Convent de Sant Francesc

Convent dels Franciscans Descalços, fundat el 1578 per Fra Cristòfol de la Plaça. L'organització general de l'edifici girava al voltant d'un petit claustre central construït totalment amb rajola revocada amb morter i calç, amb simples pilastres quadrades, arcs de mig punt i algunes motllures. Al segle XVIII, el Convent es va reformar i va ser reestructurat per poder elevar una planta més i construir-hi les columnes. Aquestes reformes es degueren al creixement de la comunitat, que va arribar a comptar amb cinquanta religiosos. Les reformes que es van dur a terme van consolidar l'aspecte del Convent tal i com es pot veure avui en dia. Tant la façana com el seu interior presenten un aspecte senzill, sense riqueses i molt auster, fins i tot l'església. La façana de l'església és barroca, del 1791, i no correspon a l'arquitectura originària del segle XVI. Com a conseqüència de la Desamortització de Mendizábal, el 1835 l'ordre franciscana va desaparéixer de manera definitiva a Benicarló. El 1843, l'Ajuntament de Benicarló va sol·licitar l'edifici per a remodelar-lo i acollir les escoles públiques de grau elemental i va ser la Casa de l'Educació fins al 1919. Després, de manera provisional, el Convent es va utilitzar com a Hospital de la Caritat, per acollir els pobres i malalts de l'epidèmia del còlera de 1885. Del 1923 fins al 1973, l'edifici va ser caserna de la Guàrdia Civil i, posteriorment, va ser utilitzat com a dependències municipals i magatzem.

Finalment, després de més d'una dècada de restauracions portades a terme per l'Escola Taller, el Convent de Sant Francesc és declarat Bé d'Interès Cultural, mitjançant el Decret 169/2007, de 28 de setembre, del Consell, pel qual s'inclou en la Secció Primera de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià.