos, des de l'endemà de la notificació o publicació d'aquest acord, segons el previst en els articles 8.1 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa. Sense perjudici que puguen interposar qualsevol altre recurs que consideren pertinent.

PUNT 15é.- DICTAMEN A LA PROPOSTA D'APROVACIÓ DEFINITIVA DEL PROJECTE D'EXPROPIACIÓ FORÇOSA PEL PROCEDIMENT DE TAXACIÓ CONJUNTA DE PARCEL·LES VIALS EN L'ÀMBIT DEL PAI CORTS VALENCIANES II.- Se sotmet a consideració de la corporació dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient, sobre el procediment d'expropiació forçosa pel procediment de taxació conjunta per a l'obtenció de sòl qualificat com vial públic.

Relació de fets

I.- Vist que el Ple de la corporació, en la sessió que va tindre lloc el 24 de gener de 2007, va acordar aprovar inicialment el projecte d'expropiació forçosa per taxació conjunta, per a l'obtenció del sòl qualificat com vial públic en l'àmbit del Programa d'actuació integrada Corts Valencianes II, redactat pels serveis tècnics municipals, sotmetent a exposició pública la relació de béns i drets afectats per l'expropiació.

II.- Vist que en data 19 de febrer de 2007 es va publicar el corresponent anunci d'informació pública en el periòdic Mediterrane0, en el Butlletí Oficial de la Província de Castelló núm. 24, de 24 de febrer de 2007, en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana núm. 5.476, de 23 de març de 2007, i al tauler d'anuncis de l'Ajuntament de Benicarló, des del 13 de febrer a l'1 de març de 2007.

III.- Vist que es va notificar individualment a cadascun dels titulars de béns i drets afectats per l'expropiació els corresponents fulls d'apreuament municipals, concedint-los un termini d'un mes des de la seua notificació, per a acceptar-la o rebutjar-la i formular la seua pròpia.

IV.- Vist que durant els terminis concedits a aquest efecte, s'han presentat les següents al·legacions o fulls d'apreuament particulars:

Data entrada	Reg. entrada	Interessat/a	DNI
22/02/2007	3.268	XXX, en representació d'ODEMIRA, S.L.
02/03/2007	3.808	XXX	XXX
02/03/2007	3.807	XXX	XXX
13/03/2007	4.567	XXX i XXX	XXX i XXX
13/03/2007	4.565	XXX, en representació de Fundació Caixa Castelló	G-12302352
15/03/2007	4.710	XXX, en representació d'ODEMIRA, SA	A-58785528
15/03/2007	4.711	XXX, en representació d'ODEMIRA, SA	A-58785528

V.- Vist l'informe emès per l'arquitecte municipal, el Sr. XXX, en data 17 d'abril de 2007, en relació amb les al·legacions i fulls d'apreuament particulars formulats per les persones interessades:

«(...)

1. Al·legació de XXX, en representació d'ODEMIRA, SL

L'al·legació es basa en la constatació per part de l'interessat de l'existència d'una casa en la cantonada entre el carrer Peníscola i el c. del Nou d'Octubre, de la seua propietat, que s'ha demolit i que no consta en la relació de béns a destruir, d'igual manera que la parcel·la que ocupa.

Efectivament, l'edificació que s'esmenta no està inclosa en la relació de béns afectats, ja que en el procés de negociació amb l'interessat es va manifestar que aquesta s'incorporava en el compte detallat de quotes del programa per a la seua indemnització.

Aquesta edificació consta en aquest compte detallat i s'incorpora en l'haver de l'interessat com indemnització a rebre. No obstant això, s'inclourà en la fitxa corresponent a aquesta parcel·la.

La descripció que consta en la memòria i que va ser exposada al públic és la següent:

Edificació en planta baixa, de 59 m2 de superfície, data de construcció aproximada 1950, estat de conservació normal, tipologia edificatòria 44 m2 d'habitatge (01227), 15m2 magatzem (01239)

Valor.-

400€/m2 x (44m2 x 0,85 + 15 x 0,40) x 0,40 = 6.944 €

Per altra banda, respecte del sòl ocupat per tal edificació, sí es troba inclòs en la parcel·la a expropiar (vegeu plànol de la fitxa individual núm. 1)

Per tot això, s'INFORMA FAVORABLEMENT la inclusió de l'edificació en la fitxa individual de l'interessat.

D'altra banda, s'INFORMA DESFAVORABLEMENT la inclusió del sòl sobre el qual s'assenta per constar ja aquest en la relació de béns a expropiar.

2. Al·legació de XXX.

L'al·legació s'estructura en tres apartats. Els dos primers de caràcter jurídic i el tercer, valoratiu.

El primer fa referència a la falta d'utilitat pública de l'expropiació. El segon, a la infracció del principi d'equidistribució de beneficis i càrregues. Finalment, el tercer, qüestiona la valoració del sòl i de les construccions a enderrocar.

No és objecte d'aquest informe contestar les qüestions de caràcter jurídic. No obstant això, a fi de mantenir la unitat de l'al·legació i la seua contestació, cal indicar que el vial que s'expropiarà figura en el Pla General d'Ordenació Urbana de Benicarló, aprovat l'any 1986 i, per tant, d'acord amb l'article 58.2 LRAU, vigent en la data de redacció del programa, 109 LUV, i la utilitat pública que habilita per a la seua expropiació està implícita en l'aprovació d'aquest planejament. L'obtenció del vial, d'acord amb l'article 14 de la Llei 6/1998 sobre règim del sòl i valoracions, ha de portar-se a terme per cessió gratuïta i obligatòria. No obstant això, davant el no compliment d'aquesta obligació per part del propietari en desenvolupament del programa, es fa necessari acudir a l'expropiació com a sistema per a la seua obtenció.

En relació amb la infracció del principi d'equidistribució de beneficis i càrregues, el planejament no estableix un àmbit de gestió en el qual haja de portar-se a terme aquesta equidistribució mitjançant una reparcel·lació conjunta. El planejament preveu l'obtenció del sòl d'acord amb el sistema de cessió de vials a mesura que es va executant l'edificació prevista en el Pla. El programa es redacta com a sistema d'execució d'obra urbanitzadora, ja que la legislació vigent en el moment del seu inici no preveia cap altre sistema. No obstant això, l'actuació urbanitzadora mitjançant un programa no implica modificar el règim de drets i obligacions que s'establia, en compliment de la legislació, en el planejament. L'àrea de repartiment que afecta cada parcel·la edificable està definida explícitament en la LRAU, en el seu article 63.2, vigent en el moment d'aprovació del programa: “En defecte de previsió explicita del Pla o si aquest així ho disposa, la delimitació d'àrees de repartiment es presumeix implícitament efectuada, per aplicació directa de la següents regles:

a) S'entendrà que integra una àrea de repartiment cada solar o, si escau, cada parcel·la de destinació privada, juntament amb el sòl dotacional confrontant que li conferisca la condició de solar o que calga per a dotar-la d'aquesta mitjançant la seua urbanització.”

Aquesta és la raó per la qual el projecte d'expropiació vincula la parcel·la vial a la parcel·la edificable confrontant i repercuteix sobre aquesta el cost de la seua obtenció o manté l'aprofitament urbanístic en propietat del que finança aquesta expropiació com a reserva d'aprofitament, tal com indica l'article 77 LRAU (article 186 LUV).

S'analitzarà ara l'al·legació sobre la improcedència de la valoració, una vegada justificada la procedència de l'expropiació.

Es manifesta que resulta curiós que s'accepten algunes de les valoracions presentades per la germana de l'al·legant en la parcel·la veïna, evidenciant el caràcter kafkià de la situació. Per a la contestació a aquesta al·legació ens remetem a la següent realitzada per XXX, que és la interessada sobre el tema.

S'al·lega també sobre el valor del sòl, indicant que el valor de repercussió és de 886,91 €/m2t. Aquesta valoració no es troba avalada per cap estudi oficial i no es correspon amb la valoració posteriorment presentada pel mateix al·legant en l'al·legació núm. 5.

La valoració portada a terme per l'Ajuntament en el projecte d'expropiació es realitza d'acord amb el criteri establit en l'article 28.1 de la Llei 6/1998, sobre règim del sòl i valoracions:

“El valor del sòl urbà sense urbanització consolidada, es determinarà, exceptuant el que està disposat en l'apartat 2 d'aquest article, per aplicació a l'aprofitament resultant del corresponent àmbit de gestió que estiga inclòs, del valor bàsic de repercussió més específic recollit en les ponències de valors cadastrals per al terreny concret a valorar”.

El valor bàsic de repercussió més específic per al terreny concret a valorar, que consta en la ponència de valors de sòl cadastrals que figura en l'Ajuntament (s'acompanya un certificat del Centre de Gestió) és de 83,30 €/m2t. No es dedueixen les despeses d'urbanització, tal com s'indica en l'article 30 Llei 6/1998, per considerar-se que el VBR establit per la ponència ja ha tingut en compte aquesta circumstància, en trobar-se l'àmbit sense urbanitzar.

L'aprofitament resultant de l'àmbit s'ha obtingut dividint el sostre total de l'àmbit per la seua superfície. En el cas de considerar-se que el sòl no té atribuït aprofitament per tractar-se d'un vial, l'aprofitament resultant de la mitjana ponderada dels aprofitaments del polígon fiscal que està inclòs és de 1,95 m2t/m2s.

Per tant, s'INFORMA DESFAVORABLEMENT la valoració aportada, per no ajustar-se, ni justificar-se els valors de mercat, en el cas que haja d'aplicar-se el mètode del valor residual, d'una banda i, per una altra, per no ajustar-se al mètode valoratiu establit en l'article 28.1, en no haver utilitzat els valors cadastrals explicitats en aquest. Finalment, per tractar-se d'una valoració que dista molt de l'obtinguda mitjançant la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, de data 28 de novembre de 2003, per a l'obtenció del sòl del mateix àmbit 1ª fase, i que va fixar en 18.711 pts/m2 (mateixes característiques viàries i d'edificació, mateixos aprofitaments). La valoració municipal resulta molt més aproximada a la fixada judicialment que la realitzada per l'interessat.

3. Al·legació d'XXX.

L'al·legació és bàsicament idèntica a l'al·legació anterior, tret de l'apartat referent a les construccions que han de destruir-se, que en el cas present sí pertanyen a la interessada al·legant. Per tant, em remeto a la contestació anterior.

En relació amb la valoració de les construccions a demolir, cal indicar que, en opinió d'aquest tècnic informant, algunes de les valoracions presentades no s'ajustaven al seu valor legal, ja que no estan fetes d'acord amb el criteri establit en l'article 31 Llei 6/1998, per no haver-se aplicat coeficients per antiguitat i estat. Per tant, resulta coherent, des del meu punt de vista, poder acceptar les quals es consideren acords amb el valor real i rebutjar les quals es consideren sobrevaloradas. No resultaria encertat indemnitzar a l'afectada, a càrrec de fons públics o repercutint en tercers, pel valor de les construccions com si es tractara d'una obra nova, sense aplicació dels coeficients de depreciació que estableix la legislació.

Per tant, s'INFORMA DESFAVORABLEMENT la valoració aportada, per no ajustar-se, ni justificar-se els valors de mercat, en el cas que haja d'aplicar-se el mètode del valor residual, d'una banda i, per una altra, per no ajustar-se al mètode valoratiu establit en l'article 28.1, en no haver utilitzat els valors cadastrals explicitats en aquest. Finalment, per tractar-se d'una valoració que dista molt de l'obtinguda mitjançant la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, de data 28 de novembre de 2003, per a l'obtenció del sòl del mateix àmbit 1ª fase, i que va fixar en 18.711 pts/m2 (mateixes característiques viàries i d'edificació, mateixos aprofitaments) La valoració municipal resulta molt més aproximada a la fixada judicialment que la realitzada per l'interessat.

S'INFORMA DESFAVORABLEMENT les valoracions per elements a destruir per no ajustar-se algunes d'elles als criteris legals vigents.

4. Al·legació de XXX, gerent de la Fundació Caixa Castelló.

L'al·legació qüestiona el valor aplicat al sòl i aporta una valoració realitzada per l'arquitecte tècnic XXX, que estableix el valor de repercussió en 900 €/m2t.

La valoració presentada no aporta la base legal sobre la qual s'ha obtingut aquest valor. No es realitza un estudi que permeta conèixer aquest valor, ni s'aplica cap mètode de càlcul legal per a la seua obtenció.

D'altra banda, tal com ja s'ha informat anteriorment, la valoració portada a terme per l'Ajuntament en projecte d'expropiació es realitza d'acord amb el criteri establit en l'article 28.1 de la Llei 6/1998, sobre règim del sòl i valoracions:

“El valor del sòl urbà sense urbanització consolidada, es determinarà, exceptuant el que està disposat en l'apartat 2 d'aquest article, per aplicació a l'aprofitament resultant del corresponent àmbit de gestió que estiga inclòs, del valor bàsic de repercussió més específic recollit en les ponències de valors cadastrals per al terreny concret a valorar.”

El valor bàsic de repercussió més específic per al terreny concret a valorar, que consta en la ponència de valors de sòl cadastrals que figura en l'Ajuntament (s'acompanya un certificat del Centre de Gestió) és de 83,30 €/m2t. No es dedueixen les despeses d'urbanització, tal com s'indica en l'article 30 Llei 6/1998, per considerar-se que el VBR establit per la ponència ja ha tingut en compte aquesta circumstància, en trobar-se l'àmbit sense urbanitzar.

L'aprofitament resultant de l'àmbit s'ha obtingut dividint el sostre total de l'àmbit per la seua superfície. En el cas de considerar-se que el sòl no té atribuït aprofitament en tractar-se d'un vial, l'aprofitament resultant de la mitjana ponderada dels aprofitaments del polígon fiscal que està inclòs és de 1,95 m2t/m2s.

Per tant, s'INFORMA DESFAVORABLEMENT la valoració aportada, per no ajustar-se, ni justificar-se els valors de mercat, en el cas que haja d'aplicar-se el mètode del valor residual, d'una banda i, per una altra, per no ajustar-se al mètode valoratiu establit en l'article 28.1, en no haver utilitzat els valors cadastrals explicitats en aquest. Finalment, per tractar-se d'una valoració que dista molt de l'obtinguda mitjançant sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, de data 28 de novembre de 2003, per a l'obtenció del sòl del mateix àmbit 1ª fase, i que va fixar en 18.711 pts/m2 (mateixes característiques viàries i d'edificació, mateixos aprofitaments). La valoració municipal resulta molt més aproximada a la fixada judicialment que la realitzada per l'interessat.

5. Al·legació de XXX i XXX.

L'al·legació qüestiona el valor del sòl a expropiar. Per altra banda, torna a qüestionar les valoracions dels béns que han de ser destruïts i sol·licita la reposició del clos que ha de destruir-se, a càrrec de l'Ajuntament.

En relació amb el valor del sòl, s'ha aportat una valoració portada a terme per l'arquitecte XXX. En aquesta valoració, que no es troba visada per cap col·legi oficial, ja que és tracta d'una fotocòpia, el tècnic manifesta que ha obtingut el valor orientativament, pel mètode residual dinàmic. Aquest mètode no es troba desenvolupat en l'informe aportat. S'ha aplicat un valor d'obra nova de 2.700 €/m2 i un cost de construcció de 600 €/m2. El resultat és de 2.134,27 €/m2s.

Al meu entendre, a més de no poder validar la valoració per no trobar-se visada per col·legi professional, cosa que pot resultar esmenable, el valor aplicat a l'obra nova resulta desorbitat. No s'aporta l'estudi de mercat que puga avalar-lo. No s'ha tingut en compte que el vial no està urbanitzat i, per tant, no s'ha aplicat l'article 30 de la Llei 6/1998, despeses d'urbanització.

Analitzats per aquest tècnic municipal els preus de venda dels habitatges executats en la promoció que es porta a terme al costat de la parcel·la a expropiar per un altre dels afectats i l'al·legació del qual s'analitzarà posteriorment, s'ha pogut comprovar que els preus de venda obtinguts com mitjana de quatre testimonis d'aqueix edifici és de 1.355€/m2 construït.

Habitatge en planta 1ª, 64,22 m2, 75.925,50 €

Habitatge en planta 2ª, 64,22 m2, 68.457,94 €

Habitatge en planta 3ª, 64,22 m2, 84.500,00 €

Habitatge en planta 4ª, 64,22 m2, 119.300,00 €

D'altra banda, no es justifica si a més del valor de construcció, que ha establit en 600€/m2, es comptabilitzen tots els costos derivats de la promoció, com seria necessari en aplicació del mètode aplicat.

La valoració portada a terme per l'Ajuntament en el projecte d'expropiació es realitza d'acord amb el criteri establit en l'article 28.1 de la Llei 67/1998, sobre règim del sòl i valoracions:

“El valor del sòl urbà sense urbanització consolidada, es determinarà, exceptuant el que està disposat en l'apartat 2 d'aquest article, per aplicació a l'aprofitament resultant del corresponent àmbit de gestió que estiga inclòs, del valor bàsic de repercussió més específic recollit en les ponències de valors cadastrals per al terreny concret a valorar.”

El valor bàsic de repercussió més específic per al terreny concret a valorar, que consta en la ponència de valors de sòl cadastrals que figura en l'Ajuntament (s'acompanya el certificat del Centre de Gestió) és de 83,30 €/m2t. No es dedueixen les despeses d'urbanització, tal com s'indica en l'article 30 Llei 6/1998, per considerar-se que el VBR establit per la ponència ja ha tingut en compte aquesta circumstància, en trobar-se l'àmbit sense urbanitzar.

L'aprofitament resultant de l'àmbit s'ha obtingut dividint el sostre total de l'àmbit per la seua superfície. En el cas de considerar-se que el sòl no té atribuït aprofitament per tractar-se d'un vial, l'aprofitament resultant de la mitjana ponderada dels aprofitaments del polígon fiscal que està inclòs és de 1,95 m2t/m2s.

Per tant, s'INFORMA DESFAVORABLEMENT la valoració aportada, per no ajustar-se, ni justificar-se els valors de mercat, en el cas que haja d'aplicar-se el mètode del valor residual, d'una banda i, per una altra, per no ajustar-se al mètode valoratiu establit en l'article 28.1, en no haver utilitzat els valors cadastrals explicitats en aquest. Finalment, per tractar-se d'una valoració que dista molt de l'obtinguda mitjançant la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, de data 28 de novembre de 2003, per a l'obtenció del sòl del mateix àmbit 1ª fase, i que va fixar en 18.711 pts/m2 (mateixes característiques viàries i d'edificació, mateixos aprofitaments). La valoració municipal resulta molt més aproximada a la fixada judicialment que la realitzada per l'interessat.

En relació amb la valoració dels béns que no puguen conservar-se, ens remetem al contestat a l'al·legació presentada a manera individual per XXX, al·legació núm. 3, per la qual cosa també es procedeix a emetre un INFORME DESFAVORABLE.

Finalment, davant la sol·licitud de restitució del clos per part de l'Ajuntament, no es pot accedir a la sol·licitud i, per tant, s'INFORMA DESFAVORABLEMENT, ja que la longitud de clos eliminat és inferior a la del nou clos a realitzar, per tant, excepte un acord sobre compensacions o tipologia de tanca, el cost del nou clos superaria el de compensació que els correspon.

6. Al·legació de XXX, en representació d'ODEMIRA, SA.

L'al·legació qüestiona el valor del sòl a expropiar en la parcel·la de l'interessat relacionada en el projecte com finca núm. 1.

L'interessat ha aportat una valoració portada a terme per l'arquitecte XXX. En aquesta valoració, que no està visada per cap col·legi oficial, ja que es tracta d'una fotocòpia, el tècnic manifesta que ha obtingut el valor orientativament, pel mètode residual dinàmic. Aquest mètode no es troba desenvolupat en l'informe aportat. S'ha aplicat un valor d'obra nova de 2.700 €/m2 i un cost de construcció de 600 €/m2. El resultat és de 2.134,27 €/m2s.

Al meu entendre, a més de no poder validar la valoració per no trobar-se visada per cap col·legi professional, cosa que pot resultar esmenable, el valor aplicat a l'obra nova resulta desorbitat. No s'aporta l'estudi de mercat que puga avalar-lo. No s'ha tingut en compte que el vial no es troba urbanitzat i, per tant, no s'ha aplicat l'article 30 de la Llei 6/1998, despeses d'urbanització.

Analitzats per aquest tècnic municipal els preus de venda dels habitatges executats en la promoció que es porta a terme al costat de la parcel·la a expropiar per l'interessat, s'ha pogut comprovar que els preus de venda obtinguts com mitjana de quatre testimonis d'aqueix edifici és de 1.355 €/m2 construït. No resulta coherent que per a establir el preu de venda en un document públic es fixe un valor i se'n reclame un altre molt superior per a estimar l'expropiació.

Habitatge en planta 1ª, 64,22 m2, 75.925,50 €

Habitatge en planta 2ª, 64,22 m2, 68.457,94 €

Habitatge en planta 3ª, 64,22 m2, 84.500,00 €

Habitatge en planta 4ª, 64,22 m2, 119.300,00 €

D'altra banda, no es justifica si a més del valor de construcció, que ha establit en 600€/m2, es comptabilitzen tots els costos derivats de la promoció, com seria necessari en aplicació del mètode aplicat.

La valoració portada a terme per l'Ajuntament en el projecte d'expropiació es realitza d'acord amb el criteri establit en l'article 28.1 de la Llei 6/1998, sobre règim del sòl i valoracions:

“El valor del sòl urbà sense urbanització consolidada, es determinarà, exceptuant el que està disposat en l'apartat 2 d'aquest article, per aplicació a l'aprofitament resultant del corresponent àmbit de gestió que estiga inclòs, del valor bàsic de repercussió més específic recollit en les ponències de valors cadastrals per al terreny concret a valorar.”

El valor bàsic de repercussió més específic per al terreny concret a valorar, que consta en la ponència de valors de sòl cadastrals que figura en l'Ajuntament (s'acompanya el certificat del Centre de Gestió) és de 83,30 €/m2t. No es dedueixen les despeses d'urbanització, tal com s'indica en l'article 30 Llei 6/1998, per considerar-se que el VBR establit per la ponència ja ha tingut en compte aquesta circumstància, en trobar-se l'àmbit sense urbanitzar.

L'aprofitament resultant de l'àmbit s'ha obtingut dividint el sostre total de l'àmbit per la seua superfície. En el cas de considerar-se que el sòl no té atribuït aprofitament per tractar-se d'un vial, l'aprofitament resultant de la mitjana ponderada dels aprofitaments del polígon fiscal que està inclòs és de 1,95 m2t/m2s.

Per tant, s'INFORMA DESFAVORABLEMENT la valoració aportada, per no ajustar-se, ni justificar-se els valors de mercat, en el cas que haja d'aplicar-se el mètode del valor residual, d'una banda, i, per una altra, per no ajustar-se al mètode valoratiu establit en l'article 28.1, en no haver utilitzat els valors cadastrals explicitats en aquest. Finalment, per tractar-se d'una valoració que dista molt de l'obtinguda mitjançant sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, de data 28 de novembre de 2003, per a l'obtenció del sòl del mateix àmbit 1ª fase, i que va fixar en 18.711 pts/m2 (mateixes característiques viàries i d'edificació, mateixos aprofitaments), ja que ens dóna una major aproximació la valoració municipal que la realitzada per l'interessat.

7. Al·legació de XXX, en representació d'ODEMIRA, SA.

La present al·legació reprodueix l'anterior per a la finca denominada finca núm. X en el projecte d'expropiació.

Per tant, es mantenen els criteris allí enunciats i s'INFORMA DESFAVORABLEMENT la valoració aportada, per no ajustar-se, ni justificar-se els valors de mercat, en el cas que haja d'aplicar-se el mètode del valor residual, d'una banda, i, per una altra, per no ajustar-se al mètode valoratiu establit en l'article 28.1, en no haver utilitzat els valors cadastrals explicitats en aquest. Finalment, per tractar-se d'una valoració que dista molt de l'obtinguda mitjançant la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, de data 28 de novembre de 2003, per a l'obtenció del sòl del mateix àmbit 1ª fase, i que va fixar en 18.711 pts/m2 (mateixes característiques viàries i d'edificació, mateixos aprofitaments). La valoració municipal resulta molt més aproximada a la fixada judicialment que la realitzada per l'interessat.

Per tot això es proposa el manteniment de les valoracions fixades en el projecte d'expropiació, incorporant la relativa a la casa que s'ha enderrocat en l'encreuament del carrer de Peníscola, amb el carrer del Nou d'Octubre, propietat d'Odemira, en la fitxa núm. 1, valorada en 6.944 €, si bé aquesta indemnització coneguda pel propietari i no qüestionada, ja figura en el compte de liquidació del programa, al seu favor.»

VI.- En data 19 d'abril de 2007, es sol·licita un informe a la Intervenció municipal que, en data 2 d'abril de 2009, determina que no existeix crèdit adequat i suficient en el pressupost municipal, per import de 328.713,60 euros, per a procedir a la present expropiació.

No obstant això, cal tenir en compte que en la memòria detallada de quotes d'urbanització del Programa d'actuació integrada Corts Valencianes II, aprovada mitjançant acord del Ple, de 13 de febrer de 2006, es preveia el següent:

«L'Ajuntament de Benicarló, al carrer del Dr. Coll, en el tram entre el carrer del Dr. Fleming i del Nou d'Octubre, va procedir a l'expropiació d'una resta de vial que ha de ser compensat pels propietaris que compartien amb aquest sòl la seua àrea de repartiment establida com es defineix en l'art. 63 LRAU.»

Per a l'establiment de la compensació s'ha procedit a determinar el valor bàsic de repercussió de sòl que figura en les ponències de valors de sòl cadastrals. Aquest valor, actualitzat, s'ha aplicat a la totalitat de l'edificació de l'àmbit i s'ha procedit a dividir-lo per la totalitat del sòl afectat, cosa que dóna lloc a un valor unitari de sòl que permet, mitjançant el costejament de la seua obtenció, materialitzar l'edificabilitat que radica sobre aquest, en constituir una àrea de repartiment amb el sòl confrontant que resulta edificable segons el PGOU. Això dóna un resultat de 202,08 euros/m2s.»

En conseqüència, l'import total del cost de la present expropiació, que ascendeix a 328.713,60 euros, més 6.944 euros resultat de l'estimació de l'al·legació formulada per ODEMIRA, ha de repercutir-se com una càrrega més d'urbanització dels propietaris que compartien amb el sòl afectat per l'expropiació la seua corresponent àrea de repartiment. Aquesta despesa s'ha d'incloure en el compte de liquidació de les corresponents quotes d'urbanització del PAI Corts Valencianes II. En el compte de liquidació provisional es preveien compensacions que ascendien a 295.195,67 euros i indemnitzacions per import de 18.117,00 euros, incloent ambdues columnes els imports resultat de la present expropiació. La diferència fins a arribar a l'import definitiu del cost de la present expropiació haurà de incloure's en el compte de liquidació definitiu de quotes d'urbanització de Corts Valencianes II i haurà de repercutir-se als propietaris que han d'assumir aquesta càrrega.

VII.- De conformitat amb el previst en la Llei 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat, Urbanística Valenciana, en el Decret del Consell 67/2006, de 12 de maig, que aprova el reglament que la desenvolupa, així com, en els articles 202 i següents del Reglament de Gestió Urbanística, aprovat per Reial Decret 3288/1978, de 25 d'agost, i en la Llei d'Expropiació Forçosa i el seu reglament.

En conseqüència, la corporació, de conformitat amb la proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme i Medi Ambient i el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient, per unanimitat dels assistents acorda:

Primer. Estimar parcialment l'al·legació presentada en data 22/02/2007 (reg. d'entrada 3.268), per XXX, en representació d'ODEMIRA, i incloure l'edificació en la fitxa individual de l'interessat, però no el sòl sobre el qual s'assenta per constar ja aquest en la relació de béns a expropiar, d'acord amb l'informat per l'arquitecte municipal, El Sr. XXX, en data 17 d'abril de 2007.

Segon. Desestimar l'al·legació i rebutjar el full d'apreuament formulat en data 02/03/2007 (registre d'entrada 3.807), per XXX, pels arguments indicats per l'arquitecte municipal, el Sr. XXX, en el seu informe de data 17 d'abril de 2007.

Tercer. Desestimar l'al·legació i rebutjar el full d'apreuament formulat en data 02/03/2007 (reg. d'entrada. 3.808), per Sra. XXX, pels arguments indicats per l'arquitecte municipal, el Sr. XXX, en el seu informe de data 17 d'abril de 2007.

Quart. Rebutjar el full d'apreuament formulat en data 13/03/2007 (reg. d'entrada 4.565), per XXX, en representació de la Fundació Caixa Castelló, pels arguments indicats per l'arquitecte municipal, el Sr. XXX, en el seu informe de data 17 d'abril de 2007.

Cinqué.- Desestimar l'al·legació i rebutjar el full d'apreuament formulat en data 13/03/2007 (reg. d'entrada 4.567), per XXX i XXX, pels arguments indicats per l'arquitecte municipal, el Sr. XXX, en el seu informe de data 17 d'abril de 2007.

Sisé. Rebutjar el full d'apreuament formulat en data 15/03/2007 (reg. d'entrada 4.710), pel Sr. XXX, en representació d'ODEMIRA, S.A, pels arguments indicats per l'arquitecte municipal, el Sr. XXX, en el seu informe de data 17 d'abril de 2007.

Seté. Rebutjar el full d'apreuament formulat en data 15/03/2007 (reg. d'entrada 4.711), pel Sr. XXX, en representació d'ODEMIRA, SA, pels arguments indicats per l'arquitecte municipal, el Sr. XXX, en el seu informe de data 17 d'abril de 2007.

Vuité.- Remetre l'expedient al Jurat de Provincial d'Expropiació Forçosa, perquè determine el preu just definitiu, en aquells casos en els quals la valoració municipal ha estat rebutjada expressament pels titulars de béns i drets afectats; es designa a aquests efectes el Sr. XXX, en qualitat d'arquitecte municipal, perquè, de conformitat amb l'art. 85 de la Llei d'Expropiació Forçosa, forme part, si escau, del Jurat Provincial d'Expropiació.

Nové. Aprovar definitivament la relació de béns i drets afectats pel projecte d'expropiació forçosa per a l'obtenció del sòl qualificat com vial públic en l'àmbit del Programa d'actuació integrada Corts Valencianes II, redactat per l'arquitecte municipal, el Sr. XXX, el 31 d'octubre de 2006, i tramitat pel procediment de taxació conjunta, amb les modificacions introduïdes com resultat de l'estimació de les al·legacions presentades pels interessats en el termini concedit a aquest efecte, segons informe de l'arquitecte municipal, de 17 d'abril de 2007.

Desé. Publicar aquest acord en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, en el Butlletí Oficial de la Província de Castelló i en un dels diaris de major circulació de la província de Castelló, així com, al tauler d'anuncis de l'Ajuntament de Benicarló.

Onzé. Notificar aquest acord a les persones interessades, indicant-los que contra el dispositiu 9é, que posa fi a la via administrativa, poden interposar un recurs potestatiu de reposició, davant l'òrgan que el dicta, en el termini d'un mes, comptador des de l'endemà de la notificació o publicació d'aquest acord, segons el previst en els articles 116 i 117 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú. O bé, directament, poden interposar un recurs contenciós administratiu, davant el Jutjat Contenciós Administratiu de Castelló, en el termini de dos mesos, des de l'endemà de la notificació o publicació d'aquest acord, segons el previst en els articles 8.1 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa. Sense perjudici que poguen interposar qualsevol altre recurs que consideren pertinent.

PUNT 16é.- DICTAMEN A LA PROPOSTA D'ESTIMACIÓ D'AL·LEGACIONS PRESENTADES EN RELACIÓ AMB EL COMPTE DETALLAT DE QUOTES D'URBANITZACIÓ PROVISIONALS DE CORTS VALENCIANES II.- Se sotmet a consideració del Ple l'informe proposta de la tècnica de gestió de l'Àrea d'Urbanisme, de data 12 de juny de 2009:

Exposició de fets

I.- Per acord del Ple de la corporació de 30 de juny de 2006 es va concedir audiència a les persones interessades en la memòria i compte detallat de les quotes d'urbanització del Programa d'Actuació Integrada Corts Valencianes II i a l'efecte, es va publicar el corresponent anunci en el Butlletí Oficial de la Província de Castelló, núm. 117, de 29 de setembre de 2005. En aquest compte detallada figurava la mercantil Vi de Carlón, SL, com a titular de la finca situada al carrer del Dr. Fleming, núm. 14A (Edifici Sonia I).

II.- Per acord del Ple de la corporació de 13 de febrer de 2006 es van resoldre les al·legacions presentades durant el termini establit a aquest efecte i es va aprovar la memòria i el compte detallat de les quotes d'urbanització dins de l'àmbit del Programa d'Actuació Integrada Corts Valencianes II.

III.- Emesa pel Departament de Gestió Tributària de l'Ajuntament de Benicarló la liquidació corresponent al primer pagament d'aquestes quotes d'urbanització, el Sr. XXX, en nom i representació de la mercantil Vi de Carlón, SL, en data de 25 de juliol de 2007 (registre d'entrada núm. 13.066), presenta un escrit mitjançant el qual manifesta que aquesta mercantil no és la titular de la finca. La mercantil Vi de Carlón, SL és titular d'una finca segregada de la pertanyent a la mercantil Benicarlos Sonia I, S.L., amb façana al carrer Vi de Carlón, i no al carrer del Nou d'Octubre, inclosa íntegrament a l'àmbit d'actuació del PRI Vi de Carlón, i subjecta, per tant, a la reparcel·lació aprovada en aqueix àmbit.

IV.- Mitjançant un acord del Ple de 6 de setembre de 2007, rectificat en data 25 de setembre de 2008, es va rectificar el compte detallat de les quotes d'urbanització del Programa d'Actuació Integrada Corts Valencianes II, quant a la titularitat de la finca situada al carrer del Dr. Fléming, núm. 14A (Edifici Sonia I), substituint la mercantil Vi de Carlón, SL per la mercantil Benicarlos Sonia I, SL, amb CIF B-12605390, i es va concedir audiència a aquesta última, perquè durant el termini de vint dies hàbils, des de l'endemà de la notificació d'aquest acord, examinara la memòria i compte detallat de les quotes d'urbanització del Programa d'Actuació Integrada Corts Valencianes II formulara les al·legacions que estimara convenients. Aquest acord es va notificar a la interessada en 4 de novembre de 2008.

V.- En data 27 de novembre de 2008 (registre d'entrada núm. 21.201), el Sr. XXX, en representació de Benicarlos Sonia I, SL presenta un escrit d'al·legacions, en el qual manifesta que, com a conseqüència de la llicència d'obres concedida per Decret de 7 de juliol de 2003, per a la construcció d'un edifici a pl. del Vi veure de Carlón, 10, i c. del Nou d'Octubre, 9, es van realitzar una sèrie de treballs anticipats a les obres d'urbanització que corresponia executar a l'Ajuntament de Benicarló, en concret, els costos del projecte de línia subterrània de mitja tensió trifàsica a 20 KV, per al desviament d'una línia aèria de mitja tensió situada en el c. del Nou d'Octubre de Benicarló. Que el total dels treballs van ascendir a 62.366,37 euros (IVA inclòs), import que va assumir anticipadament Benicarlos Sonia I, SL, i que hagueren d'incloure's com càrregues i despeses d'urbanització el cost de les quals han d'assumir els propietaris de l'àmbit del PAI Corts Valencianes II.

VI.- En data 28 d'abril de 2009, l'enginyera tècnica d'Obres Públiques municipal, la Sra. XXX, l'enginyer tècnic municipal, el Sr. XXX, i l'arquitecte municipal, el Sr. XXX, emeten un informe en els següents termes:

«S'ha rebut una al·legació en la qual se sol·licita s'incloga com càrregues susceptibles de compensació mitjançant la repercussió entre els propietaris afectats, les derivades per l'execució de les obres d'urbanització i soterrament de la línia aèria de mitja tensió que es trobava dins de l'àmbit del PAI Corts Valencianes II, i que van ser anticipades per la mercantil Benicarló Sonia I, SL, per la qual cosa els tècnics municipals que subscriuen informen:

Sol·licitada per l'interessat XXX en representació de l'edifici Benicarló Sonia I, SL, la llicència d'obra menor per al soterrament de part d'una línia aèria de mitja tensió emplaçada en el PAI Corts Valencianes II, que impedia la construcció de l'edifici situat al c. del Nou d'Octubre cantonada amb la pl. del Vi de Carlon, el 7 de febrer de 2005 es va realitzar per part de l'enginyer tècnic municipal un informe favorable a l'obra sol·licitada i al seu traçat, on s'indicava que l'import de l'obra hauria d'anar liquidat a partir de la recepció de les obres de dit PAI amb els preus de projecte d'urbanització de la unitat d'execució.

En opinió d'aquests tècnics, l'obra en qüestió hauria d'haver-se executat durant les obres d'urbanització del PAI Corts Valencianes II, però a causa de la necessitat de desmuntar la línia aèria per a poder portar a terme la construcció de l'edifici, el soterrament de la línia aèria existent es va executar amb anterioritat a la urbanització, de la qual cosa se'n va beneficiar, exclusivament, la promoció de l'edifici.

Posteriorment a les obres que ens ocupen, es va portar a terme l'execució de les obres d'urbanització del PAI Corts Valencianes II, les quals van ser realitzades per l'empresa Lubasa, SAO, a qui va caldre abonar diversos treballs de prospecció realitzats a mà per a localitzar la línia enterrada i per a passar-hi per sota diversos serveis, a causa de l'existència de la línia elèctrica enterrada, mentre hauria estat molt més senzill i econòmic per a l'obra, l'execució del soterrament de la línia durant les obres d'urbanització i no amb anterioritat a aquestes.

En l'actualitat, se sol·licita per part de XXX, representant de la mercantil Benicarlos Sonia, SL, l'abonament dels treballs realitzats per al soterrament de l'esmentada línia elèctrica, els quals valora en 62.366,37 €, però, no obstant això, es creu que aquesta valoració hauria de realitzar-se, tal com s'indica en l'informe de 7 de febrer de 2005 emès per l'enginyer tècnic industrial, aplicant-se els preus del projecte d'urbanització, fins i tot aplicant la baixa d'adjudicació amb la qual l'empresa constructora es va quedar l'obra i descomptant-se els treballs abonats a aquesta empresa per haver de treballar amb una línia elèctrica ja enterrada.

Amb això s'entén que la valoració realitzada no pot considerar-se adequada i es procedeix a continuació realitzar la valoració dels treballs realitzats amb els preus del projecte d'urbanització, la baixa d'adjudicació i els treballs d'execució de prospecció realitzats a mà.

VALORACIÓ DE LES OBRES REALITZADES SEGONS PROJECTE D'URBANITZACIÓ
Mesurament	Unitat	Descripció	Preu unitari	Total
180	m	Subministrament i estesa de LSMT tipus SS, composta per 3 conductors unipolars amb aïllament 12/20 Kv HEPRZ1 i conductor d'alumini de 240 mm2, fins i tot excavació de rasa, capa d'arena, testimoni ceràmic, cinta d'atenció i farciment.	87,71 €	15.787,80 €
20	m	Subministrament i estesa de LSMT tipus SS, composta per 3 conductors unipolars amb aïllament 12/20 Kv HEPRZ1 i conductor d'alumini de 240 mm2 , fins i tot excavació , tres tubs corrugats de doble paret de diàmetre 160 mm, formigonats amb HM15, testimoni ceràmic, cinta d'atenció i farciment amb terra.	125,53 €	2.510,60 €
1	ud	Empalme ampolla de LSAT 20 Kv, en extensió o com a conseqüència de passar una estesa aèria a subterrània.	550,00 €	550,00 €
1	ud	Desmuntatge de línia d'alta tensió a 20 Kv, fins i tot desmuntatge i retirada de cables, aïlladors i suports.	3.250,00 €	3.250,00 €
10	ud	Execució manual de prospecció amb suport de compressor, en presència de canalitzacions i cables.	-224,76 €	-2.247,60 €
Total PEM			19.850,80 €
Despeses generales (16 %)			3.176,13 €
Benefici industrial (6%)			1.191,05 €
Total			24.217,98 €
Total con baja (0,6923)			16.154,94 €

Per tot l'anterior, aquests tècnics són de l'opinió que tal com se sol·licita, els treballs de soterrament de la línia haurien de ser abonats, però aquests ascendeixen a 16.154,94 € ja que han d'aplicar-se els preus de projecte i no d'altres.»

Fonaments de dret

I.- D'acord amb el previst en l'art. 67.1 de la Llei 6/1994, de 15 de novembre, de la Generalitat Valenciana, reguladora de l'activitat urbanística, aplicable a l'expedient de referència, són càrregues de la urbanització que tots els propietaris han de retribuir en comú a l'urbanitzador, entre d'altres, el cost de les obres, projectes i indemnitzacions expressats en els articles 155.1 i 166.1.d) del text refós aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/1992, de 26 de juny, respecte a les inversions necessàries per a cobrir els objectius imprescindibles del Programa, regulades en l'article 30.1 d'aquesta Llei, fins i tot el mobiliari urbà i les xarxes de gasificació i telefonia —si les preveu el projecte d'urbanització—. No obstant això, l'urbanitzador i els propietaris tenen dret a reintegrar-se dels costos que sufraguen per a extensions de les xarxes de subministraments, a càrrec de les companyies que presten el servei, excepte la part corresponent a les escomeses pròpies de l'actuació. Tot això s'entén sense perjudici de les previsions que específicament establisca la reglamentació del corresponent servei.

II.- L'art. 155 del text refós aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/1992, de 26 de juny, preveia com a despeses d'urbanització que havien de ser sufragades pels propietaris afectats, el cost de les obres de vialitat, sanejament, subministrament d'aigua i energia elèctrica, enllumenat públic, arbrat i jardineria, previstes en els plans i projectes i d'interès per a la unitat d'execució, sense perjudici del dret a reintegrar-se de les despeses d'instal·lació de les xarxes de subministrament d'aigua i energia elèctrica a càrrec de les empreses que presten els serveis, excepte la part que hagen de contribuir els usuaris segons la reglamentació d'aquells.

Per altra banda, l'art. 166.1.d) d'aquest text legal establia que «les obres d'urbanització no contràries al planejament vigent al temps de la seua realització que resulten útils per a l'execució del nou pla seran considerades igualment com obres d'urbanització a càrrec del projecte i se satisfarà el seu import al titular del terreny sobre el qual s'hagueren efectuat.»

III.- D'acord amb el previst en els articles 58 i següents del Reial Decret 3288/1978, de 25 agost, que aprova el Reglament de Gestió Urbanística per al desenvolupament i aplicació de la Llei sobre Règim del Sòl i Ordenació Urbana.

IV.- D'acord amb el previst en l'art. 72 de la Llei 6/1994, de 15 de novembre, de la Generalitat Valenciana, reguladora de l'activitat urbanística, les quotes d'urbanització i la seua imposició han de ser aprovades per l'Administració actuant, sobre la base d'una memòria i un compte detallat i justificat que ha de sotmetre's a prèvia audiència de les persones afectades.

La corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient i per unanimitat dels assistents, acorda:

Primer. Estimar parcialment l'al·legació formulada pel Sr. XXX, en representació de Benicarlos Sonia I, SL, en data 27 de novembre de 2008 (registre d'entrada núm. 21.201), en relació amb la memòria i compte detallat de quotes d'urbanització provisionals del Programa d'Actuació Integrada Corts Valencianes II, aprovada pel Ple de la corporació en data 13 de febrer de 2006, havent d'incloure's en els costos d'urbanització de l'execució d'aquesta actuació els treballs de soterrament de part d'una línia aèria de mitja tensió inclosa en l'àmbit, i sufragats anticipadament per la mercantil Benicarlos Sonia I, S.L., que ascendeixen a 16.154,94 €, —segons l'informe dels serveis tècnics municipals de data 28 d'abril de 2009—, l'import del qual haurà de tenir-se en compte en la liquidació definitiva de les quotes d'urbanització del Programa d'Actuació Integrada Corts Valencianes II.

Segon. Suspendre l'emissió de les liquidacions corresponents a la mercantil Benicarlos Sonia I, S.L., en concepte de quotes d'urbanització del Programa d'Actuació Integrada Corts Valencianes II, fins a l'aprovació de la liquidació definitiva.

Tercer. Comunicar aquest acord a la Gestió Tributària municipal, a l'efecte del seu compliment.

Quart. Notificar aquest acord a la persona interessada, indicant-li que contra aquest, que posa fi a la via administrativa, pot interposar un recurs potestatiu de reposició davant l'òrgan que el dicta, en el termini d'un mes, des de l'endemà de la notificació, d'acord amb el previst en els articles 116 i 117 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú. O bé, directament, un recurs contenciós administratiu, en el termini de dos mesos, des de l'endemà de la notificació, davant el Jutjat d'aquesta jurisdicció, de conformitat amb els articles 8 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa. No obstant això, les persones interessades poden interposar qualsevol altre recurs que consideren oportú.

PUNT 17é.- DICTAMEN A LA PROPOSTA DE RECTIFICACIÓ DEL COMPTE DETALLAT DE LES QUOTES D'URBANITZACIÓ PROVISIONALS.- Se sotmet a consideració de la corporació el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient en els següents termes:

Exposició de fets

I.- Per acord del Ple de la corporació de 30 de juny de 2006 es va concedir audiència a les persones afectades per la memòria i el compte detallat de les quotes d'urbanització del PAI Corts Valencianes II, redactat pels serveis tècnics municipals. A aquest efecte, es va publicar un anunci al Butlletí Oficial de la Província de Castelló, núm. 117, de 29 de setembre de 2005. En aquest compte detallat figurava la Sra. XXX, amb DNI núm. XXX, com a titular de les següents finques:

a) C. del Dr. Fléming, núm. 18-2n-B (referència cadastral 1669611BE8716N0041MP), per un import total provisional de 454,86 euros.

b) C. del Dr. Coll, núm. 5, pàrquing 31 (referència cadastral 1669611BE8716N0073MP), per un import total provisional de 24,68 euros.

II.- Per acord del Ple de la corporació, de 13 de febrer de 2006, es van resoldre les al·legacions presentades durant el termini establit a aquest efecte i es va aprovar la memòria i el compte detallat de les quotes d'urbanització dins de l'àmbit del Programa d'Actuació Integrada Corts Valencianes II. Aquest acord es va notificar a la Sra. XXX en data 15 de maig de 2006.

III.- Així mateix, mitjançant un acord del Ple de la corporació de data 26 d'abril de 2006, es van establir quatre terminis per al cobrament d'aquestes quotes d'urbanització, prèvia aprovació de cadascuna de les certificacions d'obra realitzada, corresponent el primer pagament a l'obra realitzada durant el primer mes; els dos pagaments següents a les obres realitzades en el període successiu de dos mesos, i el quart pagament, en acabar l'obra, determinat per la resta de certificacions d'obra, la liquidació d'obra i l'aplicació de les despeses de gestió no arreplegats en les certificacions d'obra.

IV.- Emeses pel Departament de Gestió Tributària de l'Ajuntament de Benicarló les liquidacions corresponents als tres primers terminis d'aquestes quotes d'urbanització, en data de 5 de febrer de 2009 (registre d'entrada núm. 1.873), la Sra. XXX presenta un escrit mitjançant el qual manifesta que no és la titular d'aquestes finques, des del 23 de novembre de 2005, data en què les va alienar mitjançant una escriptura pública de compravenda atorgada davant el notari de Benicarló, XXX, (núm. de protocol 2.174), la còpia del qual acompanya a dit escrit.

V.- Mitjançant l'acord del Ple de la corporació, de data 2 d'abril de 2009, es va rectificar el compte detallat de quotes d'urbanització provisionals del PAI Corts Valencianes II, respecte a la titularitat de les finques situades al c. del Dr. Fléming, núm. XX-2n B i c. del Dr. Coll, X-pàrquing 31, substituint la Sra. XXX, pel Sr. XXX i la Sra. XXX, propietaris d'una meitat indivisa d'aquestes finques, i pel Sr. XXX i la Sra. XXX, propietaris de la restant meitat indivisa. Així mateix, es va concedir audiència a les persones titulars actuals, per un termini de 20 dies, perquè formularen les al·legacions que estimaren convenients.

VI.- Notificat l'anterior acord a les persones interessades, en data 29 de maig de 2009 (registre d'entrada núm. 8.971), el Sr. XXX, amb DNI núm. 16.913.489-W, presenta un escrit d'al·legacions, en el qual manifesta que els propietaris actuals de les finques descrites són el Sr. XXX i la Sra. XXX, qui van adquirir el 100% de la nua propietat de les esmentades finques, en virtut d'escriptura pública de dissolució de comunitat, formalitzada a Saragossa, el dia 19 de novembre de 2007, davant el notari XXX, amb núm. de protocol XXX. Aporta per a acreditar-ho, una nota informativa del Registre de la Propietat, relativa al domini i càrregues de les finques afectades , i expedida en data 29 de maig de 2009.

Fonaments de dret

I.- La transmissió de la finca es produeix el 19 de novembre de 2007, en un moment posterior a l'aprovació de les quotes d'urbanització provisionals, però anterior a la seua liquidació. L'art. 23 de la Llei 16/2005, de 30 de novembre, Urbanística Valenciana, estableix com obligació dels propietaris del sòl urbanitzable el pagament de les càrregues d'urbanització. No obstant això, l'art. 25 d'aquesta Llei determina que «la transmissió de finques no modifica la situació del seu titular respecte dels deures urbanístics de la propietat. El règim jurídic de la finca, dels seus successius titulars i de les alienacions que sobre aquesta es produïsquen serà el previst en la legislació vigent.»

II.- Així, l'art. 18 de la Llei Estatal del Sòl (Llei 8/2007, de 28 de maig), antic art. 21 de la Llei 6/1998, de 13 d'abril, del Règim del Sòl i Valoracions, estableix que:

«1. La transmissió de finques no modifica la situació del titular respecte dels deures del propietari conforme a aquesta Llei i els establits per la legislació de l'ordenació territorial i urbanística aplicable o exigibles pels actes d'execució d'aquesta. El nou titular queda subrogat en els drets i deures de l'anterior propietari, així com en les obligacions per aquest assumides enfront de l'Administració competent i que hagen estat objecte d'inscripció registral, sempre que aquestes obligacions es referisquen a un possible efecte de mutació juridicoreal.

2. En les alienacions de terrenys, ha de fer-se constar en el corresponent títol: (...)

b) Els deures legals i les obligacions pendents de complir, quan els terrenys estiguen subjectes a una de les actuacions a què es refereix l'apartat 1 de l'article 14.

3. La infracció de qualsevol de les disposicions de l'apartat anterior faculta l'adquirent per a rescindir el contracte en el termini de quatre anys (1 any, en la Llei 6/1998, de 13 d'abril) i exigir la indemnització que procedisca conforme a la legislació civil (...)»

III.- Així doncs, el compliment de les càrregues urbanístiques és un deure subjectiu, però amb caràcter real, vinculat a qui és en cada moment titular de la propietat de l'immoble, la qual cosa constitueix una garantia per a l'Administració perquè puga fer efectius els seus crèdits enfront dels propietaris de la finca. Encara que no es pot entendre, amb caràcter general, exonerat de l'obligació al titular de la finca en el moment de contraure aquesta obligació, ha d'entendre's aquesta obligació, d'una banda, com un dret de crèdit, i d'altra banda, com una garantia del pagament d'aquest crèdit, per a això queda afecta la finca. Per tant, en el cas que no es puga fer efectiu el pagament en la persona que consta com a titular en el moment d'aprovació de les quotes, els nous titulars se subroguen en el deure pagament d'aquestes obligacions, que són inherents a la finca.

Amb la finalitat de salvaguardar els drets de les persones adquirents, així com, de protegir el tràfic jurídic, s'obliga els venedors a fer constar expressament en el títol de compravenda les obligacions urbanístiques pendents de complir, amb la possibilitat que, en cas contrari, l'adquirent puga resoldre el contracte. Els possibles perjudicis han d'invocar-se, en tot cas, davant la jurisdicció ordinària.

IV.- Com conclusió, l'obligat al pagament de les quotes d'urbanització és el titular de la finca afectada en el moment de la seua aprovació. No obstant això, i una vegada declarat fallit el cobrament a aquest titular, el procediment amb derivació de la corresponent responsabilitat, podria seguir-se contra el titular subsegüent, en virtut del principi de subrogació real previst en l'art. 18 de la Llei estatal del sòl (Llei 8/2007, de 28 de maig), antic art. 21 de la Llei 6/1998, de 13 d'abril, del Règim del Sòl i Valoracions. Tot açò, és clar, sense perjudici que si resulta infructuosa aquesta via de constrenyiment, podria dirigir-se contra titulars posteriors —prèvia declaració de fallida dels titulars precedents i amb derivació de responsabilitat als posteriors successivament— i sempre amb l'afectació real a la qual s'ha fet esment.

V.- L'aprovació de la memòria i compte detallat de les quotes d'urbanització del Programa d'Actuació Integrada Corts Valencianes II es va realitzar pel Ple de la corporació, per la qual cosa, es proposa al mateix òrgan, previ dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient.

La corporació, de conformitat amb l'informe proposta de la tècnica de gestió d'Urbanisme i el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient, per unanimitat dels assistents acorda:

Primer. Desestimar l'al·legació formulada pel Sr. XXX, amb DNI núm. XXX, en data 29 de maig de 2009 (registre d'entrada núm. 8.971), en relació amb les quotes d'urbanització provisionals del Programa d'Actuació Integrada Corts Valencianes II, corresponents a les finques situades al c. del Dr. Flçéming, núm. XX-2n-B (referència cadastral 1669611BE8716N0041MP), i al c. del Dr. Coll, núm. XX, pàrquing 31 (referència cadastral 1669611BE8716N0073MP), aprovades pel Ple de la corporació, en data 13 de febrer de 2006, i mantenir com a obligats al pagament d'aquestes quotes d'urbanització provisionals, quant a una meitat indivisa de les referides finques, el Sr. XXX i la Sra. XXX, propietaris en el moment d'aprovació de les referides quotes d'urbanització provisionals. Sense perjudici que, en el cas de declarar-se fallit el cobrament a les persones obligades actuals, el procediment amb derivació de la corresponent responsabilitat, haurà de seguir-se contra les persones titulars subsegüents, en virtut del principi de subrogació real previst a l'art. 18 de la Llei Estatal de Sòl (Llei 8/2007, de 28 de maig).

Segon. Comunicar aquest acord a la Gestió Tributària municipal, a l'efecte del seu compliment.

Tercer. Notificar aquest acord a les persones interessades, indicant-los que contra aquest acte, que posa fi a la via administrativa, poden interposar un recurs potestatiu de reposició davant l'òrgan que l'ha dictat, en el termini d'un mes, comptador des de l'endemà de la notificació, d'acord amb el previst en els articles 116 i 117 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú. O bé, directament, un recurs contenciós administratiu, en el termini de dos mesos comptadors des de l'endemà de la notificació, davant el Jutjat d'aquesta jurisdicció, de conformitat amb el previst en els articles 8 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa. No obstant això, les persones interessades poden interposar qualsevol altre recurs que consideren oportú.

PUNT 18é.- DICTAMEN A LA PROPOSTA D'APROVACIÓ DEL PROJECTE BÀSIC DEL CENTRE TEATRAL DE BENICARLÓ.- Examinat el projecte bàsic de Centre Teatral a Benicarló, redactat al maig de 2009 per l'equip redactor Camp Arquitectes SCP, en el qual es troba integrada l'arquitecta XXX.

Vist l'informe favorable de l'arquitecte municipal, de data 17 de juny de 2009, a l'efecte de poder procedir a la seua aprovació municipal, conformement al previst en la clàusula VII del plec de clàusules administratives que regeix el contracte.

La corporació, de conformitat amb la proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme i Medi Ambient i el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient i per unanimitat dels assistents, acorda aprovar el Projecte Bàsic de Centre Teatral a Benicarló, redactat al maig de 2009 per l'equip redactor Camp Arquitectes SCP, en el qual es troba integrada l'arquitecta XXX.

PUNT 19é.- DICTAMEN A LA PROPOSTA DE RESOLUCIÓ DELS RECURSOS DE REPOSICIÓ INTERPOSATS CONTRA L'ACORD DE PLE DE 27 DE NOVEMBRE DE 2008, PEL QUAL S'APROVÀ EL PROGRAMA D'ACTUACIÓ INTEGRADA PER AL DESENVOLUPAMENT DEL SECTOR 7 DE SÒL URBANITZABLE DEL PGOU.- Coneix la corporació el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient a la resolució de recursos de reposició interposats contra l'acord de Ple de data 27 de novembre de 2008, pel qual es va aprovar el Programa d'Actuació Integrada per al desenvolupament, per gestió directa, del sector 7 de sòl urbanitzable del PGOU de Benicarló, així com el pla parcial, el projecte de reparcel·lació i el projecte d'urbanització, referits tots ells al sector 7 (expedient PAID/358 d'Urbanisme).

Exposició de fets

I.- En data 27 de novembre de 2008, el Ple de l'Ajuntament va adoptar els següents acords:

—Aprovar el pla parcial residencial per al desenvolupament del sector 7 de sòl urbanitzable del Pla General d'Ordenació Urbana de Benicarló, exposat al públic mitjançant anunci en el núm. 5.849 del DOCV de data 15 de setembre de 2008.

—Aprovar el Programa d'Actuació Integrada per al desenvolupament del Sector 7 de sòl urbanitzable del Pla General d'Ordenació Urbana de Benicarló, exposat al públic mitjançant un anunci en el núm. 5.849 del DOCV de data 15 de setembre de 2008.

—Acordar la gestió directa del Programa d'Actuació Integrada per al desenvolupament del sector 7 de sòl urbanitzable del Pla General d'Ordenació Urbana de Benicarló, per part de l'Ajuntament de Benicarló, d'acord amb els criteris expressats en la proposta d'alternativa tècnica i proposició juridicoeconòmica, que consten en l'expedient.

—Aprovar el projecte de reparcel·lació, integrant del Programa d'Actuació Integrada per al desenvolupament del sector 7 de sòl urbanitzable del Pla General d'Ordenació Urbana de Benicarló, exposat al públic mitjançant anunci en el núm. 5.849 del DOCV de data 15 de setembre de 2008, amb la introducció de diverses modificacions.

—Aprovar el projecte d'urbanització, integrant del Programa d'Actuació Integrada per al desenvolupament del sector 7 de sòl urbanitzable del Pla General d'Ordenació Urbana de Benicarló, exposat al públic mitjançant un anunci en el núm. 5.849 del DOCV de data 15 de setembre de 2008.

—Acordar la imposició i l'aprovació de la memòria i el compte detallat de les quotes d'urbanització corresponents a l'àmbit del sector 7 del sòl urbanitzable del PGOU de de Benicarló, per un import total, IVA exclòs, de 2.645.000 euros, que figura en la documentació que consta en l'expedient.

II.- En data 27 de febrer de 2009 (registre d'entrada núm. 3.425), el Sr. XXX, en nom i representació de la mercantil INVESAL 3000, SL, CIF B12643334 i domicili a l'efecte de notificacions al c. d'Irta, núm. 13 Edifici Corner de Peníscola, interposa un recurs de reposició contra l'acord de Ple de data 27/11/08 citat en l'expositiu primer, notificat a la interessada en data 30 de gener de 2009.

III.- En data 27 de febrer de 2009 (registre d'entrada núm. 3.441) la Sra. XXX i el Sr. XXX, amb NIF XXX i XXX respectivament, amb domicili a l'efecte de notificacions al carrer de César Cataldo, núm. XX-1r, de Benicarló, interposen un recurs de reposició contra l'acord de Ple de data 27/11/08 citat en l'expositiu primer, notificat en data 6 de febrer de 2009.

IV.- En data 3 de març de 2009 (registre d'entrada núm. 3.573), el Sr. XXX, amb NIF XXX, i domicili a l'efecte de notificacions al carrer de César Cataldo núm. XX, de Benicarló, interposa un recurs de reposició contra l'acord de Ple de data 27/11/08 citat en l'expositiu primer, notificat a l'interessat en data 4 de febrer de 2009.

V.- En data 3 de març de 2009 (registre d'entrada núm. 3.613), el Sr. XXX, actuant en el seu propi nom i en nom i representació de l'herència jacent del seu difunt pare el Sr. XXX, el Sr. XXX actuant en el seu propi nom i HISPALLOR INMOBILIARIA, SL, amb CIF B 12306031, assenyalant tots ells com a domicili per a notificacions l'av. de Catalunya núm. XX-4t-A, de Benicarló, interposen un recurs de reposició contra l'acord de Ple de data 27/11/08 citat en l'expositiu primer, notificat als interessats en dates 4 i 6 de febrer de 2009.

VI.- En data 3 de març de 2009 (registre d'entrada núm. 3.612), el Sr. XXX, amb NIF XXX, la Sra. XXX, amb NIF XXX, ambdós amb domicili a Benicarló, carrer de Francisco Pizarro, núm. XX-2n-4ª; el Sr. XXX, amb NIF XXX i la Sra. XXX, amb NIF XXX, ambdós amb domicili a Benicarló, c. del Carmen núm. XX-1r, interposen un recurs de reposició contra l'acord de Ple de data 27/11/08 citat en l'expositiu primer, notificat als interessats en dates 3 i 4 de febrer de 2009.

VII.- En data 25 de març de 2009 (registre d'entrada núm. 4.894), el Sr. XXX, amb NIF XXX i domicili al c. de Pius XII, núm. XX-4t i la Sra. XXX, amb NIF XXX i domicili al c. de Sant Francesc núm. XX de Benicarló, interposen un recurs de reposició contra l'acord de Ple de data 27/11/08 citat en l'expositiu primer; s'intenta la notificació al Sr. XXX en dates 30/01/09 i 2/02/09 i s'efectua la notificació a la Sra. XXX en data 30/01/09.

VIII.- En data 31 de març de 2009, els arquitectes municipals, la Sra. XXX i el Sr. XXX, emeten el següent informe:

«Els tècnics municipals que subscriuen, en relació amb l'assumpte de referència, INFORMEN:

En data 27 de novembre de 2008, per acord de Ple, es va aprovar el Programa d'Actuació Integrada, per gestió directa, del sector 7 de sòl urbanitzable del PGOU de Benicarló, així com el pla parcial, el projecte d'urbanització i el projecte de reparcel·lació.

Havent-se realitzat les notificacions corresponents a les persones interessades, s'han presentat diversos recursos de reposició que es relacionen a continuació:

RECURS núm. 1, del 27 de febrer de 2009, amb núm. de registre d'entrada 3425, presentada per XXXPASCUAL CHERTA PAUNER,en representació d'INVESAL 3000, SL.

RECURS núm.2, del 27 de febrer de 2008, amb núm. de registre d'entrada 3441, presentada per XXX i XXX..

RECURS núm. 3, del 3 de març de 2009, amb núm. de registre d'entrada 3573, presentada per XXX.

RECURS núm.4, del 3 de març de 2009, amb núm. de registre d'entrada 3612, presentada per XXX, XXX, XXX I XXX.

RECURS núm. 5, del 3 de març de 2009, amb núm. de registre d'entrada 3613, presentada per XXX, en nom propi i en representació de l'herència jacent de XXX, XXX i HISPALLOR IMMOBILIÀRIA, SL

RECURS núm. 6, del 25 de març de 2009, amb núm. de registre d'entrada 4894, presentada per XXX I XXX.

Recurs núm. 1. XXX, en representació d'INVESAL 3000, SL.

La primera de les al·legacions, referent al projecte de reparcel·lació, fa referència que, una vegada rebutjada la pretensió de l'interessat que no s'edificara el pati d'illa, sol·licita que se li adjudique el sòl confrontant amb l'edifici que està executant al carrer de Madrid, a fi de destinar aquest sòl a jardí o pati annex a l'edifici, incorporant en aquesta adjudicació el sòl destinat a edificació existent en aquest pati.

L'adjudicació realitzada en el projecte de reparcel·lació es va portar a terme d'acord amb l'al·legació de l'interessat que la seua parcel·la recaiguera a via pública, en contraposició a l'adjudicació realitzada en el primer esborrany de reparcel·lació, en el qual se li adjudicava la parcel·la interior per a donar-li l'ús que manifesta el recurrent.

Realitzada una consulta verbal a un representant del recurrent, aquest manifesta que l'interessat ha decidit mantenir-se en l'adjudicació realitzada, a la vista que existeixen peticions en el sentit de demorar l'execució de la urbanització, la qual cosa permet poder arribar a acords amb l'administració sobre una possible permuta de sòl per a solucionar el problema que es plantejava.

No obstant això l'anterior, no escau l'adjudicació de parcel·la sense accés per via pública, si l'interessat no convé amb l'Ajuntament l'acceptació d'aquesta condició.

S'informa DESFAVORABLEMENT el recurs, sense perjudici de la possibilitat, d'arribar a acords amb l'Ajuntament per a la permuta de sòl, d'acord amb els valors i coeficients aprovats en el projecte de reparcel·lació.

En la segona, s'al·lega sobre l'existència d'una construcció destinada a habitatge. Aquesta edificació ha estat valorada com magatzem i se sol·licita que es modifique el valor per a adequar-lo al fet que siga residencial. No s'aporta cap valoració contradictòria.

De l'anàlisi portat a terme sobre l'edificació referenciada, en opinió d'aquests tècnics municipals, aquesta, si bé va ser portada a terme com edificació residencial, la seua actual tipologia és la de magatzem. No obstant això, la indemnització final es podrà fixar en la liquidació definitiva i es procediria a la seua modificació si es demostra que alguna part de l'edificació manté una efectiva tipologia residencial.

S'informa DESFAVORABLEMENT l'al·legació, sense perjudici de la revisió de la valoració una vegada es porte a terme la urbanització per a la incorporació de l'última valoració en el quadre de liquidació definitiva.

Recurs núm. 2. XXX I XXX.

L'al·legació presentada no impugna cap dels acords portats a terme en el Ple. Només pretén fer inventari dels elements que haurien d'indemnitzar-se en execució del pla i que, segons el recurrent, es troben sobre la seua parcel·la.

La relació definitiva, si no és coincident amb la del projecte, d'elements a indemnitzar en cada parcel·la s'establirà definitivament en el moment de replantejar l'obra urbanitzadora en funció dels que realment siga necessari destruir per a portar a terme la urbanització o l'adjudicació de parcel·les.

Recurs núm. 3. XXX.

La primera de les al·legacions, referent al Programa d'Actuació, qüestiona l'oportunitat de l'execució de l'obra urbanitzadora, tenint en compte la situació econòmica general que limita la possibilitat de fer efectius els beneficis de l'actuació i provoca la dificultat de poder sufragar les càrregues derivades d'aquesta.

El recurrent planteja la possibilitat de modificar el pla de treball de l'actuació —el seu calendari— a fi de diferir la total urbanització a un futur que permeta abordar-la sense les dificultats econòmiques que, de l'obligatorietat de sufragar les càrregues, es derivaria. Per a això proposa la subscripció d'un conveni amb l'Ajuntament que establisca un nou calendari.

No existeix, en la nostra opinió, inconvenient tècnic per a poder diferir la total urbanització de les parcel·les, i en el seu moment haurà de procedir a l'actualització del seu valor.

No obstant això, això no és una qüestió tècnica, ja que és a a la corporació a qui correspon acordar l'oportunitat i el calendari d'actuacions.

La qüestió tècnica sobre la subscripció d'un conveni es remet a un informe jurídic.

Haurà de ser la corporació la que determine el calendari que considere més oportú.

La segona de les al·legacions, referent al projecte d'urbanització, manifesta que el programa ha plantejat un major percentatge de cessions respecte de les mínimes previstes en la legislació vigent, el que implica un major cost d'urbanització. Se sol·licita revisar les partides de projecte reduint el seu cost i proposant que aquelles que excedisquen de la urbanització del sector, o que no siga pràctica habitual la seua implantació en altres unitats, siguen assumides per l'Ajuntament o mitjançant subvencions.

En primer lloc, la cessió de major sòl per a destinar-lo a centre escolar no suposa una major càrrega d'urbanització sobre l'actuació, ja que els costos d'execució del nou centre escolar no es repercuteixen sobre la propietat, com és evident. La vialitat prevista no resulta de la major cessió de sòl per a equipaments.

D'altra banda, el cost d'urbanització que els propietaris han de sufragar serà el que realment resulte de la subhasta de l'obra, sense que puga tenir major rellevància el valor que s'haja fixat en el projecte.

No obstant això, el recurrent sol·licita que es reduïsquen els costos per eliminació de serveis o perquè aquests siguen sufragats per l'Ajuntament o mitjançant una subvenció. Concretament, esmenta: la xarxa d'aigua potable en la que existeix un tram que pertany a la xarxa de subministrament de la ciutat; la xarxa de gas; les dos illes de contenidors soterrats; i, finalment, la reducció del percentatge de despeses generals al 13%.

En relació amb aquest últim concepte, les despeses generals, en el projecte aprovat ja han estat reduïdes al 13%.

En relació amb els serveis que se sol·licita no sufragar, tots els esmentats, excepte la xarxa de gas, trobant-se en l'àmbit d'actuació del sector, es consideren necessaris o és voluntat de l'Ajuntament la seua implantació, com és el cas dels contenidors soterrats, per tant, costejar-los correspon als propietaris afectats, encara que beneficie a altres zones de la població, llevat que l'Ajuntament acorde la seua exclusió.

Quant a la xarxa de gas, efectivament, en l'actualitat no s'està procedint a gasificar la ciutat, perquè l'empresa que gestiona el servei no està instal·lant noves xarxes. L'oportunitat de la seua implantació ha de ser acordada per la corporació.

No obstant l'esmentat en el paràgraf anterior, en la xarxa de gas, com en el cas d'altres serveis gestionats per empreses privades, l'Ajuntament haurà de convenir amb aquestes empreses quins elements de la xarxa poden aportar aquestes. En el cas que s'obtinguen rebaixes en les instal·lacions, aquestes es descomptarien de la càrrega a sufragar pels propietaris.

S'INFORMA DESFAVORABLEMENT la reducció de serveis, llevat que la corporació decidisca no instal·lar els que no corresponguen a serveis bàsics, com ara la xarxa de gas o contenidors soterrats. Tot això, sense perjudici dels possibles beneficis que es puguen repercutir sobre els propietaris derivats dels convenis a realitzar amb les empreses gestores de serveis.

La tercera de les al·legacions referent, també, al projecte d'urbanització, planteja l'afecció que suposa per a la parcel·la confrontant a la zona verda, i que se li adjudica en el PR al recurrent, la instal·lació de les dos illes de contenidors enterrats en la vorera confrontada amb aquesta parcel·la i sol·licita que almenys un dels dos siga desplaçat.

Consultat el tècnic de Medi Ambient, s'estableix que l'illa de contenidors situada en el vial prolongació del carrer d'Euskadi està en un punt d'equilibri respecte de les distàncies que han de recórrer els veïns que hi aboquen. No obstant això, l'altre, situat en el vial paral·lel a aquest a l'oest de l'actuació, sí pot ser traslladat a la vorera que confronta la zona verda.

S'INFORMA FAVORABLEMENT en el sentit de traslladar l'illa de contenidors soterrats que se situa més a l'oest de l'actuació a la zona d'aparcament situada enfront de la zona verda.

Recurs núm. 4. XXX, XXX, XXX I XXX.

La primera de les al·legacions, referent al projecte de reparcel·lació, qüestiona la no inclusió en el còmput de les indemnitzacions per elements a destruir d'una caseta de camp, un pou sínia i el clos, ja que manifesta que, independentment del seu estat de conservació, són susceptibles de rehabilitació. Manifesta que el pou està inscrit en el corresponent Catàleg d'Aigües Privades. Finalment, sol·licita l'explicació d'una compensació realitzada sobre la parcel·la núm. 2.

En relació amb els elements a valorar com indemnitzables per la seua destrucció, estableix la legislació vigent que les edificacions es taxaran aplicant-los una depreciació en funció de l'antiguitat i l'estat de conservació. A aquests efectes, s'apliquen per aquests tècnics els coeficients derivats de la regla cadastral, en la qual una ruïna té valor nul, sense consideració de cap valor residual.

En relació amb el pou existent, d'acord amb l'article 61 de la Llei d'Aigües, l'aigua obtinguda per concessió haurà de quedar adscrita a l'ús indicat en el títol concessional, sense que puga ser aplicada a altres usos distints, ni a terrenys diferents si es tractara de regs. Per altra banda, l'article 65 estableix el règim de revisió de les concessions, entre els supòsits de les quals figura la modificació dels supòsits determinants del seu atorgament. El punt 2 d'aquest article estableix que si l'objecte de la concessió pot complir-se amb una menor dotació o una millora de la tècnica de la utilització del recurs, això podrà donar lloc a la seua revisió. Finalment, l'apartat 3 i 4 d'aquest article estableix la no indemnitzabilitat, ni la procedència de compensacions econòmiques per això.

Els pous de reg tenen una finalitat agrícola. El seu ús o concessió ha d'extingir-se amb la urbanització d'un sector, ja que l'ús agrícola desapareix. No pot destinar-se l'aigua de pou de reg per a l'ús domèstic o recreatiu, com pot ser omplir una piscina, existint una xarxa pública urbana de proveïment. La finca obtindrà aigua per a consum d'aquesta xarxa d'aigua potable, una vegada realitzada la urbanització, per la qual cosa els drets sobre el pou haurien de decaure en aqueix moment.

S'INFORMA DESFAVORABLEMENT el recurs referent a la indemnitzabilitat d'elements que han estat considerats en estat ruïnós i referent a la indemnització per l'existència d'un pou, del qual brollen aigües per a usos no agrícoles, com és el cas, ha de desaparèixer sense indemnització. No obstant això, si en el moment que es vaja a destruir l'element es detecten instal·lacions no amortitzades indemnitzables (bombes, etc.) aquestes s'incorporaran al compte de liquidació definitiu mitjançant el corresponent valor contradictori.

En relació amb el valor de compensació pel qual se sol·licita explicació, el qual està aplicat sobre la parcel·la núm. 2, això correspon, com així s'indica, a una compensació derivada de la impossibilitat d'adjudicar la totalitat de l'aprofitament urbanístic al que té dret, per implantació sobre la parcel·la adjudicada d'un transformador necessari per a l'actuació, el qual consumeix un aprofitament de 61,99 m2th.

La segona de les al·legacions, referent al projecte d'urbanització, és similar a la realitzada per XXX en la seua al·legació núm. 2 i a la contestació a aquesta ens remetem.

En la present al·legació es qüestiona, a més, la inclusió del tractament superficial per a asfalt en un vial secundari, una barrera de seguretat, el cost de la jardineria i mobiliari urbà i la gestió de residus. Es reitera que no existeix inconvenient en la reducció dels costos que es deriven de modificar determinades partides, com puguen ser l'estampat d'asfalt o la jardineria. No obstant això això no suposa una rebaixa substancial del valor de l'obra i sí un minvament de la seua qualitat. Respecte a la barrera de seguretat, aquesta està exigida per la demarcació de carreteres per a impedir l'accés del sector a l'actual CN-340. I la gestió de residus és conseqüència de l'estudi detallat el mateix, sense que siga repercutit el cost que no es porte a terme.

La tercera de les al·legacions, referent al Programa d'Actuació, és similar a realitzada per XXX en la seua al·legació núm. 1 i a la seua contestació ens remetem.

Recurs núm. 5. XXX, en nom propi i en representació de l'herència jacent de XXX, XXX i HISPALLOR INMOBILIARIA, SL.

La primera de les al·legacions, referent al projecte de reparcel·lació, qüestiona l'adjudicació de la parcel·la de resultat als recurrents, la núm. 11, i sol·liciten que se'ls adjudique la parcel·la núm. 12, la qual ha estat adjudicada al propietari que formava, inicialment, part del condomini de les parcel·les originals dels recurrents.

Els recurrents mantenen, com a principi legal a tenir en compte per a l'adjudicació de la parcel·la de resultat núm. 12, el major percentatge de propietat que disposen en el condomini dissolt respecte a l'adjudicatari de la parcel·la núm. 12 i que això els confereix un major dret a conformar la parcel·la final en terrenys de la seua antiga propietat.

Les parcel·les núm. 11 i núm. 12 sumen entre les dos els drets complets dels seus adjudicataris, és a dir, dels antics propietaris de les parcel·les 27a, 27b i 27i i la del propietari de la parcel·la 27d, els drets de la qual se sumen al del comuner que va sol·licitar trencar la seua proindivisió en les tres primeres. Per tant, la permuta de propietat entre les parcel·les núm. 11 i núm. 12 no alteraria la resta de la reparcel·lació.

No obstant això, en opinió d'aquests tècnics municipals, no existeix una raó legal, ni de definició de drets, suficient que obligue a això, el que comportaria ara a l'alteració de les previsions fetes pel projecte que va intentar donar eixida a l'al·legació que els ara recurrents van mantenir en la seua primera al·legació al primer esborrany de projecte, i que ara qüestionen. El criteri de superposició, si és possible, i el de proximitat han de regir indistintament per al conjunt de propietaris, independentment dels seus percentatges de propietat. El criteri mantingut pels recurrents, encara sent vàlid com a tal, no ho és, en la nostra opinió, més que l'aplicat, sense que es done justificació suficient per a alterar ara els drets adjudicats a altres propietaris. L'adjudicació d'ambdós parcel·les s'ha portat a terme respecte a tots els propietaris sobre terrenys de la seua propietat, almenys parcialment, tret del propietari de la parcel·la 27d a qui s'adjudica en proindivisió amb el propietari que demana trencar el seu condomini amb la resta de propietaris de la parcel·les 27a, 27b i 27i, i a qui, per proximitat, li correspondria més ajustadament la parcel·la núm. 12, que la núm. 11.

S'INFORMA DESFAVORABLEMENT el recurs, ja que es considera que l'adjudicació portada a terme és legalment correcta.

Recurs núm. 6. XXX I XXX.

El recurs presentat reprodueix qüestions ja analitzades en el recurs núm. 3 de XXXsobre el cost del projecte d'urbanització i la sol·licitud d'alteració del calendari d'execució del programa, per qüestions d'oportunitat econòmica.

Ja que el recurs, com s'ha comentat, és equivalent al presentat com recurs núm. 3, a la seua contestació ens remetem.

Vist tot l'anterior, es proposa la desestimació els recursos presentats en aquells aspectes que fan referència a qüestions tècniques, excepte la que es refereix a:

—La ubicació d'una de les illes de contenidors, el trasllat dels quals es proposa a la zona d'aparcament enfront de la zona verda contigua.

—La consideració dels elements que hagen d'indemnitzar-se, els quals es determinaran amb exactitud en el moment que puga replantejar-se sobre el terreny l'actuació per a la seua execució, per a la seua incorporació en el quadre i liquidació definitiva, que quedarà modificat en el cas de no coincidir amb l'actual relació d'indemnitzacions.

Tot això, sense perjudici de:

—Que per part de la corporació es puga decidir l'assumpció de costos d'elements que suposen serveis no bàsics, encara que sí inclosos com a tenir en compte en els acords de programació, o modificar alguns d'aquests, com ara xarxa de gas, enjardinament i mobiliari, acabat de paviments asfàltics o contenidors soterrats.»

Fonaments de dret

Primer. Des del punt de vista jurídic, procedeix manifestar que el present informe s'emet de conformitat amb el disposat en l'article 175 del Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, aprovat per RD 2.568/1986, de 28 de novembre i que en la tramitació del present expedient s'han evacuat els informes preceptius, manifestant que concorren en els escrits presentats, els requisits generals de caràcter formal exigits per la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, personalitat suficient i legitimació en la causa de les parts recurrents, per a la presentació del recurs de reposició en temps (excepte el recurs plantejat pel Sr. XXX i la Sra. XXX, presentat fora de termini i forma).

Segon. En relació amb els recursos de reposició presentats per:

—INVESAL 3000, S.L..

— La Sra. XXX i el Sr. XXX.

Són informats en la seua totalitat pels arquitectes municipals, la Sra. XXX i el Sr. XXX, en data 30 de març de 2009, i figura en l'expedient, ja que es tracta de qüestions purament tècniques, per la qual cosa s'han d'acceptar les consideracions emeses pels serveis tècnics municipals competents en la matèria.

En relació amb els recursos de reposició presentats per:

—El Sr. XXX.

—El Sr. XXX, actuant en el seu propi nom i en nom i representació de l'herència jacent del seu difunt pare el Sr. XXX, el Sr. XXX i HISPALLOR INMOBILIARIA, SL.

—El Sr. XXX, la Sra. XXX, el Sr. XXX i la Sra. XXX,

Són informats en part pels arquitectes municipals, la Sra. XXX i el Sr. XXX, en data 30/03/09, i figuren en l'expedient, ja que es tracta de qüestions purament tècniques, per la qual cosa s'han d'acceptar les consideracions emeses pels serveis tècnics municipals competents en la matèria.

En relació amb el recurs de reposició presentat per:

—El Sr. XXX i la Sra. XXX, no pot ser admès per a la seua anàlisi, ja que ha estat presentat fora de termini, atès que la Sra. XXX, va ser notificada de l'acord plenari en data 30/01/09 i va presentar el recurs en data 25/03/09 i al Sr. XXX se li va intentar seua notificar per dues vegades, en dates 30/01/09 i 2/02/09 sense èxit, i va presentar el recurs en data 25/03/09.

Tercer. El Sr. XXX, interposa un recurs de reposició contra l'acord de Ple de data 27/11/08, sent la primera de les seues argumentacions de caràcter jurídic i és la que analitzem en el present informe.

És una repetició de l'al·legació presentada en data 14/10/08, per la qual es proposa, que les obres d'urbanització del PAI, podrien ser sufragades, inicialment, per l'Ajuntament de Benicarló i, posteriorment, a través d'un cànon d'urbanització ser pagades pels propietaris de parcel·les adjudicades. Hi indica així mateix, que podria diferir-se l'inici de les obres d'urbanització al moment que les circumstàncies econòmiques comportaren una autèntica equidistribució de beneficis i càrregues per als propietaris afectats, en el benentès que aquest termini hauria de ser raonable i consensuat. En definitiva, se suggereix a l'Ajuntament de Benicarló l'estudi de la possibilitat de subscriure un conveni urbanístic amb els propietaris afectats en el qual es plasmaren les circumstàncies plantejades.

Considera la possibilitat, de prendre en consideració les circumstàncies del mercat immobiliari, a fi de fixar terminis, per a l'exercici de determinats deures urbanístics, que està present en la normativa vigent, i així, indica que l'article 125.6 de la LUV estableix que:

«Els programes preveuran l'edificació dels solars resultants en un any comptador a partir de la recepció municipal de les obres d'urbanització i es podrà ampliar de manera justificada en les condicions d'absorció pel mercat immobiliari fins a un termini màxim de quatre anys, determinant-se les seqüència i prioritat de l'execució, en dos bases bianuals».

En conseqüència, reitera via recurs de reposició, el contingut del seu escrit d'al·legacions presentat en data 14/10/08, entenent que les circumstàncies fàctiques del mercat immobiliari no solament es mantenen sinó que s'han agreujat i és per això que s'hi suggereix, de nou, a l'Ajuntament l'estudi de la possibilitat de subscriure un conveni urbanístic amb els propietaris afectats en el qual es plasmaren les circumstàncies plantejades i es procedira a la modificació del calendari de terminis per al desenvolupament de l'actuació integrada que forma part de l'alternativa tècnica del PAI de referència.

a) Planteja el recurrent, en primer lloc, la possibilitat que les obres siguen sufragades inicialment per l'Ajuntament i s'impose amb posterioritat, un cànon d'urbanització als propietaris de les parcel·les adjudicades.

La figura del cànon d'urbanització, constitueix una modalitat d'ingressos generats per l'activitat de l'urbanisme i per a l'urbanisme. Amb aquest, es pretén l'execució d'obres d'urbanització o l'obtenció del sòl necessari per a aquestes, quan per raons tècniques especials siga imprescindible anticipar la seua execució o obtenció a l'aplicació dels mecanismes habituals de gestió.

Conforme a la seua regulació en la LUV, el cànon d'urbanització dóna resposta a una doble finalitat:

1ª.- Finançar infraestructures complementàries respecte a la total urbanització dels solars que per raons especials siga imprescindible diferir o anticipar en el temps (article 189.1 de la LUV). Així s'aprecia en la Sentència del TSJCV núm. 1.012, d'1 de setembre de 2001, quan en el seu fonament de dret segon, el Tribunal analitza l'article 80 de la LRAU (actual 189.1 de la LUV, amb idèntica redacció) i estableix que:

«La literalitat del precepte duu a aquesta Sala a concloure que els pressupostos legals que justifiquen l'establiment d'un cànon d'urbanització, en contra del que considera l'Administració demandada, no concorren en el supòsit d'actuacions, ja que les obres que sustenten l'establiment del cànon d'urbanització, segons el precepte transcrit, són les que refereixen a infraestructures complementàries respecte de les altres obres d'urbanització necessàries perquè les parcel·les tinguen la condició de solars que, per raons tècniques especials, han de diferir-se o anticipar-se respecte a la total urbanització dels solars. En conseqüència, la realització de les obres d'urbanització que s'han portat a terme a fi que determinades parcel·les obtinguen la condició de solars edificables i això en raó que en el seu moment l'empresa que portava a terme la urbanització va cessar en aquesta activitat, no empara la percepció del cànon d'urbanització que ha estat establit per l'Administració demandada i, per tant, les quantitats exigides a l'actor en concepte de cànon d'urbanització manquen de tota empara legal, per la qual cosa ha de reconèixer-se el seu dret que li siguen retornades les quantitats que haguera satisfet per aquest concepte».

En el mateix sentit la Sentència núm. 972 del TSJCV de 30 de juny de 2004, que en el seu fonament de dret segon, al punt sisè disposa:

«Així les coses no es presenten acreditades “les raons tècniques especials” que feien imprescindible respecte a la propietat d'aquest concret àmbit de l'actuació (Sector 7, residencial que no té accés directe a la carretera desdoblegada), diferir o anticipar la implantació de la infraestructura en qüestió a finançar amb el cànon impugnat. Particularment tenint en compte que —a diferència del que s'infereix respecte a la unitat execució núm. 1 del sector 14— el deure pagar aquest tipus d'infraestructures, siguen els propis “sistemes generals” (en terminologia de la legislació del sòl estatal de 1998) o anara la connexió amb aquestos, ha de guardar una relació directa amb la “dimensió i densitat” de cada actuació i de “les intensitats d'ús que aquesta genere, de conformitat amb els requisits i condicions que estableix el planejament general”, segons imposa l'article 18.3 de la Llei 6/1998, de 13 d'abril. I deriva, al seu torn, de l'apartat 1 (A, B i C) de l'article 30 de la LRAU».

L'esment que es fa en la Sentència a l'article 30 de la LRAU, pot extrapolar-se a l'actual 124 de la LUV, que estableix (igual que feia el citat article 30 LRAU) els objectius mínims i per tant imprescindibles, del Programa d'Actuació Integrada, i entre altres, els següents:

—Connectar i integrar adequadament la urbanització amb les xarxes d'infraestructures, d'energia, comunicacions i serveis públics existents.

—Suplementar les infraestructures i espais públics o reserves dotacionals en el necessari per a no minvar ni desequilibrar els nivells de qualitat, quantitat o capacitat de servei existents i exigibles reglamentàriament.

2ª.- Compensar-hi a propietaris o urbanitzadors (també a l'Ajuntament quan actue per gestió directa), que hagueren executat i finançat la seua costa infraestructures d'utilitat per a futures actuacions integrades, tal com es desprèn de l'article 181.6 de la LUV i 430 del ROGTU.

És a dir, que les obres de connexió i integració territorial, externes o internes, necessàries per a cobrir els objectius imprescindibles del Programa són càrregues de la urbanització que tots els propietaris han de retribuir en comú a l'urbanitzador, en aquest cas a l'Ajuntament, tal com disposa l'article 168 de la LUV.

Solament els correspondrà als propietaris sufragar el cost de les obres d'utilitat comuna a diverses actuacions que excedisquen al Programa d'Actuació Integrada, quan escaiga mitjançant el cànon d'urbanització.

Per això, sembla evident que no és possible l'exigència del cànon d'urbanització, en el present expedient, ja que solament podria exigir-se aquest cànon, quan existiren aqueixes raons tècniques especials (que no s'aprecien en l'expedient), que feren imprescindible diferir o anticipar la implantació d'infraestructures complementàries, comunes a diverses actuacions, respecte a la total urbanització dels solars.

Qüestió aquesta, que casa malament amb la motivació que es dóna en la memòria del present expedient, en afirmar-se «l'existència d'una trama urbana consolidada confrontant amb el sector».

b) En segon lloc, es planteja pel recurrent, diferir l'inici de les obres d'urbanització: «al moment que les circumstàncies econòmiques comportaren una autèntica equidistribució de beneficis i càrregues per als propietaris afectats», prenent com fonament el disposat en l'article 125.6 de la LUV.

Aquest article, disposa literalment:

«Els programes preveuran l'edificació dels solars resultants en un any comptador a partir de la recepció municipal de les obres d'urbanització, que es podrà ampliar de manera justificada en les condicions d'absorció pel mercat immobiliari fins a un termini màxim de quatre anys, determinant-se la seqüència i prioritat de l'execució, en dos bases bianuals».

Entre els deures dels propietaris de sòl urbanitzable, s'incorpora, en l'article 23.d) de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, Urbanística Valenciana (des d'ara LUV) l'obligació d'edificar en el termini que establisca el Programa.

Es dedueix de l'interès del legislador perquè es pose en disposició dels usuaris el producte final edificat (habitatges o activitats productives), amatent per al seu fi. És a dir, es dóna un pas endavant enfront de la legislació precedent i passa de fomentar la posada en el mercat de sòl urbanitzable, en lloc d'urbanitzat, a fomentar que el sòl urbanitzat o els solars siguen immediatament edificats.

Lògicament aquestes previsions s'han de compassar amb la demanda previsible del mercat immobiliari, que haurien de traslladar-se al Programa. Hem d'acceptar, que el termini que transcorre des de la presentació de l'alternativa tècnica fins a l'edificació és prou llarg com perquè les necessitats i demanda hagen canviat.

Aquest deure edificació i, per tant, el deure sol·licitud de llicència no resulta exigible automàticament, sinó que haurà de ser activada mitjançant una ordre individualitzada dictada per l'Ajuntament, i serà exigible una vegada transcorreguts els terminis fixats pel programa.

I l'incompliment del deure edificar, comportarà que l'Ajuntament, d'ofici o a instància de part, i una vegada siga exigible el deure edificar per transcurs dels terminis previstos en l'article 204 de la LUV, podrà dictar ordres individualitzades d'execució de l'edificació, prèvia audiència de les persones interessades, seguint criteris expressos i objectius de prioritat en el foment d'aquestes activitats, segons disposa l'article 205 de la LUV.

Aquest article disposa, que l'ordre advertirà que si el propietari afectat no sol·licita llicència i compensa els excedents d'aprofitament de la seua parcel·la en el termini d'un any, la parcel·la quedarà en règim d'edificació forçosa.

L'article 125.6 de la LUV, estableix en relació amb la documentació integrant dels programes per al desenvolupament d'actuacions integrades, que aquests preveuran l'edificació dels solars resultants en un any comptador a partir de la recepció municipal de les obres d'urbanització, que podrà ampliar-se de manera justificada en les condicions d'absorció pel mercat immobiliari fins a un termini màxim de quatre anys, determinant-se la seqüència i prioritat de l'execució, en dos bases bianuals.

Per la seua banda l'article 495 del Decret 67/2006, de 12 de maig, pel qual es va aprovar el Reglament d'Ordenació i Gestió Territorial i Urbanística (des d'ara ROGTU) disposa al punt 1, que el termini d'un any per a edificar els solars resultants de la reparcel·lació es podrà ampliar fins a un màxim de quatre anys més en l'acord pel qual es recepcionen definitivament les obres d'urbanització, de forma expressament justificada.

Qualsevol propietari (indica el punt 2 d'aquest article) o interessat, estarà legitimat per a sol·licitar l'ajornament previst en l'apartat anterior, que solament es concedirà quan concórreguen i es justifiquen causes d'interès públic, basades en la millor adaptació a les demandes socials del mercat immobiliari.

El termini d'execució del Programa d'Actuació Integrada ha estat un aspecte essencial des de la LRAU, ja que la funció del PAI és programar el sòl urbanitzable per a la seua incorporació al procediment urbanitzador i amb això l'agregació al mercat de solars edificables i posteriorment, edificacions executades sobre aquests.

La importància de la programació es reflecteix en els objectius imprescindibles dels programes, entre ells, «establir terminis per a edificar els solars resultants de l'actuació urbanitzadora», tal com disposa l'article 124.h) de la LUV.

Com hem vist, l'edificació dels solars resultants de l'execució del Programa ha de realitzar-se, amb caràcter general en el termini màxim d'un any, des de la recepció municipal de les obres d'urbanització i aquest termini, és ampliable fins a un màxim de quatre anys mes, en l'acord pel qual es recepcionen definitivament les obres d'urbanització.

Per tot això, articular la defensa de l'ajornament de l'inici de les obres d'urbanització, en l'article 125.6 de la LUV, no és acceptable, i ha de rebutjar-se, ja que aquest article tal com hem vist, es refereix al possible ajornament per a l'edificació dels solars resultants de l'execució del Programa.

Per tots els motius citats anteriorment, procedeix la desestimació del recurs de reposició en la seua part jurídica.

Quart. El Sr. XXX, actuant en el seu propi nom i en nom i representació de l'herència jacent del seu difunt pare el Sr. XXX, el Sr. XXX i HISPALLOR INMOBILIARIA, SL, interposen un recurs de reposició contra l'acord de Ple de data 27/11/08, en el qual la segona de les seues argumentacions és de caràcter jurídic i és la que analitzem en el present informe.

S'hi indica que el moment actual no és l'adequat per a portar a terme la urbanització de la totalitat de l'àmbit urbanístic, donada la situació de crisi immobiliària actual, per això, si és necessari per a l'Ajuntament obtenir els sòls necessaris per a la implantació d'un centre escolar, pot obtenir-los a través de l'instrument reparcel·latori i, si escau, procedir a urbanitzar els vials i altres infraestructures per gestió directa i en el seu moment, en temps mes adequats procedir a la programació íntegra de la Unitat d'Execució, implantant en aquest moment el corresponent cànon d'urbanització per al seu reintegrament.

En aquest supòsit, els recurrents sembla que plantegen la possibilitat d'executar per fases el Programa, ja que primer s'obtindrien els sòls necessaris per a la implantació del centre escolar, alhora s'urbanitzarien els vials i altres infraestructures, per a en un temps posterior, no se sap quan, procedir a la programació integra de la unitat d'execució.

Plantejar aquesta possibilitat pels recurrents és anar en contra de l'acordat pel Ple de l'Ajuntament, en data 27/11/08, ja que en aquesta data l'Ajuntament, en aprovar el PAI, també va aprovar el projecte de reparcel·lació i va acordar també els terminis de desenvolupament i la seua execució.

Així doncs, el programa per gestió directa, estableix, com a termini màxim per a l'inici de la selecció de l'empresari-constructor, 3 mesos des de l'aprovació del projecte de reparcel·lació.

I el termini màxim per a l'inici de les obres d'1 mes des de la selecció del contractista.

Són 12 mesos des de la selecció del contractista el termini màxim per a l'execució de la urbanització.

No és possible fraccionar un programa ja aprovat i amb terminis establits i, per tant, implantar posteriorment un cànon d'urbanització tal com sol·liciten els recurrents. Per la qual cosa procedeix la desestimació del recurs de reposició interposat.

Cinquè. El Sr. XXX, la Sra. XXX, el Sr. XXX i la Sra. XXX, interposen un recurs de reposició contra l'acord de Ple de data 27/11/08, on la tercera de les seues argumentacions és de caràcter jurídic i és la que analitzem en el present informe.

Es proposa pels recurrents, que les obres d'urbanització del PAI, podrien ser sufragades, inicialment, per l'Ajuntament de Benicarló i, posteriorment, a través d'un cànon d'urbanització ser pagades pels propietaris de parcel·les adjudicades. Hi indica així mateix, que podria diferir-se l'inici de les obres d'urbanització al moment que les circumstàncies econòmiques comportaren una autèntica equidistribució de beneficis i càrregues per als propietaris afectats, en el benentès que aquest termini hauria de ser raonable i consensuat. En definitiva, se suggereix a l'Ajuntament de Benicarló l'estudi de la possibilitat de subscriure un conveni urbanístic amb els propietaris afectats en el qual es plasmaren les circumstàncies plantejades.

En aquest supòsit, els recurrents plantegen la possibilitat de sufragar les obres inicialment per l'Ajuntament i després imposar un cànon d'urbanització als propietaris de les parcel·les adjudicades i a més demorar l'inici de les obres d'urbanització.

Plantejar aquesta possibilitat pels recurrents és anar en contra de l'acordat pel Ple de l'Ajuntament, en data 27/11/08, ja que en aquesta data l'Ajuntament, en aprovar el PAI, també va aprovar el projecte de reparcel·lació i va acordar també els terminis de desenvolupament i la seua execució.

Així doncs, el programa per gestió directa, estableix, com a termini màxim per a l'inici de la selecció de l'empresari-constructor, 3 mesos des de l'aprovació del projecte de reparcel·lació.

I el termini màxim per a l'inici de les obres d'1 mes des de la selecció del contractista.

Són 12 mesos des de la selecció del contractista el termini màxim per a l'execució de la urbanització.

Per la seua banda el projecte de reparcel·lació aprovat, fixa el calendari de pagaments, amb quatre quotes del 20 % provisional total del programa i una cinquena equivalent a la resta del cost definitiu total del programa, de la següent forma:

1ª Quota	Prèviament a l'inici de les obres d'urbanització
2ª Quota	Segon mes des de l'inici de l'obra
3ª Quota	Quart mes des de l'inici de l'obra
4ª Quota	Sisé mes des de l'inici de l'obra
5ª Quota	Un mes des de la recepció de l'obra, juntament amb la seua liquidació

No és possible fraccionar un programa ja aprovat legalment i amb terminis establits i implantar posteriorment un cànon d'urbanització tal com sol·liciten els recurrents. Per la qual cosa procedeix la desestimació del recurs de reposició interposat.

Sisè. Procedeix elevar-ho al Ple de l'Ajuntament, com a òrgan competent per a la resolució del citat expedient, en ús de les atribucions conferides per l'article 22.2.c) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases del Règim Local.

En conseqüència, la corporació, de conformitat amb l'informe proposta del TAG d'Urbanisme i el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient, per unanimitat dels assistents acorda:

Primer. En relació amb el recurs de reposició interposat en data 27 de febrer de 2009, (núm. de registre d'entrada 3.425), pel Sr. XXX, en representació de la mercantil INVESAL 3000, SL, desestimar la primera de les al·legacions, que fa referència a fet que, una vegada rebutjada la pretensió de l'interessat que no s'edificara el pati d'illa, sol·licita que se li adjudique el sòl confrontant amb l'edifici que està executant al carrer de Madrid, a fi de destinar aquest sòl a jardí o pati annex a l'edifici, incorporant en aquesta adjudicació el sòl destinat a edificació existent en aquest pati, ja que no escau l'adjudicació de parcel·la sense accés per via pública, si l'interessat no convé amb l'Ajuntament l'acceptació d'aquesta condició, per a la permuta de sòl, d'acord amb els valors i coeficients aprovats en el projecte de reparcel·lació.

Desestimar la segona al·legació, sense perjudici de la revisió de la valoració una vegada es porte a terme la urbanització per a la incorporació de l'última valoració en el quadre de liquidació definitiva, ja que de l'anàlisi portat a terme sobre l'edificació referenciada, en opinió dels tècnics municipals, aquesta, si bé va ser portada a terme com a edificació residencial, la seua actual tipologia és la de magatzem. No obstant això, la indemnització final es podrà fixar en la liquidació definitiva i procedir a la seua modificació si es demostra que alguna part de l'edificació manté una efectiva tipologia residencial.

Segon. En relació amb el recurs de reposició interposat en data 27 de febrer de 2009, (núm. de registre d'entrada 3.441), per la Sra. XXX i el Sr. XXX, procedeix la desestimació del mateix, ja que no s'impugna cap dels acords portats a terme en el Ple. Només pretén fer inventari dels elements que haurien d'indemnitzar-se en execució del pla i que, segons el recurrent, es troben sobre la seua parcel·la. I la relació definitiva, si no és coincident amb la del projecte, d'elements a indemnitzar en cada parcel·la, s'establirà definitivament, en el moment de replantejar l'obra urbanitzadora, en funció dels que realment siga necessari destruir per a portar a terme la urbanització o l'adjudicació de parcel·les.

Tercer. En relació amb el recurs de reposició interposat, en data 3 de març de 2009, (núm. de registre d'entrada 3.573), pel Sr. XXX, pel qual es proposa, entre altres coses, que les obres d'urbanització del PAI, podrien ser sufragades, inicialment, per l'Ajuntament de Benicarló i, posteriorment, a través d'un cànon d'urbanització ser pagades pels propietaris de parcel·les adjudicades. Hi indica així mateix, que podria diferir-se l'inici de les obres d'urbanització al moment que les circumstàncies econòmiques comportaren una autèntica equidistribució de beneficis i càrregues per als propietaris afectats, en el benentès que aquest termini hauria de ser raonable i consensuat. En definitiva, se suggereix a l'Ajuntament de Benicarló l'estudi de la possibilitat de subscriure un conveni urbanístic amb els propietaris afectats en el qual es plasmaren les circumstàncies plantejades. Considera la possibilitat, de prendre en compte les circumstàncies del mercat immobiliari, a fi de fixar terminis, per a l'exercici de determinats deures urbanístics, que està present en la normativa vigent (article 125.6 de la LUV).

Procedeix la desestimació del recurs en aquest apartat, ja que sembla evident que no és possible l'exigència del cànon d'urbanització, en el present expedient, ja que solament podria exigir-se aquest cànon, quan existiren raons tècniques especials (que no s'aprecien en l'expedient), que feren imprescindible diferir o anticipar la implantació d'infraestructures complementàries, comunes a diverses actuacions, respecte a la total urbanització dels solars. Per tot això, articular la defensa de l'ajornament de l'inici de les obres d'urbanització, en l'article 125.6 de la LUV, no és acceptable, i ha de rebutjar-se, ja que aquest article tal com hem vist, en els fonaments de dret, es refereix al possible ajornament per a l'edificació dels solars resultants de l'execució del Programa.

La segona de les al·legacions, referent al projecte d'urbanització, manifesta que el programa ha plantejat un major percentatge de cessions respecte de les mínimes previstes en la legislació vigent, el que implica un major cost d'urbanització. Se sol·licita revisar les partides de projecte reduint el seu cost i proposant que aquelles que excedisquen de la urbanització del sector, o que no siga pràctica habitual la seua implantació en altres unitats, siguen assumides per l'Ajuntament o mitjançant subvencions. Procedeix la seua desestimació, ja que la reducció de serveis, llevat que la corporació decidisca no instal·lar els que no corresponguen a serveis bàsics, com ara xarxa de gas o contenidors soterrats. Tot això, sense perjudici dels possibles beneficis que es puguen repercutir sobre els propietaris derivats dels convenis a realitzar amb les empreses gestores de serveis.

La tercera de les al·legacions referent, també, al projecte d'urbanització, planteja l'afecció que suposa per a la parcel·la confrontant a la zona verda, i que se li adjudica en el PR al recurrent, la instal·lació de les dos illes de contenidors enterrats en la vorera confrontada amb aquesta parcel·la, sol·licitant que almenys un dels dos siga desplaçat. Procedeix la seua estimació, en el sentit de traslladar l'illa de contenidors soterrats que se situa més a l'oest de l'actuació a la zona d'aparcament situada enfront de la zona verda.

Quart.- En relació amb el recurs de reposició interposat en data 3 de març de 2009, (núm. de registre d'entrada 3.612), pel Sr. XXX, la Sra. XXX, el Sr. XXX i la Sra. XXX, pel qual es proposa com a primera al·legació, referent al projecte de reparcel·lació, el qüestionament de la no inclusió en el còmput de les indemnitzacions per elements a destruir d'una caseta de camp, un pou sínia i el clos, ja que manifesta que, independentment del seu estat de conservació, són susceptibles de rehabilitació. Manifesta que el pou està inscrit en el corresponent Catàleg d'Aigües Privades. Finalment, sol·licita l'explicació d'una compensació realitzada sobre la parcel·la núm. 2. Procedeix la seua desestimació referent a la indemnitzabilitat d'elements que han estat considerats en estat ruïnós, i referent a la indemnització per l'existència d'un pou, del qual brollen aigües per a usos no agrícoles, com és el cas, ha de desaparèixer sense indemnització. No obstant això, si en el moment que es vaja a destruir l'element es detecten instal·lacions no amortitzades indemnitzables (bombes, etc.) aquestes s'incorporaran al compte de liquidació definitiu mitjançant el corresponent valor contradictori.

En relació amb el valor de compensació pel qual se sol·licita explicació, el qual està aplicat sobre la parcel·la núm. 2, això correspon, com així s'indica, a una compensació derivada de la impossibilitat d'adjudicar la totalitat de l'aprofitament urbanístic al qual té dret, per implantació sobre la parcel·la adjudicada d'un transformador necessari per a l'actuació, el qual consumeix un aprofitament de 61,99m2th.

La segona de les al·legacions, referent al projecte d'urbanització, és similar a la realitzada per XXX en la seua al·legació núm. 2 i a la seua contestació ens remetem.

En la present al·legació es qüestiona, a més, la inclusió del tractament superficial per a asfalt en un vial secundari, una barrera de seguretat, el cost de la jardineria i mobiliari urbà i la gestió de residus. Es reitera que no existeix inconvenient en la reducció dels costos que es deriven de modificar determinades partides, com puguen ser l'estampat d'asfalt o la jardineria. No obstant això això no suposa una rebaixa substancial del valor de l'obra i sí un minvament de la seua qualitat. Respecte a la barrera de seguretat, aquesta està exigida per la demarcació de carreteres per a impedir l'accés del sector a l'actual CN-340. I la gestió de residus és conseqüència del seu estudi detallat, sense que siga repercutit el cost que no es porte a terme.

La tercera de les al·legacions, es fonamenta que les obres d'urbanització del PAI, podrien ser sufragades, inicialment, per l'Ajuntament de Benicarló i, posteriorment, a través d'un cànon d'urbanització ser pagades pels propietaris de parcel·les adjudicades. Hi indica així mateix, que podria diferir-se l'inici de les obres d'urbanització al moment que les circumstàncies econòmiques comportaren una autèntica equidistribució de beneficis i càrregues per als propietaris afectats, en el benentès que aquest termini hauria de ser raonable i consensuat. En definitiva, se suggereix a l'Ajuntament de Benicarló l'estudi de la possibilitat de subscriure un conveni urbanístic amb els propietaris afectats en el qual es plasmara les circumstàncies plantejades.

En aquest supòsit, els recurrents plantegen la possibilitat de sufragar les obres inicialment per l'Ajuntament i després imposar un cànon d'urbanització als propietaris de les parcel·les adjudicades i a més demorar l'inici de les obres d'urbanització.

Plantejar aquesta possibilitat pels recurrents és anar en contra de l'acordat pel Ple de l'Ajuntament en data 27/11/08, ja que en aquesta data l'Ajuntament, en aprovar el PAI, també va aprovar el projecte de reparcel·lació i va acordar també els terminis de desenvolupament i execució del mateix.

Així doncs, el programa per gestió directa estableix com a termini màxim per a l'inici de la selecció de l'empresari-constructor 3 mesos des de l'aprovació del projecte de reparcel·lació.

I el termini màxim per a l'inici de les obres d'1 mes des de la selecció del contractista.

Són 12 mesos des de la selecció del contractista el termini màxim per a l'execució de la urbanització.

Per la seua banda el projecte de reparcel·lació aprovat, fixa el calendari de pagaments, amb quatre quotes del 20 % provisional total del programa i una cinquena equivalent a la resta del cost definitiu total del programa, de la següent forma:

1ª Quota	Prèviament a l'inici de les obres d'urbanització
2ª Quota	Segon mes des de l'inici de l'obra
3ª Quota	Quart mes des de l'inici de l'obra
4ª Quota	Sisé mes des de l'inici de l'obra
5ª Quota	Un mes des de la recepció de l'obra, juntament amb la seua liquidació

No és possible fraccionar un programa ja aprovat legalment i amb terminis establits i implantar posteriorment un cànon d'urbanització tal com sol·liciten els recurrents. Per la qual cosa procedeix la desestimació del recurs de reposició interposat.

Quinto.- En relació amb el recurs de reposició interposat en data 3 de març de 2009, (núm. de registre d'entrada 3.613), pel Sr. XXX, actuant en el seu propi nom i en nom i representació de l'herència jacent del seu difunt pare, el Sr. XXX, el Sr. XXX i HISPALLOR INMOBILIARIA, SL, procedeix la desestimació de la primera de les al·legacions, (ja que l'adjudicació portada a terme és legalment correcta), per la qual es qüestiona l'adjudicació de la parcel·la de resultat als recurrents, la núm. 11, i sol·liciten que se'ls adjudique la parcel·la núm. 12, la qual ha estat adjudicada al propietari que formava, inicialment, part del condomini de les parcel·les originals dels recurrents.

Els recurrents mantenen, com a principi legal a tenir en compte per a l'adjudicació de la parcel·la de resultat núm. 12, el major percentatge de propietat que disposen en el condomini dissolt respecte a l'adjudicatari de la parcel·la núm. 12 i que això els confereix un major dret a conformar la parcel·la final en terrenys de la seua antiga propietat

Les parcel·les núm. 11 i núm. 12 sumen entre les dos els drets complets dels seus adjudicataris, és a dir, dels antics propietaris de les parcel·les 27a, 27b i 27i i la del propietari de la parcel·la 27d, els drets de la qual se sumen al del comuner que va sol·licitar trencar la seua proindivisió en les tres primeres. Per tant, la permuta de propietat entre les parcel·les núm. 11 i núm. 12 no alteraria la resta de la reparcel·lació.

No obstant això, en opinió d'aquests tècnics municipals, no existeix una raó legal, ni de definició de drets, suficient que obligue a això, el que comportaria ara a l'alteració de les previsions fetes pel projecte que va intentar donar eixida a l'al·legació que els ara recurrents van mantenir en la seua primera al·legació al primer esborrany de projecte, i que ara qüestionen. El criteri de superposició, si és possible, i el de proximitat han de regir indistintament per al conjunt de propietaris, independentment dels seus percentatges de propietat. El criteri mantingut pels recurrents, encara sent vàlid com a tal, no ho és, en la nostra opinió, més que l'aplicat, sense que es done justificació suficient per a alterar ara els drets adjudicats a altres propietaris. L'adjudicació d'ambdues parcel·les s'ha portat a terme respecte a tots els propietaris sobre terrenys de la seua propietat, almenys parcialment, tret al propietari de la parcel·la 27d que s'adjudica en proindivisió amb el propietari que demana trencar el seu condomini amb la resta de propietaris de la parcel·les 27a, 27b i 27i, i a qui, per proximitat, li correspondria més ajustadament la parcel·la núm. 12, que la núm. 11.

En la segona de les al·legacions, s'hi indica que el moment actual no és l'adequat per a portar a terme la urbanització de la totalitat de l'àmbit urbanístic, donada la situació de crisi immobiliària actual, per això, si és necessari per a l'Ajuntament obtenir els sòls necessaris per a la implantació d'un centre escolar, pot obtenir-los a través de l'instrument reparcel·latori i, si escau, procedir a urbanitzar els vials i altres infraestructures per gestió directa i en el seu moment, en temps mes adequats procedir a la programació íntegra de la Unitat d'Execució, implantant en aquest moment el corresponent cànon d'urbanització per al seu reintegrament.

En aquest supòsit, els recurrents sembla que plantegen la possibilitat d'executar per fases el Programa, ja que primer s'obtindrien els sòls necessaris per a la implantació del centre escolar, alhora s'urbanitzarien els vials i altres infraestructures, per a en un temps posterior, no se sap quan, procedir a la programació integra de la unitat d'execució.

Plantejar aquesta possibilitat pels recurrents és anar en contra de l'acordat pel Ple de l'Ajuntament, en data 27/11/08, ja que en aquesta data l'Ajuntament, en aprovar el PAI, també va aprovar el projecte de reparcel·lació i va acordar també els terminis de desenvolupament i la seua execució.

Així doncs, el programa per gestió directa, estableix, com a termini màxim per a l'inici de la selecció de l'empresari-constructor, 3 mesos des de l'aprovació del projecte de reparcel·lació.

I el termini màxim per a l'inici de les obres d'1 mes des de la selecció del contractista.

Són 12 mesos des de la selecció del contractista el termini màxim per a l'execució de la urbanització.

No és possible fraccionar un programa ja aprovat i amb terminis establits i, per tant, implantar posteriorment un cànon d'urbanització tal com sol·liciten els recurrents. Per la qual cosa procedeix la desestimació del recurs de reposició interposat.

Sisé. En relació amb el recurs de reposició interposat en data 25 de març de 2009, (núm. de registre d'entrada 4.594), pel Sr. XXX i la Sra. XXX, no pot ser admès per a ser analitzat, ja que ha sigut presentat fora de termini, atès que la Sra. XXX, va ser notificada de l'acord plenari en data 30/01/09 i va presentar el recurs en data 25/03/09 i al Sr. XXX se li va intentar notifica dos vegades, en les dates 30/01/09 i 2/02/09 sense èxit, i va presentar el recurs en data 25/03/09.

Seté. Notificar el presente acord als interessats, indicant-los que contra el present acte poden interposar un recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu amb seu a Castelló, en el termini de DOS MESOS, comptadors des de l'endema de la receptació de la notificació del present acte, de conformitat amb el que disposa en l'art. 8 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contencioa Administrativa. Tot això sense perjudici que puguen exercitar qualsevol altres recurs o acció que estimen procedent.

PUNT 20é.- MOCIÓ PRESENTADA PEL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR RELATIVA A LA COMMEMORACIÓ DEL DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT.-Se sotmet a consideració del Ple la moció presentada pel grup municipal del Partit Popular del següent contingut literal:

«El dia 5 de juny té lloc el Dia Mundial del Medi Ambient i esta celebració coincidix enguany amb unes especials circumstàncies reivindicatives en l'àmbit local. Enguany 2009 té especial importància per als ajuntaments perquè oferix un balanç de llums i ombres després de 30 anys de governs democràtics. D'una banda, es destaca l'enorme esforç realitzat pels ajuntaments en estos anys per a adaptar-se a la modernitat i a la prestació de servicis de qualitat, però al mateix temps es veu amb gran preocupació la forma d'afrontar el futur en un moment d'asfíxia financera i de reducció dràstica de recursos.

Ara més que mai es reclama un finançament adequat, suficient i proporcionat al nivell de prestació de servicis per part dels ajuntaments, i ara també es demanen unes competències equiparables i homologables a la capacitat de gestió de les altres Administracions.

Per a superar esta situació generalitzada de crisi econòmica, el Govern parla d'inversió en innovació, de nous models econòmics sostenibles plens de frases ampul·loses que no es concreten, es pensa en inversions i infraestructures, es destaca la impossibilitat de continuar mantenint el model basat en la construcció i el sector immobiliari i, mentrestant, es deixa de costat la indústria, l'energia i el turisme.

Però cap recepta arriba als ajuntaments en forma de mesures oportunes i adequades a la urgent necessitat actual, més enllà de plans d'inversió i de sanejament d'estil puntual i limitat en el temps.

No obstant això els ajuntaments, a causa de la seua proximitat als problemes reals i a les necessitats de la societat, no poden fer marxa enrere excepte per a estrényer-se el cinturó, i no abandonaran per tant la seua sensibilitat per la protecció de la naturalesa, de l'entorn urbà i dels mitjans naturals que conformen avui en dia un nucli d'interés i un bé a protegir i cuidar. La sensibilitat social cap als temes mediambientals obliga les administracions a ser molt escrupoloses en l'ús i adequació dels seus plans de creixement perquè així ho reclamen els ciutadans.

Quan tot pareix vindre-se'n a baix i les idees per a eixir avant patixen un estancament, és quan més hem de tornar la mirada cap al medi ambient i les seues possibilitats de millorar la qualitat de vida dels veïns aportant riquesa i benestar.

D'esta crisi hem aprés és que els creixements desbocats i sense control d'estos últims cinc anys no conduïxen enlloc, i que el que aporta confiança i estabilitat és la inversió a millorar la qualitat de vida dins dels paràmetres que cada societat valora com propis.

Per això es fa ara més important que mai portar a primera plana el Conveni Europeu del Paisatge que el Consell d'Europa va donar en la ciutat de Florència, el 20 d'octubre del 2000, ratificat per Espanya el 6 de novembre del 2007, perquè suposa l'entrada en el nostre dret de la norma més ambiciosa en matèria de protecció, ordenació i gestió de la riquesa paisatgística a nivell europeu.

El paisatge, segons ha sigut definit pel Consell d'Europa, és qualsevol part del territori tal com la percep la població, el caràcter de la qual és el resultat de la interacció de factors naturals i/o humans, i rep així, a través del Conveni de Florència, un notable impuls com a expressió de la biodiversitat d'un territori, llegat de la seua història i recurs per al seu desenrotllament econòmic.

El seu àmbit d'aplicació comprén tot el territori del país, incloent les àrees naturals rurals, urbanes i periurbanes. Comprén així mateix les zones terrestre, marítima i les aigües interiors. Es referix tant als paisatges que puguen considerar-se excepcionals com als paisatges quotidians o degradats. El que dóna una idea de l'amplitud i importància que este conveni tindrà en el futur immediat.

Des d'ara els poders públics espanyols estan obligats en conseqüència a arbitrar els mètodes de valoració del paisatge que incloguen els elements de participació ciutadana, com ara la difusió de la informació sobre el patrimoni paisatgístic, la sensibilització sobre el valor dels paisatges i la seua importància sociocultural, ecològica, estructural i econòmica; l'avaluació de la qualitat dels paisatges i la detecció dels canvis i evolucions d'aquest.

Per tot això i en commemoració del Dia Mundial del Medi Ambient, el grup municipal popular eleva al Ple de l'Ajuntament l'adopció dels acords següents:

PRIMER.- Reivindicar el paper dels governs locals en la protecció i gestió del patrimoni mediambiental i paisatgístic per la seua capacitat per a preservar les distintes maneres de viure en harmonia i per la seua sensibilitat i interés a mantindre el millor llegat social, cultural i de creixement econòmic sostenible cap a les següents generacions.

SEGON.- Reclamar del Govern de la nació la posada en marxa d'una legislació que desenrotlle el Conveni Europeu del Paisatge amb caràcter unitari i atorgue a les autoritats locals els mitjans per a cobrir els objectius de qualitat paisatgística, sensibilització respecte del seu valor i la seua transformació, formació d'especialistes i elaboració de programes pluridisciplinaris per a la protecció, gestió i ordenació del paisatge.

TERCER.- Traslladar estos acords al president del Govern, a la vicepresidenta primera del Govern, a la ministra de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, als portaveus de Medi Ambient del Congrés i del Senat i a la Comissió Executiva de la FEMP.»

En primer lloc, pren la paraula el Sr. Escuder Arín, portaveu del grup municipal socialista: «Sr. Cuenca, la veritat és que si fóra una moció per a complir l'expedient, li ho podria acceptar, però no és una moció per a complir l'expedient. És una moció que té una carga tendenciosa més que evident, però a més a més resulta que vosté la presenta just el dia 5. Clar, tenia una càrrega simbòlica, el dia 5, i lamento dir-li que no puc estar d'acord en les dos vies que vosté introduïx ací. La que fa referència a Benicarló, la veritat és que he anat a vore els espais humits que té Benicarló, he anat a vore el Barranquet i estava ple de bosses de brossa, ple de plàstics. Jo pensava: “i esta moció la he d'aprovar jo en este Ple?” Doncs no. Pensava en les oliveres mil·lenàries, mire, doncs no, perquè estan plenes de fonolls i de matisses fins a allà dalt. Aleshores, esta moció, Sr. Cuenca, no em diu res, en eixe àmbit, en l'àmbit local no em diu res i resulta que, quan vosté insta el Govern del que jo primer pensava que era el de la Generalitat, perquè clar, té part de faena en estos aspectes, perquè clar, quan vosté està parlant ací d'inversions, que sí que s'han concretat a Benicarló, suposo que sí, Sr. Cuenca, s'estan concretant en obres, en obres adjudicades i realitzades. I resulta que diu: “es destaca la impossibilitat de continuar el model basat en la construcció i el sector immobiliari, (per cert, i entre parèntesis, gràcies per la traducció simultània del Sr. Cuenca), i mentrestant es deixa de costat la indústria, l'energia i el turisme”. Sr. Cuenca, però és que a este poble hem d'agrair a un o un altre que tinga responsabilitats en el tema de la indústria, que haja vingut a fer, a ampliar el sòl industrial o que intervinga d'una manera clara i decidida en el tema del turisme? Home, a esta Generalitat, segur que no. Però, quan després, en un moment determinat d'esta moció diu: “D'esta crisi hem aprés que els creixements desbocats i sense control d'estos últims cinc anys no conduïxen enlloc, i que el que aporta confiança i estabilitat és la inversió a millorar la qualitat de vida dins dels paràmetres que cada societat valora com propis”, mire, no puc més que riure-me'n del fet que en esta moció es parle de creixements desbocats i sense control. El Partit Popular és un as en això, és un as a nivell de Comunitat Valenciana en eixe tipus de creixement. Des d'Europa ens n'han pegat per la dreta i per l'esquerra, de tots els colors ens'han dit. És a dir, jo no ho entenc, és ser una mica atrevit posar açò en esta moció. Per tant, jo crec que, Sr. Cuenca, que està bé reivindicar al Govern Central més recursos, coincideixo en això. Crec que els ajuntaments necessiten més recursos per assistir el 30 % de competències impròpies que tenen en este moment, que estan cobrint. És veritat, però si vosté no em demostra que eixa reinvindicació també l'adreça a la Generalitat Valenciana, diga el que vulga, si vosté no em demostra que l'adreça també a la Generalitat Valenciana, en el tema dels recursos, en el tema de complir amb eixe 30% de competències impròpies, jo no puc estar d'acord amb vosté, perquè vosté esta moció, hauria de tindre els espais naturals d'este poble com una patena i no els té. I presenta esta moció i després, en tot els que són inversions, inversions de cara a Benicarló, en aspectes que es cite ací, la veritat és que brillen per l'absència. Gràcies.»

Seguidament, intervé el Sr. Guzmán Grau, portaveu del grup municipal del Bloc: «Moltes gràcies, Sr. Alcalde. La veritat és que ens sorprén que, quan arriben estes mocions que són perfectament classificables com a polítiques, vostés avui no diuen res. Quan eixes mocións són qualificables també de polítiques i les presenta l'oposició, vostés enseguida clamen al cel, que són mocions que no s'haurien de portar ací, que no tenen res a vore en, amb el nostre poble. Ara, esta ja té tot a vore en el nostre poble, ara sí que es pot portar, ara sí que no hi ha cap comentari. Però, en fi, només els ho vull dir perquè ho recorden per a quan les presentem nosaltres, també, perquè el tema de l'educació per a la ciutadania no tenia res a vore amb el nostre poble. Van dir que, home, que presentar això aquí, que no és una qüestió nostra, bé, doncs esta, potser tampoc. Però, en fi, dit que és una moció purament política, nosaltres, una mica coincidint amb els comentaris del Partit Socialista, sí que voldríem fer unes recomanacions perquè nosaltres, bàsicament, estem a favor del que ací es diu, bàsicament, no en tot, però, bàsicament, sí. Peró, sí que voldríem demanar-los que es preocuparen una miqueta de millorar el nostre entorn, el nostre medi natural. I li posaré per cas, la basseta del Bovalar, que no consistix només a posar allí la caseta aquella per a la Mare de Déu del Rocío, sinó consistix en més coses també. Em refereixo també al Barranquet, em refereixo també a tot el barranc d'Aiguadoliva, en tot el que fa referència a fauna i flora que hi ha allí. Em refereixo també al pinaret que tenim prop de l'estació de l'Àrea de Servei de l'Autopista. Que tot això es tinguera una mica més en compte, ja que ens volen presentar això, els ho recordem. Però, és que, a més a més, nosaltres estaríem completament d'acord i la votaríem a favor si ací se li afegira la part que li correspon a la Generalitat, perquè segons l'Estatut, l'article 49, la Generalitat té competència exclusiva en ordenació del territori, del litoral, urbanisme i vivenda. I així, la Llei 4/2004, del 30 de juny, de la Generalitat, d'Ordenació del territori i protecció del paisatge, parla del fet que esta nova Ley, (ho faré en castellà, perquè s'entén millor, segurament): “Esta nueva Ley, formulada en el ejercicio de las competencias exclusivas, atribuidas a la Generalitat por el artículo 31.9 del Estatuto de Autonomía”. I diu: “La Ley se ocupa de cuestiones tan estratégicas para el desarrollo de la Comunidad Valenciana como es el paisaje”. Per tant, si hi ha una Llei que té com a exclusivitat “el desarrollo de la Comunitat Valenciana, en la Comunitat Valenciana como es el paisaje”, nosaltres també ens agradarien que: “este pasiaje que constituye un patrimonio común de todos los ciudadanos y elementos fundamentales”, doncs que també se li fera un recordatori a la Generalitat Valenciana perquè també facen la seua aportació i no només al president, a la vicepresidenta, i a no sé quants més d'allà de Madrid. Per tant, que també arribara a Castelló, de passada, ja que va cap avall i a València. Moltes gràcies.»

(Traducció)

(...) Esta nova Llei, formulada en l'exercici de les competències exclusives, atribuïdes a la Generalitat per l'article 31.9 de l'Estatut d'Autonomia. (...) La Llei s'ocupa de qüestions tan estratègiques per al desenvolupament de la Comunitat Valenciana com és el paisatge. (...)

Tot seguit, pren la paraula el Sr. Cuenca Caballero, portaveu del grup municipal popular: «Gracias, Sr. Alcalde. No puedo ser breve. Vamos a ver, Sr. Escuder, usted confunde los términos de esta moción. Esta moción, en cuanto a su conclusión, es bastante sencilla y es bastante sencilla y como ve, no hace referencia a las leyes que usted comenta de la moción, porque, evidentemente, lo que se nos achaca es precisamente de eso, que hacemos una invasión del paisaje excesivo y hemos tenido, efectivamente, pues, varias reservas por parte de Gobiernos de Europa, pero, que van dirigidas a otros problemas mucho más profundos, que no es el tema de esta moción. Yo, los dos puntos son bien sencillos, se asumen o no se asumen. Dicen: “Reivindicar el paper dels governs locals en la protecció i gestió del patrimoni mediambiental i paisatgístic per la seua capacitat per a preservar les distintes maneres de viure en harmonia i per la seua sensibilitat i interés a mantindre el millor llegat social, cultural i de creixement econòmic sostenible cap a les següents generacions”. Sr. Guzmán, el Ayuntamiento de Benicarló se está preocupando mucho de ese espacio, eh, paisajístico y de ese legado, eh, que se hace referencia aquí y lo hemos demostrado y lo estamos demostrando, haciendo recuperación de todo lo que son los assagadores, haciendo recuperación de todo lo que son hornos de cal, que nadie se había preocupado hasta entonces de ellos, haciendo recuperación de los mojones de término, haciendo recuperación, eh, de lo que son los aljubs y tratando de defenderlos como el de la Sotà, etc, etc, eh. Y si usted habla del, del Barranquet, en el Barranquet estamos tratando de adecentarlo y de ponerlo en uso y se está trabajando y sabemos que los recursos que se dedican por parte del Ayuntamiento de Benicarló, a preservar los jardines, eh, están muy por debajo de lo que se necesita y hemos estado trabajando en un nuevo pliego que dé mejor satisfacción a las necesidades que tenemos para preservar los jardines y esperamos de la colaboración de todo el mundo porque es algo que nos preocupa. El segundo punto es: “Reclamar del Govern de la nació la posada en marxa d'una legislació que desenrotlle el Conveni Europeu del Paisatge amb caràcter unitari i atorgue a les autoritats locals els mitjans per a cobrir els objectius de qualitat paisatgística, sensibilització respecte del seu valor i la seua transformació, formació d'especialistes i elaboració de programes pluridisciplinaris per a la protecció, gestió i ordenació del paisatge”. Però, por qué, señores, qué es lo que, porque el 20 de octubre del año 2000, eh, los estados miembros del Consejo de Europa, reunidos en Florencia, signaron el Convenio Europeo del Paisaje y es ahora cuando España, España ha ratificado el Convenio Europeo del Paisaje el día 6 de noviembre del 2007, que apareció en el BOE el 5 de febrero del 2008. Por lo tanto, nuestro país está obligado, primero, a desarrollar ese convenio y a reconocer jurídicamente los paisajes como elementos fundamentales del entorno humano, expresión de la diversidad de su patrimonio cultural y natural como fundamento de su identidad. Definir y aplicar, en materia de paisaje, es decir, todo lo que sea reconocer el paisaje es el Estado el que puede, lógicamente, firmar esos convenios con los Estados de la Comunidad Europea. No son, eh, en este caso, la Generalitat, pero le tengo que decir que España, actualmente no cuenta, no cuenta con instrumentos normativos. No hay ninguna normativa que marque ¿eh? para que los Ayuntamientos puedan tener una ley donde basarse y preservar ese paisaje y eso es lo que hacemos con esta moción. Y le voy a decir que las únicas, las únicas Administraciones que han tenido en su normativa en cuenta lo que son el paisaje son las Leyes 4/2004, de 30 de junio, de la Generalitat Valenciana de Ordenación del Territorio y protección del Paisaje y la Ley 8/2005, de 8 de junio, de Catalunya, de Protección, Gestión y Ordenación del Paisaje, con sus correspondientes reglamentos de desarrollo y que constituyen la excepción significativa del panorama legislativo español. Son las dos únicas Administraciones que tienen legislación propia de lo que es la preservación y lo que es el entorno y el paisaje, pero necesitamos, evidentemente, que en lo que es, en este caso, el Convenio Europeo, pues, es al ser firmado por España, se desarrolle por parte del Estado para que los Gobiernos Locales tengamos un marco jurídico estatal, para que vayamos todos al unísono y podamos trabajar en ese sentido. Usted dice que es política, efectivamente definirla como usted considere, pero yo entiendo que es una moción que lo que intenta es concienciar al mayor número de gente posible, pues, para que seamos conscientes de que el paisaje forma parte de nosotros mismos y tenemos que preservarlo. Y si tenemos que instar al Gobierno de la Nación, que es el que tiene la capacidad normativa para que lo regule, es sencillamente lo que estamos haciendo. Ustedes pueden apoyarlo o no, están en su derecho. Nosotros vamos a apoyar, evidentemente, esta moción y la vamos a elevar a los Estamentos superiores. Muchas gracias.»

(Traducció)

Gràcies, Sr. Alcalde. No puc ser breu. Anem a vore, Sr. Escuder, vostè confon els termes d'esta moció. Esta moció, quant a la seua conclusió, és bastant senzilla i, com veu, no fa referència a les lleis que vostè comenta de la moció, perquè, evidentment, el que se'ns atribueix és precisament això, que fem una invasió del paisatge excessiu i hem tingut, efectivament, diverses reserves per part de governs d'Europa, però, que van dirigides a altres problemes molt més profunds, que no és el tema d'esta moció. Jo, els dos punts són ben senzills, s'assumeixen o no s'assumeixen. Diuen: “Reivindicar el paper dels governs locals en la protecció i gestió del patrimoni mediambiental i paisatgístic per la seua capacitat per a preservar les distintes maneres de viure en harmonia i per la seua sensibilitat i interès a mantindre el millor llegat social, cultural i de creixement econòmic sostenible cap a les següents generacions”. Sr. Guzmán, l'Ajuntament de Benicarló s'està preocupant molt d'eixe espai paisatgístic i d'eixe llegat, que es fa referència ací i ho hem demostrat i ho estem demostrant, fent recuperació de tot el que són els assagadors, fent recuperació de tot el que són forns de calç (que ningú s'havia preocupat fins aleshores d'ells), fent recuperació de les fites de terme, fent recuperació del que són els aljubs i tractant de defensar-los com el de la Sotada, etc. I si vostè parla del Barranquet, el Barranquet estem tractant d'endreçar-lo i de posar-lo en ús i s'està treballant i sabem que els recursos que es dediquen per part de l'Ajuntament de Benicarló, a preservar els jardins, que estan molt per sota del que es necessita i hem estat treballant en un nou plec que done millor satisfacció a les necessitats que tenim per a preservar els jardins i vam esperar la col·laboració de tot el món perquè és una cosa que ens preocupa. El segon punt és: “Reclamar del Govern de la nació la posada en marxa d'una legislació que desenrotlle el Conveni Europeu del Paisatge amb caràcter unitari i atorgue a les autoritats locals els mitjans per a cobrir els objectius de qualitat paisatgística, sensibilització respecte del seu valor i la seua transformació, formació d'especialistes i elaboració de programes pluridisciplinaris per a la protecció, gestió i ordenació del paisatge”. Però, per què, senyors? Perquè el 20 d'octubre de l'any 2000, els estats membres del Consell d'Europa, reunits a Florència, signaren el Conveni Europeu del Paisatge i és ara quan Espanya ha ratificat el Conveni Europeu del Paisatge el dia 6 de novembre del 2007, que va aparèixer en el BOE el 5 de febrer del 2008. Per tant, el nostre país està obligat, primer, a desenvolupar eixe conveni i a reconèixer jurídicament els paisatges com elements fonamentals de l'entorn humà, expressió de la diversitat del seu patrimoni cultural i natural com a fonament de la seua identitat. Definir i aplicar, en matèria de paisatge, és a dir, tot el que siga reconèixer el paisatge és l'Estat el que pot, lògicament, signar eixos convenis amb els estats de la Comunitat Europea. No són, en aquest cas, la Generalitat, però li he de dir que Espanya, actualment no compta amb instruments normatius. No hi ha cap normativa que marque, perquè els Ajuntaments puguen tindre una llei on basar-se i preservar eixe paisatge i això és el que fem amb esta moció. I li vaig a dir que les úniques administracions que han tingut en la seua normativa en compte el que són el paisatge són les Lleis 4/2004, de 30 de juny, de la Generalitat Valenciana d'Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge i la Llei 8/2005, de 8 de juny, de Catalunya, de Protecció, Gestió i Ordenació del Paisatge, amb els seus corresponents reglaments de desenvolupament i que constitueixen l'excepció significativa del panorama legislatiu espanyol. Són les dos úniques administracions que tenen legislació pròpia del que és la preservació i el que és l'entorn i el paisatge, però necessitem, evidentment, que en el que és, en aquest cas, el Conveni Europeu, doncs, en ser signat per Espanya, es desenvolupe per part de l'Estat perquè els governs locals tinguem un marc jurídic estatal, perquè anem tots al uníson i puguem treballar en eixe sentit. Vostè diu que és política, efectivament, definisca-la com vostè considere, però jo entenc que és una moció que el que intenta és conscienciar el major nombre de gent possible, perquè siguem conscients que el paisatge forma part de nosaltres mateixos i hem de preservar-lo. I si hem d'instar el Govern de la nació, que és el que té la capacitat normativa perquè ho regule, és senzillament el que estem fent. Vostès poden donar-li suport o no, estan en el seu dret. Nosaltres anem a donar suport, evidentment, a esta moció i l'anem a elevar als estaments superiors. Moltes gràcies.

En un segon torn, intervé el Sr. Escuder: «Mire, Sr. Cuenca. Jo no sé si tenim normativa de nivell europeu o no en tenim, però hi ha una qüestió que és primària, fàcil: tindre la basseta del Bovalar, tindre el Barranquet, la part humida, tindre Aiguadoliva arreglat, net, dotat amb el mobiliari que toque, eixos forns de calç o el que vosté ha dit. És a dir, eixe patrimoni natural o històric, tindre'l ben arreglat, tindre'l dotat, això ho pot fer l'Ajuntament. No fa falta eixa gran normativa i hi ha una qüestió que és fonamental per al paisatge. La primera qüestió és que els habitants d'eixe territori se senten orgullosos d'eixos espais naturals i d'eixe patrimoni, que se senten orgullosos i que l'utilitzen, evidentment, amb el civisme necessari. Sr. Cuenca, amb ganes i quatre perres, està fet. Gràcies.»

Torna, finalment, a intervindre el Sr. Guzmán, per a indicar el següent: «Moltes gràcies, Sr. Alcalde. El final del Sr. Cuenca era el que vosté no sap si esta moció és política o no, que era per a conscienciar. Doncs, per això mateix, que és per a conscienciar, per això nosaltres volem que s'incloga ací, tot el apartat en què la Generalitat Valenciana prenga també una miqueta de consciència. I així, potser, seran capaços de frenar aberracions com, per exemple, la Tinença de Benifassà, que és la que, potser, ens cau més a prop o tantíssims, tantíssims camps de golf que també ens en cauen molt a prop. Però, potser, també, —ja que diu que és una moció per a conscienciar—, ens agradaria que arribara a la Generalitat perquè també es consciencien i, almenys, per exemple, si podem salvar la Tinença, doncs, quant de bé faríem! Moltes gràcies.»

Finalment, el Sr. Cuenca tanca la seua intervenció amb el següent: «Sí, Gracias, Sr. Alcalde. Sr. Escuder, la Basseta del Bovalar se cuida como todos los entornos que tenemos en Benicarló. Si usted se molesta mañana en subir, verá que está acondicionada, limpia y no solamente nos preocupamos de hacer la ermita. Pues, ya le digo yo que sí. y fíjese si nos hemos preocupado de la Basseta del Bovalar, que usted sabe que la Basseta del Bovalar es una balsa donde se recogían las aguas de lluvia para que los sedimentos de muy antiguo se depositaran y allí vivieran los alfareros, que la hemos dotado de, de agua y, sí sí, la hemos dotado, la hemos dotado. El partido popular fue el que negoció una acción de agua del depósito que hay allí en la Basseta del Bovalar y son los que han puesto en funcionamiento esa acción de agua y la Basseta del Bovalar, desde entonces, continuamente es una zona húmeda, no es una zona de secano o alternativa. Desde que el partido popular, para que vean ustedes que esa sensibilidad existe en el partido popular, porque ustedes parece ser que son los únicos que tienen el marchamo de progresismo, los demás tenemos que demostrarlo siempre, son los que tienen el marchamo de preservar el patrimonio histórico-artístico, son los que tienen el marchamo de defensa dels nostres arreils. Los demás no defendemos nada. Y los demás, somos los que trabajamos y los que llevamos las cosas adelante. O sea, tanto o más que los demás. Así que no me venga con cuentos y la realidad es muy tozuda y se impone. Muchas gracias.»

(Traducció)

Sí, Gràcies, Sr. Alcalde. Sr. Escuder, la basseta del Bovalar es cuida com tots els entorns que tenim a Benicarló. Si vostè es molesta demà a pujar, vorà que està condicionada, neta i no solament ens preocupem de fer l'ermita. (Doncs, ja li dic jo que sí). I fixe's si ens hem preocupat de la basseta del Bovalar, —que vostè sap que la basseta del Bovalar és una bassa on s'arreplegaven les aigües de pluja perquè els sediments de molt antic es dipositaren i allí visqueren els alfarers—, que l'hem dotat d'aigua i, sí, l'hem dotat. El Partit Popular va ser el que va negociar una acció d'aigua del dipòsit que hi ha allí a la basseta del Bovalar i són els que han posat en funcionament eixa acció d'aigua i la basseta del Bovalar, des de llavors, contínuament és una zona humida, no és una zona de secà o alternativa. Des del Partit Popular, perquè vegen vostès que eixa sensibilitat existix en el Partit Popular, perquè vostès sembla ser que són els únics que tenen el marxamo de progressisme, els altres hem de demostrar-ho sempre, són els que tenen el marxamo de preservar el patrimoni historicoartístic, són els que tenen el marxamo de defensa de les nostres arrels. Els altres no defensem res. I els altres, som els que treballem i els que duem les coses avant. És a dir, tant o més que els altres. Així que no em vinga amb romanços i la realitat és molt cabuda i s'imposa. Moltes gràcies.

En conseqüència, la corporació, per onze vots a favor, set en contra —representants del grup municipal socialista— i dos abstencions —representants del grup municipal del Bloc—, acorda aprovar la moció abans esmentada en els termes en els quals ha estat redactada.

PUNT 21é.- MOCIÓ PRESENTADA PEL GRUP MUNICIPAL DEL BLOC REFERENT A LA SUBSCRIPCIÓ DE CONVENI PER A LA PROMOCIÓ DELS PRODUCTES PESQUERS FRESCOS DE LA COMUNITAT VALENCIANA.- Intervé l'alcalde per indicar que: «Tal com vam quedar en la Junta de Portaveus, ja que anava per urgència, votem la retirada de l'ordre del dia.»

Sotmesa a votació, s'acorda unànimement la seua retirada de l'ordre del dia.

PUNT 22é.- Prèvia declaració d'urgència, acordada amb el vot favorable dels vint membres assistents, que formen la majoria absoluta legal.

La corporació coneix la proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Economia i Hisenda de data 18.06.09 i l'informe del Viceinterventor municipal de la mateixa data, en relació a la modificació pressupostària proposta, amb la baixa del Projecte 1406 «Expropiacions terrenys» amb un import de 107.229,65 euros, i un suplement de crèdit per l'import de la baixa, per a finançar el Projecte 2708 «Expropiacions terrenys».

Atès l'art. 177 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, que possibilita la tramitació d'aquests expedients quan haja de realitzar-se alguna despesa que no puga demorar-se i no existisca crèdit pressupostari o siga insuficient o no ampliable el consignat.

Atès que el procediment està subjecte als mateixos tràmits i requisits establerts per als Pressupostos, incloses les normes sobre informació, reclamacions i publicitat (art. 177.2 en relació amb el 169 de l'esmentat RDL).

Atès que competeix al Ple de la corporació l'aprovació de les modificacions pressupostàries, d'acord amb allò previst en l'art. 22.2 i) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases de Règim Local.

De conformitat amb la proposta d'acord de la cap d'ingressos i el dictamen de la Comissió Informativa d'Economia i Hisenda, per unanimitat dels assistents s'acorda:

Primer.- Aprovar inicialment l'expedient de modificació de crèdits número 7/2009, amb el següent detall:

• Donar de baixa el Projecte 1406 “Expropiacions terrenys” amb un import de 107.229,65 euros.

• Modificar el pressupost de despeses amb un suplement de crèdit per l'import de 107.229,65, finançat amb la baixa de l'esmentat Projecte, per a finançar el següent:

Suplement de crèdit:

Proj.	Descripció Proj.	Import
2708	Expropiacions terrenys	107.229,65
	Total	107.229,65

Segon.- Que s'expose al públic durant un termini de quinze dies hàbils mitjançant un anunci en el BOP, als efectes que les persones interessades puguen examinar-lo i presentar reclamacions; es considerarà definitivament aprovada si durant l'esmentat període d'exposició no s'hi presenten reclamacions.

Tercer.- Publicar la modificació, una vegada aprovada definitivament, resumida per capítols, en el Butlletí Oficial de la Província. Tot i això, no entrarà en vigor fins que no s'haja portat a terme aquesta publicació.

Quart.- Remetre una còpia de l'aprovació de l'esmentada modificació pressupostària, a la Unitat de Coordinació amb les Hisendes Locals i Autonòmiques.

PUNT 23é.- Prèvia declaració d'urgència, acordada amb el vot favorable dels vint membres assistents, que formen la majoria absoluta legal.

Se sotmet a consideració de la corporació, proposta formulada pel regidor d'Agricultura, en relació amb el conveni establert per a la promoció dels productes pesquers frescos de la Comunitat Valenciana.

Relació de fets

De conformitat amb les reunions mantingudes amb la Direcció General d'Empreses Agroalimentàries i Desenvolupament del Medi Rural, dependent de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació i aquest Ajuntament a traves de la Regidoria d'Agricultura, per a portar a terme activitats de promoció dels productes pesquers frescos de la Comunitat Valenciana.

D'acord amb les reunions de treball amb representants de la Confraria de Pescadors de Benicarló, en els quals es van requerir actuacions encaminades a la promoció del sector pesquer en la nostra ciutat.

Atès igualment que la Conselleria pren la iniciativa d'instrumentar mesures de suport institucional al sector per a desenvolupar les esmentades actuacions de promoció de productes d'alt nivell de qualitat, el consum dels quals produeix un indubtable efecte positiu sobre la salut de la població, per tal que aquestes accions ocasionen un increment en la demanda dels productes.

En primer lloc, intervé el Sr. Guzmán Grau, portaveu del grup municipal del Bloc: «Moltes gràcies Sr. alcalde. Efectivament, vosté en la Junta de Portaveus va comunicar que davant d'esta moció que nos havíem presentat, perquè estava pendent d'un informe de Tresoreria, del viceinterventor i que si podia arribar a temps, la portaríem per urgència avui. Efectivament, així és. L'únic és que jo, l'informe del viceinterventor, no l'he vist. No estava dins de la proposta. No sé si ara està. El dia que ho vaig vore jo no estava i, per tant, això dels vint mil euros estos que ha d'aportar l'Ajuntament, no sé si està fiscalitzat per part del viceinterventor. Nosaltres l'únic que preteníem amb esta moció, simplement era col·laborar amb estos pescadors del nostre poble perquè veim que s'arrimava el dia del Ple i vostés no havien dit res d'este conveni que havia tret la Generalitat Valenciana. Així com, per exemple, la moció esta del medi ambient, a principis de mes, ja ens la van donar, d'esta no ens van dir res. Per això, nosaltres, en vista que s'arrimava el dia del Ple i no sabíem si hi havia conveni o no hi havia conveni i va ser el motiu que ens va portar a presentar esta moció perquè es tractara de firmar. Com vosté va dir això, que, si era possible, la portarien i avui, doncs, aixina ha sigut. Nosaltres, per això, no hem tingut cap inconvenient a retirar la moció i passar ja a la votació, que entenem que és una bona oportunitat d'ajudar els nostres mariners de Benicarló. Moltes gràcies.»

Seguidament, intervé l'alcalde: «Efectivament, este conveni va arribar ací a l'Ajuntament, si no recordo malament, esta setmana passada no, l'anterior. A nosaltres, ens va arribar, a mi a les meues mans, sobre la setmana passada, no l'anterior. No se'n va de molts de dies, des que puja dalt fins a Alcaldia. També ha coincidit que justet el viceinterventor ha estat tota la setmana de, de cursets. Ha estat fora. No ha estat en tota la setmana a l'Ajuntament. Ha vingut, el primer dia que ha vingut ha sigut avui, avui mateix. Aleshores, nosaltres el tenim i també estàvem supeditats al que ell també ens diguera. També entenem que el conveni no és una quantitat molt elevada, perquè l'inici de l'expedient, el vaig iniciar jo en el seu moment. Aleshores, s'havia d'aportar fins a vint mil euros, com a màxim. Si són mil euros, donc si s'han de portar quatre mil, se n'aportaran quatre mil. Això vindrà supeditat, s'aprovarà quan l'interventor, en les pròximes modificacions, segons la càrrega de diners que necessitem, s'hi vagen incorporant. Per això, aprovem, a votació el projecte de la proposta d'aprovació del conveni.»

En conseqüència, la corporació, de conformitat amb la proposta del regidor d'Agricultura i per unanimitat dels assistents, acorda:

Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Benicarló i la Generalitat de la Comunitat Valenciana, per mitjà de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació i la Confraria de Pescadors de Benicarló, per a la promoció dels productes pesquers frescos de la Comunitat Valenciana.

PUNT 24é.- Prèvia declaració d'urgència, acordada amb el vot favorable dels vint membres assistents, que formen la majoria absoluta legal.

Se sotmet a consideració de la corporació la proposta formulada pel regidor d'Agricultura, en relació amb l'adhesió de Benicarló a l'Associació Espanyola de Ciutats de la Pesca i acords complementaris.

Relació de fets

A proposta de la Diputació Provincial de Castelló i després de reunions mantingudes amb representants del sector pesquer, amb la finalitat d'acostar-nos a la diversificació del sector a municipis i províncies costaneres, es creu en la conveniència de l'adhesió de l'Ajuntament de Benicarló a l'Associació Espanyola de Ciutats de la Pesca, ja que AECIPE serveix de base per al disseny i desenvolupament d'iniciatives d'interès que revitalitzen el que es defineix com la cultura de la pesca, un sistema conformat per elements socials, mediambientals, econòmics, lligats al medi i manera de vida de la gent del mar.

Les actuacions a desenvolupar per AECIPE responen a cinc objectius fonamentals:

—Promoure i col·laborar en accions que permeten la diversificació econòmica dels territoris costaners associats.

—Impulsar i facilitar la inserció laboral de la població afectada per la reconversió del sector pesquer.

—Fomentar les activitats d'intercanvi científic, tecnològic, econòmic, cultural i social entre els associats.

—Definir i projectar noves estratègies en els àmbits de formació i l'ocupació, el mercat laboral, la indústria, l'urbanisme i la cultura.

—Fomentar i donar suport les iniciatives i estratègies que facen possible el desenvolupament sostenible del sector, permetent la conservació i millora del medi ambient marí.

La quota que li correspon pagar a l'Ajuntament de Benicarló és de 1.500 euros anuals, a càrrec del pressupost municipal de la corporació.

En primer lloc, intervé el Sr. Guzmán Grau, portaveu del grup municipal del Bloc: «Moltes gràcies. La veritat és que jo m'acabo d'assabentar ara. Açò no sé ni què és. S'està parlant de pagar una quota. Quant és la quota? És que, com no sabem res, ni sabem què és, ni ni a quin sant ve açò, ni si ens associem... jo sé què sé. I la finalitat d'esta associació, quina és? El fet d'associar-nos? Ara ens ho explicaran. Doncs molt bé. Moltes gràcies. Després continuarem.»

Seguidament, pren la paraula el Sr. Arín Piñana, regidor d'Agricultura i representant del grup municipal popular: «Gràcies, Sr. Alcalde. Això és per estar dins dels pobles costers i, si vosté, llegira una miqueta, perquè ací, al cap i a la fi, ens afiliem per a després tindre tots els beneficis que té esta associació. AECIPE, que és la Associació Espanyola de pobles de pesca, de ciutats de pesca, és una associació com si fóra una xarxa d'administracions públiques. Esta associació aglutina tots els pobles litorals i insulars. És a dir, totes les d'Espanya i també de Canàries. Els objectius realment són: “Promover y colocar las acciones concretas y que tengan personalidad en el desarrollo y diversificación económica de la comunidad de los socios. Impulsar y facilitar desde las instituciones y Administraciones Públicas en todos sus niveles de adaptación, iniciativas que sean necesarias para interpretar la competitividad del sector pesquero que con todos sus aprovechamientos y que permitan mantener y elevar el nivel de bienestar económico y social de la comunidad de los miembros. Estimular las relaciones y los intercambios entre los diferentes municipios socios y que aquellos ámbitos de interés, coincidentes y que entre estas y otras instituciones y empresas, especialmente en la relación con la producción y la comercialización de todos los aprovechamientos posibles de los recursos pesqueros. Fomentar todas las actividades de intercambio científico, tecnológico, económico, cultural y social entre los municipios socios, reforzando y, en particular, las relaciones concretas entre las Universidades, los centros de enseñanza superior y los laboratorios de investigación. Definir y proyectar nuevas estrategias, especialmente en los ámbitos de la formación profesional, mercado laboral, industrial, urbanismo, cultural y medioambiental. Llevar a cabo estudios de preparación para el fomento de iniciativas comunitarias, a favor de las colectividades fuertes relacionadas con la pesca, en fin de relanzamiento de la economía regional y proceder a los periódicamente a la celebración de reuniones generales con las Comunidades Territoriales Europeas con un predominio pesquero.”

Això, en el fons, José Luis Guzmán, el que et vull dir és que Benicarló és un poble coster i, almenys, hem de donar-los suport en tot el que puguem i avui anaven dos coses i jo venia esta nit content i espero anar-me'n content, perquè un dia que portem dos coses bones per a la mar, no m'agradaria que hi haguera un embolic ací. Si el dia que alguna cosa no va bé, ja patiré, però un dia que puc, com a mínim, disfrutar, no anar-me'n cap a casa amb la cara que no s'estan fent les coses. Jo veig que, tant en la filiació com en el conveni, són dos coses que igual que ho faig amb la carxofa, jo crec que puc ajudar també en la mar, ja que també sóc el regidor de pesca. I esperar que totes estes coses puguen portar alguna cosa de bo per a la mar, que bona falta que fa, igual que al camp. Que són els dos sectors primaris de Benicarló i que necessiten l'ajuda de tots en estos moments de crisis, que ho estan passant molt mal els mariners, igual que els llauradors. Moltes gràcies.»

(Traducció)

(...) Promoure i col·locar les accions concretes i que tinguen personalitat en el desenvolupament i diversificació econòmica de la comunitat dels socis. Impulsar i facilitar des de les institucions i Administracions Públiques en tots els seus nivells d'adaptació, iniciatives que siguen necessàries per a interpretar la competitivitat del sector pesquer que, amb tots els seus aprofitaments, permeten mantenir i elevar el nivell de benestar econòmic i social de la comunitat dels membres. Estimular les relacions i els intercanvis entre els diferents municipis socis i que aquells àmbits d'interès, coincidents i que entre aquestes i altres institucions i empreses, especialment en la relació amb la producció i la comercialització de tots els aprofitaments possibles dels recursos pesquers. Fomentar totes les activitats d'intercanvi científic, tecnològic, econòmic, cultural i social entre els municipis socis, reforçant, en particular, les relacions concretes entre les universitats, els centres d'ensenyament superior i els laboratoris d'investigació. Definir i projectar noves estratègies, especialment en els àmbits de la formació professional, mercat laboral, industrial, urbanisme, cultural i mediambiental. Portar a terme estudis de preparació per al foment d'iniciatives comunitàries, a favor de les col·lectivitats fortes relacionades amb la pesca, per al rellançament de l'economia regional i procedir periòdicament a la celebració de reunions generals amb les comunitats territorials europees amb un predomini pesquer. (...)

En un segon torn, el Sr. Guzmán indica: «Sí, moltes gràcies. La veritat és que açò de l'AECIPE este, no sé qui són, ni què volen ni què busquen, però, jo confio en vosté i perquè se'n vaja content, nosaltres li votarem a favor. Moltes gràcies.»

A continuació, el Sr. Arín Piñana manifesta el següent: «No esperava menys, de veritat.»

Finalment, l'alcalde conclou aquesta intervenció dient: «Simplement per acabar, l'entitat esta és com moltes associacions que busquen els interessos comuns d'un sector i defensar els interessos comuns d'un sector i poder beneficiar-nos. Si açò, per la quantitat que és pot interessar, interessa prou al sector pesquer i pot aprofitar d'alguna cosa per a bé, sempre serà bo que l'Ajuntament estiga al seu costat.»

En conseqüència, la corporació, de conformitat amb la proposta del regidor d'Agricultura i per unanimitat dels assistents, acorda:

Primer.- L'adhesió de Benicarló a l'Associació Espanyola de Ciutats de la Pesca.

Segon.- L'aprovació dels estatuts que regiran l'Associació Espanyola de Ciutats de la Pesca.

Tercer.- Efectuar el pagament d'una quota anual.

Quart.- Remetre el present acord al president de l'Associació.

PUNT 25é.- Prèvia declaració d'urgència, acordada amb el vot favorable dels vint membres assistents, que formen la majoria absoluta legal.

El Sr. Escuder Arín, portaveu del grup municipal socialista, llegeix la següent moció:

«El Ministeri de l'Interior i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies van acordar un Protocol de col·laboració i coordinació entre les forces i cossos de seguretat de l'Estat i els cossos de Policia Local per a la protecció de les víctimes de violència domèstica i de gènere, atès que les competències en matèria de violència de gènere són compartides per les diferents administracions, aquest protocol facilita que s'optimitze l’ús dels recursos disponibles i es compartisquen els coneixements i experiència dels diferents agents en benefici de les víctimes.

L’Ajuntament de Benicarló es va adherir a aquest protocol, que permet establir una mesa de coordinació policial per al seguiment individualitzat dels casos de violència de gènere i domèstica que es produïsquen en el municipi. L’objectiu d’aquesta mesa de coordinació és augmentar l’eficàcia de l'Administració Pública.

L'Ajuntament de Benicarló ha de col·laborar amb les altres administracions en aquesta actuació dirigida a combatre un greu problema social, per la qual cosa el Grup Municipal Socialista proposa al Ple l’adopció del següent acord:

L'alcalde gestionarà immediatament la constitució de la Mesa de Coordinació de Policia, prevista al Protocol de col·laboració i coordinació entre les forces i cossos de seguretat de l'estat i els cossos de Policia local per a la protecció de les víctimes de violència domèstica i de gènere.»

Finalitzada la lectura, el Sr. Escuder continua dient que: «Està més que suficientment explicat, en la moció i en l'acord que es proposa».

Seguidament, fa ús de la paraula el Sr. Marzal Roca, regidor delegat de la Policia Local, per a dir: «Gràcies Sr. Alcalde. Una vegada vista la seua moció, evidentment, hem buscat a on estava eixe acord a què vosté fa referència. Per suposat, nosaltres, com a grup municipal del Partit Popular, estem d'acord amb estes iniciatives, que es porten a terme per, desgraciadament, esta violència de gènere que ens afecta a nivell nacional. I, una vegada buscada l'acta esta a què vosté feia referència, que havia firmat l'Ajuntament de Benicarló, doncs sí, realment esta acta existix, la va firmar vosté el 6 d'abril del 2006. Hi ha una sèrie, de protocol que va, en este cas, fer directament el que és el Ministeri de l'Interior amb la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, hi ha 6 punts. Realment estem, com diem, a favor de la moció, però clar, no és el que realment vosté vol dir d'instar l'alcalde, perquè jo m'he posat en contacte amb el cap de Policia, fins i tot, en l'acta de seguretat que va ja, en este cas, presidir Marcelino com a alcalde el 13 de febrer del 2009. Un dels punts d'eixa acta de la Junta de Seguretat, en el punt segon deia literalment: “examen del cumplimiento y efectividad de los acuerdos adoptados el 6 de abril de 2006, sobre colaboración y coordinación en materia de violencia de género”. Allí estava el Sr. Agustín Parra, en matèria de definir el que era el seguiment que li estava fent per part de la Policia local i el Sr. Ayuso Giner, com a tinent de la Guàrdia Civil. Allí, es parlava de tot el seguiment que s'estava fent i, posant-me en contacte amb el cap de Policia i amb el tinent, ells sí que estan fent eixes reunions periòdicament, perquè a l'acord que li demanaven a vosté, el que era el Ministeri i la Federació, és el que vosté va firmar en el 2006: “asimismo, se acuerda constituir una mesa de coordinación policial que se encargará de la aplicación y seguimiento de los acuerdos adoptados por ella y que estará constituida por”, que és el que vosté demana, “ el comandante del puesto de la Guardia Civil, el Jefe de la Policía Local y un componente de la Policía Local o de la Guardia Civil que actuará de secretario”. Per tant, entenc jo que la faena s'està fent, per part de l'Ajuntament de Benicarló i per part dels cossos de la Guàrdia Civil, a través de la comandància de la Guàrdia Civil, s'estan reunint, fins i tot, a les Juntes de Seguretat, s'està tractant este tema. Aleshores, entenem nosaltres que caldria canviar-ho i l'única cosa que caldria posar a l'acord és instar que ens traslladen, tant el tinent de la Guàrdia Civil, com el cap de la Policia Local, eixa constitució de la Mesa a l'Ajuntament, perquè la resta s'està fent. Estem tots d'acord en el fet que la violència de gènere és un problema que s'està tractant des dels ajuntaments, també coordinat amb el Ministeri de l'Interior i, entenc jo, que no és qüestió de l'alcalde, perquè a més el conveni el va firmar vosté i, en tot cas, hauria d'haver sigut vosté el que haguera fet això, només firmat el conveni en el mes d'abril del 2006. És a dir, no ens correspon a nosaltres, però ja li ho dic, és un tema que, canviant això, nosaltres estem d'acord amb la moció, perquè si no, no té cap sentit, perquè a més, l'acord està ací i insta tant el comandant en cap del post de la Guàrdia Civil com l'intendent cap de la Policia Local d'ací de Benicarló.»

(Traducció)

(...) Examen del compliment i efectivitat dels acords adoptats el 6 d'abril de 2006, sobre col·laboració i coordinació en matèria de violència de gènere. (...) Així mateix, s'acorda constituir una mesa de coordinació de policia que s'encarregarà de l'aplicació i el seguiment dels acords adoptats per aquesta i que estarà constituïda per, (...), el comandant del post de la Guàrdia Civil, el cap de la Policia Local i un component de la Policia Local o de la Guàrdia Civil que actuarà de secretari. (...)

En un segon torn, intervé el Sr. Escuder Arín: «Simplement, Sr. Marzal, la qüestió és que, si hi ha una constitució d'una mesa, es deduïx que hi haurà unes actes, hi haurà unes línies generals de treball, unes actuacions generals que, evidentment, tampoc no han de ser públics els casos concrets que s'hi tracten i tal i qual. Això correspondrà a un altre àmbit, però sí les línies generals, les línies mestres d'actuació, els resultats que està tenint eixe treball i que això, lògicament, es trasllade a la Comissió Informativa corresponent, perquè en sapiguem tots una mica com està evolucionant esta lacra de la nostra societat. Gràcies.»

De nou pren la paraula el Sr. Marzal: «Sí, gràcies, Sr. Alcalde. Com he dit, estem d'acord, i l'única cosa, és que traslladarem a les dos persones, en este cas, que constaven per part del Ministeri i la Federació, que constituïxen esta taula, perquè de totes les reunions que tinguen, ens traslladen els acords a la Comissió corresponent, perquè els regidors de cada grup en tinguen informació al respecte. Aleshores, estem d'acord que es canvie el sentit de l'acord eixe. Moltes gràcies.»

En conseqüència, la corporació, per unanimitat dels assistents, acorda aprovar la moció presentada pel grup municipal socialista abans esmentada, amb la particularitat d'instar tant el cap de la Policia local com el cap de la Guàrdia Civil del post de Benicarló, perquè remeten a l'Ajuntament una còpia dels acords adoptats en les reunions que han tingut lloc o que hi tindran lloc.

PUNT 26é.- DACIÓ DE COMPTE DE RESOLUCIONS ADMINISTRATIVES I JURISDICCIONALS.- Es dóna compte al Ple de la corporació de l'acord de 10 de juny de 2009, de la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, pel qual nomena el Sr. XXX, jutge de Pau titular, i el Sr. XXX, jutge de Pau substitut, per un període de quatre anys. Els seus membres en queden assabentats.

PUNT 27é.- DACIÓ DE COMPTE DE SENTÈNCIES DE DIVERSOS ORDRES JURISDICCIONALS.-La corporació queda assabentada de la següent sentència:

Sentència de la Sala de Contenciosa Administrativa, Secció 6a, del Tribunal Suprem, de data 1 d'abril de 2009, en virtut de la qual decideix no «escau el recurs de cassació per a la unificació de doctrina interposat per la representació processal de la Sra. XXX i el Sr. XXX i la Sra. XXX contra la Sentència de data 14 de febrer de 2007 de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana; amb condemna a costes de la part recurrent, amb el límit de 2.000 €».

PUNT 28é.- DACIÓ DE COMPTE DELS DECRETS I RESOLUCIONS D'ALCALDIA I TINÈNCIES D'ALCALDIA DELEGADES DES DEL 16 DE MAIG DE 2009 AL 15 DE JUNY DE 2009.- Per complir el que disposa l'article 42 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, es dóna compte al Ple de la corporació dels decrets i resolucions de l'Alcaldia i tinències d'alcaldia delegades dictats des del 16 de maig de 2009 al 15 de juny de 2009. Els seus membres en queden assabentats.

PUNT 29é.- PRECS I PREGUNTES.-

En primer lloc, intervé el Sr. Escuder Arín, portaveu del grup municipal socialista: «Gràcies. Una d'elles fa referència a successives mocions que hem presentat en este Ple: Educació per a la Ciutadania, el tema de la Llei de Dependència o la que vam presentar en el darrer Ple sobre el tema de l'ambulatori, sobre el tema dels metges de reforç. És a dir, a les primeres, vostés ens van contestar que no les havien estudiat i que ja les tractarien. En el tema dels metges de reforç ens van contestar que no era convenient aprovar la moció perquè resulta que estàvem, estaven negociant i, fint i tot, en un moment determinat, va afegir que les portarien a les comissions, per tal de després portar-les a Ple. És evident que això no s'ha produït, en este mes passat això no s'ha produït. I entenc, és més, vosté mateix es va allargar dient que si eixes negociacions que estaven portant a terme no donaven fruit, que eixa moció tornaria a vindre al Ple i que vostés la subscriurien. Doncs jo no sé si la urgència de tindre metges de reforç, a data d'avui, ja és urgent o no és urgent. Jo crec que ja se'n passa, però en fi, no sé vostés com administren en temps. Per tant, la pregunta va en la línia de si pensen portar-les a Comissió, si és que ja se les han estudiat. Després les portaran a Ple, no les portaran a Ple? Vosté, a la darrera sessió plenària

va afirmar que sí. Ens agradaria que això es concretara i què pensen fer.

I la segona qüestió que li volia plantejar és respecte de la participació ciutadana. Sembla ser que si no ha mort, està agonitzant. Sr. Alcalde, vostés han recollit el testimoni en el tema de la participació ciutadana d'anteriors legislatures i a més a més, han aprovat els reglaments de diversos consells. La pregunta seria: van a enterrar-la definitivament? Gràcies.»

Seguidament, la Sra. Bayarri Bellés, representant del grup municipal del Bloc, formula les següents preguntes: «Com és possible que l'Escola d'Estiu s'haja repartit entre les escoles Àngel Esteban i Francesc Catalan, quan tenim les instal·lacions del Ródenas novetes i en millors condicions que les altres dos?

Al darrer Ple, vosté Sr. Alcalde, va manifestar que esta ciutat, igual que tot l'Estat és aconfessional, que no professem ni ens professen en cap religió, vol dir això que, a partir d'ara, ja no s'anirà en representació de l'Ajuntament de Benicarló a cap cerimònia religiosa, bé siguen misses o processons?

Una altra pregunta: D'acord amb el Reglament de Participació Ciutadana aprovat per este Ajuntament a l'abril del 2006, pensen posar en marxa els mecanismes perquè la ciutadania puga intervindre en els plens municipals d'acord amb el capítol 7é de l'esmentat Reglament?

I una altra: S'ha preparat alguna alternativa per als propietaris de guals del carrer Francisco Pizarro, mentres duren les obres?»

Finalment, continua el Sr. Guzmán Grau, portaveu del grup municipal del Bloc: «Sí, acabaré jo amb dos preguntes més. Una és: Per què no va acudir cap dels dotze membres del seu equip de govern a la concentració que va haver el passat 30 de maig a Vinaròs per a reclamar la sortida de la A-68 per la veïna ciutat? Va ser l'unic grup municipal que no va tindre representació. És que no estan d'acord amb la reivindicació?

I l'última: Creu vosté que, amb tres treballadors, quan estan, s'acompliran els terminis anunciats per vosté per a la posada en funcionament del nou Centre de Salut? Moltes gràcies.»

Seguidament, intervé l'alcalde: «Molt bé. Hi havia unes preguntes, però abans contestar-li algunes de les que han fet el grup municipal del Bloc. Quant a les processons, Sra. Bayarri, ni a vosté ni a mi ni a ningú dels que estem ací presents ens obliguen a anar. Cadascú fa el que vol i va si vol. Si vosté, a partir d'ara, no vol vindre a les processons, no vinga. Em pareix que a vosté no li ho ha dit mai ningú ni l'ha obligat mai ningú. És cadascú que faça el que vulga. Eixa li la contesto així.

Quant a la qüestió de Francisco Pizarro es farà el mateix que s'ha fet a Hernán Cortés, que s'ha fet a l'avinguda de Catalunya i s'ha fet al carrer de Colón: donar després un descompte en els guals que tenen, el mateixet. Fins i tot, ja ho saben els veïns i es portarà a aprovar al Ple que siga.

Quant a la qüestió de la A-68 estem totalment conformes perquè ací es va aprovar una moció, que la vam presentar entre tots els grups i la vam firmar tots els grups. Però, eixe dia teníem altres actes i no vam poder anar, ací a Benicarló, i el Sr. Mundo sí que estava. I li he dit que teníem uns actes ací a Benicarló i estàvem a Benicarló. Si volen alguna cosa?

Quant al Ple passat, està la primera pregunta que va fer el Sr. Escuder, que va ser sobre com estaven les obres i les gestions per al Centre de Dia. La Sra. Vallés li contestarà.»

La Sra. Vallés Burriel, representant del grup municipal popular, respon: «Gràcies Sr. Alcalde. Sr. Escuder, les obres del Centre de Dia, com vosté sap, van començar el novembre de l'any passat. Mentre es van estar portant a terme, van sortir una sèrie de modificacions que hi havia de fer, que no havien estat previstes, com les instal·lacions de l'aire condicionat, millores en els servicis i en el pis. I, fins i tot, la cuina que estava projectada, quan es va decidir de posar-la, ens vam donar compte que no era una cuina en condicions. Era una cuina per a ús domèstic i no una cuina d'ús professional. Aleshores, el que s'ha fet és una modificació del projecte, un contracte menor. S'ha resolt amb l'empresa el contracte de fin d'obra, s'ha descomptat en la modificació que té el projecte que es va fer, es van incorporar les millores, es va descomptar la part de la cuina que no s'havia executat i ara el que se ferà és una proposta de contracte menor per a l'adjudicació de l'obra de la cuina, que suposo que la setmana que ve o la pròxima estaran treballant en la cuina. I també, s'ha iniciat la redacció del projecte d'activitat, la redacció del projecte d'instal·lació elèctrica que és indispensable per a obtindre la corresponent autorització administrativa i, paral·lelament a la part de les obres, en la subvenció d'aquest any, de principi de 2009, d'equipament de la Conselleria de Benestar Social per a Centres de Tercera Edat, s'ha demanat també tot l'equipament que necessita el Centre, tant l'equipament per als despatxos d'infermeria, com per als despatxos administratius, com per al de fisio i mobiliari per a menjador. Tot l'equipament està valorat en uns 54.000 euros. La subvenció té l'informe favorable des de la Direcció Territorial i estem pendents de resolució, que normalment les resolucions solen vindre en els mesos d'estiu. Si el que vosté vol saber és quina previsió tenim, és que, abans que acabe l'any, esperem que el centre estiga condicionat i per a poder-lo posar en marxa a principis de l'any que ve.»

El Sr. Escuder continua la seua intervenció dient: «En tot el tema de la gestió del funcionament solucionat allà al gener de l'any que ve, vol dir que paral·lelament s'iniciaran totes les gestions conduents a resoldre el tema de l'administració del centre?

La Sra. Vallés explica: «Anirà paral·lelament, vull dir, darrere d'una cosa l'altra. Quan vinga l'equipament. Ja s'estan menejant tots els papers per a tindre la corresponent autorització administrativa. I, una vegada estiga tot això, s'està valorant també quines de les 16 places que s'ocupen, de quina manera és la millor per a l'Ajuntament. Si realment les 16 places es concerten totes en Conselleria o si l'Ajuntament creu necessari que, de la mateixa forma que té en el centre geriàtric, ha de valorar si les places les ha de tindre l'Ajuntament. Tot això s'està valorant tècnicament, a vore quina és la millor proposta i sobretot que siga viable per a l'Ajuntament. I sobretot que no ens passe com en els altres centres que tenim que, potser una previsió més ajustada al principi, no haguera suposat que ara l'Ajuntament tinga una càrrega.»

L'alcalde continua dient: «Molt 21bé, la segona pregunta, la tercera, (perquè la segona era sobre l'escola infantil i ja se li ha contestat sobre el conveni), que era que “nosaltres havíem manifestat alguns problemes tècnics en el tema dels terrenys on anirà el parc de bombers i nosaltres voldríem saber, exactament, que és el que passa, per què no cal a cap benicarlando que la zona és inundable”. Efectivament, com és inundable, té els problemes que té. I els tècnics del Consorci diran el que cal fer en eixos terrenys que, pel que pareix ser, hauran d'alçar-los per amunt, pel que sabem.»

Tot seguit, el Sr. Escuder manifesta: «Aleshores, si eixe és l'únic problema tècnic, amb el tema del projecte i el tema pressupostari, no hi ha problema.»

L'alcalde li respon: «Vosté ho sap millor que jo, que està a la Diputació.»

El Sr. Escuder indica: «No, és a dir, jo no ho sé perquè resulta que l'acta, l'última acta no s'ha traslladat.»

L'alcalde, seguidament, diu: «Vosté pot preguntar-ho perfectament a la Diputació, perquè allí està el Sr. Rubio, que és el diputat de Bombers, és company de vosté en la corporació. En un plenari mateix li ho pot preguntar, però les notícies que nosaltres tenim és que el projecte està anant avant —i vosté també ho sap— i que per part del Consorci no hi havia cap problema per a la seua consignació pressupostària. I això ho pot preguntar vosté allí, perquè en el Consorci forma part de l'Ajuntament de Benicarló, però jo no intervinc en el Consorci.

Quant a l'última pregunta que em va fer el Sr. Escuder, em preguntava si ha decidit el Sr. Fabra si ens dóna l'Escola Oficial d'Idiomes o ens dóna l'ambulatori. Suposo que s'haguera hagut de referir a l'auditori. Va dir, em pareix, vaig llegir jo en la premsa. Jo crec que vosté té l'oportunitat de preguntar-li-ho a ell. No m'ho pregunte a mi. Vosté li ho està preguntant al Sr. Fabra. Doncs, li ho pregunte al Sr. Fabra, però jo no puc contestar si vindrà l'Escola Oficial d'Idiomes o vindrà l'ambulatori, com vosté diu. “I, en cas, què vinga alguna cosa a on anirà?” Doncs, si ve alguna cosa, ja mirarem on va.»

El Sr. Escuder, en ús del seu torn, diu: «Sr. Alcalde, està clar que es fan afirmacions que no responen a cap plantejament seriós, perquè és evident que el Sr. Fabra, (ja Mundo ho va fer quan, ara fa dos anys i escaig, en el tema de la carretera de Càlig)... És a dir, demà posaré les màquines, demà posaré les màquines i si em plantegen els terrenys. És a dir, passa el mateix ací. Són afirmacions absolutament gratuïtes que es fan, es llancen a l'aire. Doncs bé, l'Escola Oficial d'Idiomes, quan tots sabem que no és competència directa, però el que està clar és que ací les competències es creuen i, en fi, es poden fer eixes afirmacions perquè teòricament el president de la Diputació, que representa tots els municipis, hauria de tindre una planificació i no entrar en esta història Vinaròs-Benicarló que s'ha volgut entrar. Jo penso que, afortunadament, malauradament, la solució serà més fàcil. Ja la vaig a avançar: que ni per a mi ni per a l'altre, perquè estem de crisi. Gràcies.»

L'alcalde respon al Sr. Escuder el següent: «Sr. Escuder, simplement li he contestat una pregunta que no anava dirigida a la meua persona, en unes afirmacions que tampoc he fet jo. Vosté ha sigut l'alcalde que menys ha parlat d'Escola Oficial d'Idiomes i el que menys ha volgut entrar en tot l'embolic este. I no em compare vosté amb la carretera de Càlig, perquè la carretera, en aquell moment, s'ha hagut d'iniciar tot el procediment, el projecte s'ha fet estant nosaltres, l'exposició pública s'ha fet estant nosaltres, els terrenys s'han aconseguit estant nosaltres, els convenis estant ací nosaltres. Sr. Utiliano, sí, el projecte es va redactar estant ací. Allí l'únic que hi havia era una memòria. I segona, quan haja de preguntar alguna cosa del Sr. Fabra, li ho torno a repetir, Sr. Escuder, que té temps, té termini, té dies, el veu tots els dimarts a la Diputació. Però pregunte-li-ho prompte, perquè si vosté fa cas al que diuen també al diari, l'altre dia el diari també sortia que li queda poc a la Diputació. És a dir, quan vulga, pregunte-li alguna cosa al Sr. Fabra, pregunte-li-ho prompte.

La Sra. Bel Salvador tenia unes preguntes sobre el tema de les platges que preguntava que, “quan pensa ficar les platges en marxa?”. Pel qua fa a les passarel·les, “que avui en dia no n'hi havia cap ficada, com en el moment de fer la pregunta. Que avui han estat els deficients a la platja i els han hagut d'arrossegar entre tres persones per a poder-los portar vora la mar. Quan pensen condicionar les platges? És ad dir, que amb aquella eufòria que va entrar la regidora, els banys encara no estan, els banyistes s'estan queixant. Em podrien dir quan pensen condicionar-ho?” La Sra. Iruretagoyena li contestarà.

Respon la Sra. Iruretagoyena Fernández, regidora de Turisme: «Muchas gracias, Sr. Alcalde. Vamos a ver. Voy a ir respondiendo pregunta a pregunta que usted hizo. Vamos a ver, ¿Cuándo se van a poner las playas en marcha? Pues, como todos los años, comienza la temporada el 15 de junio y el 1 de julio en la Mar Xica.¿Cuándo piensa poner pasarelas? Encara no n'hi ha cap ficada i els rentapeus no en funcione ni un. Vale. Vamos a ver, primero las pasarelas. Respecto a las pasarelas le comenté, respondiéndole a usted en la rueda de prensa, que las pasarelas, pues bueno, han sido colocadas tanto en la playa Caracola como en la playa del Morrongo. Han sido instaladas con anterioridad al 15 de junio, antes de que comenzase la temporada y si no, puede verificarlo usted tranquilamente viendo y accediendo por nuestra “live cam”. El resto de las pasarelas, pues, se procederá a su instalación en los próximos días. Pues, una vez que haya finalizado las obras de mantenimiento y reparación de lo que es todo el punto de usuarios de las jornadas de deporte adaptado, en la cual, pues, se va a celebrar en Benicarló de miércoles a domingo a partir del 1 de julio. Con respecto a los lavapiés, pues, la verdad es que le comenté y creo que usted sabe, los lavapiés son de la Conselleria de Turismo y a ella le corresponden los trabajos de revisión, de mantenimiento y entonces, por un retraso de licitación, hasta el 9 de junio la empresa no vino a Benicarló y hasta ese momento no se pudo ver exactamente dónde estaba el problema que tenía la instalación. A partir de esa visita, ya el día 16 de junio, a las 8 de la mañana, está ya la empresa arreglando o subsanando los problemas que había al principio del colector. Esta empresa está encargada también de otros 54 municipios que tiene que realizar. Con respecto a las deficiencias en la playa que arrastra para unas personas minusválidas para llegar hasta la mar, tengo un informe aquí de la Cruz Roja. Incidencia preventiva de servicio de baño adaptado, Playa del Morrongo: recursos materiales: una ambulancia tipo AA, dos sillas anfibias, recursos humanos: dos socorristas acuáticos, un conductor, un coordinador del servicio. Fecha 27 de mayo de 2009, 28 de mayo de 2009. Hora aproximada de inicio de intervención: Desde las 16 horas hasta las 19:30 del 27 de mayo, desde las 9 horas hasta las 14 horas el día 28 de mayo. Informe del preventivo. Tras el aviso del Ayuntamiento por parte del técnico de Turismo con fecha 6 de mayo del presente, nos piden la colaboración con el material específico, según instrucciones del Colegio de Educación, que el Colegio de Educación es Gloria Fuertes de Andorra, en Teruel, así como una ambulancia para poder estar atentos al servicio. Se formó a los profesores y se colaboró con ellos en las tareas del baño. La representación del colegio estuvo, en todo momento, en contacto con nosotros vía telefónica, agradeciendo al final la colaboración prestada; no habiendo encontrado ninguna dificultad para poder desarrollar las funciones correctamente. José Rafael (coordinador de playas). No sé qué más me falta. La euforia de acondicionar las playas. Pues no sé qué más. Por ahora, yo creo que le he respondido alguna más.»

(Traducció)

Moltes gràcies, Sr. Alcalde. Aniré responent pregunta a pregunta que vostè va fer. “Quan es posaran les platges en marxa?” Doncs, com tots els anys, comença la temporada el 15 de juny i l'1 de juliol a la Mar Xica. “Quan pensa posar passarel·les? Encara no n'hi ha cap ficada i els rentapeus no en funciona ni un”. Respecte a les passarel·les, han estat col·locades tant en la platja de la Caracola com en la platja del Morrongo. Han estat instal·lades amb anterioritat al 15 de juny, abans de començara la temporada i, si no, pot verificar-ho vostè tranquil·lament veient i accedint per la nostra livecam. La resta de les passarel·les, es procedirà a la seua instal·lació en els pròxims dies. Una vegada que hagen finalitzat les obres de manteniment i reparació del que és tot el punt d'usuaris de les jornades d'esport adaptat, que tindrà lloc a Benicarló de dimecres a diumenge, a partir de l'1 de juliol. Pel que fa als rentapeus, vostè sap, que els rentapeus són de la Conselleria de Turisme i a ella li corresponen els treballs de revisió, de manteniment i, per un retard de licitació, fins al 9 de juny l'empresa no va vindre a Benicarló i fins a eixe moment no es va poder vore exactament on estava el problema que tenia la instal·lació. A partir d'eixa visita, ja el dia 16 de juny, a les 8 del matí, estava ja l'empresa arreglant o resolent els problemes que hi havia al principi del col·lector. Esta empresa està encarregada també d'altres 54 municipis. Pel que fa a les deficiències en la platja, on es va arrossegar unes persones minusvàlides per a arribar fins a la mar, tinc un informe ací de la Creu Roja: “Incidència preventiva de servei de bany adaptat, platja del Morrongo: recursos materials, una ambulància tipus AA, dos cadires amfíbies; recursos humans, dos socorristes aquàtics, un conductor, un coordinador del servei. Data 27 de maig de 2009, 28 de maig de 2009. Hora aproximada d'inici d'intervenció: Des de les 16 hores fins a les 19.30 h del 27 de maig, des de les 9 hores fins a les 14 hores el dia 28 de maig. Informe del preventiu. Després de l'avís de l'Ajuntament per part del tècnic de Turisme, de data 6 de maig del present, ens demanen la col·laboració amb el material específic, segons les instruccions del Col·legi d'Educació Gloria Fuertes d'Andorra, a Terol, així com una ambulància per a poder estar atents al servei. Es va formar els professors i es va col·laborar amb ells en les tasques del bany. La representació del col·legi va estar, en tot moment, en contacte amb nosaltres via telefònica i ens va agraint al final la col·laboració prestada. No s'hi va trobar cap dificultat per a poder desenvolupar les funcions correctament. José Rafael (coordinador de platges).” No sé què més em falta. L'eufòria de condicionar les platges. Doncs no sé quines més. Ara com ara, jo crec que li he respost.

En un primer torn, intervé la Sra. Bel Salvador, regidora del grup municipal socialista: «Les explicacions que m'has donat no em contesten a moltes de les que jo t'he demanat, perquè el que és la Creu Roja, ni el dia 7 ni el dia 17, encara no estava funcionant. I començaré per les passarel·les. Les passarel·les avui encara estan els palets allí plantats, que la majoria encara no s'han posat. Avui, este matí s'han portat els palets que estaven al jardí que, tu saps, que l'any passat jo vaig denunciar-ho i enguany una altra vegada. Les passarel·les, quant a la cadira, no van poder entrar els minusvàlids o els deficients a la platja. Va ser que la passarel·la no arribava fins al final i, en eixos moments, la Creu Roja no estava i gent que hi havia allí de públic, els va ajudar per a poder baixar, perquè faltava la passarel·la, arribar al que és la platja, que faltaven molts de metres, d'acord? La pèrgola no estava preparada, els rentapeus no funcionaven. La gent amb dutxes, en manegues es dutxaven i, tu ho saps, i al públic d'ací, hi ha gent que ho pot testimoniar i té fotos, tot i que no les he pogut tindre. I saps tu que això és veritat. El que et vaig dir a la roda de premsa que al Poly-Klyn que hi ha per als minusvàlids, que és la dutxa, estava plenet de, (permeteu-me la paraula), de caguerades i papers, que avui no sé si està perquè estava tancat. A la Caracola no funcionaven els rentapeus i quan funcionaven era perquè Peníscola va donar aigua. No som ecològics, però quan Peníscola va tancar l'aigua, els rentapeus es van quedar sense funcionar. I encara no estaven. I si eixa empresa que tu em dius que havia d'arreglar els rentapeus preguntes, no pertany a Conselleria? Què va fer aquí Conselleria, no va vindre antes? Havíem d'estirar el dia 17, en plena campanya, per a poder arreglar, com avui portar els palets a la mar, en tres policies o 2 policies? No ho sé, quants n'hi havien. Avui, estant plenet de gent a la platja, creus que això és estar les platges condicionades? Jo sé i sé distingir el que és una platja i, quan comença la Creu Roja, en la platja de la Mar Xica. Però, no té res a vore quan comença la Creu Roja en tindre un servici, com encara avui no funciona ni els rentapeus, no funcionen ni les dutxes, no hi ha una passarel·la d'accessibilitat per a poder baixar a la mar, no hi ha res allí i avui, o fa pocs dies, han posat quatre papereres. Tu m'has de dir a mi quan comencen les playes? És quan tu les has de condicionar i eixes playes ja havien d'haver estat condicionades i no em queixo jo, es queixa la gent. A més tu saps que la neteja de les platges és insuficient. Hi ha una màquina de neteja de platges, que és de l'Ajuntament, que per no posar un simple enganxament no funciona. No sé que deu ser d'eixa platja, de netejar les platgeses que saps tu com estan. A més, tu ho saps i la gent que va allí i usuaris també, hi ha una desbrossadora, que s'ha cedit als germans Ferrer (a Quiterio per a entendre'ns, perquè tot el món ho sàpiga) que també es podria aprofitar per a netejar les platges. Em pots dir en què es gasta eixa desbrossadora, què es fa d'eixa desbrossadora? No ho sé, si també això també és un condicionat de platges? És que no em digues tu que les platges han estat condicionades al temps que ha sigut necessari i que avui, encara podem baixar, ara després quan acabem el Ple, a vore a la playa. Estan allí un munt de palets en plena campanya, que quasi arribem al juliol, posant palets de matí. Si tu em dius que això funciona i això és fer funcionar unes playes, chapeau, et felicito. Sé distingir el que és. (Espera, per favor, que no he acabat). Sé distingir, segons vas dir al Ple, el que és un òrgan gestor de platges i un turisme municipal, Sé distingir-ho. Els tinc ací, sé el que és i l'òrgan de platges l'any passat, ací hi ha unes queixes d'equipament de la platja del Morrongo. Es poden vore, no? “No se han instalado las torres de vigía. No se han instalado las pasarelas de acceso a la sombra. No se han instalado los lavapiés con agua, en ninguna papelera de que pràcticament, d'instal·lació de la playa. No hi ha un “tubo de lavapiés que retira el agua, que tira el agua constantemente”. Te'n diré un munt, que estan ací i això són queixes. Això, l'òrgan de platges que es va fer el dia 24 d'abril i ací és el lloc que et vaig contestar el que t'havia de contestar. I quan el dia abans, personalment, abans de fer una roda de premsa, al despatx de la tècnica et vaig preguntar que què passava amb los rentapeus i què passava en tota la resta, em vas dir que estabas “hasta los cojones”. En eixa paraula, hi ha testimonis d'això, repeteixo, el que s'ha dit. La meua veu és forta, estic acostumada a això. No me la dirà com aquell que vol anar a missa o no vol anar. Cadascú la té conforme la té. No em diràs que tu no vas contestar això, perquè jo, mentira, no n'he dit mai en la vida cap i no la diré avui. Que no se t'oblide mai. Aleshores, que per què jo et vaig contestar, que per què no ho denuncies a Conselleria, que és cosa d'ells això. Em vas contestar que a Peníscola ho havien arreglat ells i perdrien la subvenció per arreglar-ho. Em vas contestar això, o no? A vore si em diràs que no, perquè si no no ho sabria. Peníscola no ho havia arreglat i quan va tallar l'aigua, qui la torna a posar en funcionament? No em digues que, d'errades, n'has tingut moltes i tu saps que les has tingudes. I tu saps que les platges, avui en dia, encara no estan condicionades. Eixa obra faraònica, (que vaig fer la pregunta i el Sr. Marcelino no l'ha llegida), —que tu a la playa vas anar tres vegades a la platja, que et van vore unes certes persones, quatre no vas arribar—, a la playa, tu vas dir que, abans d'un any estaria la platja condicionada. De meravella i tal tal. Eixa playa no està condicionada. Hi ha el mateix que jo em vaig deixar, no has posat ni això. Està el mateix punt d'informació que vaig comprar, la pèrgola que jo vaig posar, bé, vaig comprar, que este Ajuntament va comprar quan estava jo. Ni la pèrgola de les passarel·les de formigó que han desaparegut. Els rentapeus que esta delegació va fer quan jo estava, els va llevar perquè funcionaren i no funcionen més de quatre vegades. Avui encara n'hi ha dos que no funcionen, els de la part de Pepito. I tu saps que no han funcionat. Només n'ha funcionat un i els que hi ha al mig de la platja, per a què aprofiten? Eixe llançament de diners, em pots contestar per a què és? Eixe llançament de diners, que no hi ha una passarel·la per a poder arribar allí i l'any passat no van arribar tampoc? (No te'n rigues). Jo voldria saber i si hi ha algun usuari i al Ple podria parlar. Potser, podrien contestar.»

(Traducció)

(...) No s'han instal·lat les torres de vigia. No s'han instal·lat les passarel·les d'accés a l'ombra. No s'han instal·lat els llavapeus amb aigua, cap paperera (...). (No hi ha un) tub de rentapeus que retire l'aigua, que tire l'aigua constantement...(...)

Seguidament, l'alcalde indica: «Molt bé. Abans de contestar, n'he sentit moltes, moltes... La Sra. Mamen li contestarà, però després m'explica com una desbrossadora pot netejar la platja.»

La Sra. Iruretagoyena respon a la Sra. Bel: «Muchas gracias, Sr. Alcalde. Vamos a ver. Con respecto, es que has dicho un montón de cosas. Dice usted que la playa no está limpia, no?. Según usted ha comentado que no está limpia para nada, bueno, yo en la rueda de prensa, comenté y aquí en el aspecto de la arena, limpieza y demás, aquí tengo el informe excelente, excelente, Sra. Joaquina Bel, eh? Con respecto a los lavapiés, usted puso unos lavapiés, muy bien, con agua potable. Tenía un consumo desmesurado de agua y nosotros pusimos lavapiés ecológicos. Bueno, los puso Conselleria de Turisme, estos pertenecen a Conselleria de Turisme. Cuando viene la empresa que se encarga, que hasta la primera semana de junio, hasta la primera semana de junio no pudo tener, no se había hecho todavía la licitación con esta empresa, la Conselleria con esta empresa. ¿Vale? A nosotros vino el 9 de junio y cuando vino el 16 de junio a las 8 de la mañana, con respecto a los lavapies de la playa de la Caracola, yo estaba en comunicación con Peñíscola y se hizo la conexión de la bomba. ¿Eh? De la bomba para que toda viniese el agua salada, no potable, señora, no potable. Agua salada. Que las duchas no funcionan, ¿dónde? Las del Gurugú tienen por ahora, se están haciendo una serie de arreglos. De acuerdo, claro que sí. Las de la Mar Xica hoy están, han empezado, antes de que empezase el dia 1, porque la temporada de playa empieza aquí en Benicarló, y lo sabe usted desde siempre, el 15 de junio. Con respecto al informe que le he enseñado de la Cruz Roja, usted no me puede decir que la Cruz Roja no estaba el 17 ó el 16 de junio. Estaba el 15 y antes vienen, tres días antes, para mirar si está todo correcto o no y, encima, también le he enseñado este informe. Con respecto a la pasarela que usted me dice, la que llega hasta el mar, le puedo decir que entra usted en la “live cam” y el 31 de mayo, domingo, a las 6 y media de la mañana, llegaba la pasarela hasta el agua. ¿Dónde está lo de, el que usted puso de cemento? Pues, la verdad, con todo el temporal que hubo el año pasado, se tuvo que retirar porque estaba partido, señora, partido. Con respecto a la manguera que usted dice, con lo que dijo, pues, me acerqué yo al chiringuito de Pepito y estuve hablando con el dueño y me dijo: tranquila, con lo que ha dicho esta señora, es mentira. Le estoy hablando lo que me ha dicho este señor. Me dijo que él tenía el agua, la manguera, para poder tenerla allí en el, ¡ay! no me sale ahora¡, en el quiosco, exactamente, y entonces vinieron los buzos de la Cruz Roja a pedirle, por favor, si le podía dejar la manguera para poder limpiar lo que era todo el tema del oxígeno y así accedió. ¿Qué es lo que pasó? Que dejó ahí la manguera y, en ese momento, efectivamente no funcionaban correctamente los lavapiés y la gente estuvo cogiendo esa manguera para limpiarse los pies. Eso es verdad, pero él no lo puso para ese fin. Para nada. ¿Qué más? No sé si se me olvida alguna cosa más. Bueno, vamos a ver, con la máquina para limpiar. La limpieza de playas funciona muy bien y están cambiando todo, todo el sistema y la nueva maquinaria la dio la Conselleria de Turisme y no solamente es con la maquinaria que hay que pasar, sino que también hay que pasar a mano. Y usted que esté cada dos por tres criticando a la empresa que se encarga de la limpieza. La verdad, no me parece muy ético. Yo pienso que tendría que decir o aconsejar, porque hay maneras de decir las cosas, Sra. Joaquina Bel. Hay maneras de decir las cosas. Una cosa es como usted dice, que estemos nosotras dos ahí hablando y otra cosa es ponerse aquí a gritar como usted ha hecho. Pero bueno, qué más me olvidaba yo.»

(Traducció)

Moltes gràcies, Sr. Alcalde. Diu vostè que la platja no està neta. Segons vostè ha comentat que no està neta per res. Bé, jo en la roda de premsa, vaig comentar i ací en l'aspecte de l'arena, neteja i altres, ací tinc l'informe excel·lent, Sra. Joaquina Be. Pel que fa als rentapeus, vostè va posar uns rentapeus, molt bé, amb aigua potable. Tenien un consum desmesurat d'aigua i nosaltres vam posar rentapeus ecològics. Bé, els va posar Conselleria de Turisme. Quan ve l'empresa que s'encarrega, —que fins a la primera setmana de juny no va poder tindre, no s'havia fet encara la licitació de la Conselleria amb aquesta empresa—, va vindre el 16 de juny a les 8 del matí, pel que fa als rentapeus de la platja de la Caracola, jo estava en comunicació amb Peníscola i es va fer la connexió de la bomba. De la bomba, perquè vinguera l'aigua salada, no potable, senyora, no potable. Aigua salada. Que les dutxes no funcionen, on? A les del Gurugú s'està fent una sèrie d'arranjaments. D'acord, clar que sí. Les de la Mar Xica avui estan, han començat, abans que començara el dia 1, perquè la temporada de platja comença ací a Benicarló, i ho sap vostè des de sempre, el 15 de juny. Pel que fa a l'informe que li he ensenyat de la Creu Roja, vostè no em pot dir que la Creu Roja no estava el 17 o el 16 de juny. Estava el 15 i abans vénen, tres dies abans, per a mirar si està tot correcte o no i, damunt, també li he ensenyat este informe. Pel que fa a la passarel·la que vostè em diu, la que arriba fins al mar, li puc dir que entra vostè en la livecam i el 31 de maig, diumenge, a les 6 i mitja del matí, arribava la passarel·la fins a l'aigua. On està el que vostè va posar de ciment? Doncs, la veritat, amb tot el temporal que va haver l'any passat, es va haver de retirar perquè estava partit, senyora, partit. Pel que fa a la mànega que vostè diu, doncs, em vaig acostar jo al quiosquet de Pepito i vaig estar parlant amb l'amo i em va dir: “Tranquil·la, amb el que ha dit aquesta senyora, és mentida”. Li estic dient el que m'ha dit este senyor. Em va dir que ell tenia l'aigua, la mànega, per a poder tenir-la allí, en el quiosc, exactament, i llavors van vindre els bussos de la Creu Roja a demanar-li, per favor, si li podia deixar la mànega per a poder netejar el que era tot el tema de l'oxigen i així va accedir. Què és el que va passar? Que va deixar allí la mànega i, en eixe moment, efectivament no funcionaven correctament els rentapeus i la gent va estar agafant eixa mànega per a netejar-se els peus. Això és veritat, però ell no ho va posar per a eixe fi. Quina més? No sé si se m'oblida alguna cosa més. Amb la màquina per a netejar, la neteja de platges funciona molt bé i estan canviant tot el sistema i la nova maquinària la va donar la Conselleria de Turisme i no solament és amb la maquinària que cal passar, sinó que també cal passar a mà. I vostè que estiga cada dos per tres criticant l'empresa que s'encarrega de la neteja. La veritat, no em sembla molt ètic. Jo penso que hauria de dir o aconsellar, perquè hi ha maneres de dir les coses, Sra. Joaquina Bel. Hi ha maneres de dir les coses. Una cosa és com vostè diu, que estiguem nosaltres dos ací parlant i altra cosa és posar-se ací a cridar com vostè ha fet. Però bé, quina cosa més se m'oblida...

L'alcalde manifesta que: «La següent pregunta, que va fer el Sr. Guzmán, una va ser sobre, si “després de totes les al·legacions que s'han presentat, que està afectat pel Sector 9 Palmar i totes les consideracions que es van plantejar en la moció presentada pel Bloc el passat divendres dia 22 i, que seguint les instruccions tècniques del secretari, no es portarà a debat avui, la pregunta en qüestió és: Pensen desestimar la proposta per a l'obtenció de la condició d'urbanitzador presentada per una mercantil per al desenvolupament del Sector 9 Palmar, o no?”»

Respon el Sr. Cuenca, portaveu del grup municipal popular: «Gracias, Sr. Alcalde. Evidentemente, Sr. Guzmán, usted sabe que es un proceso que está en marcha y que nosotros no podemos impedir que ese proceso siga su curso. Entonces no lo vamos a parar, entre otras cosas, porque usted sabe en este tema no hay que hacer demagogia. Que fueron ustedes los que formularon las bases para desarrollar ese sector, fueron ustedes. Paradógicamente, usted está pidiendo lo contrario, que se anule. Pero es que eso se ha hecho para poder hacer los accesos al centro comercial. Entonces, aquí estamos cogidos. Para mí sería muy fácil decir: Bueno, pues que no se haga nada. Pero el problema es que si no se hacen los accesos al centro comercial, tendríamos que cerrar el centro comercial. Por lo tanto, es un proceso que está ahí y hay que llevarlo adelante, porque tenemos que hacer los accesos al centro comercial y esos accesos, para poder hacerlos, ustedes fueron los que utilizaron la fórmula jurídica que le permite. Hay otras, pero en este caso, eligieron esa, que es hacer un programa, desarrollar un sector, que hemos llegado y lo hemos dicho hasta la saciedad, que lo que son los accesos están sufragados, serán sufragados por la empresa Floriac. No serán los vecinos los que tengan que aportar ninguna, ninguna despesa para eso y que se harán dos sectores totalmente separados, porque ya lo hemos hablado con el promotor. Uno, que es el que facilitará los accesos al centro comercial y, el otro, se quedará supeditado a que las condiciones del mercado cambien. Por lo tanto, la respuesta es clara y concisa en este caso. Gracias.»

(Traducció)

Gràcies, Sr. Alcalde. Evidentment, Sr. Guzmán, vostè sap que és un procés que està en marxa i que nosaltres no podem impedir que eixe procés seguisca el seu curs. Llavors no ho anem a parar, entre altres coses, perquè vostè sap que en este tema no cal fer demagògia. Que van ser vostès els que van formular les bases per a desenvolupar eixe sector, van ser vostès. Paradògicament, vostè està demanant el contrari, que s'anul·le. Però és que això s'ha fet per a poder fer els accessos al centre comercial. Llavors, ací estem agafats. Per a mi seria molt fàcil dir: “Bé, que no es faça res”. Però el problema és que si no es fan els accessos al centre comercial, hauríem de tancar el centre comercial. Per tant, és un procés que està ací i cal dur-lo endavant, perquè hem de fer els accessos al centre comercial i eixos accessos, per a poder fer-los, vostès van ser els que van utilitzar la fórmula jurídica que ho permet. Hi ha d'altres, però, en aquest cas, van triar eixa, que és fer un programa, desenvolupar un sector i, ho hem dit fins a la sacietat, que el que són els accessos estan sufragats, seran sufragats per l'empresa Floriac. No seran els veïns els que hagen d'aportar cap, cap despesa per a això i que es faran dos sectors totalment separats, perquè ja ho hem parlat amb el promotor. Un, que és el qual facilitarà els accessos al centre comercial i, l'altre, es quedarà supeditat al fet que les condicions del mercat canvien. Per tant, la resposta és clara i concisa en aquest cas. Gràcies.

Seguidament, en un primer torn, el Sr. Guzmán manifesta: «Moltes gràcies, Sr. Alcalde. “La respuesta es clara y concisa”, però no l'ha dita. Sí o no. Ara ha dit que no, molt bé, ha dit que no. D'acord, és que no ho havia sentit perquè, ara concisa i clara, ahora no, d'acord. A vore, tornem a estar al del proceso en marcha, que esto lo organizamos nosotros que... Doncs sí, vosté per al que vol les coses les veu d'una manera i per a quan vol les coses, les veu d'una altra. Allò es va posar en marxa estant nosaltres, efectivament, perquè així ho marca la llei. Que, en el moment, en què ho demana un veí, siga afectat o no siga afectat o siga de Bujalarot o de Santiago de Compostela, s'ha de posar en marxa. Vosté això ho sap, però no ho diu. Per tant, nosaltres vam complir amb el que marcava. nosaltres, quan ens molestem i ens alcem en contra és quan el tracte que reben els veïns no és el mateix que el que reben els veïns del PAI Batra. Ací és quan nosaltres ja diem no és el mateix això. Aleshores, és quan ens posem. I que ara vostés em vulguen sortir aquí amb el fet que si no hacemos la rotonda, tendremos que cerrar, doncs, això ho haguera pogut ja pensar el Sr. Mundo i el Sr. Fabra quan van vindre a la inauguració del centre comercial. I després, quan vostés van tornar a anar a la reinauguració ara farà cosa de dos anys, perquè era aleshores, no ara. Per tant, que ara me diga “no, és que ara això ha d'anar supeditat” no ho entenc, perquè, si ja havia d'estar per a tindre la llicència en el seu dia, ja fa molts d'anys. Per tant, nosaltres lamentem ja no això, sinó que no vam poder presentar la moció i això és el que vam reclamar. El Sr. Alcalde en la Junta de Portaveus em va llegir un document que havia fet el senyor secretari, document que a mi sí que m'agradaria que me poguera fer arribar una còpia per escrit. I, per la resta, no res, lamentar que esta moció no la poguérem presentar aquí, independentment que després vostés digueren que no, “que no iban a continuar” o que no anaven a portar endavant, com ara han dit, que no pensen desestimar-ho. Per tant, simplement era això i molt agraït per la informació.»

Tot seguit, intervé el Sr. Cuenca: «Gracias Señor Alcalde. Sr. Guzmán, usted se empeña en comparar dos sectores que son totalmente diferentes. Nosotros, efectivamente, paralizamos el desarrollo del sector Batra y yo creo que con acierto. Y, en este caso, porque venía avalado, porque cuando ustedes programaron las bases para su desarrollo, el partido popular ya votó en contra. Es decir, no hemos sido incongruentes en este caso. Ustedes promovieron las bases, tanto del sector Palmar como del sector Batra y, en este caso, del Sector Batra, el partido popular votó en contra de esas bases y de que se desarrollara. ¿Por qué? porque había, primero, si analizamos desde el punto de vista de organización de lo que será el futuro Benicarló, no sería incongruente cuando ustedes estaban incluso condicionando la permanencia hasta de empresas que llevan aquí casi un siglo, que se desarrollara una zona industrial mucho más cercana. Entonces, era lógico que si tenemos ya un polígono industrial y, además, había un acuerdo con todos los industriales de la zona de trasladarse sin cargo para el sector a otro sitio, pues, lógicamente, se actuaba en consecuencia y quiere que haya el mismo trato en este caso. No podía ser el mismo trato porque no están, los dos sectores no son iguales. Cada uno tiene unos condicionantes. Aquél tiene un condicionante, éste no tienen ningún condicionante. Al contrario, tiene condicionante en el sentido de que si ahora la carretera pasa a ser un boulevard, lo lógico es que a una banda y a otra, pues, sea zona residencial, no sea zona industrial. Y eso es, yo creo que entendible por toda la ciudadanía. A partir de ahí, que usted quiere ahora abanderar, pues, que no se haga nada en aquella zona, pues me parece muy bien. Es muy libre de hacerlo, pero nosotros que tenemos la responsabilidad del gobierno de la ciudad, yo entiendo que lo que se hizo en aquel momento, de hacer las bases, lo pida uno o lo pida quien sea, pero es el Ayuntamiento el que lo hace, ¡eh! Aunque, porque si el Ayuntamiento no quiere desarrollarlo, tiene armas para no poder desarrollarlo. Por lo tanto, no intente ahora justificar el que hicieron las bases, porque uno lo pidió desde Santiago o de dónde sea. No. Aquí, el tema está en que tenemos un problema que tenemos que resolver y el problema que tenemos que resolver es facilitar el acceso al centro comercial. Y yo entiendo que la gente que le pueda afectar, pues, se pueda sentir molesta y para eso, pues, hemos tratado de darle todas las posibles soluciones y es tratar que se desarrolle aquella zona, que no afecta para nadie y que la otra quede supeditada para una mejor ocasión. Yo creo que con eso, pues, quedan satisfechas las aspiraciones de estas personas, porque también podían haber dicho en su momento que aquello era un sector industrial, que lo descalificaran como suelo industrial y que lo pusieran rústico. Y así, no hubiese sido necesario ese problema. O bien, ustedes en el momento de hacer los accesos podían haber tenido la iluminación de hacer otro sistema y es expropiar la zona, exclusivamente, que era necesaria para hacer los accesos y con eso no se hubiera hecho el Pai El Palmar, pero se eligió esa fórmula y esa fórmula es la que sigue adelante y ahí estamos. Estamos cogidos por esa situación, pero no porque querramos ir de malos de la película, sino sencillamente porque queremos ser responsables con el puesto que ocupamos. Nada más. Muchas gracias.»

(Traducció)

Gràcies, senyor Alcalde. Sr. Guzmán, vostè s'obstina a comparar dos sectors que són totalment diferents. Nosaltres, efectivament, vam paralitzar el desenvolupament del Sector Batra i jo crec que amb encert. I, en aquest cas, perquè venia avalat, perquè quan vostès van programar les bases per al seu desenvolupament, el Partit Popular ja va votar en contra. És a dir, no hem estat incongruents en aquest cas. Vostès van promoure les bases, tant del Sector Palmar com del Sector Batra i, en aquest cas, del Sector Batra, el Partit Popular va votar en contra d'eixes bases i que es desenvolupara. Per què? Perquè, primer, si analitzem des del punt de vista d'organització del que serà el futur Benicarló, no seria incongruent quan vostès estaven fins i tot condicionant la permanència d'empreses que duen ací quasi un segle, que es desenvolupara una zona industrial molt més propera. Llavors, era lògic que si tenim ja un polígon industrial i, a més, hi havia un acord amb tots els industrials de la zona de traslladar-se sense càrrec per al sector a un altre lloc, doncs, lògicament, s'actuava en conseqüència i vol que hi haja el mateix tracte en aquest cas. No podia ser el mateix tracte perquè els dos sectors no són iguals. Cadascun té uns condicionaments. Aquell té un condicionament, aquest no té cap condicionament. Al contrari, té condicionament en el sentit que si ara la carretera passa a ser un bulevard, el lògic és que a una banda i a una altra, siga zona residencial, no siga zona industrial. I això és, jo crec que comprensible per a tota la ciutadania. A partir d'ací, que vostè vol ara abanderar que no es faça res en aquella zona, doncs em sembla molt bé. És molt lliure de fer-ho, però nosaltres que tenim la responsabilitat del govern de la ciutat, jo entenc que el que es va fer en aquell moment, de fer les bases, ho demane un o ho demane qui siga, però és l'Ajuntament el que ho fa. Encara que si l'Ajuntament no vol desenvolupar-lo, té armes per a no poder desenvolupar-lo. Per tant, no intente ara justificar que van fer les bases, perquè un ho va demanar des de Santiago o d'on siga. No. Ací, el tema està que tenim un problema que hem de resoldre i el problema que hem de resoldre és facilitar l'accés al centre comercial. I jo entenc que a la gent que li puga afectar, doncs, es puga sentir molesta i per a això, doncs, hem tractat de donar-li totes les possibles solucions i és tractar que es desenvolupe aquella zona, que no afecta ningú i que l'altra quede supeditada a una millor ocasió. Jo crec que amb això, queden satisfetes les aspiracions d'estes persones, perquè també podien haver dit en el seu moment que allò era un sector industrial, que ho desqualificaren com a sòl industrial i que ho posaren rústic. I així, no haguera estat necessari eixe problema. O bé, vostès en el moment de fer els accessos podien haver tingut la il·luminació de fer un altre sistema com expropiar la zona, exclusivament, que era necessària per a fer els accessos i amb això no s'haguera fet el PAI El Palmar, però es va triar eixa fórmula i eixa fórmula és la que segueix endavant i ací estem. Estem agafats per eixa situació, però no perquè vulguem anar de dolents de la pel·lícula, sinó senzillament perquè volem ser responsables amb el lloc que ocupem. Res més. Moltes gràcies.

Seguidament, l'alcalde continua dient: «I la segona pregunta, Sr. Guzmán, és l'informe del secretari. Aleshores, ja li informarà ell. El que tenia jo és lo que li vaig dir l'altre dia i és l'informe del secretari. En l'expedient està el del secretari. Jo li ho passo ja, el té i demà ho tindrà firmat pel secretari i en tindrà dos.

I la segona pregunta era si s'ha modificat, que s'ha pogut votar en un punt amb una al·legació feta pel seu grup i quan al Ple passat, el que parlava abans de l'ordenança d'ocupació en la via pública, que li vam dir que no es podia modificar res i que s'havia de votar el document, tal com estava. Que què passava amb això. El Sr. Secretari li contestarà.»

A continuació, intervé el secretari general de la corporació i diu: «No le voy a contestar porque no es mi competencia contestar a una pregunta. Pero es para aclarar para ustedes y para todos. Bueno, creo que está claro, pero por incidir en el tema, no? Es decir, la posibilidad o la necesidad de distinguir lo que es una enmienda, que hoy se han planteado dos de ellas, que se deben presentar pues antes del inicio de la sesión por escrito, y lo que es la modificación de un documento del expediente. que sigue un camino distinto al de la enmienda. En este caso, cuando se pretende modificar algún documento que obra en el expediente, la opción más viable es la de solicitar o requerir del Pleno que se manifieste sobre la posibilidad de que se retire del orden del día el punto en cuestión.»

(Traducció)

No li vaig a contestar, perquè crec que és competència meua contestar una pregunta. Però per aclarir-los a votés i per a tots, (crec que està clar, per incidir en el tema), la possibilitat o la necessitat de distingir el que és una esmena, que avui se n'han plantejat dos i s'han de plantejar abans de l'inici de la sessió per escrit, i el que és una modificació d'un document de l'expedient, que seguix un camí diferent al de l'esmena. En este cas, quan es pretén modificar algun document que consta en l'expedient, l'opció més viable és sol·licitar o requerir al Ple que es manifeste sobre la possibilitat que es retire de l'ordre del dia el punt en qüestió.

Finalment, el Sr. Guzmán torna a prendre la paraula i indica el següent: «Molt bé, moltes gràcies. Bé, ara ja, gràcies per la part del senyor secretari. El que no entenc és que, si es podia presentar el que es poguera retirar, no es va fer. Aleshores, vosté, de la modificació, no en diu res, simplement és que, el que no entenc és com es pot canviar el dictamen o l'informe que ha fet un tècnic d'esta casa, perquè un tècnic va dir que s'havia d'estimar i vostés van dir que “esto se desestimaba”».

Per tal de concloure la intervenció, pren la paraula el Sr. Cuenca: «Yo le aclaro Sr. Guzmán. En el tema ese concreto yo lo que hice fue aclarar la posición de nuestro grupo en cuanto al informe del técnico. Y dije que nuestra posición era rechazar todas las alegaciones que había, que se habían presentado, independiente de que en una de ellas el técnico, digamos, dijese que podrían aceptarse las alegaciones sobre este punto y que yo dije que ese punto, y lo dije en Comisión, no afectaba para nada al convenio. Lo que afectaba era, en el caso de pedir licencias de construcción, se tendría que aplicar la normativa vigente en este caso que en un suelo industrial solamente puede darse licencia de vivienda residencial aquella que va asociada a la industria y no en un caso indeterminado. Pero, que como no afectaba para nada al convenio, nosotros, lógicamente, cuando llegara el momento, ya se vería y la posición del grupo es lo que manifestamos. Nosotros no cambiábamos nada, sino simplemente manifestamos la posición del grupo, que es totalmente distinta. Gracias.»

(Traducció)

Jo li ho aclarisc, Sr. Guzmán. En el tema eixe concret jo el que vaig fer va ser aclarir la posició del nostre grup quant a l'informe del tècnic. I vaig dir que la nostra posició era rebutjar totes les al·legacions que hi havia, que s'havien presentat, independent que en una d'estes el tècnic, diguem, diguera que podrien acceptar-se les al·legacions sobre este punt i que jo vaig dir que eixe punt, i ho vaig dir en Comissió, no afectava per a res el conveni. El que afectava era, en el cas de demanar llicències de construcció, que s'hauria d'aplicar la normativa vigent, en este cas, que en un sòl industrial solament pot donar-se llicència d'habitatge residencial a aquella que va associada a la indústria i no en un cas indeterminat. Però, que com no afectava per a res el conveni. Nosaltres, lògicament, quan arribara el moment, ja es voria i la posició del grup és el que manifestem. Nosaltres no canviàvem res, sinó simplement manifestem la posició del grup, que és totalment distinta. Gràcies.

I com no hi ha més assumptes per a tractar, el president alça la sessió a les 23.15 hores. En dono fe.

I perquè conste als efectes procedents, amb l'excepció de l'article 206 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, expedesc aquesta acta amb el vistiplau de l'alcalde.

	Vist i plau
	L'alcalde
	Marcelino Domingo Pruñonosa
Benicarló, 16 de juliol de 2009